16 kms a les aigues!!! :-)

Hola !!
Ahir vaig anar a la carretera de les aigues a correr... en principi la idea era correr 16 kms però a mesura que m'acostava al `punt de sortida anava pensant que potser era massa i vaig estar temptat en variar els plans i fer 10 kms i si em trobava bé fer una mica més i tot això per que encara hi ha dies en que em fa mal l'esquena quan corro, quan nedo i en la bici...
Vaig començar a correr i van apareixer les primeres molesties però com que no eren a l'esquena vaig seguir al arribar al km 5 vaig estar tamptat de donar la volta, però com que em trobava més o mensy bé vaig decidir seguir... quan vaig arribar al km 8 vaig parar a veure aigua i la tornada va ser un autèntic plaer... pk?
Per que feia moooooolt de temps que no corria 16 kms, de fet des de la cursa a peu del triatló de Zrautz el 12 de juny... a la tornada com que em trobava bé vaig apretar una mica més i vaig acabar els 16 kms en 1h 23 minuts, que per mi està força bé i el més important vaig acabar sense massa molesties :-)
Ara a seguir entrenant per veure si puc fer algun triatló dels de finals de temporada... em vaig plantejar anar a Banyoles, però al final el cap ha pogut amb la rauxa... :-)
Avui si no plou a darrera hora farem una mica de bici i a nedar a les Picornell. :-)

Aner fent...

Hola!
Ara feia temps que no escribia en el blog... soposo que el fet de tenir uns dies de vacances i estar en "el dique seco" ha fet que no tingués massa coses a dir... de fet tampoc en tinc ara però alguna si... :-)
Doncs si, sembla que mica en mica el meu cos es va recuperant dels dolors diversos... sembla que l'esquena està deixant de fer mal, soposo que el bon temps, el baixar els entrenos, anar al metge que m'està tractant l'aquiles i els exercicis que faig "quasi" cada dia ajuden a notar millora.
Aquest estiu vaig tornar a jugar un partit de basquet i realment vaig gaudir molt, va ser a menorca, el partit era Veteranos contra maduritos... jajaja no se a quin equip estava però m'ho vaig passar teta i a sobre no ho vaig fer malament... :-) m'estic replantejant buscar algun equipet on jugar algun dia a la setmana... ja veurem...
Tema triatló estic una mica, bastant desganat, però vaig fent alguna coseta... vaig sortint a correr algun dia, també he sortit en bici però el que menys faig es nedar... :-O soposo que nedar em fa més pal per que quan nedo em molesta l'esquena i una espatlla, llavors passo... però no vull deixar-ho del tot pk el dia de la Mercè vull fer la travessa al port de Barcelona com quasi cada any... :-) bé, ja em posaré les piles...
A part de la travessa no tinc gaires objectius... si segueixo estant bé i gual m'aputno al triatló de Tossa... amb l'objectiu de quedar l'últim... jajaja ei, que ho puc aconsseguir... :-)

Final de temporada

Hola!

Aquí estic de nou després d'un descans ben merescut :-)

Com que les molesties de l'esquena segueixen, he anat a un metge que em va recomanar el Joan Montguillot, l'entrenador que tenim al Picornell i al que la majoria de gent que hi han anat n'han sortit contents.

Aquest home em va dir que l'esquena està bé, que el centre dels problemes físics i esportius venen de l'aquiiles... segons ell l'operació que em van fer és un autèntica xapussa... a dia d'avui tres anys després encara tinc moltes adderències al tendò, això fa que la informació que li arriba al cervell és que tinc la cama molt carregada i llavors no la deixa treballar com a mesura de protecció... per això no guanyo musculatura ni té bon tò muscular... aquest home esta intentant desenganxar les adderències i m'està fent treballar l'elasticitat del tendò per després treballar la força... bé, la questió és que m'ha dit que deixi de fer triatlons, hasta nueva orden...cosa que jo he acceptat de bon grau, després del patiment de Zarautz, no em queden massa ganes de matxacar-me entrenant.

Total, que aquest any dono per finalitzada la temporada i aquest és l'últim metge en el que m'hi deixaré una bona pasta... si no m'ho pot sol.lucionar seguiré fent esport però amb una exigència menor... o sigui a fer esprints en 1:25h amb la calma... o potser més a poc a poc i tot...

Estic en procés de fer-me a la idea de que la llarga distància potser l'hauré de deixar per la propera vida... :-) o no... qui sap, està clar que els entrenos llargs no li van bé al meu cos.

Però bé, no esn posarem massa dramatics que encara no se com anirà amb aquest home... ;-)

Zarautzkotriatloia 2010

Aquest any i ja van tres he tornat a Zarautz a participar al triatló, i ja van 3 anys que hi vaig.

Com cada any vaig anar amb els companys Ferran, Roger, Dani Iñaki, Emili i aquest any es va afegir Nico i un bon grup de Picornells.

El viatge va ser tranquil i agradable, excepte quan vem arribar a Zarautz, sortint de l'autopista ens va parar la guardia civil, que més que policia semblava un escamot militar, amb un payo amb l'ametralladora i cara de males puçes, l'altre amb unes punxes per tirar a les rodes del cotxe i l'últim amb un intercomunicador i una cara de mal parit que flipaves... la questió és que va ser una experiència molt desagradable, em vaig sentir intimidat per uns malparits amb ganes de vacilar i atemorir-nos, vaig estar temptat de rebotar-me però estavem al pais basc i no volia fer passar una mal estona als companys Emili i Ferran... bé, pitjor del que ja estavem passant...

Al dia següent al despertar-nos agafem les bicis i sortim a fer la típica volta que es fa durant el triatló en dugues ocasions, al principi surto animat i amb ganes però al final del recorregut quan tots havien escalfat em quedo enrrere... presagi del que passaria al dia següent... després de dinar anem a buscar els dorsals allà ens trobem a l'Àlex, Dani, Isra i la resta de Picornells, catxondeo i nervis, per tranquilitzar-nos anem a Guetaria a fer uns pintxos... jajjaa

Al dia següent cap a les 11 esmorzem, dinem arroç i pollastre i marxem cap a Boxes, anem deixant les coses preparant-ho tot a conciència... fa fred, jo deixo la jaqueta per la bici... quan ja estem a punt de marxar arriben l'Àlex, el Dani, el Guillem... fem catxondeo i intento posar nerviós a l'Àlex i al Dani... després em diuen que quasi ho he aconsseguit... jajaja marxem a agafar l'autocar, dins de l'autocar l'Àlex comença a fer catxondeo a sac, un dels bascos se'l mira malment... jajaja encara no se com no li han trencat la cara mai... jajaja

Arribem a la platja i quan falta poc per sortir veig que surt d'escalfar de l'aigua l'Eneko Llanos, li pregunto si aquest any guanyara, em diu un "Lo intentaré..." li xoco la ma... a veure si em dona forçes... en aquestes que surt l'Àlex del darrera meu i li deixa anar un " suerte majo..." he de fer esforços per no petar-me de riure... jajajajja 

L'aigua esta fresqueta però no importa... l'Àlex s'acosta mentre anem a la linia de sortida i em pregunta..."me esperaras?" i jo me'l quedo mirant i li responc amb un altre pregunta..."tu me esperaras en la bici?" a lo que ell em contesta que no.... "pués ya sabes mi respuesta... jajajaja

Sortida... moooooooc... l'Àlex ve amb mi, jo com sempre m'aparto del mogollon i m'obro a l'esquerre, apreto una mica a la sortida, la cosa va bé, ni un cop... l'Àlex es comença a posar nerviós quan veu que la gent està una mica apartada... i em fot un crit... Òscaaaaaar... jo li dic que segueixi però ell ja ha decidit tornar amb el gran grup... jo a lo meu... vaig nedant la primera boya s'arriva bé, la segona és un infern... vaig nedant i tinc bones sensacions, intento aplicar les tècniques noves de total inmersion que he practicat una mica aquest any... intento pensar en desplaçar el centre de gravetat al pit, intento nedar llarg, estirant bé els braços, intento aprofitar les ones, que a mitja travessia ja són considerables, intento surfejar quan m'agafa una ona... gaudeixo de la natació, a la fi seria de lo únic que gaudiria... veig peixos me'ls miro i vaig que són oblades de tamany acceptable... :-) vaig arribant a la costa i aquí si que les ones són mes grosses, em deixo portar per elles... em fa una mica de mal l'esquena però ja arribo... em poso de peu i sento una veu al meu costat... "amiguet"... Ensenyatus a la meva dreta... esta clar que aquest any ha millorat la natació... li dic, passa, passa per que la seva autoestima segeuixi in crescendo... pujant les escales veig que te problemes per obrir el neoprè... li baixo la cremallera... cosa que dubto que ell fes en la situació inversa... o potser si... s'ha de donar exemple a la gent jove... jajajaja

Fins aquí la part agradable i divertida del triatló de Zarautz d'aquest any...

A boxes agafo les coses i com que tinc fred també agafo la jaketa per la bici surto i començo a pedalar... als primers 4 kms pujant a meagas, m'avancen 200 triatletes... com a poc... jo em trobo malament, no tinc força, ni bones sensacions, m'avança el ferran que ha arribat just quan jo ja sortia de boxes, em deixa anar un "gaudeix de la cursa..." i jo penso que si... que ho porto clar aquest any... vaig pedalejant però sense forçes ni ritme, la cosa no pinta bé, tinc males sensacions a la panxa, emprenc un gel que crec que encara em senta pitjor, a la baixada m'avancen el Jordi i l'Isra, collons que forts que estan... quan estic apunt d'acabar la primera volta veig a l'Àlex que també m'avança, li dic adeu i el tio anava tant concentrat que ni m'havia reconegut, li dic que crec que vaig a plegar, que no em trobo bé, de fet ja fa estona que ho estic pensant... ell intenta animar-me i segueix, al arribar a la primera volta veig que he trigat 1h1min... penso que si faig un altre volta com aquesta o una mica més ràpid igual encara tinc alguna possibilitat de passar el tall de natació i bici i segueixo... la segona volta la faig una mica més lent i encara amb males sensacions... inetnto buscar la força en la ment, en les gomes del manillar però costa trobar-les arribo al Zarautz... tinc una hora per fer els 25 últims kms... mmmmm que justet... però decideixo intentar-ho... se m'està acabant l'aigua, he begut molt... sortint de Zarautz veig que ja està l'Eneko corrents i totes les màquines van arribant a boxes... quina sort.... arribo a Orio i agafo el desvio cap a Aia, les sensacions segueixen essent dolentes, començo a pujar... em dic va ves fent i segueix, a l'avituallament agafo aigua i isotonic però me n'adono que si agafo tant pes encara serà pitjor, buido una mica els bidons i vaig pujant... quan arriba la primera rampa dura directament baixo de la bici... aquest any no estic per heroicitats... a mitja pujada els hi dic a uns que baixen si tenen ganes d'empenyer... i ho fan... però a la que em deixen torno a baixar de la bici... ups, quan puc torno a pujar-m'hi ajudat per unes noies...quan arribo a la segona rampa dura intento pujar però als 100 metres torno a baixar de la bici... pujo a peu... quan arribo a dalt veigh al fotograf li dic que no em faci la foto a peu... jajaja el tio s'espera a que torni a pujar i llavors em fa la foto... jajaja que bò... quan estic arribant al poble em trobo al incombustible Toni Noe, li pregunto que com va? cada any ens trobem al mateix lloc... jajaja ell em diu que l'aigua ha estat molt dura i que si no apretem no passarem el tall... jo tampoc ho veig clar...a la baixada el perdo de vista en un plis... jo vaig fent números i veig que no arribo a les 4 hores... i penso que potser és lo millor per la meva esquena... però segueixo, en un lloc on hi ha gent de la organització em diuen que tranquil que han allargat 15 minuts els temps de tall per la mala mar... bieeeeen... o no.... :-) arribo a Boxes amb 3-4 minuts per sobre de les 4 hores baixo de la bici em trec la jaketa, em poso els mitjons llargs i començo a correr... al principi agraeixo deixar la bici aquest any ha estat un calvari he trigat 16 minuts més que l'any passat... només sortir a correr em trobo a la claca Picornella... uuuuaaauuuu quin subidon, m'animen i em fan fotos... jajaja veig al Fèlix Canviat i entenc que alguna cosa li ha passat després ens explicaria que s'havia marejat al mar i ho va passar malament... vaig corrent i la primera volta veig que l'he fet a 5:10 el km... nostamal, em dic, però les sensacions no són bones em fa mal l'esquena a la zona lumbar, segueixo pensant en plegar però no ho faig... quan passo pel casc antic al:lucino com cada any amb la gent com anima... uuuuufffff quin subidon, les tres voltes al passar per aquesta zona se'm va posar la pell de gallina... segona volta... sembla que l'esquena va millor, intento fer broma amb la gent dels avituallaments, ric i segueixo corrents, m'avancen el Guillem somrient i el Dani... que no somriu tant, acaven el seu triatlí i a mi encara em queda una volta... ufff en aquesta ja vaig molt tocat, faig 4 kms en 27 minuts... arrossegant-me però al final entro a meta.

Les meves impressions és que aquest triatló és molt exigent i s'ha de venir ben preparat, no es pot venir amb un any amb pocs entrenos de qualitat, amb lesions que han fet que la preparació no fós constant, amb no massa ganes i amb el cap a altres "puestus"... Hagués hagut de fer cas a una persona que m'estimo molt que em va aconssellar no anar a Zarautz aquest any... l'hauré d'escoltar més... ;-)

Tot i això estic content de la meva ment, no tant del meu cos.

Al vespre vem anar a pel ansiat Xuletón, que de fet és al que venia... no? jajjaa sopar molt agradable tot i lo destroçat que estava amb els companys de l'equip, catxondeo a punta pala... llàstima que jo no ho sabés aprofitar en aquell moment...

Al dia següent ronda de pinxitos per Donosti i tornada a BCN.

Triatló de Mataró 2010

Anar fent, aquesta és la meva sensació després de correr avui el triatló de Mataró.

He arribat bé, amb temps, amb calma, he pogut escalfar bé, no estic al 100 per cent però les sensacions eren bones.

Escalfem al mar... mmmm impressionant, m'encanta la sensació de l'aigua fresqueta del Maig,Juny... em poso al costat esquerre, seguint la meva tàctica d'esquivar les osties, m'hes igual fer uns metres de més mentre vagi tranquil i sense cops, la cosa rutlla, em noto bé, vaig nedant relaxat, buscant la bpoya cada sis vuit braçades com marquen els cànons del triatló, arribo a la Boya i faig el gir obert per l'esquerre, a les 4-5 braçades veig un payo al costat amb el gorro 172... ostres però aquest no és el xavi Ensenyat??? que fot aquí?? em soprenc i segueixo a lo meu, vaig mirant el fons marí net, transparent, segueixo nedant bé, ràpidament arribo a la sorra, surto i cap a boxes, pugen les pulsacions... 

Avui ha sigut un d'aquells dies que m'he barallat amb el neoprè, no volia sortir ... mecagum tot, sento que el Xavi passa i em fot un crit...i veig a un altre company de l'equip parat a boxes animant a la gent... :-( no entenc rés...

A la bici aquest any ens han canviat el circuit, en comptes de sortir N-II cap amunt sortim cap avall, cap problema, vaig fent, s'escapa el primer grup... normal... giro i arribant Al centre Natació Mataró m'avança el Toni Noe, un veterà que no vegis com va em diu que m'enganxi i anem a per el grup de devant... jo flipo, lo fort que està aquest home... just llavors sento soroll de bicis per terra.... uuuiiii, sempre m'esgarrif aquest soroll... s'han enganxat els de darrera... veig grups molt grans a mil per hora, em començo a acollonir i quan m'agafa un grup en comptes d'apretar per seguir-los els deixo passar prefereixo anar sol... a la segona volta veig a sis o set per terra... uiiii encara em ginyo més... hi ha molta gent i tots van amb tensió... aquest esport ja no és el que era...

Arrivem a la transició, el perill ha passat començo a correr ràpid... bé, el ritme ràpid meu que actualment és poc ràpid... :-) veig al company de feina Miquel Angel... :-) quina Ilusió, ha vingut a animar-me... jajaja vaig tirant, quan arribo al punt de gir veig que vaig fós, que estic patint... mmmmm patir? no vem quedar que passava de patir? doncs si, com que veig que no vindrà d'aquí afluixo el ritme, em relaxo i estiro més les cames, al gir de la segona volta torno a veure al Miquel Angel i em paro a fer catxondeo amb el seu fill :-) segueixo, em comença a fer mal l'esquena...grrrr adelanto a la Anne, una companyta de l'equip, li dic que es posi a roda i així ho fa, va darrera meu apretant les dens... jo no... la vaig animant fins que arrivem a meta que la faig passar davant meu, al entrar a meta es gira i m'agreiex el suport :-) busco als companys i comencem els comentaris post cursa, jajaja l'Albert està content... m'ha guanyat... ;-) Veig que he sigut l'últim noi de l'equip... :-( :-) jajaja i què? jajaja m'ho he passat bé i he aconsseguiit no patir gaire... :-)

Anem a buscar les toballoles i ens quedem a la platja una horeta i després a menjar una paella... que avui no ens ha agradat massa, car i poca quantitat de menjar... 

Propera parada triatló de Zrautz... aquest any es l'any que vaig en pitjors condicions però amb ganes de passar-m'ho bé... :-)

Com no tinc fotos de Mataré poso unes fotos de Gava que m'ha passat el company Gladidor Lucas :-)

No te preu...

No te preu poder plegar de treballar a les 3 de la tarda i agafar el cotxe per fer sortideta en bici per Montserrat... No te preu agafar la carretera de Marganell i anar pujant mentre notes l'escalfor del sol a sobre la pell i comences a suar... no te preu quan vas per una carretera quasi sense transit, quan sents el vent que t'empeny ara a favor, ara en contra, ara de costat... No te preu quan sents les olors de la natura... ara olor de Ginesta, ara olor de Pi, ara olor de camp de blat acabat de regar, ara una zona humida de bosc, ara olor a llimoner... No te preu... No te preu anar pujant i veient la enormitat de la Muntanya de Montserrat, les seves roques iluminades pel sol... No te preu lo bona que està la Coca- Cola que et prens quan arribes al Monestir... bé, això si que te preu... 2Euros... caríssim... :-) No te preu baixar a 60 per hora o pujar a 10 per hora... No te preu el dolor al cul de l'Últim gra que m'ha sortit a l'entrecuix... :-) No te preu lo maravellosa que ha estat aquesta tarda... la única pega és no haver pogut compartir-la amb la persona que estimo... potser un altre dia...

Provant forces...

Avui he participat en el triatló Olimpic de Gava, tot i seguir fotut de l'esquena m'he fotut un voltaren i cap a Gava a passar una bona estona d'esport amb els amics i coneguts d'aquest món del Triatló.
Al arribar he saludat a la gent i deseguida hem sortit a escalfar el Modest,el Fèlix i jo, tres companys Picornells.
Agafem les coses i cap a la sortida, veiem els de la primera sortida i escalfem una mica a l'aigua.
Moooooooooc, sortida... :-) jo fidel a la meva estratègia surto apartat del mogollon, començo fort faig les primeres braçades i veig que vaig devant... em freno espantat... :-) realment no hi havia massa nivell en la segona sortida, per estar jo devant... fem la primera volta i sortim de l'aigua per tornar a l'aigua... ufff com cansa això de sortir de l'aigua i correr :-)
La segona volta s'he  fa més pesada, diuen les males llengues que hi havia més de 1500 metres... agafo la bici i des del principi no noto bones sensacions, em costa pedalar, no tinc forces, per variar no puc seguir els grups que em van passant, fem unes voltes per la zona industrial fins que agafem direcció a Begues... ufff aquí el circuit es fa dur, vaig saludant als amics i companys cada cop que ens creuem, tots estan molt forts, al final aconsegueixo aguantar a un grup gran, però ja només queden 4 kms...
Arriba la part que més por em feia´... la cursa a peu... i evidentment estar més d'un més sense correr es nota ... una mica... però tot i això vaig fent i no noto massa molesties a l'esquena i m'ho passo bé.
Acabo el triatló amb un temps més que discret... 2:41... :-O però acabo content ja que he fet el primer triatló de la temporada amb bones sensacions, tot i no anar massa ràpid... :-)
La setmana que ve a Mataró a seguir posant el cos a punt per Zarautz... :-O
Per cert... gràcies a fisio rutpujol per les fotos... ;-) ja en posaré més.

Cap de setmana quasi rodo...

El passat cap de setmana vaig anar a terres de l'Ebre a animar i veure in-situ el nostre Ironman... l'Ironcat 2010, en principi aquest any tenia que participar-hi però la dichosa discopatia lumbar m'ho ha impedit... bé, però serem positius, i pensarem que l'any que ve serà el definitiu i aconsseguirè fer el meu primer i potser únic Ironman.

Vaig anar cap allà amb el Roger que em va deixar dormir en el seu apartament a Masboquera, una caseta petitona però molt ben arreglada. :-)

Al matí de Dissabte vem anar cap a l'Ampolla i allà vem veure als companys, amics que començaven la prova, moooooooooooc tots a l'aigua... als 500 mestres ja havien sortit 5 triatletes de l'aigua... que si estava freda que si es movia molt...

Surten de l'aigua al cap d'una hora aprox, tres gladiadors junts, el Richard, el Victor i el Jordi, impressionants, el amic Justin i l'Àlex, els dos Picornells surten una mica endarrera però amb bones cares, al Justin que debutava em permeto donar-li el meu consell..."no te pongas cachondo en la bici y piensa que falta muuuuuuucho, regula" sembla que li va servir el consell ... :-)

Llavors el Roger, el Ferran i jo agafem les bicis amb l'intenció de pujar al Montcaro... sortim de l'Ampolla i els companys em porten amb el ganxo, que cabrons, estan molt forts tots dos... jo apreto a les baixades... la força de la gravetat està al meu favor... :-) fot un vent de la hostia, penso en els que estan competint... que xungo, quan començem l'ascenció el vent augmenta, al km 3 els hi dic que jo dono la volta, ells intenten convence'm però tampoc ho veuen gaire clar així que mitja volta, agafem la carretera cap a Amposta i fem els 17 kms a 45-50 kms hora... amb el vent de cul es va millor... :-)

Ens parem a una rotonda on veiem passar als amics i companys patir i lluitar amb el vent... ufff que dur.

Després anem al cotxe deixem les bicis ens dutxem i anem a dinar... mmmmm arroç de bogavante... impressionant... dinem al costat d'un tram del circuit de cursa a peu i quan s'acosta algun conegut l'animo o surto corrents a donar-li ànims i preguntar-li com li va.... quines ganes tenia de correr aquest Ironman... :-) Animo amb especials ganes als companys del Picornell, l'àlex carreras i el Justin , que després faria una volta amb ell corrent la marató i que ho van fer molt bé, als companys del Prat, Victor, Jordi als gamilliguerus Jordi Vilardaga, Enric, que m'havia comprat el dorsal quan vaig decidir no correr... i a altres companys i companyes, l'ambient de l'Ironcat és al.lucinant.

El Roger i jo marxem a dormir amb l'emoció d'haver gaudit d'un dia d'esport.

Al dia següent Roger em planta una emboscada, una mica manipulador el company, però molt bona persona... jajaja i sortim a fer un vol amb bici, anem a fer una ruta molt xula per una carretereta que anava pujant uns 10,15 kms, Al final fem 35 kms més preparant Zarautz... :-)

Després de dinar tornem cap a casa i a mitja tarda cap a veure guanyar la lliga al Barça... :-) un altre al sac, festa grossa a l'estadi, quina alegria i quin bon rotllo per acabar el cap de setmana... :-)

Terra de Remences 2010

El passat diumenge vaig participar en la marxa ciclista Terra de Remences, una de les marxes ciclistes en les que he participat més boniques i més ben organitzades.
Com cada any vem marxar el dissabte amb el Pepiño cap a Olot, aquesta vegada vem anar a dinar a casa de la seva germana que ens va fer un munt de carn a la brasa, que estava boníssima... :-)
Per la tarda vem anar a recollir els dorsals i mica en mica van anar arribant la resta de companys del Provençalenc i els del Picornell, aquest any erem un munt de gent coneguda.
Després de sopar vem anar a veure el nostre gran Barça que va guanyar al Sevilla i està més aprop de guanyar la lliga per segon any consecutiu... :-)
Aquest any vem anar a una casa de Colonies al costat de Joanetes i la veritat és que no va anar massa bé, segons el meu parer clar, menjar no massa bò, ´no molt bona atenció i a sobre i potser el pitjor llits petits... cosa que va fer que dormís fatal...
A les 6:10 ens despertem i després d'esmorzar marxem cap a la sortida, aquest any no hi ha foto amb els Provençalencs per que hi havia presa... :-( però si que n'hi ha amb els Picornells... :-)
Sortida cap a les 8 amb molta gent, sortim darrera de tot :-O com sempre els primers kms la gent va esperitada, molt ràpid, quan començem una de les primeres rampes apareixen el Joan i el Jesus, dos Picornells que han arribat una mica tard, fem cuatre bromes i anem pujant, quan arribem a dalt del Capsacosta espero al Pepe que al veure que comença a ploure vol donar la volta, li dic que no, que segueixi, que ens ho passarem bé, segueix, jo al ploure penso en l'entreno de la setmana anterior, que vaig fer 80 kms plovent i m'ho vaig passar genial, també és important que anava molt ben acompanyat... ;-) . La baixada cap a Ripoll tota l'estona plou, pro jo m'ho passo genial, avanço a gent que no em pot seguir, vaig a tope... :-) arribant a Ripoll recordo la mitja Marató que vaig fer l'any passat, la primera mitja marató en molt de temps, bon record. Comença l'ascenció al coll de Canes i veig que vaig bé, avanço al San Juanes del Provençalenc i fem broma, quan arribo a l'avituallament veig a l'Asun que sembla estar una mica agobiada, fem broma, espero al Pepe i sortim els tres junts, però com em trobo bé apreto una mica i marxo, la baixada cap a Olot la gaudeixo al màxim però amb precaució, quan veig que el comptakilòmetres marca 70 per hora freno, per que tinc la sensació de que la bici no aguantarà... jajaja arribant a la Vall m'atrapa el Dani que m'acompanya fins el desvio de la llarga, no se que fer però finalment tot i el vent que fa decideixo girar i tirar cap al Bracons...
Aquest any ja sabia on anava i com que no tinc presa, poso el 27 des d'abaix i vaig tirant cap amunt, la veritat és que és dur de collons, però jo a lo meu, arribo a l'últim kilòmetre i mig i estic a punt de plegar per que veig que allò és una animalada, miro el manillar i veient les gomes de la bona sort que hi porto apreto les dents i tiro cap amunt, arribo quasio a dalt i fins i tot tinc temps de dir-li a la noia que fa fotos que s'esperi que posaré per la posteritat ... jajjaja
Un cop a dalt em plantejo si seguir o no, mentre pujava he vist al Roger que baixava i m'ha fet ganes de seguir-lo, però un cop a dalt em dic, vinga Òscar segueix endevant i gaudeix de la marxa.
Fa vent i la baixada la faig poc a poc, quan arribo a Torello tinc algun "amago" de rampa, però estiro i sembla que passa el perill, el trajecte fins a manlleu és fa dur, fa vent, està nuvol, fa fred, però finalment arribo i paro a l'avituallament a fer una coca cola... perdò Pepsi... La pujada de Cantonigròs, s'hem fa eterna i a sobre tinc la sensació de desfallir en varies ocasions, collons que dur que és això dle ciclisme... finalment arribo a dalt i torno a parar Pepsi, taronja, gel i cap amunt, la darrera pujada torno a patir però finalment arriba la baixada i vaig tant grogui que he de parar a mitja baixada per que tinc la sensació de que me la fotre si no paro a recuperar-me una mica... algun dels que m'avança baixant m'anima, al cap d'uns tres minuts segueixo baixant, arribo a meta destroçat, he patit molt més que l'any passat, he reduit 4 minuts el temps de l'any passat tot i que això és el de menys, la lliçò és contundent... " no tornis a fer una d'aquestes animalades si no estas preparat".Quan sedmbla que em començo a recuperar veig a una noia amb un maillot del Barça i li ensenyo la meva samarreta i llavors ella va i em diu... tu ets l'ôscar Gómez... jo em quedo flipat i li preguno qui és ella... Sóc la Mònica, tu eres el meu entrenador de basquet... jajajjaj quina ilusió, mai m'ho hagués pensat... :-) un retrobament inesperat... :-)
Bé, aquest ha sigut un bon entreno per Zarautz a veure si ara les proves de cursa a peu van bé i poc acabar la prova vasca... :-)

I'm Back... i anada d'olla...

L'amic Ernest

La maquina està a punt un altre any...

Els companys esperant l'esmorzar.

Amb el Barcelonista Carles :-)

El periquito Ruben... :-)

Aquest cap de setmana ha estat un cap de setmana com els d'abans de lesionar-me... he fet dugues sortides en bici i una nedada de 2000 metres a les Picornell amb neopré... i per que? doncs per que ahir vaig tenir una anada d'olla important... em vaig inscriure al triatló de Zarautz... per que? doncs per que necessito tenir un objectiu per entrenar, per que darrerament estava bastant desanimat i volia tornar a motivar-me.

Ah! i el més important... jajaja per que em moro de ganes de veure la cara de ginyats que tindran uns quants Picornells abans de començar la cursa... jajaja

Evidentment amb el meu estat, lesió és una bogeria fer el triatló de Zarautz però d'aquí un més confio en haver millorat i poder correr una mica abans de la prova i si no puc correr ho faré caminant o em retiraré... tot i que això ho dubto per que amb lo tossut que sóc va a ser que no... :-)

Les dugues sortides en bici han estat genials, la primera de dissabte vaig sortir després d'inscriure'm a Zarautz, amb el subidon... :-) i quan arribo a Gava em trobo a l'amic Ernest, que fa poc se'ns ha casat... :-) parlem i decidim anar cap a Olesa... a mig camí i veient que el ritme és una mica lent i pensant en Zarautz li proposo pujar a la Creu d'Aragall, ell no acava d'estar molt convençut però diu que si... després em va tractar d'embaucador... ;-) pugem xino, xano, fem una Coca cola i cap a casa, a la tornada vem apretar una mica, molt bon retrobament.

Avui he sortit amb el Provençalencs, ha sigut també una molt bona sortida, a l'anada hem anat alegres fins a les costes, com sempre al arribar en aquest punt campi qui pugui... en la segona pujada "l'Amiga" Asun deixa anar a una amigueta seva... "este se queda" referint-se a mi... i evidentment tenia raó, però les seves paraules m'han esperonat a anar a per ella... al final i després de molt d'esforç he aconsseguit avançar-la... ggrrrrr... :-) esmorzar a Sant Pere de Ribes i tornada cap a casa amb la reserva... per sort avui el vent el teniem de cul i a l'autovia hem anat fent relleus curts mantenint una mitja de 35-38 kms hora... quin plaer de final de sortida :-) després he anat a nedar a les Picor amb neopré com vaig fer l'any passat a la primavera 2000 mestres seguits en 35 minuts, correcte.

Demà a cuidar-me l'esquena, sessió d'acupuntura... :-O