Un altre any a Sant Esteve d'En Bas

Diumenge vaig tornar a participar a la marxa ciclista Terra de Remences i ja fa uns quants anys que la faig.Per mi es una marxa molt xula i molt ben organitzada, aquest any he fet la marxa curta ja que com tots els que visiteu el blog sabeu la setmana que ve estaré a les 7 del mati a la platja de l'Ampolla per intentar fer el meu primer IM, i no era qüestió de fer tants kms, tot i que de ganes no m'hen faltaven ;-)
Aquest any l'objectiu era fer la marxa i acumular uns quants kms mes...
La sortida com sempre la gent va molt a saco i fa una mica de por ja que tothom surt com molt nerviós... Al poc de sortir un company del club ciclista provençalenc va caure per que un altre ciclista es va creuar en el seu camí, susto al canto... paro i estic amb ell fins que arriba l'ambulancia i veig que es recuepera una mica... segueixo amb mal cos, la caiguda no ha sigut dreu però veure sang dona mal rotllet... vaig fent, comença la pujada al capsacosta... en aquest tram avanço a molts dels que han passat a tota llet pel pla... i mira que jo pujant soc bastant patata... bé, en aquest tram trobo a faltar al meu company de marxes i sortides ciclistes el Pepe, que està esperant ser operat... em sento raro... no tinc companys de "passeig" no tinc objectiu, es una sensació estranya... vaig fent kms, en el tram que va de Sant Joan fins a Ripoll m'acoplo i recordo la mitja que vaig fer amb el Roger ja fa un parell d'anys...en aquest tros vaig força ràpid, apretant i sentint-me còmode acoplat... començo coll de Cannes i torno a avançar a gent, arribo a l'avituallament i em trobo a l'Asun i la Eli, quina alegria, vaig una estona amb elles, les dugues em donen missatges positius... Eli: Tens planta de Finisher... Asun: No se com es un Finisher però té bona planta... jajajja que mones... gracies guapes!!! :-) aishhh mis llaveritos(podeu veure foto adjunta... jajaja)
Les deixo una mica enrere i faig la baixada rapideta... en alguns punts a mes de 60 kms per hora em ve al cap el pensament de sempre...quin mal em fotria si ara vaig a terra... quan arribo de nou a Olot, faig els darrers kms entrenant posició acoplat per dissabte, avanço a gent i tot d'omplegat em giro i veig a vint tios darrera meu... :-) soc rodador no ho puc negar... ;-)

Quan arribo al desvio de la curta i la llarga paro a esperar a l'Asun i la Eli... al poc arriben i pujo fins al primer avituallament del Bracons amb elles, aquí els hi dono dos consells, ens fem fotos i ens acomiadem... elles amunt, jo avall... :-)
Vaig a meta recullo la samarreta i cap a la pensió a dinar :-)
Últim entreno llarg per L'Ironcat... espero que el proper post pugui explicar-vos que ja soc un Ironman :-) PUC,PUC,PUC,PUC,PUC.... :-)

Tretze dies...

Si, ja falten 13 dies pel gran moment esportiu de l'any... crec que mai m'havia preparat tant a consciència per un objectiu esportiu com per l'Ironcat... 

Quan el dia 14 acabi l'Ironcat, si l'acabo, que jo crec que si... :-) el que em quedarà serà els records del dia en qüestió però sobretot dels dies d'entrenament per arribar al meu particular Ìtaca... però passi el que passi hi ha una cosa que no m'agradat massa i sabeu que és?? doncs el haver de fer tants entrenaments sol... suposo que ja m'he acostumat a entrenar amb els companys del Picornell i d'altres, de fet una de les coses que mes em va agradar aquest any de preparar la marató van ser els entrenaments en grup.

Però per l'Ironcat he hagut d'entrenar molt sol, tirades llargues de correr, de bici, transicions eternes que no s'acabaven mai... corrents per la zona franca avui per la tarda pensava en això... no mola entrenar sol... però clar... som tant poquets que correrem a l'Ironcat... :-O ;-) actualment som 168 inscrits :-) que per la prova en si a mi ja m'agrada que siguem pocs, em fa en recordar els inicis del triatló on la prova més multitudinària era el triatló de Barcelona que es feia a les 15 h d'un diumenge i tot just arribàvem a ser 350... quins temps... :-) 

Bé, avui acabo la part mes dura dels entrenaments, especialment aquestes darreres dugues setmanes han estat durilles de debò, espero que serveixin per endurir el meu futur cos d'Ironman... :-) ahir tirada de 150 kms amb el Jordi i avui 65+16 d'entreno en solitari... 

La setmana que ve és mes suau i la darrera encara mes per arribar el dia de la prova al 100 per 100...

Segueixo tenint la moral alta i segueixo pensant en que PUC,PUC,PUC,PUC,PUC... :-)

Us deixo un enllaç que em va enviar l'altre dia el Jordi i que em va agradar molt i penso seguir al peu de la lletra :-) en especial el darrer paràgraf... ;-)

http://demonfit.com/2011/04/consejos-para-correr-un-ironman/

Fins aviat.

Òscar

I triatló Terres de l'Ebre

Abans de començar amb el Pablo :-)

Corrents... foto de la Sandra, que em va animar molt també :-)

Foto d'ahir al arribar al coll d'Estenalles

Diumenge passat vaig correr el Triatló Terres de l'Ebre, va ser una experiència xula ja que era el primer tri de l'any i les sensacions van ser prou bones :-)

Abans que rés vull agrair al Roger que va baixar amb mi, amb el seu cotxe, em va acompanyar a la competició i em va deixar dormir a casa seva a Masboquera, tot un amic, Moltes gràcies de nou Roger. 

També agrair al Joan Marc, els ànims i consells durant la cursa i al Pablo, la Sandra, El Jordi, la Blanca,altres Trifurfun, el Guillem, el Javier, l'Hèctor, la Mònica, La filla de la mònica(que ara no   recordo com es diu...Ariadna??) i a molts altres els ànims que em van anar molt bé. :-)

La crònica...

Triatló Terres de l'Ebre, quanta raó té el Joan Marc de no voler pujar fins a Barcelona a fer triatlons... quin fart de cotxe i de peatges... això és gravíssim...

El triatló en si va estar força bé.

L'aigua estava plana i molt bona temperatura... vaig fer l'invent de posar-me el Garmin al Gorro per que diuen que si te'l poses a la ma no pilla la senyal dels satèl·lits... segons aquest aparell vem nedar 3240 metres i la meva velocitat va ser de 3,6 kms a la hora... :-)

Vaig nedar amb la calma, ja que la cosa era llarga... vaig flipar amb lo que ens vem molestar nedant 200 tios... hi ha hagut triatlons Sprints en els que he pillat menys... :-o

La bici, va ser el punt negatiu o fluix... al principi feies uns kms plans, amb vent de cara i una estona de cul, llavors arribaves a un poble, Crec que Amposta,aquí sento a un que deixa anar un "MECAGO EN TUS MUERTOOOOS" em giro i veig que és el Joan Marc... quin susto... :-)

A partir d'aquí hi ha uns 16 kms que vas pujant fins la Senia, en aquest segment també teniem vent en contra, i no s'acaba mai... a mitja pujada em torno a trobar al Joan Marc, que em diu que ell afluixa i va regulant que es molt llarga la pujada... jo segueixo endavant...

Quan arribem al poble i just quan agafem un trencant a la dreta per seguir per una carretera de tobogans força xula hi ha un avituallament... paro i agafo platans i omplo bidons... quan marxo arriba el Joan Marc que es animat per la gent de l'avituallament...

Segueixo i al cap d'uns kms em torna a enxampar el Joan Marc... em diu que a partir del següent poble ja tot es baixada... i si, així es... vaig baixant i al cap de 84 kms arribo a boxes... T2...

Em poso les meves Newton i surto a correr... però... ostres m'estic pixant... he de parar... reprenc la marxa i curiosament em trobo força bé... estic fent els kms a 4:40-4:50 :-O penso que aviat s'acabaran les bones sensacions... però no, em sento fort... van passant els kms, fa calor, als avituallaments paro a remullar-me el cap,i bec força aigua i prenc un gel cada 5 kms... a la segona volta quan passo per la zona propera a boxes sento a la filla del Guillem i la Mònica cridant a saco... vaaaaa Òscaaaaar, vaaaa... jajajja quin fart de riure a la primera volta li vaig preguntar per que no m'animava... jajaja segueixo corrents amb un somriure... encara falten dugues voltes... a la darrera volta veig a gent caminant, curiosament avanço a la Mònica Pellejero, una de les triatletes amb la que tinc bon rotllo i admiro com esportista, l'ànimo i segueixo corrents, al poc també em trobo al Joan Marc, que s'ha desfondat, l'animo i curiosament ell m'anima encara més... vaya Crack :-)

Finalment arribo a meta, he corregut els darrers dos kms a 4:30... feia baixada... ;-)

Però a part de tot el que he escrit el més important és que HE CORREGUT SENSE MOLÈSTIES... i no sabeu lo bo que es això i més després de dos anys amb lesions i frustracions... realment és fantàstic :-)

Em quedo amb aquest bon gust i pensant en que em falta bici... aquesta setmana li fotre canya, ahir vaig fer 173 kms i quan vaig arribar a casa pensava... joder... i després d'això hauré de correr una marató??? vaya tela... però bé, segueixo entrenant i amb màxima motivació... per que...

PUC,PUC,PUC,PUC... ;-)

Ironcat 2011... Inscrit :-)

5 anys després del meu retorn al món del triatló pel trencament del tendó d'aquiles ahir em vaig inscriure al meu primer Ironman... concretament l'Ironcat 2011.

 Com diu el cartell confio que Pugui, de fet cada nit abans de ficar-me al llit repeteixo deu vegades... puc,puc,puc... i quan em desperto pel matí faig el mateix :-)
Estic molt il·lusionat, ja que des de que vaig començar en el món del triatló ara farà 11 anys, sempre m'ha fet molt respecte aquesta paraula i a la vegada fascinació i admiració.
Sempre que he llegit cròniques o he viscut en directe l'emoció de les persones que es converteixen en finishers he estat sempre a punt d'emocionar-me... que passarà si jo ho assoleixo?? suposo que fotré un fart de plorar que "pa que"... :-) o em sentiré tremendament feliç durant uns instants... ufff no se, ha de ser molt especial.
Ja fa unes quantes setmanes que estic seguint l'entrenament que m'ha deixat un amic, a ell li va anar molt bé i va fer un molt bon temps, de fet jo vaig ser allà amb ell per viure-ho, espero que aquest any estigui ell amb mi per compartir l'emoció quan passi la linia de meta de l'Ironcat... :-)

                                              Ironcat=Gatito de hierro(Justin dixit... :-))

Els entrenaments son força durs i llargs... sobre tot molt llargs... :-) aquestes properes dugues setmanes són les mes dures... molta bici, moltes transicions i molts kms... per assolir acabar els 226kms d'un Ironman :-)
Vaig demanant consells, detalls de qualsevol mena, que menjar, com vestir-me, quins pensaments m'ajudaran... que fer si les coses no van bé... com gestionar l'energia... intentant tenir la sensació de que vaig lo mes preparat possible.
La veritat és que estic preparant un Ironman en tot just 7-8 setmanes... i molta gent dedica un any a preparar-se... no se potser és molt arriscat... el dia 14 ho sabré... jo confio en mi i en les meves forces... ara falta que el dia D tot vagi lo millor possible.
Només queden 28 dies... :-O ;-)
Bona nit a tothom.

Duatló de Banyoles 2011

Avui he anat a correr al Duatló de Banyoles, feia 3 anys que no hi anava... :-O ;-)

La idea era anar a fer un entreno llarg i amb calma... ja que la darrera setmana he tingut l'aquiles inflamat... però ja se sap... a vegades un es posa un dorsal i la cosa canvia... :-) i si a sobre t'has pres un voltaren per no notar dolor encara més... :-o

Al arribar a Banyoles he estat xerrant amb el Lucas i El Sergi Miró,(que desgraciadament ha caigut amb la bici arribant a boxes... espero que es posi bé aviat i no hagi estat rés greu.)

Preparo les coses, no se si deixar-me samarreta a sota o no... que faig, que faig... :-O finalment me la deixo... i no m'ha molestat gens... elecció correcte :-)

Just abans de començar molt amablement el Josep Maria, que justament ens vem coneixer aquí fa tres anys m'ajuda a programar el Garmin... encara no el domino... :-O ;-) li vaig a demanar més coses però està concentrat... molt amablement em diu que un dia ja quedarem per fer una classe... jajaja mira que es bon payo eh!! :-)

Sortida... començo bé, no em fa mal rés i em trobo bé, decideixo apretar... veig que estic corrents en 4:35... jolin... a veure quan aguanto...mica en mica veig que puc aguantar aquest ritme i acabo els primers 10 kms en 43:22 :-O millor registre de l'any en 10 kms... pa flipar... jajaja

Agafo la bici i aquí la cosa ja canvia... no trobo sensacions ni a la de tres... m'avancen un parell de grupets... ufff que fluix que em trobo... vaig fent... quan agafem el desvio cap a Figueres el vent de cara e porta clavat... joder... que xungo... no hi ha manera... fins que no girem cap a Crespià no recupero una mica de velocitat... aquest tram em trobo bé i vaig fent, adelanto algun duatleta que les pujades se li atravesen... jo amb els kms em trobo millor i recupero alguna posició... la Eva Tresc m'anima, que guayyyy... gràcies Evaaaa :-) arribo a boxes i a correr... un altre vegada bones sensacions corrents... adelanto a tres o cuatre i flipo una mica... ;-) al final acabo amb bones sensacions i content per la progressió final... qualsevol diria que he quedat entre els deu primers... jajaja que va he quedat dels últims però he gaudit d'un dia d'esport a Banyoles... :-)

Quan acabo saludo als companys i faig un parell de gots de coca cola gelada... mmmm que bona... :-)

Recullo els trastos i cap al cotxe, ho deixo tot i surto a fer 38 kms més... vaig fins una mica més enllà de Mieres, gaudint del bon dia i dels paisatges bucòlics de l'emporda... :-) Arribo al cotxe justet... quasi pillo pajaron... pels pels... agafo el tuper i m'assec al costat de l'estany a menjar uns macarron i una mica de pollastre... per company tinc un ànec de l'estany que curiosament li agraden els macarrons...

 :-)

Quan acabo agafo el cotxe i cap a casa, que ja es tard... :-) i demà a treballar... buaggggg :-)

La setmana que ve més... i millor ;-)

Ah! quasi se m'oblida... :-) Moltes gràcies al David, la parella de l'Elena  per les fotos ;-)

Marató de BCN... abonat al 3:43...

Es curiós però és la tercera Marató que faig amb el mateix temps... :-O de les quatre que he corregut... :-O ;-)

Ahir va ser un dia genial tot i no aconseguir la marca que volia. La Marató et fa sentir un munt de sentiments, emocions, sensacions en els llargs 42.195 metres que corres... o camines com jo ahir... ;-)

Tot va començar ara fa uns quatre mesos quan vaig fer la inscripció, en el moment de fer la inscripció tenia por de que em tornés a quedar un altre any sense poder correr, l'any passat i l'anterior no la vaig poder corre per trencadisses varies...

Quan em vaig inscriure tornava a poder entrenar amb normalitat, començava a fer tirades llargues i tornava a gaudir de correr... Vaig doblar Sant silvestres per cap d'any amb l'amic Ramon, gaudint de les dugues, en una apretant i en l'altre disfressat del Barça ;-) Vaig anar a correr la Mitja de Sitges en la que vaig acabar extenuat, ho vaig passar força malament, des del 15 fins al final. Després entrenos i més entrenos, vaig estar a Menorca i en la tirada de 28 vaig tornar a patir a partir del 22... després la mitja de BCN en la que vaig passar-m'ho molt bé i vaig fer un bon temps per mi... més entrenos i més dies gaudint de l'esport que tenia vetat l'any passat, visites al Ricard(Fisio i company d'equip) per que m'arreglés una setmana si un altre també... dolors aquí i dolors allà, però tot s'anava sol.lucionant... vem anar a la Mitja de Granollers en la que vaig fer millor marca en Mitja d'aquest any però vaig tornar a passar-ho malament per sortir massa ràpid... i la darrera la mitja de Gava on vaig anar de menys a més i vaig gaudir de la cursa, bé, tot això amanit amb estones de catxondeo amb els companys, entrenos durs, divertits, series a la pista... bé, com vaig posar en l'últim post portava la feina feta...

Realment per mi ha estat un trajecte fantàstic, he gaudit molt preparant la Marató, tot i els mals moments.

6:45 estava esmorzant i amb tot preparat per sortir cap a la Plaça Espanya :-) a les 7:40 ens trobem amb el Manel i anem caminant xino xano comentant la jugada... el meu nou Garmin forerunner 305 no pilla els satelits... mecagum tot... a veure si no xuta això... :-) Arribem i al punt de trobada van apareixent els companys,l'Àlex, el Felix, el Jordi, l'altre Jordi, el Sergi... ja hi som tots, anem cap a la sortida :-) com que no estava al mateix calaix de sortida fem una petita "pirulilla" i entro al calaix de 3-3:30... veig al Frank darrera nostre quan treuen les tanques ve fins on estem nosaltres :-)

A les 8:30 donen la sortida i enfilem carrer de sants, la gentada que hi ha és brutal, nosaltres anem fent, xerrant, fent catxondeo, la barqueta dels 5(Sergi,Frank,Jordi V., Jordi A. i jo) anem amunt... jo veig que anem ràpid però em trobo bé... la idea és fer 3:28... arribant al camp de Barça veiem al Dani, la Eva, l'Ensenyatus... companys que van més ràpid que nosaltres...

Passem pel camp del Barça, vaig bé, però tinc tota l'estona la sensació d'anar ràpid... intento frenar als companys, però ells diuen que anem bé... passem pels barris que freqüentava quan era petit i tornem a passar per davant del camp nou, on unes hores abans havia estat dient-li al meu pare que passaria per allà seguint la línia blava... tot va bé...

Seguim parlant amb els companys, fem bromes, tots riem i anem bé, bevem, compartim aigua i powerades, quin bon rotllo, això funciona... :-) arribant a la plaça Espanya ens agafen el Ricard, el David i el Isra, al poc d'avançar-nos el Isra Plega, finalment la seva lesió no l'ha deixat acabar, ara a recuperar-se per propers reptes... seguim i el David i el Ricard van força estona amb nosaltres, bé, de fet seguim junts...

L'Ambient a la ciutat és espectacular, moltíssima gent animant, cridant, en tots els idiomes... Italians, Anglesos, catalans... es una passada... el pass per plaça Espanya està plenissim, la Gran Via també, el Passeig de Gràcia... anem fent.

Arribant a Gran Via els hi dic als companys que aquesta és la Marató WEAAAAAHH que des d'un temps ença s'ha convrtit en la salutació entre els Picornells... :-) riem i seguim.

Passem per la Sagrada Família, un altre punt ple de gent que anima :-) i arribem a la Meridiana, aquí la Montse, la parella del Frank ens anima i ens fa fotos, fins i tot els hi dic als companys de posar-nos al costat on es ella per sortir bé a les fotos... jajaja fem broma... però aquí tinc el primer moment de desfalliment.... ui,ui,ui... i encara no estem al 21... prenc un gel i sembla que em recupero... km 21 passem en 1:43... el Jordi Vilardaga em diu que si segueixo a 5 ja ho tinc... :-O jo interiorment no em sento bé... comença a venir la fatiga... com en les darreres tirades... em començo a acollonir... passem pel pont de Calatrava el Jordi Antoli em diu que faci la passa curta... obeixo... ;-) Carrer Guipuscoa, segueixo trobant males sensacions, ho parlem, el Jordi A. em diu que prengui un altre gel... quan arribo al 25 ho faig, veig al Carlitos l'amic de l'Àlex, ens fa fotos, i m'ofereix un gel... riem i seguim, noto fatiga... Ricard i David comencen a allunyar-se Frank fa estona que ha desaparescut, i Sergi tampoc el veig... estic amb els dos Jordi's...

Arrivem a la Diagonal... aquí si que vaig en plena crisi,, Els jordi's m'animen, diuen que he de seguir, que no defalleixi, que mantingui el ritme... jo ho faig... arrivem amb molt d'esfroç a la torre Agbar i allà l'ambient és espectacular, la gent ha fet un passadis que et posa la pell de gallina, tot i que jo vaig moooooolt tocat.... vinga, vaaaa, dai, dai, vamooooos.... go,go.... uffff

Comença la baixada cap al Forum i em fallen les forces... només estem al km 29.... intento prendre un altre gel però és molt espés, no passa, no tinc aigua... arribant quasi al 30 paro de correr... Els Jordi's em diuen que no pari que segueixi, que he de continuar... jo no puc, el cos ha dit prou... que em passa?? vinga, va Òscar, va, va segueix... no puc... les cames estan bé,no em fa mal rés, però estic molt fatigat, no puc seguir... apareix per allà l'Anna, el Jordi li diu que em dongui un gel, però ella els ha de donar als seus amics... Anna, no passa rés, :-) no se d'on trec les forces per tornar a correr... i segueixo... però als 500 metres torno a parar... els hi dic que segueixin, jo ja arribaré.. ells intenten animar-me, empenye'm... i torno a engegar... als 300 metres torno a parar, aquí si, els companys ja veuen que vaig fatal i marxen... em quedo sol... bé, amb un munt de corredors més que em passen corrents... arribo a la façana litoral i venen sensacions xungues a les cames... tinc la sensació que en qualsevol moment m'agafaran rampes... i afluixo el ritme, paro devant del mar a estirar les cames... estic al km 33, aquí ha d'estar l'Alberto... sembla que em recupero, però rés corro i torno a caminar... en aquest moment m'avancen les llebres del 3:30... en aquest grup va el Jordi Olivella, el perico... :-) que em va oferir anar amb ells però jo he volgut anar massa ràpid... potser t¡hauria d'haver estat més conservador... ara ja es tard... intento seguir una estona amb ells però no puc... torno a parar... la gent anima, fa un dia esplendit, fa sol, miro el mar, quin dia... :-) penso en plegar i agafar el metro però llavors recordo que el meu pare està al carrer Ferran esperant que passi... he d'arribar fins allà... i segueixo el meu particular caminar, correr... arribo a l'Arc del Triumf, on a l'any 2008 vaig trobar forces per seguir... i segueixo, prenc platans, vec aigua i isotònic... ja no em queden gels...la gent m'anima pel meu nom ja que surt al meu dorsal... a tots els hi dic que no puc més... però si que puc i vaig fent... arribo al Carrer Ferran, està ple de gent... ufff un altre cop subidon... quina passada... en aquest punt de la cursa veig que no sóc l'únic que va fent això que una amiga meva sempre em deia que fés i jo no vull fer mai que es el Caminar-correr... deu ni do n'hi ha que estan pitjor que jo... he vist almenys a quatre persones ateses per els de la creu roja... ufff, al final del Carrer per fi veig al meu pare... :-) li dic que les coses no van com volia, ell em mira em dona la ma i amb la mirada sembla que em digui, tranquil, no passa rés... jo segueixo cap a la Rambla... ja només queden 3 kms... només??? joder, es una eternitat, però ara porto la força del meu pare... :-) al girar les Rambles paro a estirar els isquios un altre cop, sembla que em venen rampes... una dona m'ofereix una cadira per sentar-me... jajaja no senyora, només estiro una mica i ara segueixo... em mira com si estigués boig... potser si que ho estic... :-O apa, endevant que no ha estat rés... arribo parant encara unes quantes vegades al Carrer Sepulveda... uffff aquí també està ple de gent animant, grups de música tocant... ambientasso i en aquestes que veig al Roger, que va amb la Btt, vinga Òscar!!! vaaaaaa i em fa fotos amb el mòbil... m'acompanya tot el carrer, que curiosament no s'hem fa llarg... arribant a la plaça Espanya em torno a Parar i ell em diu que no pari.... jajaja jo li dic que no vindrà de 30 segons més... i agafo aire per fer els darrers 300 metres... Paral.lel ple fins dalt, animació brutal... enfilo la recta d'arribada i sento una canço que m'agrada pels altaveus... em venen ganes de ballar, però penso que seria una falta de respecte pels altres que arriven amb mi i em continc... però per dins si que ballo, i canto i ric... per que tot i estar destroçat, haver fotut el gran pet i no haver aconsseguit la marca... TORNO A SER UN MARATONIA... :-)

Mil gràcies a tots els que heu compartit entrenos, curses, series, catxondeos i mals ratos. :-)

Ara a pel proper repte...