dijous, 27 de maig del 2010

No te preu...

No te preu poder plegar de treballar a les 3 de la tarda i agafar el cotxe per fer sortideta en bici per Montserrat... No te preu agafar la carretera de Marganell i anar pujant mentre notes l'escalfor del sol a sobre la pell i comences a suar... no te preu quan vas per una carretera quasi sense transit, quan sents el vent que t'empeny ara a favor, ara en contra, ara de costat... No te preu quan sents les olors de la natura... ara olor de Ginesta, ara olor de Pi, ara olor de camp de blat acabat de regar, ara una zona humida de bosc, ara olor a llimoner... No te preu... No te preu anar pujant i veient la enormitat de la Muntanya de Montserrat, les seves roques iluminades pel sol... No te preu lo bona que està la Coca- Cola que et prens quan arribes al Monestir... bé, això si que te preu... 2Euros... caríssim... :-) No te preu baixar a 60 per hora o pujar a 10 per hora... No te preu el dolor al cul de l'Últim gra que m'ha sortit a l'entrecuix... :-) No te preu lo maravellosa que ha estat aquesta tarda... la única pega és no haver pogut compartir-la amb la persona que estimo... potser un altre dia...

2 comentaris:

nikabike ha dit...

Óscar, ets un poeta!!!!!
Cuida't que t'espio!!!!

Ironcraig ha dit...

jajaja no ho sabies que sóc un poeta??? jaja