Altriman 2013

Després de la trencadissa de fibres m'està costant tornar a agafar la rutina d'entrenaments... però com que aquest any la sortida del club de Triatló va ser a França i concretament a Les Angles vaig pensar que seria una bona opció per retrobar-me amb la competició ;-)
Aixi que vem pujar a França a fer el triatló du Capcir... en un principi havia de fer l'Olimpic... però com que no havia entrenat gaire i no estava en bona forma vaig preferir fer l'Sprint... cosa que va molestar alguns dels companys d'equip... que s'hem volien repassar... jajjaja
El dia abans de la prova va estar plovent i va fer força fred... cosa que no em va agradar gaire... :-O
però per sort al dia següent va fer un dia millor...
El que va marcar aquest triatló no va ser la prova en si... si no un fet extra esportiu que em va trasbalsar bastant... que va ser que just una hora abans de la competició vaig perdre les claus del cotxe... :-O quin estres... quin mal rotllo... però el mister... el Joan em va dir que ja que havíem anat fins allà que fes el triatló i després ja veuríem que feiem... i així ho vaig fer...
Donen la sortida i surto fort... primeres braçades i em veig en el grup devanter... però als 200 metres noto que no tinc aire que m'ofego... quina angoixa... paro... penso en donar mitja volta... però intento clamar-me i mica en mica vaig recuperant la calma... intento nedar llarg i pausadament... i mica en mica recupero el ritme... després em van dir que això ens va passar a mes d'un per l'alçada... i fent memòria vaig recordar que a pont de suert també m'ha passat alguna vegada... giro la darrera boia i encaro l'arribada... veig que la gent es desvia cap a la dreta i penso... que tontos... no s'orienten bé... però quan surto de l'aigua sento que un jutge em diu que m'he deixat una boia... era jo qui no s'enterava del recorregut... em torno a tirar a l'aigua i faig la boia que m'havia deixat... perdo temps...
Agafo la bici i he fet cas al Joan i avui per primera vegada a la vida he posat gomes a les sabates de bici i també li he fet cas posant el plat gran... doble error... com que no puc pedalar ni posar-me les sabates he de parar a posarme-les fora de les cales... m'avancen uns quants mes... quin desastre... segueixo...
Curiosament i no gaire habitual en mi avanço a gent en la bici... el recorregut voltant el Llac Matemale es molt xulo... una pujada d'uns 8-9 kms i després baixada fins a boxes... la bici s'hem fa molt curta... es el que té haver fet llarga distància el que portem d'any... baixo de la bici amb força i ganes.
Començo fort i em trobo bé... avanço a uns quants mes corrents... em creuo al Joan que va primer, el felicito... veig al Ricard que em fa fotos...també l'Aura... les que posaré al final de la crònica ;-) Gràcies Ricard i sobretot per la frase que em vas dir... va, apreta que després tots buscarem la clau :-) ets molt gran ;-)
Vaig corrent i segueixo avançant algun corredor i corredora... arribo a meta content i satisfet amb la carrera tot i els entrebancs :-)
Per sort després uns quants... em van ajudar a buscar les claus i les vem trobar ;-)
Tornada cap a BCN i no gaire bon record d'aquest triatló... potser hi hauré de tornar per treure'm l'espina...

Rotura recte anterior...

Avui pel matí he hagut de dir adeu al meu tercer objectiu de la temporada... el Triatló de Zarautz... i per que? doncs per que de la forma mes tonta m'he lesionat...
Al poc d'entrar a la feina he entrat a una sala que estava a les fosques i no he vist que el terra estava moll, acabat de fregar... i he fotut una patinada de la Hostia... amb la mala sort que la cama esquerre m'ha quedat enrrere, això ha fet que al caure i donar el cop amb l'esquena i el cap a terra el recte anterior de la meva cama s'ha estirat massa i s'ha trencat... quin mal... de fet, el dolor ha fet que em mareges i comences a tenir calfreds... en un principi pensava que era del cop al cap, però no... era del dolor...
Un company de la feina m'ha acompanyat a la mútua i allà m'han fet les proves pertinents i m'han dit que estigui una setmana de baixa i després ja veurem com evoluciona... però està clar que per començar a correr trigaré mes de tres setmanes, bici i nedar no tant... però esta clar que en aquest temps perdre la forma i en cas d'anar a Zarautz patiria molt i potser em podria tornar a fer mal... amb lo que he decidit no anar-hi... ara una setmana de relax i després ja veurem...
Quina putada, ara que físicament em sentia bé i amb ganes després de l'Ironcat estava recuperant bé i els entrenos de la setmana passada havien estat suaus però amb punts de intensitat... que hi farem... esta clar que no és un bon moment, no només per lo esportiu... però m'hen sortiré, com he fet altres vegades ;-) i seguiré endavant... quin remei no?? ;-)

Aquesta no es la meva rotura... és una foto que he trobat per internet... algun dia he de recordar totes les lesions que he tingut... segur que podria escriure un llibre...

Bé, ja buscarem nous objectius i noves fites... ara repóssssssss...

IRONCAT 2013

Tot just fa tres dies que estava a L'Ampolla recuperant-me de l'esforç d'haver completat el meu segon Ironman... i encara ara puc reviure amb intensitat tot el que vaig sentir durant les 11 hores i 9 minuts que vaig trigar en completar els 3800 metres d'aigua 180kms de bici i 42 kms corrents.
Aquest any em vaig inscriure a l'Ironcat per que volia ajudar a l'equip a assolir punts per fer una bona classificació a la Lliga de Clubs, però just la setmana abans de la prova vaig saber que hi anàvem 4 companys del club a correr i els tres que venien en principi són més ràpids que jo, per lo que vaig veure que la meva motivació principal semblava apagar-se... però tot i així ja havia pagat, havia entrenat i... no tenia rés millor que fer...:-)
Les sensacions físiques tampoc eren massa bones... tenia unes molèsties al isquio esquerre tant al correr com en la bici que no marxaven i a l'alçada del pont del peu dret també tenia un dolor que encara dura, que em feien dubtar de si aguantaria tota la prova...
Aquest any, per fi, portava a una acompanyant, que m'ajudaria en la logística de la cursa, em feia molta il.lusió que m'acompanyes i visquéssim junts aquesta experiència, com així va ser.
El divendres pel matí vem marxar cap a l'Ampolla, la cosa no començava bé... mentre carregava el cotxe el deixo mal aparcat i em foten una multa... cabreig al canto i cap a l'autovia...
Arribem a l'Ampolla i al pujar a l'habitació veig que no és la que jo havia reservat... per sort la meva companya de viatge va fer que es solucionés bastant el tema, ens donen una habitació que estava força bé ;-)
Deixem les coses i anem a dinar... repeteixo el ritual de fa dos anys i anem a dinar a un restaurant al costat del pont de Sant Jaume d'Enveja, paella de ric amb Navalles i musclos... estava mes bo lo segon que la paella, que de fet ens va sentar malament...

Acabem i marxem al Briefing... em trobo als companys Pep, Dani, Marc, i d'altres coneguts del triatló Català, en aquest briefing començo a posar-me nerviós i noto que no m'ha sentat bé el dinar...
Sortim i anem cap a l'Hotel... aquí hi ha un punt d'inflexió en el cap de setmana... la meva acompanyant al veure'm neguitós, angoixat, que no estic content i que no les tinc totes em diu una frase que m'enfonsa... TENS CARA DE LOSER... em quedo gelat... no és el recolzament que esperava... la veritat...
Ella marxa a correr i jo a fer una Orxata amb el Joan Marc, el Presi de la fede i altres coneguts del mundillo, fem unes rises i uns companys del Catalunya em tranquil·litzen  dient que venen a disfrutar del dia d'esport que tant se val el temps que triguin... i dic... doncs si, això és el que he de fer :-)
Anem a sopar una pizza que tampoc em senta massa bé, però vull menjar per que al dia següent em farà falta :-) veiem com perd el Barça contra el Madrid ;-( i a dormir... bé, jo quasi no dormo rés... estic neguitós, em fa mal la panxa i tot just puc tancar els ulls un parell o tres d'hores... somio que m'he despertat tard i no arribo a la sortida del Ironcat... vaya tela...
A les 4:50 em desperto i al veure l'hora decideixo baixar a esmorzar, em trobo al Ricard i a l'Isra amb els que esmorzo tranquil·lament i molt adormit, de fet m'enadono que em costa seguir el fil de la conversa... :-O
Preparem les coses, poso les coses de correr en una bossa i les de bici en un altre, com em va recomanar l'amic Jordi Vilardaga fa dos anys :-)
Anem cap a boxes, aqui saludo a altres companys amb lleganyes als ulls... jajaja El Pep, el Dani, El Cano... i un cop hem deixat les coses anem cap a la Platja, però just llavors tinc un subidon molt gran :-) el Gran, entranyable, amic, Jordi Vilardaga apareix per recolzar-nos i estar aquest dia amb nosaltres, QUINA PASSADA!! ESTIC EMOCIONAT!!! li presento a la meva acompanyant que acaba de baixar amb lleganyes als ulls, també... jajaja van passar el dia junts, animant, fent fotos i col.laborant en el que van poder, MOLTÍSSIMES GRÀCIES a tots dos!!

Em tiro a l'aigua per veure que tal està de temperatura... brrrrr que fresqueta... ens han dit que 17 graus...
A les 7:05 donen la sortida.
Surto davant, buscant obrir-me a l'esquerre per evitar cops, em surt bé, i arribo a la primera boia sense cap cop, en el trajecte fins la segona i tercera he de corregir la trajectòria ja que hi ha una mica de corrent que empeny cap a la costa, hem de fer tres voltes de 1200 metres i després una U fins arribar al port, per on sortirem.
La resta de la natació la gaudeixo, vaig a un ritme tranquil i a partir de la segona volta avanço alguns triatletes i a la darrera volta doblo algun altre que no ho està passant massa bé... cap al final de la natació noto que el neoprè em fa una mica de mal al coll... potser no m'he posat prou vaselina... per evitar el rosament aixeco menys el cap per orientar-me...al final ha sigut una falsa alarma i no em fa cap ferida al coll el neopre.
Surto de l'agua i deseguida la meva acompanyant m'anima i em crida, quina ilusió, em diu que vaig molt bé que hi ha moltes bicis encara, aixeco el cap miro i veig que es veritat, m'alegro tot i veure que he anat 5 minuts mes lent que fa dos anys...

Agafo la bici i surto a pedalar pels arrossars... :-) per sort el dia esta una mica núvol, m'he posat el maillot de l'equip per no tenir fred i vaig la mar de bé... de moment no fa aire, tot just una lleugera brisa que no se per que em sembla que tota l'estona va en contra... jajjaja
La primera volta gaudeixo del paissatge, de cada pedalada, vaig quasi tota l'estona acoplat, la bici que vaig estrenar fa quasi un any va perfecte, sento el soroll de la roda de pals, que he posat a última hora, com fa dos anys i vaig animant als companys a la vegada que els situo en carrera, començo a menjar alguna cosa.

Quan arribo al punt de gir em trobo a la meva acompanyant que em diu que necessito, de moment rés, a la propera ametlles i aliment liquid, aquest any he provat una alimentació nova i que m'ha funcionat la mar de bé, es diu UCAN i és una alimentació que no fot el subidon del sucre dels gels però que és mes uniforme i constant, diuen que està fet de Blat de moro i s'ha d'anar combinant amb sals minerals, fruits secs i platan o fruita i aixi ho he fet en els entrenaments, deixant els gels per la marató.

La segona volta començo a alimentar-me amb aquest producte i platan que he agafat al punt de gir de Camarles, hem de fer sis voltes a un circuit de 30 kms... 

Quan estic acabant la segona volta tinc un petit moment de crisi... em ve fatiga i menjo una mica de barreta que he enganxat a la potencia... ai, ai, ai... quan arribo al punt de gir la meva acompanyant em dona ametlles i un bido de Ucan i li dic que he tingut una petita crisi, m'anima i segueixo...

La tercera volta comença a aixecar-se una mica mes de ventet, la quarta la cinquena i sobretot la sisena ja bufa considerablement... durant aquestes voltes tinc temps de pensar un mil i una coses, d'escoltar l'aigua que surt dels arrosars, de veure al Jordi Vilardaga animant i fent fotos, de fer el mel simbol quan veig al fotograf de l'organització, de saludar al Joan Marc i al presi que van amb el cotxe de de la cursa, d'animar als companys, de parar a pixar... :-P ;-) de demanar platans madurs a les noies de l'avituallamnet de Camarles i que elles es facin un fart de riure :-) de sentir-me viu, de notar com faig força en cada pedalada, de posar-me de peu per estirar una mica l'esquena, de tornar a acoplar-me per fer menys resistència al vent, de notar que el cos va funcionant, de veure a la meva acompanyant obrint els braços per que la vegi, de veure el seu somriure, de demanar-li una cosa no prevista i haver de parar a preparar-la i que la jutge et foti una mica de bronca, de veure com comencen a correr els cracks, entre ells el Ricard Marí, company del club, de veure a la fila de l'Isra, la Emma i a la seva germana i novia del Ricard, l'Aura, que ha fet algunes de les fotos que poso en el blog, les altres les a fet la meva acompanyant i les altres l'Eric Besora del Club Fisiorutpujol, un triatleta i molt bon fotograf igual que la seva chicota... tinc temps de veure com perd pressió la roda de pals, com el canvi deixa de funcionar i maleixo al Cristian... jajaja 

Com sempre les dugues darreres voltes són les mes dures per que ja vas cansat i per que el vent es mes fort. A la darrera volta ja passo a alimentar-me amb gels, en prenc dos per baixar a correr amb certa força...

Baixo de correr i faig el mateix calcul que vaig fer fa dos anys... porto set hores... amb cuatre de la Marató faré onze hores... :-O aquesta vagada vaig mes segur que fa dos anys, tot i que tinc por de que el dolor del peu dret vagi a mes... de moment el dolor de l'isquio s'ha comportat, he pres un ibuprofeno al final de la segona volta de bici i suposo que això m'ha ajudat...

Arribo a boxes, baixo de la bici i noto la calor que fa... uffff a la bici no es notava la calor... ara a peu si... deixo les coses, em canvio els mitjons, em poso els compressius  les NEWTON DISTANCE, que segueixen fent-me companyia des de que les vaig començar a fer servir ara farà dos anys :-) em trec el maillot de bici i mentre faig la transició el Ricard i l'Aura em fan fotos i m'animen :-) 

Abans de començar a correr ja em tiro aigua pel cap ja que no porto gorra i com he dit feia bastanta calor...

Començo a correr amb el freno posat... penso has de procurar correr tot el que puguis i em proposo seguir les indicacions del company Carles Gamisans... no caminar a la Marató i pendre un gel cada 25-30 minuts... els primers kms els faig a 5, 5:15... en alguns llocs que hi ha pujades baixa el ritme com quan vaig direcció a la platja de les Olles que tinc el vent en contra i em frena una mica... no se en quin punt veig al Roger Granell i la seva chicota, també em fa molta ilusió veure'l i que hagi vingut a veure'm correr ;-)

Quan vaig en direcció contraria el vent m'empeny una mica i vaig per sota de 5 però posant el freno... al poc m'avança l'Isra que diu que li fa mal l'aquiles però va bé, se'l veu concentrat, l'animo i ell a mi, després veig al Carles Serrano, un altre company del club que el veig molt envalat i penso... uiiiii aquest es haurà de baixar el ritme... després ho va fer... també veig al Dani que va molt concentrat i serios, ens animem, m'avança el Cano, que em diu que està patint molt amb la calor, jo l'animo i li dic que pot guanyar... al final va quedar segon... quan ja porto 4 kms veig arribar al Marc Gispert un altre company de l'equip, i penso que m'avançarà ràpid ja que ell corra molt mes que jo... i llavors ja no puntuaré per l'equip... ara vaig tercer... de l'equip, clar :-) 

Tot d'omplegat em trobo al Jordi i la meva companya que m'animen amb força i criden, em fan riure però segueixo concentrat, he fet la primera volta i veig que serà molt llarg això... la segona la faig bastant similar a la primera... recordo que fa dos anys en aquest punt va ser quan va començar a fer-me mal el besso, que finalment es va trencar... aquesta vegada tot funciona mes o menys... em noto fiblades al peu dret, però puc aguantar bé... tinc por de que es trenqui quelcom d'aquest peu.... però no, tot va bé... segueixo prenent gels, bevent molta aigua, tirant-m'en pel cap, i de tant en tant prenc coca-cola... es genial com et tracten els voluntaris, et pregunten, t'animen, la cola i l'aigua es fresqueta... 

A la tercera volta la cosa comença a complicar-se... noto que el cansament em comença a envair, noto que se m'està fent una butllofa al peu, noto la calor per tot el cos, noto el pes del meu cos, noto que a les pujades he de fer un esforç superior per arribar a dalt d'aquestes, noto que el sol no afluixa... 

en el km 24-25 necessito descansar una mica i camino uns metres...a partir d'ara ho faré de tant en tant, segons diu la meva acompanyant quan camino ho faig poca estona i desseguida torno a correr... jo tinc la sensació que no és així... en un dels creuaments li tiro aaigua per sobre... per sort no s'enfada gaire...  

La cinquena volta la faig una mica mes ràpid ja que havia guardat els dos unics gels amb cafeina per les dugues darreres voltes... però el benestar és efimer... torna el cansament... la meva acompanyant no se d'on ha tret una bici i m'acompanya... em parla, em fa preguntes... jo no puc ni vull respondre... estic molt cansat i quan estic cansat em poso de mala lluna... :-O ella insisteix i jo li dic que l'Odio... ella riu... jajja jo també... :-) em diu que ja sap per que m'agrada la serie Walking dead... PER QUE TU TAMBÉ HO ETS... jajajaja molt bona aquesta... finalment enten, se n'adona que estic content de que estigui aquí de que m'acompanyi però ho fa en silenci, jo li agraeixo :-)

Trobo al Dani vomitant, paro, li dic que ho tregui tot i que segueixi, ell asenteix, jo segueixo. 

La meva acompanyant de tant en tant m'anima i diu que estic avançant a molta gent, que s'hem veu molt bé... jo em sento fort i vaig fent... em diu que baixaré la marca, jo li dic que falta molt... agafo la pulsera blanca, la darrera, per fi... m'acomiado dels voluntaris com he fet a la bici i els hi dic que mai mes tornaré per allà... riuen i em diuen que l'any que ve... jajaja 

Quan arribo a l'Ampolla veig que el Pep està vomitant, li dic el mateix que al Dani... treu-ho tot i segueix... estic molt cansat i vull acabar... no espero la seva resposta que es seguir vomitant... ufff pobre tiu, penso...

Quan torno anar cap al poble em diu que gaudeixi d'aquests kilometres, em costa però ho faig queden 4 i ja estarà, somric, demano que m'animi la gent, la gent anima, torno a somriure, paso per contrameta i veig que porto 11hores i 1 minut i decideixo no parar aquests darrer km i escaig i vaig fins l'espigo i torno a bon ritme, ara si que vull baixar la meva marca i quan torno veig que ho he aconsseguit!!! he tornat a acabar un Ironman i he baixat 8  minuts el meu registre... ESTIC CONTENT!! I MOOOOOOOLT CANSAT... quan passo la meta em tremola tot... el Ricard em felicita, l'Isra també, em donen la samarreta de finisher i la medalla... m'estiro però tinc por de quedar-me allà i no poder aixecar-me... camino, estic marejat, busco al Jordi i la meva acompanyant i ens abraçem, SOC FELIÇ!!  

Potser si que soc un LOSER, però també se que sóc un lluitador i això és el que m'ha portat fins a la meta d'aquest Ironcat 2013.

Triatló Terres de l'Ebre

Diumenge passat vaig anar a Sant Carles de la Rapita a participar en el III triatló terres de l'ebre.
En principi haviem de nedar 300 metres fer 90 de bici i 20 corrents, al final van escurçar la distància de l'aigua per que deien que estava freda... (No era pas veritat) ...
A les 8 sortida, a l'aiguaaaaaaaa!!! com he dit estava fresqueta però es podia nedanr perfectament els 3000 metres, però bé, vem fer 1500.
La natació força bé, em vaig trobar còmode i lleugerament ràpid... mica en mica vaig anar avançant algun company cosa que em fa tenir aquesta sensació de raìdesa, nedo, net, sense cops, com sempre faig una mica mes de distància per evitar els cops, aquesta vegada ha funcionat la meva estratègia ;-)
Quan m'aixeco una noia em pregunta com anem de temps... em trec el garmin del gorro i la noia es posa ariure... jajaja 25 minuts.. amb el trajecte fins la bici perdo un parell de minuts mes...
A la transició vaig molt lent i em costa treure'm el neoprè, finalment m'equipo i surto a pedalar... només començar el segment ciclista tenim vent de cara... ufff això serà dur... vaig pedalant i com sempre em va avançant gent... quina enveja em fa la gent que va bé en bici... jo vaig jugant, però quasi tot el circuit l'he fet amb el plat gran, vaig comode damunt de la bici, però no massa ràpid... malauradament veig a gent fent drafting... mai entendre la gent que s'apunta a llarga distància i fa trampes... anant a roda... quan saben perfectament que no es permés... bé, que hi farem... quan arrivem a la Sènia es fa un gir a la dreta i comença una zona de tobogants... després de l'abituallament paro a pixar... ;-) ja no podia mes...
La zona de tobogans s'hem fa durilla per que tendeix a fer pujada i el vent segueix venint bastant de cara... quan comença la baixada intento apretar però llavors el vent que entra de costat em fa anar amb precaució ja que en un d'aquests cops laterals fa por de perdre el control de la bici... arribo a la T2 bastant sencer...
Comença la cursa a peu i sorprenentment em trobo molt bé, corro bastant bé, vaig veient que el ritme per km és lleugerament inferior als 5 minuts... en aquest segment avanço alguns dels que m'han avanaçat a la bici... anem bé... van passant els kms... ara fa bastanta calor i sol... el circuit no es pla... en algun punt hi ha alguna pujada que després es converteix en baixada i en un sentit del recorregut vas a favor de vent amb lo que notes més la calor i vas més ràpid i en l'altre vas mes fresquet amb el vent de cara però també vas mes lent... L'Aura i la Vero ens fan fotos, que són les que he posat en el Blog ;-) Moltes gràcies noies :-)

Acabo el triatló en 5:18 i amb bones snesacions.
L'analisi posterior em diu que la natació estic al nivell habitual, la bici segueix essent el meu punt feble i que es nota que vaig curt de kms... i corrents també tinc bones sensacions.
El test pre Ironcat el dono per aprovat amb bona nota ;-) (excepte la bici... aiiii la bici... ;-))
Ara ja queda una setmana dura d'entrenaments i dugues de baixada per arribar a l'ironcat a topeeeeeee :-)

Marató de BCN 2013 PMP(Pitjor Marca Personal ;-))

El gest i l'expressió de la cara i el cos ho diuen tot... patiment i satisfacció.

Ja farà un parell de setmanes que estava esperant que arribés el dia D, diumenge 17 de Març per còrrer la Marató de BCN, el primer objectiu de l'any... portava més de tres mesos entrenant per aquest objectiu, il·lusionat i amb moltes ganes, de fet havia fet tots els entrenos que ens havia passat el Joan Monguillot, l'entrenador de l'equip.
Havia corregut molts kms, havia fet 6 mitges Maratons i el Maratest(30 kms) i excepte en un parell a la resta havia tingut molt bones sensacions,tot pronosticava un bon resultat i un temps millor o similar al d'Amsterdam... però no...no va ser així...
La setmana abans de la Marató vaig agafar una bronquitis bastant important, ja que vaig sortir a còrrer tres dies amb vent,fred i pluja i el meu cos va dir que ja no podia aguantar tant... la setmana abans de la Marató quan vaig sortir a rodar em feia mal el  pit i no podia respirar bé... vaig anar a la farmàcia i em van dir el que sospitava...Bronquitis aguda... em volien donar antibiòtic però no el vaig voler per que diuen que et debilita molt... i vaig prendre un altre xarop que no va fer quasi rés... el dia abans de la cursa vaig sortir a còrrer 20 minuts per Montjuïc... i ja vaig veure que la cosa no aniria bé... em seguia fent mal el pit i em costava respirar... vaig fer una sauna i cap a casa... vaig preparar les coses i a dormir... vaig descansar molt bé...

El dia D...
Em desperto, esmorzo bé i cap a les Picornell on vaig deixar les coses i havia quedat amb un company que volia acompanyar-me uns kms... no ens deixen entrar fins les 7:30... estic xerrant una estona amb el Cristian,que debuta en una Marató,diu que ha dormit molt poc... els nervis, el debut i també diu que està refredat...
Al vestuari ens trobem amb L'Eloy i el Carlos... baixem cap a la sortida,ens reunim amb altres companys i cadascú entra al seu calaix, segons el temps que pensa fer... allà em trobo amb els germans Vilardaga que hem dit d'anar junts i fer una "Barqueta" sub 3:30...
Sortidaaaaa, fem bromes, riem, comencem a pujar Carrer de Sants...  de seguida començo a suar... no portem ni dos kms.... sembla que vaig còmode  però no... vaig alt de pulsacions,em fa mal el pit i la cosa no pinta massa bé... el Fèlix i el Pedro s'avancen... Els altres quatre seguim junts, Jordi, David,Carlos i jo... ami em costa seguir el ritme de 5 al km... arribem al 5-6 i noto que vaig mig marejat... ui,ui,ui... no dic rés i segueixo corrents... les pulsacions a 150.... això no pinta gens bé... els hi comento als companys que predic un pet important... seguim...
Km 8, el Jordi que fa molt de temps que arrossega una fascitis plantar decideix baixar el ritme i baixar de la barqueta... quedem tres... però el veure que el seu germà plega,li dona força al David que accelera el pas... ja només quedem dos... el Carlos, que també s'estrena en  Marató i amb el que vaig fer la Mitja de BCN amb molt bones sensacions i jo... però cada cop vaig pitjor... em costa pujar passeig de Gràcia... al km 15-16 li dic al Carlos que no puc,que vaig molt malament, que segueixi ell... m'intenta animar,diu que vagi fins la mitja i allà decideixi... però entenc que em veu mala cara per que no insisteix massa... al cap d'uns instants de fer la primera parada a caminar veig a l'Albert i l'Oriol que ens animen... jo vaig bastant malament,els hi dic que plego en breu... al poc em trobo al Pepe i al seu fill el Raül...també els hi dic que vaig malament... que plego... a la meva ment només passa un pensament... retirar-me...

No ho he fet a cap cursa d'es de que vaig començar a còrrer per allà l'any 1999... busco les parades de Metro... i em dic... la propera... va un altre... arribo a Meridiana i veig les parades de Navas, Sagrera... i m'animo a passar per la mitja Marató... 1:51... tampoc vaig tant malament.... jajajja es una visió efímera,per que se que ho passaré malament, de fet, ho estic passant malament... tota l'estona m'avança gent... penso en ella,la meva companya que tot i no ser-hi se que està al meu costat, m'agrairia que anés a poc a poc,així noli costaria tant acompanyar-me... :-) em prenc un gel... tot i que se que això no ho arreglen ni 20 gels... no se per que però segueixo corrents... arribo a Rambla de prim... km 25-26... aquí no hi ha línia vermella... jajajja quina bona excusa... segueixo corrents... a 5:40... i cada km i mig he de caminar per recuperar l'alè que no tinc... però segueixo endavant... Diagonal... aquí he arribat... companys de la feina m'han dit que estarien aquí... he arribat fins aquí per que la seva espera hagi valgut la pena... però no hi són... durant quasi tota la cursa ha plogut... tot i això hi ha molta gent animant... al·lucinant .. passo el 30... i em dic... si has arribat fins aquí ara acabes... i segueixo endavant... arribo a la zona de mar... quasi no tinc esma per mirar-lo... el dia és Gris,fa estona que noto una ungla del peu que em fa bastant mal... però muscularment sembla que estic bé,no tinc massa dolors,suposo que anar a un ritme més lent els muscles aguantin millor... no se... arribo als avituallaments i prenc fruita,isotònic, agafo Gels... ja posats recuperarem part de la inversió... jajjaja

Caminant... quina classe...;-)

Per fi arribo al Paral·lel... sembla inacabable... queden 2 kms... el Josep Maria m'anima... imagino que es deu estar preguntant que m'ha passat... fa estona que estic eufòric...un eufòric diferent... ja que se que serà la meva pitjor marca personal(la Marató de l'Ironcat, no la compto),però la batalla del meu cos contra la meva ment ha sigut espectacular... un dient no puc,no puc i l'altre estirant del cos cap a meta... amb autoenganys, intentant enganyar al cos,dient-li que no faltava tant, posposant la retirada, buscant motivacions on no hi eren i amb força de voluntat i lluita... això em fa sentir eufòric i orgullós de mi,de la meva ment... Finalment arribo al Passeig de Maria Cristina... com fa dos anys,la musica m'alegra... ho aconseguiré... arribo en 3:59:37... uiiii quasi 4 hores...jajaja el darrer petit repte... no passar de 4 hores... jajjaja un altre batalla guanyada... en aquestes petites batalles és on un guanya la guerra de la vida...no us sembla??
Pels de punta al entrar a meta... entro fent el nostre senyal,pensant en ella,com sempre... :-)

Camino... segueixo caminant...busco a gent coneguda... no hi ha ningú... em donen la medalla de Finisher...avui té molt valor aquesta medalla...he lluitat per ella i la he aconseguit... ;-)

La propera Lluita...entrenar per l'Ironcat... patiré tant? més?? qui sap... :-)

Tapering...

S'acosta el dia de la Marató de BCN, el primer objectiu de la temporada... fa dos diumenges vaig còrrer la Maratest(30 kms a Badalona), un dia de molt de fred i vent... vaig poder còrrer els 30 kms a 4:50 però vaig acabar dient que 12 kms mes aquell ritme no aguantava... van aparèixer els primers dubtes... però els companys, amics i coach em van dir que tranquil que baixant el volum aquests 15 dies segur que recuperava bones sensacions i podia fer la Marató molt bé i baixar la meva marca personal...

Però diumenge passat vaig anar a còrrer la Mitja de Montornès .. vaig sortir amb la intenció d'acostar-me al 1:35... vaig sortir amb ganes i relativament fort... però al km 9 vaig tenir la primera crisi i a partir del 15-16 la cosa va empitjorar i vaig acabar amb 1:41 i força petat de cardio, les cames estaven bé... llavors va aparèixer la por de que em tornés a passar el de fa dos anys... que vaig haver de caminar en el km 30... i les meves sensacions van acabant essent bastant desagradables... tinc por d'estar sobreentrenat o de que el meu cos estigui arribant al dia D massa cansat... he tornat a consultar i he decidit fer un Tapering ben fet... descansant molt i baixant el quilometratge molt... per veure si recupero una mica i arribo en condicions el diumenge dia 15.... ;-)

Progresso adequadament ;-)

Doncs si, tinc la sensació que de mica en mica la cosa va pel bon camí... de moment puc anar entrenant i el meu cos va adaptant-se als entrenaments, algun dia tinc molèsties però de moment són només això... que si la cadera, que el peu s'adorm, que el genoll dret, que el besso esquerre... bé, els que feu esport ja sabeu del que us parlo...

Aquest any ja he fet Tres mitges  la de Sitges, la de Granollers i la de Barcelona que en principi no l'havia de fer però al final si que la vaig correr.

En les tres he fet temps semblants, 1:38 Sitges 1:39 Granollers i 1:37 Barcelona però més enllà dels temps les sensacions són bones i generalment em sento fort i amb ganes d'entrenar, tot i que he de reconèixer que entrenar per una Marató cansa molt i hi ha dies que costa molt posar-se les bambes per sortir a correr... sobretot en tirades llargues en solitari.

Però també aquestes hores sol corrents son moments en que un està amb un mateix al 100 per 100... sentint el cos, la fatiga, el contacte dels peus amb el terra, les sensacions del cos, la força o la debilitat, penses en tu en la teva vida, en els que estimes, en paraules dites, en converses, observes la natura, sents els ocells, les teves petjades a la terra... no se, com diu la frase aquella... és quan corro que hi veig clar...

Per això no entenc a la gent que corre amb auriculars... es perden el contacte amb la terra...demà toca la Maratest... 30 kms per Badalona, la idea és anar a gaudir dels 30 kms i no anar massa ràpid, l'altre setmana a Montornès si que intentaré apretar per fer una millor marca ;-)

Per sort aquesta és la darrera setmana de volum fort de correr... la que ve comencem a baixar... ;-)

Que passa amb els altres esports?? Natació i bicicleta... doncs la natació mica en mica la vaig reprenent, aquesta setmana hauré fet uns 9000 metres però costa ficar-se a l'aigua... i la bici només he fet 50 kms... he de començar a fer més bici si no patirem a l'Ironcat... bé, de totes maneres patirem... ;-)

Però com em va dir un amic ahir... a tu t'agrada patir... no se si és bo o dolent això??

Mica en mica anem acumulant kms en tots els esports... ;-)

Temporada 2013 perfilada ;-)

Doncs si, en una setmana ja tinc concretada la temporada, bé, el més significatiu, els que seguiu el Blog ja sabeu que vaig variant i afegint curses segons motivació, ganes, pressupost i possibilitats...
Aquestes seran les estacions principals del recorregut... ;-)
El dia 17 de Març correré la Marató de Barcelona, la idea és baixar del 3:27 d'Amsterdam, però lo principal és gaudir de la cursa i dels entrenos que vaig fent ;-)


A partir del dilluns després de la Marató hauré de començar a nedar i fer bici totes les hores que pugui per que actualment quasi em dedico només a correr... l'altre dia vaig anar a veure al Victor de Cyclistlab i vaig posar els acoples de llarga distància i vem ajustar un parell de cosetes de la bici ;-)
La propera parada serà el triatló doble Olímpic de Terres de l'Ebre, on farem un test pre Ironcat :-O a veure com em sento i com van els entrenaments...


Llavors quedaran tres setmanes per L'Ironcat 2013... on l'objectiu serà intentar gaudir de la prova, no patir massa i acabar per puntuar per l'equip, el C.E.Picornell ;-)
Aquest any no estic tant il·lusionat com al 2011 ja que llavors era el primer però espero que la motivació vagi creixent a mesura que vagi entrenant... ;-)



I després i sense massa temps per recuperar tornaré a Zarautz per sisè any consecutiu... a veure com va aquest any... espero que millor que l'any passat... tot i que a saber com acabo després de l'Ironcat... :-O ;-)


Bé, a veure com va aquest any... de moment les sensacions són bones i petits canvis que he fet en l'entrenament estan donant bons resultats... crec ;-) Al Juny les respostes... :-)