Demà és el dia de la segona bogeria...

Doncs si, demà vaig a fer el triatló de Banyoles B, quins nervis, bé, no tants... més que res per que en aquesta competició no em plantejo grans objectius, amb passar-m'ho bé(el que pugui...),acabar la prova i estar amb els amics de la Gamilliga i resta de colegues triatletes enrotllats i enrotllades que ens trobem pels circuit de triatló :-))
D'aqui una estona portaré a la Nura a casa d'una amiga, l'Esther i quan torni acabaré de preparar les coses... llavors soposo que si que em posaré nerviós. La idea és llevar-me aviat i pujar cap a Banyoles demà, l'economia no dona per quedar-me a dormir allà i apart penso que descansaré millor al meu llit... :-))
La setmana que ve comentaré com ha anat.

Travessa al port de Barcelona

Diumenge passat vaig anar a participar a la travessa del port de Barcelona. Una prova esportiva que m'agrada ja que és una de les que té més antiguitat i ara m'ha donat per fer competicions amb història... jajajja la veritat és que per mi té un encant especial i per això hi vaig, ja que estar al mig del port veient els vaixells enormes tant aprop, pòder veure la muntanya de Montjuïc des del mig del port m'encanta ja que pots veure les coses des d'un punt de vista diferent... no se... tonteries meves... jjajaja

La competició com sempre costa molt de començar, ens van marcar el dorsal a les 9,30 del matí però fins les 11,15 no vem sortir amb les Golondrines cap al punt de sortida(veieu el mapa). De fet jo volia fer la cursa de la Mercè abans de la travessa però al final només vaig correr 5kms els que hi ha des de casa fins al port, ja que tenia por d'arribar tard a la sortida...

Aquest diumenge va fer moooolt de fred i el vem patir tots els participants, i a sobre quan ens vem llençar a l'aigua que pensavem que estaria més calenta, va resultar que no, més o menys hi havia la mateixa temperatura, així que vem començar la prova amb fred, fins arribar a la primera boya molt bé, bones sensacions, amb el mar que ens empenyia, però al donar la volta totes les ones ens venien de cara i va ser un factor en contra per trigar una mica més a l'arrivada, però això no es excusa, aquest any estic nedant lent, em canso menys però vaig més a poc a poc... al final 57,01... que comparats amb els 51,11 de fa dos anys em desanima una mica però l'objectiu,com sempre, que es passar-m'ho bé el vaig assolir... i a sobre quan vem acabar vem anar a les instal·lacions de l'atlètic barceloneta a fer una botifarrada genial :-))) Tota l'estona vaig estar amb els companys del CN l'Hospitalet, el grup amb el que acostumo a a anar a les travesses una gent molt macota que ens ho passem bé...

A falta de fotos d'aquest any(ja arribaran...) poso algunes d'altres anys...

Marxa de pineda

El grup de Triatló Carinyena, Jovent, Sant Andreu i un del triatló Girona...

Com diria el Pepe... Precioooooossooooo... jajaja

Blanca a mitja pujada a vigues i riells...

El grup pujant cap a Hostalrich

Just abans de començar a baixar després de l'avituallament

Estilazo que té un... quina classe... jajaja

L'Olivella tirant...

Arribant a Pineda per l'autopista.

Hola a tots!

Aquest cap de setmana he seguit la meva preparació pel triatló B de Banyoles... Dissabte vaig fer sortideta suau amb l'àmic Pepe, vem anar fins a Llavaneres a fotren's els mític callos... jajaja i tornada accidentada cap a Barna, ja que en Pepiño va veure que tenia la llanta de les seves Kisirium esquerdada, vem anar parant a Mataró i després a Badalona aveure si veiem alguna roda bé de preu, però no, bé a Mataró ens oferien unes Bora per 1990 euros...

Al dia següent mentre estava acabant de preparar les coses a les 7 del matí em truca el Pepe que la roda que tenia antigua no anava bé i que no podia venir... jop com que ja ho tenia pensat vaig agafar els trastos i cap a Pineda. Vaig arribar allà i em vaig trobar amb un triatleta del Granollers que viu per la zona i vem estar xerrant fins començar, al poc de començar la marxa vem anar rodant comentant la jugada amb el Jordi, la Blanca i el Bufaló... companys del Triatló Carinyena, al principi va ser suau pasejant per Pineda fins que vem agafar la general cap a Hostalrich, després breda, i pujada a vigues i riells, bonica i durilla pujada i avituallament a dalt, allà vem estar parlant amb dos companys del Jovent 79, que diuen les males llengues que sembla que ens fusionarem de cara a l'any que ve... A la tornada vem anar cap a Blanes, lo únic que no em va acabar d'agradar va ser un parell de reagrupaments que vem haver de fer, que va fer que la marxa acabés a les 13,30, tot i així mitja de 28 per hora.

Ah! felicitar a la Blanca que cada dia està més forta :-))

Quan vaig acabar 40 minutets de carrera i quan vaig arribar a Barcelona 2000 metres a les Picornell per estirar... dia de matxaque total... si tingués parella faria altres coses però de moment seguiré entrenant... jajajjaa

Segona Bogeria a la vista...

Després de pujar unes quantes vegades al Tibidabo...

Després de molts callos a Llavaneres...

Després de patir el sol en molts entrenos...
Després de moltes pasejades amb la Nura...

I després, de moment, de 328.000 metres nedats, de 6146 kms pedalats i només 466 kms correguts aquest matí he fet la inscripció al triatló B de Banyoles... quinaaaa pooooor... no, por no en tinc per que el meu objectiu és "tastar" la LLD intentar passar-m'ho bé abans, durant i després de la competició i fer la prova a un ritme tranquilet, per no patir massa, si és possible... a l'aigua apretaré el que pugui, a la bici reservaré la primera volta i la segona intentaré apretar... encara no he decidit si aniré rotllo macho man com el Jordi V. amb el 23 o aniré rotllo Nenaza com el Kel amb el 27... accepto suggerències...:-))) i el segment de correr a acabar-lo com pugui... aquest és el meu segment més fluix, ja que encara em molesta el maleol del peu operat i en comparació he fet molts menys entrenos, per les comentades molèsties en el maleol i per la lessió d'isquió que no em va deixar entrenar uns 3 mesos...

Bé, jo penso que és un objectiu assolible, però no vull pensar en el temps que faré, per no fustrar-m'he... Ens veiem allà us espero a tots... ;-))

Triatló Del Prat 07

Hola tots!!
Abans d'ahir pel matí es va cel·lebrar el triatló del Prat on hi vem anar tres membres del nostre club, l'ernest Giròs com a cap de files, el Xavi Garcia i una servidora, Òscar Gómez...
Vem haver de matinar ja que la carretera era totalment tencada al transit, un luxe en triatlons últimament, i aquesta quedava tencada a les 8 del matí amb lo que si volies deixar el cotxe aprop de boxes havies d'arribar abans i aixi ho vem fer, vem poder escalfar bé, veure la primera sortida de noies, no federats i Veterans 2. En aquesta sortida vem veure a la Olivia fotent canya... segurament que va acabar més contenta que amb el triatló de Banyoles.
En quant van sortir tots de la primera transició vem entrar els federats a boxes, preparar-ho tot i a escalfar a l'aigua...Per sorpresa meva aquest any per corrents o jo que se que hi havia uns 50 metres en que l'aigua t'arribava fins el genoll com a Vilanova, cosa que a mi no m'agrada, al company Ernest si, també els agrada als que són bons corredors com el Pep... no?? per que diuen que té la seva gràcia i la seva tècnica... a mi m'agrada saltar dintre l'aigua i començar a nedar...
Comença la prova, correm i a nedar... per sorpresa meva arribo a la primera boya amb molt poca gent, el meu pensament va ser que be que vas, si que nedes ràpid, però després vaig saber que va a tornar a passar com a Banyoles... desgraciadament molta gent es va saltar la primera... increïble però cert, no entenc als tramposos... però jo a la meva... giro i cap a la segona boya i veig que jo vaig recte cap aquesta i la gent va cap a l'esquerra i jo pensant s'han desorientat i després hauran de toranr cap a la dreta...però no, es van saltar també la segona boya... increïble... quin fàstig, jo a lo meu... després parlant amb una jutge ens va dir que el Sergi Noguera(jutge famós en el món del triatló...) que estava a la barca va estar apunt de suspendre la prova... llàstima que no ho hagués fet... a veure si la gent espavila... tot i que no ho crec, el que es trampós ho seguirà sent, jo crec que seria més util un tio amb un kayak i un bon rem per anar fotent hosties als que salten boyes... a la "antigua usanza", "pica i doma"... jajajaja
Circuit de bici, ràpid com pocs, pelotons enormes, va haver-hi una caiguda espectacular en un d'ells, segons em van explicar, jo no la vaig veure, això ja sembla la Vuelta o el Tour... En aquest segment vaig anar quasi tota l'estona tirant d'un grup de quatre... si,si increïble pero totalment cert... al final va arribar un del Granollers, amiguet del Ferran que em va felicitar per haver aconseguit que millorés en el segment aquàtic... jajaja, aquest em va donar algun relleu, de totes formes vaig notar les cames carregades de la sortida del dia anterior en que vem anar amb el Pepe i un company triatleta a Gelida pujant per Corbera... Un altre aspecte espectacular d'aquest triatló i que el vaig viure a la segona volta de bici i que m'hi va fer donar compte l'Emili és que tu vas enxufat, apretant les dents i mires cap a munt i veus un avió que et passa a escasament 200 metres per sobre del teu cap... jajaja espectacular... llàstima de foto...
La cursa a peu es va fer una mica ferragosa més que res per que anaves direcció Castelldefels amb el vent frenan-t'he però quan giraves al no notar el vent que et donava d'esquenes fèia molta calor... menys mal que eren 5 kms de res...Resumint, matí agradable, triatló molt ben organitzat, però per culpa de la fede,crec jo, amb un gust agredolç per l'escandol dels saltaboyes...
Al final 1:09:24 estic content del meu rendiment... cada dia sóc més positiu... ah! finalment he decidit fer el B de Banyoles, gràcies a l'empenta d'una bona amiga... ;-))) si caic espero que em vingui a recollir... jajjaja

Banyoles 2007

El Dissabte vaig anar a fer el triatló de Banyoles i la veritat és que després d'estar uns dies xunguillo tirat a casa sense ganes de res em va anar bé fer la competició i tornar a fer esport, m'ha donat vida tornar a activar-me.

Dissabte fèia molta calor, però el dia era preciós... l'amic pepe em va acompanyar ja que jo tenia el cotxe espatllat, bé segueix al taller des de fa quasi un més... Vem arribar amb temps i directe cap a boxes, ho preparo tot i saludo a la gent, fem una mica de broma i cap a l'aigua a escalfar.

Comença la prova, mal rotllo, hi ha massa gent 460 començo nedant pel mig però m'angoixo i m'aparto cap a la dreta i aquí nedo més tranquil, però arribant a la boya em trobo a les màquines de cara... m'he de tornar a ficar cap a l'esquerre per evitar xocar amb algú. Surto de l'aigua bastant bé, fresc, he nedat amb 24 i pico... segur que no hi havia 1500.

Agafo la bici i decideixo anar a tope, apreto a la primera pujada i aconsegueixo mantenir-me en el grup. Arriba el Dani i vaig amb ell un km o poc més però el tio va molt fort, marxa... jo a lo meu, faig quasi tot el circuit de bici amb un veterà de 45 tacos, ens turnem i tirem de dos que van amagats darrera, quin morro, al final els hi fotem el toque i passen, però un d'ells es novato i no s'entera fot pals i després para... li explico de que va això de donar relleus... jajajaj que fort, jo donant classes de cicclisme en un triatló... jajaja em descollono al pensar en mi mateix. Tot d'omplegat sento un crit "òscaar" collons és el jordi, tiu no t'he vist, anem una estona junts però el grup anem a saco, disfruto com un nen al arribar a les baixades que la força de gravetat m'ajuda a passar devant del grup... arribem anar a 70 per hora... flipant. Entrant a la zona de curves i baixada arriba el Carles al devant d'un grup... impressiona amb les rodes que porta, al poc arriba el Joan marc, que no aconsegueixo seguir-lo... :-(( quan comença la pujada m'avançen dos companys del club, el Xavi i el Jordi, tampoc els puc seguir, estem al km 30 tinc un baixon important i em quedo sol, però vaig tirant fins arribar a la T2.

Començo a correr i al poc adelanto al Joan marc, em trobo bé corrents, m'animo i vaig tirant, almenys avui no m'adelanta tot quisqui corrents... però de tant en tant em venen pensaments d'aquells que fèia temps que no em venien... "que faig aquí?"," ho deixo?","val la pena?"... però segueixo i vaig avançant algun que altre triatleta, l'àmic Pepe m'anima i fa fotos, gràcies amic.

Arribo a meta 2,25 per mi és un temps fantàstic, els meus dubtes venen quan em plantejo si faré el B de banyoles o no...

Propera prova el Prat.

Dimecres dia 15

El Ferran arribant de fer un intent de trobar al Pep amb vida...

El meu comptekilometres al cim d'orrius

La curva del final de la pujada d'Orrius.

Aquest dimecres que era festiu vem sortir a fer uns kms amb els companys del triatló carinyena, el Ferran i el Gamilliguero Pep, altrament conegut com Orcoman... jajajja

La sortideta va estar bé , vem anar per la carretera de la Roca(no m'agrda gens...) vem pujar parpers i després orrius... al arribar dalt de tot vem estar esperant al pep una bona estona però havia donat la volta i va desfer el cami mentre el Ferran, el Xavi i jo decidiem que feiem, si l'esperavem o marxavem... el Ferran va baixar un troç per veure si el trobava...

La tornada va ser a ritme, però el Dani i el Xavi després d'un atac "espectacular " meu van decidir tirar a relleus... total 94 kms de sortideta divertida.

Seguim entrenant

El Senyor president(Marc) amb actitud autoritaria... jajjja

El Santi... o el retorn d'un gran triatleta...

Hamid... no ho veu gaire clar o està sortint de l'armari... jajajaa

Aquest cap de setmana m'ha servit per observar tres coses del meu estat físic... jajjaja
Primer Dissabte després d'una sortida dura en bici amb el Marc, el Hamid, i el Santi en la que vem sortir des de la piscina del CN L'hospitalet en direcció Cornella, Molins, Rubi, Tarrassa, Castellar vem pujar fins Sant Llorenç allà vem esmorzar i la tornada la vem fer per Sabadell i pujada per l'arrabassada fins a Vallvidrera i cap a casa. Total 112 kms de pujadetes i baixadetes, bé doncs després d'aquesta sortideta vaig arribar a la conclusió de que he fet un bon treball de fons fisic, tot i que em falta potència i força acabo les sortides bé fisicament i a mesura que els altres "van caient", jo aguanto i vaig fent... com les Duracell... jajajaj el meu atac pujant l'arrabassada va ser increïble... jajajja aque si Marc??
Segon; A l'aigua estic lent de nassos... es nota que ja no entreno en grup i que quan vaig a les picornell em dedico massa a fer tirades llargues i tècnica... a partir d'aquesta setmana començaré a treballar, de nou, la velocitat... uff quin pal, no m'agrada gens Retxinar :-)))
Tercer i potser la més important... L'Aquiles aguanta i no només això si no que poques vegades em molesta el Maleol que és el que em donava pel cul, tocaré fusta... ahir vaig sortir a correr una horeta per la tarda per Collserola fent pujades i baixades i no m'hen vaig resentir... que content que estic... ara també hauré de començar a fer series per millorar la velocitat en la cursa a peu...
Cap de setmana entrenant força per arribar mitjanament bé a Banyoles.

Enteno cap de setmana

Just abans de sortir cap a Barna, a la benzinera de Sitges

Hola companys!! aquest capd e setmana hem fet un entreno xulo, xulo... Tot va començar el diumenge a les 9,30 quan ens vem trobar a una benzinera de l'autovia el Dani(capi i presi del Triatló Carinyena BCN ) el Marc(presi del Triatló l'hospitalet), el Dani(tri L'Hospitalet) el Hamed(tri L'hospitalet) El Ferran(tri Granollers) y una servidora per fer un entreno combinat. L'anada cap a Sitges va ser alegre, sense presa però sense pausa, però ja arribant a Gava El capi va fotre un "arreón" que flipas i van sortir els tres de l'Hospi darrera, el Ferran i Jo ens vem quedar darrera de tranquis... abans de començar les costes ens vem reagrupar... pels pels ja que el Ferran quasi no ho explica per que es va fotre per l'autopiosta... que sonaaaaat... jajajaja Y quan vem comançar les costes Lo capi i dos mes del tri l'hospitalet van fotre canya... els altres tres ens vem quedar darrera mirant el paissatge... Arribada a Sitges amb susto, ja que al sortir de la benzinera, dos anavem sense casco i ens van parar els putos mossos... per donar-nos un toque... al final tot va quedar amb un "ponganse los cascos i que no se repita".... odio aquest tò condescendent dels agents de l'autoritat... Quasi sense temps de res va ser arribar marcar-nos el dorsal i cap a l'aigua... dos mil metres amb un mar tranquil i sense meduses... jo m'ho vaig prendre amb la calma... per cert un cop a Sitges ens vem trobar amb el company Pablo i la seva estimada, Sandra... vem fer una mica de catxondeig. El Pablo tot i no nedar en tot l'hivern encara es manté en forma... Cap a la una i quart tornada cap a Barna....amb una calor important... mentre feiem les costes la cosa va anar tranquileta,però al entrar a l'autovia, va començar la guerra... quasi tot el trajecte a 40, 45 kms per hora... amb el puto ganxo tota l'estona, mecagum tot...però bé al final vem arribar ràpid i contents. Ara, quan vaig arribar a casa migdiada impressionant... jajajaj Sóm uns cracks.

Les vacances a Es Grao

Unes fotos de les vacances a Es Grao... les vacances ja s'acaven, dilluns torno a currar... :-((( mecagum tot...

Es Grao des de la platja de Cala'n Vidrie
A primera Hora...

Surt el sol a Es Grao

A la platja dels Tamarells amb El meu pare, el Ferran i la Mariona

Passeig en barca amb la Nura...

Es Jaleo de mercadal... quina canya... subidon, subidon...

Nedant al mar amb la Nura, només em van picar quatre meduses...

Prenent el sol a la terrassa... això si que és vida.

Triatló Sprint BCN

La penya de la gamilliga, hi falten en Kel, l'Andreu i en Robert

Bé després de tenir uns dies per pensar i relaxar-me crec que ara puc fer una valoració del triatló de BCN sprint.

Per començar ens va tocar matinar, ja que a les 8 teniem que deixar tot a boxes preparat ja que després no ens deixaven entrar... encara no entenc el per que ja que els boxes estaven separats i no interferiem en la primera sortida... aquests de la fede cada dia els entenc menys, per no parlar de la resposta que em va donar una de les jutges quan li vaig demanar de tornar a entrar a boxes a buscar crema pel sol...

Bé un cop preparats vem anar a la platja a veure la primera sortida i analitzar el circuit de l'aigua, en teoria i des de fora tot quedava clar però en competició i amb dos payos foten-t'he galetes la cosa es complica.

Vaig començar la competició amb la idea d'anar de tranquis ja que estava molt cansat de la baixada de l'Ebre del dia abans, però després passa el que passa que comença la competició i intentes apretar...

A l'aigua vaig voler fer les coses legalment i vaig passar la primera boya per la meva esquerra i quan era allà veig que hi havia un mogollon de payos passant la per l'altre costat... no entenc com la gent fa això... no ho he entés mai, per que fan trampes? a qui enganyen? bé, cadascú sabrà el que es fa... jo vaig anar rebent i donant hosties durant quasi tot el segment aquàtic, lo positiu va ser veure a L'Emili que quan em va veure s'hem va quedar mirant, jajajja al sortir de l'aigua agafo la bici i les cames no anaven, vaig voler aguantar els grups que anaven passant però no hi havia manera, tots se m'escapaven, per variar, però jo vaig apretar tot el que vaig poder, ja que tenia a uns quants amics i gent coneguda animant i això a mi em fa apretar més, almenys intentar-ho :-))

Cap a la meitat de la segona volta jo i un payo ens vem quedar sols i ens vem anar donant relleus i entre tots dos vem fer la resta de la bici, inclús s'ens va enganxar un que no ens va donar nio un relleu.

Al baixar de la bici torno a sentir crits d'ànim, quina passada, quina trempera, però jo ja estav literalment fos... ja no tenia ni un gram de força, vaig anar arrossegant-me i com passa sovint aquest any, a la cursa a peu m'adelanta un mogollon de gent, entre ells L'Ironyoyito(recabró... :-)) vaya adelantada amb totes les de la llei, també em va adelantar el Dani, el capi de l'equip, una màquina que després de fer l'IM d'Austria va fer una bona cursa a Barcelona, felicitats capi :-))

Al final de la cursa s'ha de felicitar als dels tri-trials per el super avituallament que ens van donar, molt diferent a l'any passat, chapeau!

Quan vaig acabar em vaig quedar amb la sensació que havia perdut totes les batalles, però amb l'ajut de la patroleia de la gamilliga vaig començar a veure les coses d'un altre manera, ja que fa tres mesos estava fotut i amb prespectives de fer 0 triatlons i ja en porto tres sprints, un olimpic i dues travesses... estic content de poder tornar a fer esport.

Primera bogeria

Ahir dissabte vaig fer una de les bogeries de la temporada... vaig anar a fer la baixada del reneixement... 15.700 metres de natació, a favor de corrent això si, i la veritat és que va ser una experiència dura però gratificant.

Vem anar cap a Xerta amb l'amic Marc i tota la trupe del C.N. Hospitalet, tots, menys el Ruben(el Guanyador de la prova) surten a la foto. Mentre baixavem vem patir per la cel·lebració de la prova, ja que plovia molt, però va ser arribar a Xerta i al cap d'uns minuts deixar de caure aigua del cel... :-))

Al principi la cosa semblava mooolt llarga, mai havia nedat 15 kms, però està clar que anar a favor de corrent ajuda molt. Però ja estavem allà i em vaig posar els collonets que tenia a la gola dins del banyador i cap a l'aigua.

Vaig anar amb molta calma i tranquilitat, però sense deixar de nadar, durant bastant troç de la prova vaig anar amb un grup que formaven un noi que anava amb un kayak i dugues noies que per l'accent vaig soposar que eren d'aquelles contrades, vaig pensar que el del kayak les guiaria per les corrents bones i soposo que aixi va ser, per que vem anar bastant bé, vaig al·lucinar amb els troços en que la corrent t'empeny amb tota la força i en els trams en que vas nedant amb un pam d'aigua sota teu, de fet els meus peus de tant en tant donaven algun cop a les pedres :-((

Cap a la meitat de la prova vaig començar a tenir gana i una mica de defalliment, però al preguntar per l'abituallament ningú en sabia res, això va ser una putada per mi, per que vaig anar perden empenta. Però tot d'omplegat sentop algu des d'un kayak que diu... "que vols menjar? evidenment no m'ho deien a mi però inmediatament vaig aixecar el braç i vaig dir que jo si :-))) per sorpresa meva era la Montse que anava acompanyant a la gent de Can Carelleu, en aquell moment em va semblar la meva salvació però quan em va dir que quedaven 5kms, vaig pensar que no arrivaria...

El grup de les dos noies i el del kayak ja fèia estona que havien desaparegut, aixi que vaig anar tirant, vaig coincidir amb un altre noia i un noi que anaven junts, jo m'hi vaig enganxar, però el meu estat fisic començava a estar bastant xunga, notava punjades a l'espatlla esquerre quan aixecava el braç per fer la braçada, de fet no ha marxat aquest dolor, la part lumbar de l'esquena també em fèia mal lo que provocava que no pogués aixecar les cames i vaig començar a tenir simptomes de rampes als bessons... però havia d'acabar i seguia nedant, per fi algu di... ja arribem al pont, jo apreto per que pensava que ja estava, però no, encara s'havia d'anar a buscar un altre pont, mecagum tot, ja no puc més pensava, i m'imaginava al meca arribant a Eivissa segur que estava pitjor que jo... que xungo, per fi arribo i gaudeixo de l'ambient a l'arribada i m'inflo a Sindria i meló, xerro amb un, amb un altre, que divertit, és lo millor de les competicions explicar les batalletes i coneixer a gent un cop s'ha acabat el patiment :-))

Després vem anar a buscar el cotxe i vem arribar just per menjar-nos un parell de bocates de morcilla, gràcies Izkor per guarder-nos el jalar del Marc i meu, ets un crak de l'abituallament i sorpresa del grup de l'Hospitalet tres van rascar premi, i dos pasta... evidentment jo no :-)) em van dr que vaig fer dues horetes, no està mal per ser la primera vegada i per lo malament que nedo :-)

Potser l'any que ve repeteixo, però portaré menjar i aniré amb més entreno.

Marxo de vacances

Es Grau, un paradis, un altre de les maravelles del món... quan vulgueu esteu invitats/invitades. ;-))


Aquesta matinada marxo a menorca a fer uns dies de vacances i uns entrenos a l'illa que més m'estimo... Passaré deu dies allà amb uns amics i el meu pare.

Espero passar-m'ho bé i gaudir del mar, la natura i els entrenos al mar net i transparent.

No crec que pugui actualitzar el blog fins que arribi, aixi que us vagi bé a tots.

Òscar

Primer intent

Final de trajecte St. Quirze de basora

El Ferran va fotut

Jo posant per la foto...

El Ferran que no se que mira...

El Pepe esmorzant

La carretera "preciooosa" com diu el pepe

Els dos companys de sortida

Arribant a castellterçol

Ahir va ser el primer intent de pujar a Puigcerdà des de Barcelona i l'intent va ser fallit... però hi tornarem.

Ens vem trobar a les 6,25 del matí a Fabra i Puig el Pepe, el Ferran I jo, tot just començava a clarejar el dia, la ruta que vem fer va ser dura però molt bonica, per començar C-17 fins a la sortida de Caldes, jo només havia dormit dues hores i mitja i no m'havia donat temps a esmorzar amb lo que anava vigilant com estava el meu cos, a partir de Caldes la carretera no va deixar de pujar quasi mai... o sigui lo pitjor que porto jo, pujar...Abans d'arribar a Caldes vaig adonar-me que la roda de darrera la portava fluixa i vem parar a inflar-la, ultimament m'està donant problemes el ditxós tubular.

Durant tota la pujada quasi tota l'estona anava amb el 21 o el 23, de fet porto un 11-23, si, ja se que sóc un pel agossarat.

La pujada fins sant Feliu s'em va fer bastant ferragosa, però després fins arribar a Castellterçol força bé, inclús em vaig permetre tirar unes fotos... Quan vaig tenir el meu moment dur i de crisi va ser a la pujada que hi ha a la sortida de Moià per anar cap a l'Estany, en aquell moment vaig estar apunt de parar o fins i tot d'anar per terra portava un globo important, però vaig agafar una barreta i tot i tenir la boca seca i pastosa vaig conseguir empassar-me dos troços d'aquella pasta que tenia a la boca... em va anar bé i el meu cos va reaccionar en poc temps... primera crisi superada, vem parar a l'estany a comprar aigua, veure unes coca-coles i mirar el mapa, allà vem decidir anar cap a Vic per agafar la general cap a Ripoll, descartant la idea inicial que era anar cap avinyó, perafita... la ruta que ens va recomenar en Carles.

Vem continuar per una carretereta xulissima, amb pujades i baixades, però molt bonica.

A Santa maria de riuprimer vem parar a esmorzar unes butifarres amb pa amb tomaquet i una tapa de pop... resultat 36 euros.. vaya robo ens van fotre.

A partir de l'esmorzar va ser quan millor em vaig trobar, baixada cap a vic, i agafem la carretera cap a Ripoll(35 kms), el Ferran diu que farem 200 kms, jo que veig un cartell que falten 100 per puigcerdà i m'esborrono, però faig callar al Ferran i segueixo endevant...

Al cap d'una estona Veig que el Ferran es queda... que passa? l'esperem, ens diu que li fa mal el costat, mal rotllo, parem a una benzinera i va al servei a veure si és de l'estomac, jo de pas inflo la roda del darrera, per fi queda ben inflada, ja era hora, tota l'estona he anat amb la roda fluixa. El Ferran fa mala cara, còlic?? Seguim.

El Ferran segueix amb dolor, el pepe em diu que tiri que ell es queda amb el Ferran i jo que estic molt bé arrenco i faig uns 10 kms apretant, paro just després de la sortida de st quirze de besora sota un pont, la calor que fa ja és important... al cpa d'uns 3 minuts arriba el Pepe i em diu que el Ferran ha anat cap a l'estació de Renfe. Girem cua i baixem cap a l'estació, quan arribem veiem al ferran que s'ha recuperat i que diu de seguir, però al final donem per finalitzat l'intent de pujar a puigcerdà... un altre cop serà, just arriba el tren i l'agafem, a les 14,30 arribem a Barna, Final de trajecte.