La penya de la gamilliga, hi falten en Kel, l'Andreu i en RobertBé després de tenir uns dies per pensar i relaxar-me crec que ara puc fer una valoració del triatló de BCN sprint.
Per començar ens va tocar matinar, ja que a les 8 teniem que deixar tot a boxes preparat ja que després no ens deixaven entrar... encara no entenc el per que ja que els boxes estaven separats i no interferiem en la primera sortida... aquests de la fede cada dia els entenc menys, per no parlar de la resposta que em va donar una de les jutges quan li vaig demanar de tornar a entrar a boxes a buscar crema pel sol...
Bé un cop preparats vem anar a la platja a veure la primera sortida i analitzar el circuit de l'aigua, en teoria i des de fora tot quedava clar però en competició i amb dos payos foten-t'he galetes la cosa es complica.
Vaig començar la competició amb la idea d'anar de tranquis ja que estava molt cansat de la baixada de l'Ebre del dia abans, però després passa el que passa que comença la competició i intentes apretar...
A l'aigua vaig voler fer les coses legalment i vaig passar la primera boya per la meva esquerra i quan era allà veig que hi havia un mogollon de payos passant la per l'altre costat... no entenc com la gent fa això... no ho he entés mai, per que fan trampes? a qui enganyen? bé, cadascú sabrà el que es fa... jo vaig anar rebent i donant hosties durant quasi tot el segment aquàtic, lo positiu va ser veure a L'Emili que quan em va veure s'hem va quedar mirant, jajajja al sortir de l'aigua agafo la bici i les cames no anaven, vaig voler aguantar els grups que anaven passant però no hi havia manera, tots se m'escapaven, per variar, però jo vaig apretar tot el que vaig poder, ja que tenia a uns quants amics i gent coneguda animant i això a mi em fa apretar més, almenys intentar-ho :-))
Cap a la meitat de la segona volta jo i un payo ens vem quedar sols i ens vem anar donant relleus i entre tots dos vem fer la resta de la bici, inclús s'ens va enganxar un que no ens va donar nio un relleu.
Al baixar de la bici torno a sentir crits d'ànim, quina passada, quina trempera, però jo ja estav literalment fos... ja no tenia ni un gram de força, vaig anar arrossegant-me i com passa sovint aquest any, a la cursa a peu m'adelanta un mogollon de gent, entre ells L'Ironyoyito(recabró... :-)) vaya adelantada amb totes les de la llei, també em va adelantar el Dani, el capi de l'equip, una màquina que després de fer l'IM d'Austria va fer una bona cursa a Barcelona, felicitats capi :-))
Al final de la cursa s'ha de felicitar als dels tri-trials per el super avituallament que ens van donar, molt diferent a l'any passat, chapeau!
Quan vaig acabar em vaig quedar amb la sensació que havia perdut totes les batalles, però amb l'ajut de la patroleia de la gamilliga vaig començar a veure les coses d'un altre manera, ja que fa tres mesos estava fotut i amb prespectives de fer 0 triatlons i ja en porto tres sprints, un olimpic i dues travesses... estic content de poder tornar a fer esport.
2 comentaris:
REcabró??? Jo no et vaig passar ràpid, t'ho va semblar de tant lent que anaves :-))))
Tu sempre pujant-m'he l'autoestima... com t'adoro amooor... ;-))
Publica un comentari a l'entrada