Carros de Foc 2016, quart dia...segueix l'aventura.

Abans de començar a explicar el que va passar el quart dia voldria escriure sobre l'ambient que es viu als refugis, és un lloc on seus a taula amb gent que no coneixes de res i tot d'omplegat comences a parlar, explicar que fas allà, d'on vens, quines coses faràs, moltes vegades parles de la muntanya, però els temes són variats i s'estableix una comunicació molt curiosa i sana entre les persones, és un ambient especial. Al Blanch vem sopar amb una família de Lleida, que portaven als seus fills a conèixer la muntanya i ens van explicar quan ells van fer Carros de Foc sense els nens, la seva experiència :-) m'agrada aquest ambient. També es curiós que quan et creues amb algú a la muntanya sempre Saludes, ben igual que a la ciutat... :-p :-D llocs diferents comportaments diferents...

Aquest dia, sembla que estem una mica recuperats, encara fan mal les cames però hem descansat bé, com que per la nit ha plogut la roba que vaig rentar no s'ha assecat del tot però l'enganxo a la motxilla amb uns imperdibles i ja se secarà durant el dia :-) 

Avui tenim un trajecte llarg, anem del Blanch al Estany Llong, abans de començar jo pensava que seria el dia més dur, però ara sabem que com l'etapa del segon dia no n'hi haurà cap :-)

Sortim tard com quasi tots els dies... Des de bon principi ja comencen pujant, la primera pujada del dia ja ens deixa calentets... Hem pujat quasi 400 metres en 5 kms, Nostamal... Ens han dit que avui és una etapa no massa complicada... Però llarga. Arribem a dalt de la Colladeta de Capdella o de Saburó, aquí ens trobem a dos homes que han sortit a fer un vol i parlem de quins plans tenim avui, xarrem una estona, ens fem fotos i reprenem la marxa, ara bé baixada, L'Olga pateix més a les baixades, a mi m'agraden PK em fan pensar, calcular on poses el peu per avançar més metres i no caure :-) sobretot m'agrada quan hi ha pedres grans que has de mantenir l'equilibri i buscar el millor recolzament. Anem voltant primer l'Estany de Saburó on hem d'apretar una mica el pas ja que hi ha un tram ple de mosquits i després arribem al majestuós Estany de mar, des d'on veurem el refugi de La Colomina... Olgaaaa el refugi!! Dic jo i ella... Esta aquí al costat... A partir d'aquest dia vem veure que quan veiem el refugi que sembla que està a prop encara falta una hora per arribar... Jajajaja  hem de donar la volta a l'estany de Mar i a l'estany de la Colomina... Jo vaig ràpid tinc ganes de fer una coca cola i menjar, L'Olga te un baixon, li costa avançar... Finalment arribem, L'Olga passa d'anar fins el refugi i si a menjar, jo vaig compro beguda i quan trec les targetes per posar el segell del refugi veig que m'he equivocat i he de fer un altre viatge per posar el 5è segell :-) reprenem la marxa.

Ens han dit que ara hi ha una pujada llarga i suau fins a la Colladeta de Dellui  i després es planer fins la baixada al Llong. Sortint de la Colomina entrem en un troç del camí que es va poder unes vies abandonades, qui deuria pensar en fer aquesta via férrea i perquè serviria?? Marxem amb el dubte...Passem pel costat de l'enorme Estany Tort, Estany Mariolo i després de bastant d'esforç arribem a la Colladeta... Ens trobem a dos nois que diuen que ara tot és pla i baixada... L'Olga ja fa estona que va bastant cansada, jo vaig fent trams i quan veig que m'allunyo molt d'ella em paro a esperar-la, a vegades parem i bevem o mengem i d'altres quan s'acosta ella reprenc la marxa... 

El tram final entrem en el bosc de les Corticelles, és una baixada molt xula, però ja tenim ganes d'arribar al refugi, jo vaig baixant poc a poc però tot i anar a poc a poc l'Olga ja va destrossada i no pot fer més que passes petites... La baixada es fa eterna, finalment arribem al refugi de l'Estany Llong, quan vem fer  un vol per aquí fa tres anys va ser quan vaig començar a pensar en fer aquesta ruta :-) hem arribat just quan avisen que vam a donar el sopar, deixem les coses i cap a taula, ja ens dutxarem després ;-)

Avui coneixem a dugues noies que estan fent la ruta però que estan més fortes, l'Olga parla amb elles, jo parlo amb la noia Basca i El Frances, que ens hem anat trobant a tots els refugis i també amb tres de Terres de l'Ebre :-) mentre sopem ens diuen que la previsió pel dia següent es de pluja i que no ens recomanen fer el coll de Contraix ja que la baixada amb el terra mullat es molt perillosa... Tot i això decidim que prendrem la decisió pel matí amb l'última previsió.

Anem a dormir que estem molt cansats.