Triatló Terres de l'Ebre

Diumenge passat vaig anar a Sant Carles de la Rapita a participar en el III triatló terres de l'ebre.
En principi haviem de nedar 300 metres fer 90 de bici i 20 corrents, al final van escurçar la distància de l'aigua per que deien que estava freda... (No era pas veritat) ...
A les 8 sortida, a l'aiguaaaaaaaa!!! com he dit estava fresqueta però es podia nedanr perfectament els 3000 metres, però bé, vem fer 1500.
La natació força bé, em vaig trobar còmode i lleugerament ràpid... mica en mica vaig anar avançant algun company cosa que em fa tenir aquesta sensació de raìdesa, nedo, net, sense cops, com sempre faig una mica mes de distància per evitar els cops, aquesta vegada ha funcionat la meva estratègia ;-)
Quan m'aixeco una noia em pregunta com anem de temps... em trec el garmin del gorro i la noia es posa ariure... jajaja 25 minuts.. amb el trajecte fins la bici perdo un parell de minuts mes...
A la transició vaig molt lent i em costa treure'm el neoprè, finalment m'equipo i surto a pedalar... només començar el segment ciclista tenim vent de cara... ufff això serà dur... vaig pedalant i com sempre em va avançant gent... quina enveja em fa la gent que va bé en bici... jo vaig jugant, però quasi tot el circuit l'he fet amb el plat gran, vaig comode damunt de la bici, però no massa ràpid... malauradament veig a gent fent drafting... mai entendre la gent que s'apunta a llarga distància i fa trampes... anant a roda... quan saben perfectament que no es permés... bé, que hi farem... quan arrivem a la Sènia es fa un gir a la dreta i comença una zona de tobogants... després de l'abituallament paro a pixar... ;-) ja no podia mes...
La zona de tobogans s'hem fa durilla per que tendeix a fer pujada i el vent segueix venint bastant de cara... quan comença la baixada intento apretar però llavors el vent que entra de costat em fa anar amb precaució ja que en un d'aquests cops laterals fa por de perdre el control de la bici... arribo a la T2 bastant sencer...
Comença la cursa a peu i sorprenentment em trobo molt bé, corro bastant bé, vaig veient que el ritme per km és lleugerament inferior als 5 minuts... en aquest segment avanço alguns dels que m'han avanaçat a la bici... anem bé... van passant els kms... ara fa bastanta calor i sol... el circuit no es pla... en algun punt hi ha alguna pujada que després es converteix en baixada i en un sentit del recorregut vas a favor de vent amb lo que notes més la calor i vas més ràpid i en l'altre vas mes fresquet amb el vent de cara però també vas mes lent... L'Aura i la Vero ens fan fotos, que són les que he posat en el Blog ;-) Moltes gràcies noies :-)

Acabo el triatló en 5:18 i amb bones snesacions.
L'analisi posterior em diu que la natació estic al nivell habitual, la bici segueix essent el meu punt feble i que es nota que vaig curt de kms... i corrents també tinc bones sensacions.
El test pre Ironcat el dono per aprovat amb bona nota ;-) (excepte la bici... aiiii la bici... ;-))
Ara ja queda una setmana dura d'entrenaments i dugues de baixada per arribar a l'ironcat a topeeeeeee :-)

Marató de BCN 2013 PMP(Pitjor Marca Personal ;-))

El gest i l'expressió de la cara i el cos ho diuen tot... patiment i satisfacció.

Ja farà un parell de setmanes que estava esperant que arribés el dia D, diumenge 17 de Març per còrrer la Marató de BCN, el primer objectiu de l'any... portava més de tres mesos entrenant per aquest objectiu, il·lusionat i amb moltes ganes, de fet havia fet tots els entrenos que ens havia passat el Joan Monguillot, l'entrenador de l'equip.
Havia corregut molts kms, havia fet 6 mitges Maratons i el Maratest(30 kms) i excepte en un parell a la resta havia tingut molt bones sensacions,tot pronosticava un bon resultat i un temps millor o similar al d'Amsterdam... però no...no va ser així...
La setmana abans de la Marató vaig agafar una bronquitis bastant important, ja que vaig sortir a còrrer tres dies amb vent,fred i pluja i el meu cos va dir que ja no podia aguantar tant... la setmana abans de la Marató quan vaig sortir a rodar em feia mal el  pit i no podia respirar bé... vaig anar a la farmàcia i em van dir el que sospitava...Bronquitis aguda... em volien donar antibiòtic però no el vaig voler per que diuen que et debilita molt... i vaig prendre un altre xarop que no va fer quasi rés... el dia abans de la cursa vaig sortir a còrrer 20 minuts per Montjuïc... i ja vaig veure que la cosa no aniria bé... em seguia fent mal el pit i em costava respirar... vaig fer una sauna i cap a casa... vaig preparar les coses i a dormir... vaig descansar molt bé...

El dia D...
Em desperto, esmorzo bé i cap a les Picornell on vaig deixar les coses i havia quedat amb un company que volia acompanyar-me uns kms... no ens deixen entrar fins les 7:30... estic xerrant una estona amb el Cristian,que debuta en una Marató,diu que ha dormit molt poc... els nervis, el debut i també diu que està refredat...
Al vestuari ens trobem amb L'Eloy i el Carlos... baixem cap a la sortida,ens reunim amb altres companys i cadascú entra al seu calaix, segons el temps que pensa fer... allà em trobo amb els germans Vilardaga que hem dit d'anar junts i fer una "Barqueta" sub 3:30...
Sortidaaaaa, fem bromes, riem, comencem a pujar Carrer de Sants...  de seguida començo a suar... no portem ni dos kms.... sembla que vaig còmode  però no... vaig alt de pulsacions,em fa mal el pit i la cosa no pinta massa bé... el Fèlix i el Pedro s'avancen... Els altres quatre seguim junts, Jordi, David,Carlos i jo... ami em costa seguir el ritme de 5 al km... arribem al 5-6 i noto que vaig mig marejat... ui,ui,ui... no dic rés i segueixo corrents... les pulsacions a 150.... això no pinta gens bé... els hi comento als companys que predic un pet important... seguim...
Km 8, el Jordi que fa molt de temps que arrossega una fascitis plantar decideix baixar el ritme i baixar de la barqueta... quedem tres... però el veure que el seu germà plega,li dona força al David que accelera el pas... ja només quedem dos... el Carlos, que també s'estrena en  Marató i amb el que vaig fer la Mitja de BCN amb molt bones sensacions i jo... però cada cop vaig pitjor... em costa pujar passeig de Gràcia... al km 15-16 li dic al Carlos que no puc,que vaig molt malament, que segueixi ell... m'intenta animar,diu que vagi fins la mitja i allà decideixi... però entenc que em veu mala cara per que no insisteix massa... al cap d'uns instants de fer la primera parada a caminar veig a l'Albert i l'Oriol que ens animen... jo vaig bastant malament,els hi dic que plego en breu... al poc em trobo al Pepe i al seu fill el Raül...també els hi dic que vaig malament... que plego... a la meva ment només passa un pensament... retirar-me...

No ho he fet a cap cursa d'es de que vaig començar a còrrer per allà l'any 1999... busco les parades de Metro... i em dic... la propera... va un altre... arribo a Meridiana i veig les parades de Navas, Sagrera... i m'animo a passar per la mitja Marató... 1:51... tampoc vaig tant malament.... jajajja es una visió efímera,per que se que ho passaré malament, de fet, ho estic passant malament... tota l'estona m'avança gent... penso en ella,la meva companya que tot i no ser-hi se que està al meu costat, m'agrairia que anés a poc a poc,així noli costaria tant acompanyar-me... :-) em prenc un gel... tot i que se que això no ho arreglen ni 20 gels... no se per que però segueixo corrents... arribo a Rambla de prim... km 25-26... aquí no hi ha línia vermella... jajajja quina bona excusa... segueixo corrents... a 5:40... i cada km i mig he de caminar per recuperar l'alè que no tinc... però segueixo endavant... Diagonal... aquí he arribat... companys de la feina m'han dit que estarien aquí... he arribat fins aquí per que la seva espera hagi valgut la pena... però no hi són... durant quasi tota la cursa ha plogut... tot i això hi ha molta gent animant... al·lucinant .. passo el 30... i em dic... si has arribat fins aquí ara acabes... i segueixo endavant... arribo a la zona de mar... quasi no tinc esma per mirar-lo... el dia és Gris,fa estona que noto una ungla del peu que em fa bastant mal... però muscularment sembla que estic bé,no tinc massa dolors,suposo que anar a un ritme més lent els muscles aguantin millor... no se... arribo als avituallaments i prenc fruita,isotònic, agafo Gels... ja posats recuperarem part de la inversió... jajjaja

Caminant... quina classe...;-)

Per fi arribo al Paral·lel... sembla inacabable... queden 2 kms... el Josep Maria m'anima... imagino que es deu estar preguntant que m'ha passat... fa estona que estic eufòric...un eufòric diferent... ja que se que serà la meva pitjor marca personal(la Marató de l'Ironcat, no la compto),però la batalla del meu cos contra la meva ment ha sigut espectacular... un dient no puc,no puc i l'altre estirant del cos cap a meta... amb autoenganys, intentant enganyar al cos,dient-li que no faltava tant, posposant la retirada, buscant motivacions on no hi eren i amb força de voluntat i lluita... això em fa sentir eufòric i orgullós de mi,de la meva ment... Finalment arribo al Passeig de Maria Cristina... com fa dos anys,la musica m'alegra... ho aconseguiré... arribo en 3:59:37... uiiii quasi 4 hores...jajaja el darrer petit repte... no passar de 4 hores... jajjaja un altre batalla guanyada... en aquestes petites batalles és on un guanya la guerra de la vida...no us sembla??
Pels de punta al entrar a meta... entro fent el nostre senyal,pensant en ella,com sempre... :-)

Camino... segueixo caminant...busco a gent coneguda... no hi ha ningú... em donen la medalla de Finisher...avui té molt valor aquesta medalla...he lluitat per ella i la he aconseguit... ;-)

La propera Lluita...entrenar per l'Ironcat... patiré tant? més?? qui sap... :-)

Tapering...

S'acosta el dia de la Marató de BCN, el primer objectiu de la temporada... fa dos diumenges vaig còrrer la Maratest(30 kms a Badalona), un dia de molt de fred i vent... vaig poder còrrer els 30 kms a 4:50 però vaig acabar dient que 12 kms mes aquell ritme no aguantava... van aparèixer els primers dubtes... però els companys, amics i coach em van dir que tranquil que baixant el volum aquests 15 dies segur que recuperava bones sensacions i podia fer la Marató molt bé i baixar la meva marca personal...

Però diumenge passat vaig anar a còrrer la Mitja de Montornès .. vaig sortir amb la intenció d'acostar-me al 1:35... vaig sortir amb ganes i relativament fort... però al km 9 vaig tenir la primera crisi i a partir del 15-16 la cosa va empitjorar i vaig acabar amb 1:41 i força petat de cardio, les cames estaven bé... llavors va aparèixer la por de que em tornés a passar el de fa dos anys... que vaig haver de caminar en el km 30... i les meves sensacions van acabant essent bastant desagradables... tinc por d'estar sobreentrenat o de que el meu cos estigui arribant al dia D massa cansat... he tornat a consultar i he decidit fer un Tapering ben fet... descansant molt i baixant el quilometratge molt... per veure si recupero una mica i arribo en condicions el diumenge dia 15.... ;-)

Progresso adequadament ;-)

Doncs si, tinc la sensació que de mica en mica la cosa va pel bon camí... de moment puc anar entrenant i el meu cos va adaptant-se als entrenaments, algun dia tinc molèsties però de moment són només això... que si la cadera, que el peu s'adorm, que el genoll dret, que el besso esquerre... bé, els que feu esport ja sabeu del que us parlo...

Aquest any ja he fet Tres mitges  la de Sitges, la de Granollers i la de Barcelona que en principi no l'havia de fer però al final si que la vaig correr.

En les tres he fet temps semblants, 1:38 Sitges 1:39 Granollers i 1:37 Barcelona però més enllà dels temps les sensacions són bones i generalment em sento fort i amb ganes d'entrenar, tot i que he de reconèixer que entrenar per una Marató cansa molt i hi ha dies que costa molt posar-se les bambes per sortir a correr... sobretot en tirades llargues en solitari.

Però també aquestes hores sol corrents son moments en que un està amb un mateix al 100 per 100... sentint el cos, la fatiga, el contacte dels peus amb el terra, les sensacions del cos, la força o la debilitat, penses en tu en la teva vida, en els que estimes, en paraules dites, en converses, observes la natura, sents els ocells, les teves petjades a la terra... no se, com diu la frase aquella... és quan corro que hi veig clar...

Per això no entenc a la gent que corre amb auriculars... es perden el contacte amb la terra...demà toca la Maratest... 30 kms per Badalona, la idea és anar a gaudir dels 30 kms i no anar massa ràpid, l'altre setmana a Montornès si que intentaré apretar per fer una millor marca ;-)

Per sort aquesta és la darrera setmana de volum fort de correr... la que ve comencem a baixar... ;-)

Que passa amb els altres esports?? Natació i bicicleta... doncs la natació mica en mica la vaig reprenent, aquesta setmana hauré fet uns 9000 metres però costa ficar-se a l'aigua... i la bici només he fet 50 kms... he de començar a fer més bici si no patirem a l'Ironcat... bé, de totes maneres patirem... ;-)

Però com em va dir un amic ahir... a tu t'agrada patir... no se si és bo o dolent això??

Mica en mica anem acumulant kms en tots els esports... ;-)

Temporada 2013 perfilada ;-)

Doncs si, en una setmana ja tinc concretada la temporada, bé, el més significatiu, els que seguiu el Blog ja sabeu que vaig variant i afegint curses segons motivació, ganes, pressupost i possibilitats...
Aquestes seran les estacions principals del recorregut... ;-)
El dia 17 de Març correré la Marató de Barcelona, la idea és baixar del 3:27 d'Amsterdam, però lo principal és gaudir de la cursa i dels entrenos que vaig fent ;-)


A partir del dilluns després de la Marató hauré de començar a nedar i fer bici totes les hores que pugui per que actualment quasi em dedico només a correr... l'altre dia vaig anar a veure al Victor de Cyclistlab i vaig posar els acoples de llarga distància i vem ajustar un parell de cosetes de la bici ;-)
La propera parada serà el triatló doble Olímpic de Terres de l'Ebre, on farem un test pre Ironcat :-O a veure com em sento i com van els entrenaments...


Llavors quedaran tres setmanes per L'Ironcat 2013... on l'objectiu serà intentar gaudir de la prova, no patir massa i acabar per puntuar per l'equip, el C.E.Picornell ;-)
Aquest any no estic tant il·lusionat com al 2011 ja que llavors era el primer però espero que la motivació vagi creixent a mesura que vagi entrenant... ;-)



I després i sense massa temps per recuperar tornaré a Zarautz per sisè any consecutiu... a veure com va aquest any... espero que millor que l'any passat... tot i que a saber com acabo després de l'Ironcat... :-O ;-)


Bé, a veure com va aquest any... de moment les sensacions són bones i petits canvis que he fet en l'entrenament estan donant bons resultats... crec ;-) Al Juny les respostes... :-)

I seguim corrents...:-)

La setmana passada vaig correr 58 kms... :-O i aquesta anem pel mateix camí... són les setmanes més dures ja que son les de volum més fort... per fer un bon coixí per que el meu coset... aguanti bé la Marató...
En principi tot va més o menys bé, el cos aguanta, els ritmes són els esperats que no els desitjats i les sensacions en general són bones... excepte el passat diumenge que en la tirada de 24 kms vaig patir més del que volia o esperava i com sempre va ser per sortir a correr acompanyat i estar massa eufòric... i apretar massa al principi... de totes maneres fisicament no estava massa bé(vaig haver de parar un parell de cops a
fer caca... :-D) ;-)

Vaig correr la mitja de Sitges amb un temps molt bò per mi i bones sensacions totta la cursa 1:38 feia temps que no corria aquest ritme... i vaig gaudir del duatló de Rubi de fa un parell de setmanes, tot i que aquí si que vaig poder comprovar que tothom corre molt i va en bici molt bé... jo... no tant... jajaja

Aquest cap de setmana correré la mitja de Granollers, que m'han dit que des de l'any passat han variat el recorregut per encabir-hi les 12.000 persones que la començarem i en principi acabarem... ;-)
El tema natació el tinc una mica deixat de banda igual que la bicicleta... però aquest any estic fent peses cosa que no feia mai... el meu raonament és que he de fer peses per que els muscles puguin aguantar bé els meus 191 cms d'alçada i els meus 90 kgs de pes... ;-)

Corre que correras...Preparant Marató BCN

Doncs si, ara toca correr ;-) He fet tres mitges maratons, una de muntanya i dos de carretera, la veritat és que he gaudit força, bé, la darrera a Vilafranca vaig petar... ;-) i vaig patir una miqueta... vaig estar uns dies de vacances a Menorca i vaig fer un parell de tirades llargues en les que vaig gaudir bastant i lo millor va ser que sense mirar massa el crono... ;-) de fet com que els ritmes eren lents pensava que fer aquestes tirades llargues per terrenys gens plans m'ahuria alentit, però el di 31 vaig fer dugues Sant Silvestres i els temps em van dir que no, que inclús havia millorat una mica... això em va animar :-)

 Cursa dels Nassos

Sant Silvestre de Canovelles

Però l'alegria ha durat poc... :-( ara m'ha sortit una molestia al genoll que de tant en tant em fot une spunxades que veig les estrelles... uffff quin dolor... d'altres puc correr més o menys bé... no se... vaig anar al Fisio i em va dir que li semblava una petita sobrecàrrega... però no acaba de marxar... i diumenge corro la mitja de Sitges... :-O a veure que passa... aquesta setmana no froçarem, no sigui que no pugui correr diumenge.

Ara toca correr per el primer objectiu de l'any... la Marató de Barcelona... :-O i segueixo desfullant la margarida de si m'apunto o no a l'Ironcat... a veure si fem un equipet Picornell i ens acabem de decidir.

La setmana del 20 estic apuntat al Duatló de Rubi, que anirà bé com entreno llarg ;-) per si finalment m'apunto al IC 13 :-)

Mitja de Mataró 2012, Disfrutant!!!

La setmana passada vaig anar a correr la mitja de Mataró, una de les meves mitjes preferides :-) no només pel lloc si no també pel lot de productes de neteja :-P 

Vaig anar-hi amb el Cristian i la Chiara, també vem pujar al Jordi Vilardaga, que cada any puja a correr i després es queda a dinar amb la família :-)

Diumenge passat feia força fred, així que després de dubtar vaig correr amb samarreta tèrmica, que després vaig adonar-me que em va sobrar en algun moment però no va ser mala elecció ;-)

El primer km vaig sortir suau amb la Chiara al meu costat, però ella va pensar que anavem massa ràpid i va afluixar... jo em trobava bé i el meu ritme era de 4:40- 4:45... però em volia frenar ja que pensava que en qualsevol moment fotria un pet ja que tampoc he entrenat tant com per anar aquests ritmes... i m'intentava frenar però no massa...en els creuaments amb els altres corredors em vaig creuar i animar al Victor Dobaño, al Jose-te, al Dani, a la Chiara i animant-los m'alegrava jo i gaudia de l'ambient i la cursa... en el 13 em va avançar una noia... amb la que vem anar fent la goma.... ara l'avançava jo... ara m'avançava ella... vaig passar pel km 16 en 1:16 i bones sensacions, la cosa anava bé... vaig seguir així fins al 19... llavors comença la pujada fins la meta... ai, amics... aquí la cosa va canviar... i vaig haver de posar la reductora i la idea de baixar d'1:40 va marxar ràpid del meu cap... :-) i llavors va tornar a apareixer la noia del km 13 que em va avançar al començar la pujada... jo la vaig seguir i em vaig posar al seu costat i en aquestes que passem pel 20 i jo que penso que la feina ja està feta afluixo una mica i llavors noto una ma a la meva esquena i una veu que em diu...va vinga, no afluixis... :-O era la noia del km 13... ;-) llavors s'hem va dibuixar un somriure a la cara i vaig treure forces per seguir corrent al seu costat fins els darrers metres que vaig afluixar per que passes davant meu ;-) a la línia de meta ;-) ens vem donar les gràcies, un parell de petons i no, no ens vem donar el numero de telefon... jajajajja

Al final 1:41:44 bon temps per ser la primera i sobretot bones sensacions, m'ho vaig passar molt bé  i poques molèsties :-)

Propera estació diumenge que ve mitja marató de l'Espirall a Vilafranca :-) fa 7 anys que no corro allà.

Reflexions i planificacions...

Com cada any per aquesta època  a quasi tots els que fem triatló ens agafa un no se que que ens comencem a posar nerviosos... i la paraula objectius comença a no deixar-nos dormir, a escitar-nos sobre manera i paraules com Ironman, tornen a passar per les nostres ments i com no el ball de xifres que passen per la nostre ment també es considerable...

On vaig? que faig? quan val? com van les inscripcions? quantes places queden? qui del club va aqui? qui va allà? 

No se... vist des de fora fa bastanta gràcia per que algunes d'aquestes decisions condicionen en certa mesura les nostres vides... temps per estar amb la parella, que entrenaré en cada època, com i amb qui... bé, ja sabeu de que us parlo...

Jo, tot i que amb cert distanciament i certa calma també he caigut en aquest parany... de fet a la reunió del club(Picornell) vaig comentar que seria interessant fer un grupet per fer l'Ironcat per aconseguir aquesta puntuació per optar a una bona classificació del club a la lliga de clubs de Catalunya... jo penso que ja vaig quedar content de l'experiència del Ironcat 2011 i clar que m'agradaria poder fer-ne un cada any però sóc realista i amb la tendència que tinc a patir lesions(tocarem fusta) el meu alquiles operat, el meu principi d'artrosi a la cadera i d'altres seqüeles no vull forçar la màquina no sigui cas que la pica s'acabi de trencar... però aquest any potser si hi ha gent del club que el fa torni anar a L'Ironcat... qui sap.

La veritat és que em costa pensar en una cosa a tant llarg plaç, sóc més de moure'm per el que em ve de gust.

Per exemple, aquest any he fet el circuit sencer d'aquatlons i no ha anat malament del tot, he quedat el 12è del rànquing i el 6è del meu grup d'edat :-) nostamal :-) feia molts anys que no en feia d'aquatlons i aquest any he gaudit amb aquesta modalitat i m'he apuntat la mateixa setmana com antigament... en alguns triatlons del circuit a dia d'avui t'has d'apuntar amb quasi un mes d'antelació... :-o una bogeria.

Després del "pique" amb l'Eli a l'aquatló de Badalona vem fer catxondeo i vem anar a fer unes braves ;-)

Quin rotllo estic fotent... jajajaja

Bé, per començar aquest any faré unes quantes mitges maratons, fa un mes vaig fer la de Muntanya de Navàs que em va agradar molt, havia de fer la de Menorca, que no la vaig poder fer per que no vaig poder descansar la nit abans, vaig viure una situació molt ESPERPÈNTICA... jajajja 

He tornat a correr la cursa de l'amistat, per mi una de les millors curses que he corregut mai, m'encanta l'ambient, el recorregut i com l'organitzen, la recomano a tothom :-)

Aquí ja quedaven poques forces... :-)

 Retrobament d'amics a la cursa de l'amistat.

Sortida de la mitja Marató de Muntanya de Navas.

I el proper dia 2 de desembre correre la de Mataró, aquest any si, que si no el germà del Jordi Vilardaga em dirà Alló de que... tu a Mataró només vens a buscar el lot... :-O em va fer mal aquesta frase... :-)

Després potser en faig alguna mes fins arribar al 17 de Març per correr la Marató de BCN... :-O Si, aquest any m'hi he tornat a apuntar... a veure si el meu "coset" pot aguantar l'entrenament i la puc gaudir ;-) en cap moment em plantejo millorar marca, vull disfrutar-la :-)

Vull seguir fent bici, Vaig participar a la Marxa de Pineda on vaig gaudir d'un dia tranquil de bici amb el meu amic Pepe.

aquests dies he participat a la Volta a Menorca, en la que vaig patir més del que em pensava tot i ser una marxa controlada, però també vaig gaudir de la bici, de l'illa i vaig conèixer a gent nova que també fa esport :-)

Ufff el que segueix sense tornar són les ganes de nedar... segueixo amb poques ganes de posar-m'he a donar voltes amunt i avall en una piscina... ja fa mes d'un any que em dura aquesta desmotivació... no se... potser algun dia tornen les ganes de nedar... qui sap... :-)

Bé, ja us he posat al dia de com va la meva vida esportiva... ;-) pròximament més :-)