dimecres, 9 de març de 2011

Marató de BCN... abonat al 3:43...












Es curiós però és la tercera Marató que faig amb el mateix temps... :-O de les quatre que he corregut... :-O ;-)
Ahir va ser un dia genial tot i no aconseguir la marca que volia. La Marató et fa sentir un munt de sentiments, emocions, sensacions en els llargs 42.195 metres que corres... o camines com jo ahir... ;-)
Tot va començar ara fa uns quatre mesos quan vaig fer la inscripció, en el moment de fer la inscripció tenia por de que em tornés a quedar un altre any sense poder correr, l'any passat i l'anterior no la vaig poder corre per trencadisses varies...
Quan em vaig inscriure tornava a poder entrenar amb normalitat, començava a fer tirades llargues i tornava a gaudir de correr... Vaig doblar Sant silvestres per cap d'any amb l'amic Ramon, gaudint de les dugues, en una apretant i en l'altre disfressat del Barça ;-) Vaig anar a correr la Mitja de Sitges en la que vaig acabar extenuat, ho vaig passar força malament, des del 15 fins al final. Després entrenos i més entrenos, vaig estar a Menorca i en la tirada de 28 vaig tornar a patir a partir del 22... després la mitja de BCN en la que vaig passar-m'ho molt bé i vaig fer un bon temps per mi... més entrenos i més dies gaudint de l'esport que tenia vetat l'any passat, visites al Ricard(Fisio i company d'equip) per que m'arreglés una setmana si un altre també... dolors aquí i dolors allà, però tot s'anava sol.lucionant... vem anar a la Mitja de Granollers en la que vaig fer millor marca en Mitja d'aquest any però vaig tornar a passar-ho malament per sortir massa ràpid... i la darrera la mitja de Gava on vaig anar de menys a més i vaig gaudir de la cursa, bé, tot això amanit amb estones de catxondeo amb els companys, entrenos durs, divertits, series a la pista... bé, com vaig posar en l'últim post portava la feina feta...
Realment per mi ha estat un trajecte fantàstic, he gaudit molt preparant la Marató, tot i els mals moments.
6:45 estava esmorzant i amb tot preparat per sortir cap a la Plaça Espanya :-) a les 7:40 ens trobem amb el Manel i anem caminant xino xano comentant la jugada... el meu nou Garmin forerunner 305 no pilla els satelits... mecagum tot... a veure si no xuta això... :-) Arribem i al punt de trobada van apareixent els companys,l'Àlex, el Felix, el Jordi, l'altre Jordi, el Sergi... ja hi som tots, anem cap a la sortida :-) com que no estava al mateix calaix de sortida fem una petita "pirulilla" i entro al calaix de 3-3:30... veig al Frank darrera nostre quan treuen les tanques ve fins on estem nosaltres :-)
A les 8:30 donen la sortida i enfilem carrer de sants, la gentada que hi ha és brutal, nosaltres anem fent, xerrant, fent catxondeo, la barqueta dels 5(Sergi,Frank,Jordi V., Jordi A. i jo) anem amunt... jo veig que anem ràpid però em trobo bé... la idea és fer 3:28... arribant al camp de Barça veiem al Dani, la Eva, l'Ensenyatus... companys que van més ràpid que nosaltres...
Passem pel camp del Barça, vaig bé, però tinc tota l'estona la sensació d'anar ràpid... intento frenar als companys, però ells diuen que anem bé... passem pels barris que freqüentava quan era petit i tornem a passar per davant del camp nou, on unes hores abans havia estat dient-li al meu pare que passaria per allà seguint la línia blava... tot va bé...
Seguim parlant amb els companys, fem bromes, tots riem i anem bé, bevem, compartim aigua i powerades, quin bon rotllo, això funciona... :-) arribant a la plaça Espanya ens agafen el Ricard, el David i el Isra, al poc d'avançar-nos el Isra Plega, finalment la seva lesió no l'ha deixat acabar, ara a recuperar-se per propers reptes... seguim i el David i el Ricard van força estona amb nosaltres, bé, de fet seguim junts...
L'Ambient a la ciutat és espectacular, moltíssima gent animant, cridant, en tots els idiomes... Italians, Anglesos, catalans... es una passada... el pass per plaça Espanya està plenissim, la Gran Via també, el Passeig de Gràcia... anem fent.
Arribant a Gran Via els hi dic als companys que aquesta és la Marató WEAAAAAHH que des d'un temps ença s'ha convrtit en la salutació entre els Picornells... :-) riem i seguim.
Passem per la Sagrada Família, un altre punt ple de gent que anima :-) i arribem a la Meridiana, aquí la Montse, la parella del Frank ens anima i ens fa fotos, fins i tot els hi dic als companys de posar-nos al costat on es ella per sortir bé a les fotos... jajaja fem broma... però aquí tinc el primer moment de desfalliment.... ui,ui,ui... i encara no estem al 21... prenc un gel i sembla que em recupero... km 21 passem en 1:43... el Jordi Vilardaga em diu que si segueixo a 5 ja ho tinc... :-O jo interiorment no em sento bé... comença a venir la fatiga... com en les darreres tirades... em començo a acollonir... passem pel pont de Calatrava el Jordi Antoli em diu que faci la passa curta... obeixo... ;-) Carrer Guipuscoa, segueixo trobant males sensacions, ho parlem, el Jordi A. em diu que prengui un altre gel... quan arribo al 25 ho faig, veig al Carlitos l'amic de l'Àlex, ens fa fotos, i m'ofereix un gel... riem i seguim, noto fatiga... Ricard i David comencen a allunyar-se Frank fa estona que ha desaparescut, i Sergi tampoc el veig... estic amb els dos Jordi's...
Arrivem a la Diagonal... aquí si que vaig en plena crisi,, Els jordi's m'animen, diuen que he de seguir, que no defalleixi, que mantingui el ritme... jo ho faig... arrivem amb molt d'esfroç a la torre Agbar i allà l'ambient és espectacular, la gent ha fet un passadis que et posa la pell de gallina, tot i que jo vaig moooooolt tocat.... vinga, vaaaa, dai, dai, vamooooos.... go,go.... uffff
Comença la baixada cap al Forum i em fallen les forces... només estem al km 29.... intento prendre un altre gel però és molt espés, no passa, no tinc aigua... arribant quasi al 30 paro de correr... Els Jordi's em diuen que no pari que segueixi, que he de continuar... jo no puc, el cos ha dit prou... que em passa?? vinga, va Òscar, va, va segueix... no puc... les cames estan bé,no em fa mal rés, però estic molt fatigat, no puc seguir... apareix per allà l'Anna, el Jordi li diu que em dongui un gel, però ella els ha de donar als seus amics... Anna, no passa rés, :-) no se d'on trec les forces per tornar a correr... i segueixo... però als 500 metres torno a parar... els hi dic que segueixin, jo ja arribaré.. ells intenten animar-me, empenye'm... i torno a engegar... als 300 metres torno a parar, aquí si, els companys ja veuen que vaig fatal i marxen... em quedo sol... bé, amb un munt de corredors més que em passen corrents... arribo a la façana litoral i venen sensacions xungues a les cames... tinc la sensació que en qualsevol moment m'agafaran rampes... i afluixo el ritme, paro devant del mar a estirar les cames... estic al km 33, aquí ha d'estar l'Alberto... sembla que em recupero, però rés corro i torno a caminar... en aquest moment m'avancen les llebres del 3:30... en aquest grup va el Jordi Olivella, el perico... :-) que em va oferir anar amb ells però jo he volgut anar massa ràpid... potser t¡hauria d'haver estat més conservador... ara ja es tard... intento seguir una estona amb ells però no puc... torno a parar... la gent anima, fa un dia esplendit, fa sol, miro el mar, quin dia... :-) penso en plegar i agafar el metro però llavors recordo que el meu pare està al carrer Ferran esperant que passi... he d'arribar fins allà... i segueixo el meu particular caminar, correr... arribo a l'Arc del Triumf, on a l'any 2008 vaig trobar forces per seguir... i segueixo, prenc platans, vec aigua i isotònic... ja no em queden gels...la gent m'anima pel meu nom ja que surt al meu dorsal... a tots els hi dic que no puc més... però si que puc i vaig fent... arribo al Carrer Ferran, està ple de gent... ufff un altre cop subidon... quina passada... en aquest punt de la cursa veig que no sóc l'únic que va fent això que una amiga meva sempre em deia que fés i jo no vull fer mai que es el Caminar-correr... deu ni do n'hi ha que estan pitjor que jo... he vist almenys a quatre persones ateses per els de la creu roja... ufff, al final del Carrer per fi veig al meu pare... :-) li dic que les coses no van com volia, ell em mira em dona la ma i amb la mirada sembla que em digui, tranquil, no passa rés... jo segueixo cap a la Rambla... ja només queden 3 kms... només??? joder, es una eternitat, però ara porto la força del meu pare... :-) al girar les Rambles paro a estirar els isquios un altre cop, sembla que em venen rampes... una dona m'ofereix una cadira per sentar-me... jajaja no senyora, només estiro una mica i ara segueixo... em mira com si estigués boig... potser si que ho estic... :-O apa, endevant que no ha estat rés... arribo parant encara unes quantes vegades al Carrer Sepulveda... uffff aquí també està ple de gent animant, grups de música tocant... ambientasso i en aquestes que veig al Roger, que va amb la Btt, vinga Òscar!!! vaaaaaa i em fa fotos amb el mòbil... m'acompanya tot el carrer, que curiosament no s'hem fa llarg... arribant a la plaça Espanya em torno a Parar i ell em diu que no pari.... jajaja jo li dic que no vindrà de 30 segons més... i agafo aire per fer els darrers 300 metres... Paral.lel ple fins dalt, animació brutal... enfilo la recta d'arribada i sento una canço que m'agrada pels altaveus... em venen ganes de ballar, però penso que seria una falta de respecte pels altres que arriven amb mi i em continc... però per dins si que ballo, i canto i ric... per que tot i estar destroçat, haver fotut el gran pet i no haver aconsseguit la marca... TORNO A SER UN MARATONIA... :-)
Mil gràcies a tots els que heu compartit entrenos, curses, series, catxondeos i mals ratos. :-)
Ara a pel proper repte...

8 comentaris:

jordi olivella ha dit...

gran cronica company ,et felicito com t'ho dius ES TORNAT A SER MARATONIA...i aixo es l'important al final,felicitats crack, llastima perque podies haver vingut en nosaltres i fer 3.29.50.
una forta abraçada .

Ironcraig ha dit...

moltes gràcies Jordi :-) vaig ser massa agosarat... ;-) la propera vinc amb vosaltres :-)
Ens veiem aviat.
Òscar

Montseta ha dit...

Òscar, no hi ha res com les forces que et pot donar una mirada i un toc de mà d´un pare, segur que per ell eres el millor de tots, jo, a totes les maratons que faig i està la meva familia m´emociona moltíssim, de fet sempre m´haig de controlar perquè l émoció és fa real i m´entren ganes de plorar, sóc massa tobeta.
Felicitats per aquesta nova marató, estic molt contenta de que poguessis acabar sense lesionar-te.
Petons cuerpasssso!!!

Eva pau ha dit...

Oscar,
quina passada de relat. he disfrutat, he patit i he rigut. FELICITATS MARATONIÀ!!!!!!!!!!!!!
Aviam si algun dia et puc venir a veure !!!
Petonasos, Eva

Ironcraig ha dit...

Eeeeeiii Montserrat moltes gràcies :-) tens raó, la família és molt important :-) no se on he llegit que en una marató sabràs amb qui realment pots comptar... :-)tu hi erets oi? ;-)
Eva, l'esport em produeix aquestes i moltes més emocions... has de correr una Marató algun dia... :-)
Molts petons a les dugues.
Òscar

Anònim ha dit...

A mi també m'ha emocionat... pensant que en el 2008 al Arc del Triomf et vaig poder donar forces i aquest any no :-(
Però ja saps, tu ets capaç d'això i més, només t'ho has de creure. Ânims i molta força per l'Ironcat. TPD

Ironcraig ha dit...

Anonim/a... m'enalegro de que t'hagi agradat la crònica :-) però... no recordo qui em va donar ànims a l'Arc del Triumf al 2008... qui ets?... :-P
Ara començaré a entrenar per l'Ironcat :-) a veure que tal va la cosa...vindràs a animar-me??

jag75 ha dit...

iepa!

emotiva crònica, sí senyor :9

va ser un plaer, quan vulguis, a tornar-hi jejeje

vinga, ànims per a l´ironcat :)