Ahir pel matí vaig anar a fer la marxa ciclista de Vic que ja fa uns anys que es fa en el marc del saló de la muntanya.
Vem sortir, el Pepe, el Santi i jo de BCN a les 7,30 un cop vem haver muntat les bicis al cotxe, un cop a VIc ens vem trobar amb la Mariona i el Santi i tots cinc junts vem fer la marxa ciclista.
Per variar fèia força fred a Vic, a l'hora de fer la inscripció els Triatletes vem haver de pagar 6 euros més... a veure quan es posen d'acord les federacions... ja estic cansat de pagar de més...
Al poc de començar deseguida ens vem quedar a "cola de peloton" però bé, nosaltres anavem al nostre rotllo... comença la pujada a la Trona... molt bonica i una mica dura, més que res per que és al principi de la marxa però ja va bé per que aixi cadascú va al seu ritme, es fa una tria i no anem tots junts.
La resta de la marxa passa per carreteres molt poc transitades i enmig de boscos de alsines, tot molt "Precioso" com diu el Pepe... jajaja però quan portes 90 kms de pujades i més pujades i poques baixades ja no veus tant lo precioso i començes a cagar-te en tot... jajajja
En alguna de les pujades vaig apretar una mica i vaig començar a adelantar a gent i just quan arribo a l'avituallament sento una veu darrera meu que em diu"no pares sigue..." collons és el Pepiño que havia apretat per agafar-m'he i el duia enganxat... jajaja que cabrooooon :-))
La bestia del Pepe com sempre està fortíssim, però s'ha de cuidar l'esquena. El Santi va començar molt bé, però al final em va maleir per no dir-li que era tant dura la marxa... ho sento crack. El Santi Pons se li veu que també està fort i també dona la sensació que domina bé la bicicleta. I la Mariona em va deixar al·lucinat de lo bé que va en bici, va aguantar molt bé tota la marxa, de tant en tant fotent pals a les pujades i tot, i jo vaig anar fent, en algun moment apretant, especialment a les baixades, la força de la gravetat juga al meu favor... jajaja
En resum un matí fantàstic, m'ho vaig passar molt bé i vaig compartir la prova esportiva amb 4 penjats com jo que vem riure i vem patir junts.
Ah! quan vem acabar haviem d'anar a dinar a un restaurant amb la mariona però aquesta es va rajar... jajaja vem anar-hi el Santi el Pepe i jo, molt bò i vaia camarera... jajajaja

Un matí molt agradable amb gent molt maca

Supervisant les bicis... quina por, segur que cauen...

Preparant les coses al arribar

Quin freeeeeeed que fot a Vic

Amunt, amunt...

Els companys de sortidetes habituals

El Santi i el Pepiño pujant una de les moooooltes rampetes...

Paissatges molt bonics

Goita les vaqueeeees... jajaja

El grupet que vem fer la marxa, ens ho vem passar bé

El Santi concentrat... com vas??

Posant per la foto?? jajajaja

El Santi Pons concentrat, vaya pepino de bici

La colla pessigolla... jajaja

Mariona amb l'Ipod pujava a tope... ui els mosos... jajaja

Monte Toro

Amb les forçes encara intactes.

El Pepiño va pujar amb el 21... Valiente??

Crec que aquí estava apretant les dents...

Apunt d'arribar...

Avui m'han arribat unes fotos que ens va fer el fotògraf de la organització la majoria de l'escalada al Monte Toro... una muntanyeta que hi ha a Menorca que és curteta però intensa... us l'aconsello :-))

Aquest estiu la vaig pujar amb el 23 i vaig arribar rebentat, a la marxa ciclista la vaig pujar amb el 27 i com si res... petites diferències... :-))

Demà anem a fer la marxa de Vic... 125 kms amb força pujades. ui, quina poooooor. La farem xino, xano.

Segona pujada a Montserrat

Ahir vaig tornar a pujar a Montserrat amb l'àmic Pepe... però no cal que patiu que no m'estic convertint al Cristianisme... jajajja seguiré essent un bala perduda sense gaires principis ni amb gaire idea de com s'ha de funcionar per la vida... jajajjaa
La sortida va ser molt xula, vem sorir des d'Olesa i en arribar a Monistrol vem agafar la carretera que va a Castellvell i el Vilar i vem seguir aquesta carretera fins a Marganell, uns kms més amunt vem enllaçar amb la carretera del Bruc fins agafar el trencant cap a Montserrat i a l'arribar a l'entrada del parking vem baixar cap a Monistrol a fer el gran entrepa de butifarra a ca la Xica... jajajja lo millor del matí.
Demà anem cap a Sant Pol.
Bocata de llom amb formatge i vi pel Pepiño... jajaja

Bocata de butifarra amb coca-cola per mi...

Ca la Xica... jajajjaja

Impressionant Montserrat...

Pepiño mort de fred...

Montserrat a l'esquerra

Creuament de la carretera del Bruc

Arribada a Marganell

Carretera solitaria i molt bonica, Montserrat al fons

Pepiño preparant les coses...

Marxa cicloturista de Menorca

Ja fa bastants dies d'això però com quan hi vaig anar fa cinc anys la marxa cicloturista a Menorca ha estat una experiència que val la pena de viure, no només per la seva vessant esportiva, si no també per lo bonic que és Menorca i les relacions humanes que s'hi estableixen, apart del meu lligam amb la illa, que és molt gran i molt fort.
Aquest any en principi ens ho vem muntar millor ja que em vaig guardar una setmana per poder gaudir de la illa, els amics i la familia.
Els primers dies vem estar amb el pepe i el meu pare. Tot i el mal temps vem sortir a rodar per les carreteres tranquiles de la Illa, després van venir el Sergio i la Sheila.
La marxa en si són tres etapes, la primera Pròleg, vem anar a visitar la fortalesa de la Mola de Maó, cosa que jo no hagués fet si no és per que anavem tot el peloton, aquest primer dia erem pocs, molta gent encara no havia arribat. El segon dia és l'etapa llarga que va des de maó a Ciutadella, passant per Mercadal, Ferreries, Migjorn Gran, Fornells i tornada a Maó pel camí d'en Kane, en aquest troç van deixar anar lliure, la majoria de la marxa és controlada. I l'últim dia hi ha la pujada al Monte Toro, que aquest any el vaig pujar força bé amb el 27... jejeje l'Últim dia hi ha un dinar on hi van tots els cicloturistes i donen uns obsequis, aquest any el dinar no va ser tant bò com fa dos anys.
Tots els dies va fer Tramuntana força emprenyadora, ja que al fer mala mar no vaig poder nedar, m'havia endut el neoprè... i quan anavem amb la bici era una mica perillós. Apart al fer mal temps tampoc vem poder anar a prendre el solet... però que hi farem, vem encendre la xemeneia i vem torrar sobrassada... jajaja que bona.
Com podeu imaginar l'aspecte alimentici el vem cobrir mooooooolt bé... jajaja.
Aquests dies a Menorca també he pensat en lo molt que ha hagut de treballar el meu pare per poder tenir el poc que té, i que gràcies al seu esforç jo, la meva germana i els amics podem gaudir de la casa de Menorca, que des de fa molts anys havia sigut una il·lusió de tota la familia, i crec que mai li he agrait... demà quan anem al futbol li diré...
Tinc moltes fotos però no les posaré totes... aquí una petita mostra...
El meu pare.

Amb el meu amic Pepe

La foto dels cuatre, qui fa la foto és el cinquè, el meu pare...

Va fer mala mar de la bona...

Cel·lebrant l'Aniversari de la Sheila

Arribant a Es Grau

Comença un nou dia...

Amb el Pepiño i la Sheila

Hem arribat dalt del Monte toro...

Carrer Dret... on té la casa el meu pare...

Vista del Port de Ciutadella

La casa on vaig viure a Ciutadella l'any 91

Raons, boníssims... també vem menjar bé... :-))

Tots els dies va fer molta tramuntana, mireu les banderes

A qui buscava? alguna churri? jajjaja

El Pepiño ajudant a l'urbanu mentre feiem la parada i abituallament a Ciutadella

Arribant a Ciutadella

Sortint de Maó direcció Ciutadella

Les noies que participaven en aquesta edició...

Just abans de sortir cap a Maó

El meu dorsal de la marxa... hi havia els tres números del dorsal de triatló... coincidència o una senyal??

Es nota que son Guiris??? :-))

Visita a la base naval de la Mola

Pepiño tornant de Fornells

El Monte Toro vist des de Fornells

Arribant a Fornells, disfrutant de l'ambient ciclista aprop del mar.