Fantàstic, ja torno a ser un triatleta

No us podeu imaginar lo feliç que vaig ser ahir, fins i tot vaig abraçar a en Kel... jajaja
El dia va començar bé, vaig sortir de casa aviat i vaig anar a buscar a dos companys del Triatló Cariñena BCN, el miki i el Ruben, vem arribar a Mataró amb temps per prepar les coses i anar a esclafar una mica a l'aigua.
A l'aigua vaig ser agosarat i em faig fotre darrera d'en Santi Pellejero, però no vaig poder seguir-li el ritme... al principi ja us podeu imaginar, hosties, tius pel mig natació molt guarra... Arribo a boxes i veig que un "piltrafilla" havia fotut la meva preparació de la transició a prendre pel cul per que es veu que va arribar tard i quan va veure la meva bici va dir aquí deixo la meva... Bé em poso els mitjonets, les sabates de bici, em vaig entretindre massa, per això surt tant de temps a la natació, i tot d'omplegat veig que apareix en Kel per la meva dreta... recabró ha estat ell qui ha fotut tots els trastos per damunt dels meus...
Surto de boxes amb un grup de 5 a la bici i per sorpresa meva el vaig aguantar tot el circuit fins i tot després quan ens va enganxar el grup d'en Kel també el vaig aguantar... l'altre dia vaig aconseguir una cosa impensable en mi... no hem va adelantar ningú a la bici, vaig sortir supercontent d'aquest segment i llavors arriva la cursa a peu... aquí ja si que el meu rendiment va ser... com havia de ser... em va adelantar deu i sa mare... però ja era d'esperar tot i aixi només vaig augmentar 2 minuts als meus temps habituals en els 5 kms(acostumo anar a 4 com a molt ràpid).
Al final suuuper content, moooolt feliç i com dèia el viki el vikingo... En-tu-sias-ma-do... jajajja