Ahir dissabte vaig fer una de les bogeries de la temporada... vaig anar a fer la baixada del reneixement... 15.700 metres de natació, a favor de corrent això si, i la veritat és que va ser una experiència dura però gratificant.
Vem anar cap a Xerta amb l'amic Marc i tota la trupe del C.N. Hospitalet, tots, menys el Ruben(el Guanyador de la prova) surten a la foto. Mentre baixavem vem patir per la cel·lebració de la prova, ja que plovia molt, però va ser arribar a Xerta i al cap d'uns minuts deixar de caure aigua del cel... :-))
Al principi la cosa semblava mooolt llarga, mai havia nedat 15 kms, però està clar que anar a favor de corrent ajuda molt. Però ja estavem allà i em vaig posar els collonets que tenia a la gola dins del banyador i cap a l'aigua.
Vaig anar amb molta calma i tranquilitat, però sense deixar de nadar, durant bastant troç de la prova vaig anar amb un grup que formaven un noi que anava amb un kayak i dugues noies que per l'accent vaig soposar que eren d'aquelles contrades, vaig pensar que el del kayak les guiaria per les corrents bones i soposo que aixi va ser, per que vem anar bastant bé, vaig al·lucinar amb els troços en que la corrent t'empeny amb tota la força i en els trams en que vas nedant amb un pam d'aigua sota teu, de fet els meus peus de tant en tant donaven algun cop a les pedres :-((
Cap a la meitat de la prova vaig començar a tenir gana i una mica de defalliment, però al preguntar per l'abituallament ningú en sabia res, això va ser una putada per mi, per que vaig anar perden empenta. Però tot d'omplegat sentop algu des d'un kayak que diu... "que vols menjar? evidenment no m'ho deien a mi però inmediatament vaig aixecar el braç i vaig dir que jo si :-))) per sorpresa meva era la Montse que anava acompanyant a la gent de Can Carelleu, en aquell moment em va semblar la meva salvació però quan em va dir que quedaven 5kms, vaig pensar que no arrivaria...
El grup de les dos noies i el del kayak ja fèia estona que havien desaparegut, aixi que vaig anar tirant, vaig coincidir amb un altre noia i un noi que anaven junts, jo m'hi vaig enganxar, però el meu estat fisic començava a estar bastant xunga, notava punjades a l'espatlla esquerre quan aixecava el braç per fer la braçada, de fet no ha marxat aquest dolor, la part lumbar de l'esquena també em fèia mal lo que provocava que no pogués aixecar les cames i vaig començar a tenir simptomes de rampes als bessons... però havia d'acabar i seguia nedant, per fi algu di... ja arribem al pont, jo apreto per que pensava que ja estava, però no, encara s'havia d'anar a buscar un altre pont, mecagum tot, ja no puc més pensava, i m'imaginava al meca arribant a Eivissa segur que estava pitjor que jo... que xungo, per fi arribo i gaudeixo de l'ambient a l'arribada i m'inflo a Sindria i meló, xerro amb un, amb un altre, que divertit, és lo millor de les competicions explicar les batalletes i coneixer a gent un cop s'ha acabat el patiment :-))
Després vem anar a buscar el cotxe i vem arribar just per menjar-nos un parell de bocates de morcilla, gràcies Izkor per guarder-nos el jalar del Marc i meu, ets un crak de l'abituallament i sorpresa del grup de l'Hospitalet tres van rascar premi, i dos pasta... evidentment jo no :-)) em van dr que vaig fer dues horetes, no està mal per ser la primera vegada i per lo malament que nedo :-)
Potser l'any que ve repeteixo, però portaré menjar i aniré amb més entreno.
El Ferran arribant de fer un intent de trobar al Pep amb vida...
El meu comptekilometres al cim d'orrius
La curva del final de la pujada d'Orrius.
