Ens despertem aviat i després d’arrassar en el bufet lliure de l’hotel,
quina passada... agafem els trastos i marxem amb el cotxe fins al pàrquing que
hi ha abans de Sant Maurici, agafo la càmera i pugem cap a l’estany de Sant Maurici
i a cercar el darrer segell, el del refugi d’Ernest Mallafré, que no vam poder
passar el dia després de la pallissa del primer dia, anem pujant sense presa
però amb ganes, anem creuant a altre persones que van i venen i recordem el
nostre pas pel refugi del Pla de la Font, la baixada, el Pic del Pineto...
molts records d’un dels dies mes durs de les nostre vides a nivell físic i
psicològic... al final de la pujada fins a l’estany de Sant Maurici l’Olga
decideix començar a córrer i arribar corrent, jo la segueixo caminant...
arribem i posem el segell que ens faltava... ara si que els tenim els 10 J tot i que ens queden
dos trams per fer, per nosaltres l’èxit ha estat total, ara tenim una història
mes que explicar, una vivència mes, una mica de bagatge mes en la muntanya i
amb mes ganes de fer coses en aquest àmbit que tant ens agrada.
Baixant cap a Sant Cugat parem a dinar i ens fotem
un altre homenatge... jajjaja tinc la sensació que tot i les pallisses que ens
hem fotut crec que m’he engreixat... jajjaja i que? Ha estat una experiència
inoblidable i gaudida al 100 per 100.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada