Les vacances a Es Grao

Unes fotos de les vacances a Es Grao... les vacances ja s'acaven, dilluns torno a currar... :-((( mecagum tot...

Es Grao des de la platja de Cala'n Vidrie
A primera Hora...

Surt el sol a Es Grao

A la platja dels Tamarells amb El meu pare, el Ferran i la Mariona

Passeig en barca amb la Nura...

Es Jaleo de mercadal... quina canya... subidon, subidon...

Nedant al mar amb la Nura, només em van picar quatre meduses...

Prenent el sol a la terrassa... això si que és vida.

Triatló Sprint BCN

La penya de la gamilliga, hi falten en Kel, l'Andreu i en Robert

Bé després de tenir uns dies per pensar i relaxar-me crec que ara puc fer una valoració del triatló de BCN sprint.

Per començar ens va tocar matinar, ja que a les 8 teniem que deixar tot a boxes preparat ja que després no ens deixaven entrar... encara no entenc el per que ja que els boxes estaven separats i no interferiem en la primera sortida... aquests de la fede cada dia els entenc menys, per no parlar de la resposta que em va donar una de les jutges quan li vaig demanar de tornar a entrar a boxes a buscar crema pel sol...

Bé un cop preparats vem anar a la platja a veure la primera sortida i analitzar el circuit de l'aigua, en teoria i des de fora tot quedava clar però en competició i amb dos payos foten-t'he galetes la cosa es complica.

Vaig començar la competició amb la idea d'anar de tranquis ja que estava molt cansat de la baixada de l'Ebre del dia abans, però després passa el que passa que comença la competició i intentes apretar...

A l'aigua vaig voler fer les coses legalment i vaig passar la primera boya per la meva esquerra i quan era allà veig que hi havia un mogollon de payos passant la per l'altre costat... no entenc com la gent fa això... no ho he entés mai, per que fan trampes? a qui enganyen? bé, cadascú sabrà el que es fa... jo vaig anar rebent i donant hosties durant quasi tot el segment aquàtic, lo positiu va ser veure a L'Emili que quan em va veure s'hem va quedar mirant, jajajja al sortir de l'aigua agafo la bici i les cames no anaven, vaig voler aguantar els grups que anaven passant però no hi havia manera, tots se m'escapaven, per variar, però jo vaig apretar tot el que vaig poder, ja que tenia a uns quants amics i gent coneguda animant i això a mi em fa apretar més, almenys intentar-ho :-))

Cap a la meitat de la segona volta jo i un payo ens vem quedar sols i ens vem anar donant relleus i entre tots dos vem fer la resta de la bici, inclús s'ens va enganxar un que no ens va donar nio un relleu.

Al baixar de la bici torno a sentir crits d'ànim, quina passada, quina trempera, però jo ja estav literalment fos... ja no tenia ni un gram de força, vaig anar arrossegant-me i com passa sovint aquest any, a la cursa a peu m'adelanta un mogollon de gent, entre ells L'Ironyoyito(recabró... :-)) vaya adelantada amb totes les de la llei, també em va adelantar el Dani, el capi de l'equip, una màquina que després de fer l'IM d'Austria va fer una bona cursa a Barcelona, felicitats capi :-))

Al final de la cursa s'ha de felicitar als dels tri-trials per el super avituallament que ens van donar, molt diferent a l'any passat, chapeau!

Quan vaig acabar em vaig quedar amb la sensació que havia perdut totes les batalles, però amb l'ajut de la patroleia de la gamilliga vaig començar a veure les coses d'un altre manera, ja que fa tres mesos estava fotut i amb prespectives de fer 0 triatlons i ja en porto tres sprints, un olimpic i dues travesses... estic content de poder tornar a fer esport.

Primera bogeria

Ahir dissabte vaig fer una de les bogeries de la temporada... vaig anar a fer la baixada del reneixement... 15.700 metres de natació, a favor de corrent això si, i la veritat és que va ser una experiència dura però gratificant.

Vem anar cap a Xerta amb l'amic Marc i tota la trupe del C.N. Hospitalet, tots, menys el Ruben(el Guanyador de la prova) surten a la foto. Mentre baixavem vem patir per la cel·lebració de la prova, ja que plovia molt, però va ser arribar a Xerta i al cap d'uns minuts deixar de caure aigua del cel... :-))

Al principi la cosa semblava mooolt llarga, mai havia nedat 15 kms, però està clar que anar a favor de corrent ajuda molt. Però ja estavem allà i em vaig posar els collonets que tenia a la gola dins del banyador i cap a l'aigua.

Vaig anar amb molta calma i tranquilitat, però sense deixar de nadar, durant bastant troç de la prova vaig anar amb un grup que formaven un noi que anava amb un kayak i dugues noies que per l'accent vaig soposar que eren d'aquelles contrades, vaig pensar que el del kayak les guiaria per les corrents bones i soposo que aixi va ser, per que vem anar bastant bé, vaig al·lucinar amb els troços en que la corrent t'empeny amb tota la força i en els trams en que vas nedant amb un pam d'aigua sota teu, de fet els meus peus de tant en tant donaven algun cop a les pedres :-((

Cap a la meitat de la prova vaig començar a tenir gana i una mica de defalliment, però al preguntar per l'abituallament ningú en sabia res, això va ser una putada per mi, per que vaig anar perden empenta. Però tot d'omplegat sentop algu des d'un kayak que diu... "que vols menjar? evidenment no m'ho deien a mi però inmediatament vaig aixecar el braç i vaig dir que jo si :-))) per sorpresa meva era la Montse que anava acompanyant a la gent de Can Carelleu, en aquell moment em va semblar la meva salvació però quan em va dir que quedaven 5kms, vaig pensar que no arrivaria...

El grup de les dos noies i el del kayak ja fèia estona que havien desaparegut, aixi que vaig anar tirant, vaig coincidir amb un altre noia i un noi que anaven junts, jo m'hi vaig enganxar, però el meu estat fisic començava a estar bastant xunga, notava punjades a l'espatlla esquerre quan aixecava el braç per fer la braçada, de fet no ha marxat aquest dolor, la part lumbar de l'esquena també em fèia mal lo que provocava que no pogués aixecar les cames i vaig començar a tenir simptomes de rampes als bessons... però havia d'acabar i seguia nedant, per fi algu di... ja arribem al pont, jo apreto per que pensava que ja estava, però no, encara s'havia d'anar a buscar un altre pont, mecagum tot, ja no puc més pensava, i m'imaginava al meca arribant a Eivissa segur que estava pitjor que jo... que xungo, per fi arribo i gaudeixo de l'ambient a l'arribada i m'inflo a Sindria i meló, xerro amb un, amb un altre, que divertit, és lo millor de les competicions explicar les batalletes i coneixer a gent un cop s'ha acabat el patiment :-))

Després vem anar a buscar el cotxe i vem arribar just per menjar-nos un parell de bocates de morcilla, gràcies Izkor per guarder-nos el jalar del Marc i meu, ets un crak de l'abituallament i sorpresa del grup de l'Hospitalet tres van rascar premi, i dos pasta... evidentment jo no :-)) em van dr que vaig fer dues horetes, no està mal per ser la primera vegada i per lo malament que nedo :-)

Potser l'any que ve repeteixo, però portaré menjar i aniré amb més entreno.

Marxo de vacances

Es Grau, un paradis, un altre de les maravelles del món... quan vulgueu esteu invitats/invitades. ;-))


Aquesta matinada marxo a menorca a fer uns dies de vacances i uns entrenos a l'illa que més m'estimo... Passaré deu dies allà amb uns amics i el meu pare.

Espero passar-m'ho bé i gaudir del mar, la natura i els entrenos al mar net i transparent.

No crec que pugui actualitzar el blog fins que arribi, aixi que us vagi bé a tots.

Òscar

Primer intent

Final de trajecte St. Quirze de basora

El Ferran va fotut

Jo posant per la foto...

El Ferran que no se que mira...

El Pepe esmorzant

La carretera "preciooosa" com diu el pepe

Els dos companys de sortida

Arribant a castellterçol

Ahir va ser el primer intent de pujar a Puigcerdà des de Barcelona i l'intent va ser fallit... però hi tornarem.

Ens vem trobar a les 6,25 del matí a Fabra i Puig el Pepe, el Ferran I jo, tot just començava a clarejar el dia, la ruta que vem fer va ser dura però molt bonica, per començar C-17 fins a la sortida de Caldes, jo només havia dormit dues hores i mitja i no m'havia donat temps a esmorzar amb lo que anava vigilant com estava el meu cos, a partir de Caldes la carretera no va deixar de pujar quasi mai... o sigui lo pitjor que porto jo, pujar...Abans d'arribar a Caldes vaig adonar-me que la roda de darrera la portava fluixa i vem parar a inflar-la, ultimament m'està donant problemes el ditxós tubular.

Durant tota la pujada quasi tota l'estona anava amb el 21 o el 23, de fet porto un 11-23, si, ja se que sóc un pel agossarat.

La pujada fins sant Feliu s'em va fer bastant ferragosa, però després fins arribar a Castellterçol força bé, inclús em vaig permetre tirar unes fotos... Quan vaig tenir el meu moment dur i de crisi va ser a la pujada que hi ha a la sortida de Moià per anar cap a l'Estany, en aquell moment vaig estar apunt de parar o fins i tot d'anar per terra portava un globo important, però vaig agafar una barreta i tot i tenir la boca seca i pastosa vaig conseguir empassar-me dos troços d'aquella pasta que tenia a la boca... em va anar bé i el meu cos va reaccionar en poc temps... primera crisi superada, vem parar a l'estany a comprar aigua, veure unes coca-coles i mirar el mapa, allà vem decidir anar cap a Vic per agafar la general cap a Ripoll, descartant la idea inicial que era anar cap avinyó, perafita... la ruta que ens va recomenar en Carles.

Vem continuar per una carretereta xulissima, amb pujades i baixades, però molt bonica.

A Santa maria de riuprimer vem parar a esmorzar unes butifarres amb pa amb tomaquet i una tapa de pop... resultat 36 euros.. vaya robo ens van fotre.

A partir de l'esmorzar va ser quan millor em vaig trobar, baixada cap a vic, i agafem la carretera cap a Ripoll(35 kms), el Ferran diu que farem 200 kms, jo que veig un cartell que falten 100 per puigcerdà i m'esborrono, però faig callar al Ferran i segueixo endevant...

Al cap d'una estona Veig que el Ferran es queda... que passa? l'esperem, ens diu que li fa mal el costat, mal rotllo, parem a una benzinera i va al servei a veure si és de l'estomac, jo de pas inflo la roda del darrera, per fi queda ben inflada, ja era hora, tota l'estona he anat amb la roda fluixa. El Ferran fa mala cara, còlic?? Seguim.

El Ferran segueix amb dolor, el pepe em diu que tiri que ell es queda amb el Ferran i jo que estic molt bé arrenco i faig uns 10 kms apretant, paro just després de la sortida de st quirze de besora sota un pont, la calor que fa ja és important... al cpa d'uns 3 minuts arriba el Pepe i em diu que el Ferran ha anat cap a l'estació de Renfe. Girem cua i baixem cap a l'estació, quan arribem veiem al ferran que s'ha recuperat i que diu de seguir, però al final donem per finalitzat l'intent de pujar a puigcerdà... un altre cop serà, just arriba el tren i l'agafem, a les 14,30 arribem a Barna, Final de trajecte.

Entreno d'estiu

El Ferran i el presi de l'hospitalet... grans persones i bons triatletes...

Els companys del triatló L'hospitalet, el Javi en primer pla...

Aquest amtí hem fet un entreno durillo... tot ha començat a les 8,30 quan hem kedat amb el Ferran i el Roger devant de casa meva... :-))) dsprés ens hem juntat amb la trupe del triatló l'hospitalet, el Rafa, el Marc, El Javi i el Paco, tots set hem fet via cap a Vilanova fins a peu de costes hem anat tots junts però allà ja via libre o marica l'últim... Al arribar a Vilanova mitja de 28, nosta mal... no? Un cop allà ens han marcat per fer la travessa i som-hi cap a l'aigua, la competició ha estat bé, jo he fet una travessa creixent, he anat augmentant el ritme poc a poc, de totes maneres no he fet gaira bona marca... crec que 24 i pico, però m'ho he passat bé i no he acabat mort.
Abans de tornar coca-cola amb patates i cap a la carretera, la tornada en principi es preveia suau i tranquileta però al arribar a costa i després de repostar aigua i veguda isotònica altre cop marica l'últim, ha estat bé tot i que hi havia molts cotxes a la carretera, quan hem arribat a l'autovia el Ferran i jo ens hem posat a 35-38 i aixi fina a Barna... un bon entreno... dutxa i migdiada, impressionant.
Aquesta setmana aprofitaré per fer més entrenos ja que he agafat vacances. Fantàstic.