diumenge, 31 de juliol de 2016

Carros de Foc 2016, segon dia...mai l'oblidarem.




Ens vem aixecar tard, vem esmorzar i un cop carregats amb les motxilles emprenem la marxa... Només començar fem un petit error i ens fiquem pel costat equivocat de l'Estany de Naut, rectifiquem i seguim...





Pugem el primer obstacle del dia, el Port de Ratera, aquí ens trobem les primeres clapes de neu, fa calor i agafo neu que em poso dins del gorro que porto, noto la frescor de la Neu :-) anem fent fotos, jo porto l'iPhone i la Nikon, en aquestes que al anar a fer una foto l'iPhone em cau :-o no passa res... Seguim i quan m'ajupo a fer una foto a una flor em torna a caure... No passa res... Però a la tercera vegada que em cau la pantalla és trenca en mil trocets... Ja t'ho he dit que es trencaria... Em diu L'Olga... Ara no es el moment, estic trist i emprenyat... Intento fer-lo funcionar però no fa cas... L'aparell esta malferit... Per sort tenim el de l'Olga... :-) després el vem fer servir i ens va ajudar, ja que jo havia carregat l'aplicació del wikiloc i la ruta que havíem de seguir, menys mal...







Arribem al refugi d'Amitges.
El primer que em sorprèn d'aquest refugi es que només veig noies a la cuina i fent-se càrrec del refugi, no se si després venen nois, però va ser curiós aquest detall. 
Fem una coca cola i parlem amb les noies del refugi... Els hi diem quina és la ruta que volem fer... Ens miren amb cara de preocupació... I una ens diu... El que aneu a fer és una animalada :-o teniu unes 8 hores de camí... Son quasi les 12 del migdia... Però jo estic decidit a fer aquesta ruta, vull fer-ho i L'Olga accepta la meva decisió... La noia del refugi truca al guarda del refugi del Pla de la Font per dir-li que sortim i anem cap allà... També ens diu que anem en compte que el camí és molt perdedor...glups... Haurem d'anar en compte... Marxem.




Comencem rodejant un cim i ens costa, ja que el camí és molt empinat i es difícil veure les fites ( muntanyetes de pedres) en algun punt hem de pujar a cuatre potes, això no és treking... Anem fent alguna paradeta a menjar i beure aigua.
Quan acabem de voltar el cim encarem la pujada al Coll de Sant Maurici :-o glups... Això està molt empinat i molt amunt... Però hem de seguir, no farem marxa enrere... Jo ja porto les mans rascades de les grimpadetes que he fet, L'Olga porta pals i s'ajuda d'aquests. Anem pujant, hi ha pedres molt grans, en algun moment perdem de vista les fites o m'equivoco i he de fer marxa enrere... Fa molta calor, em torno a posar neu al gorro, això és molt dur, la motxilla pesa molt... On ens hem ficat... Finalment arribem grimpant a dalt del coll de Sant Maurici... Que dur ha sigut això... gaudim del paisatge, mirem el mapa  intentant entendre'l i calculant el que ens queda... Després ens adonarem que hem volgut entendre el mapa a partir del cansament i del que volíem veure, no del que realment ens deia...










Baixem una mica i ens banyem en l'Estany  Gelat... Fa molta calor, són les tres de la tarda, el bany ens sents genial, el lloc ens recorda alguna de les cales on hem estat a Menorca, però amb l'aigua més fresqueta :-) mengem una mica, ens vestim i seguim el camí...






Ara anem pel costat d'una Muntanya bastant inclinada, porto unes Bambes Newton, les que faig servir sempre, durant tot el dia he forçat caminant per les roques i pendents, tinc por de que es trenquin les costures, però de moment aguanten... En aquest tram me n'adono de lo que punxa l'herba del Pirineu, en algun moment que m'he de recolzar noto les punxades a les mans... L'Olga va una mica endarrere, la vaig esperant i de tant en tant bebem una mica d'aigua i mengem alguna barreta... Ja estem força cansats... Però encara falta... Mirem el mapa i crec que falta poc... Però és el que vull veure... La realitat em mostra una paret que hem de pujar... Comencem a entrar en crisi... Però encara tenim humor de riure... En plena pujada a quatre potes li dic a L'Olga... Si em caic no em frenis... Allà on pari em quedaré a dormir...jajajaja ella riu, m'encanta quan riu :-) però ara estic molt cansat, la pujada es molt dura... Sembla que arribem a dalt, jo crec que després tot serà baixada cap al refugi però quan arribo a dalt veig que a l'altre costat hi ha una pendent molt forta i l'única sortida que hi ha res seguir pujant, seguir grimpant... M'angoixo pero no li dic res a L'Olga... Ella aprofitant que hi ha cobertura li envia un missatge a la seva mare i després intentem trucar al refugi... Son les 19:20 del vespre, el refugi no contesten... Hem de seguir amunt... Quan comencem a pujar L'Olga ja no pot més... Intento animar-la i dir-li que sortirem d'allà, ella segueix però està molt cansada, jo també... Finalment arribem al cim... El Pic Del Pineto... Mai l'oblidarem, faig una foto al maleit Pic i ara si comencem la baixada, li he donat un recuperador a la Olga que sembla que li fa efecte, diu estat millor... Menys mal.













Jo li dic que potser hem de dormir allà, ella no s'ho planteja, li dic que arribarem al refugi abans de les 22 hores per poder dormir i descansar... Finalment veig el refugi, viscaaaaaa!!! Pero encara està molt lluny...




La baixada es molt empinada en alguns trams a mi em fan molt mal els quàdriceps, a ella el Genoll, anem baixant, estem fosos... Quasi no podem... Però seguim... Finalment a les 21:30 arribem al refugi :-) ens trobem a una Basca i un Francés que han fet el camí més fàcil que també estaven a Saboredo, s'alegren  de veure'ns, ens pregunten, expliquem la nostre aventura, riuen, riem, el del refugi diu que ens donava per perduts, però no, estem aquí ;-) ens dutxem i després de sopar,quan tothom dorm, ens fiquem al llit... Quin dia, quina aventura, estem al refugi...