PER FI... I'AM AN IRONMAN ;-)

Tot va començar allà per l'any 1999... quan en una reunió va apareixer l'àmic Josué vestit de Triatleta... ell va ser qui em va iniciar en aquest addictiu món del Triatló...

Fins una mica més endavant no em vaig plantejar fer un Ironman, va ser al 2005 quan vaig acompanyar al Dani a l'Ampolla que no em va entrar el cuc aquest... després hi vaig tornar amb el Ferran al 2007 i amb el Justin al 2010... en quasi totes les ocasions també hi era l'amic amb el que vaig viure aquesta aventura... el Jordi V.

Feia anys que volia fer el Primer Ironman, però vaig patir el trencament del tendó d'aquil.les i lesions varies... fins aquest any, que vaig poder fer realitat un dels meus somnis... i realment he gaudit molt de viure'l i de saborejar-lo després... de fet encara segueixo en el núvol Ironcat... :-)

Moltes gràcies a tots els que hi heu col·laborat :-) ja sigui amb consells, entrenos compartits, animant-me quan estava negatiu, creient amb mi, enviant-me mails, sms, missatges al mur del Facebook, watsaps... :-) moltes gràcies a tots els que em coneixeu i heu estat al meu costat.

Divendres

Quedem amb el Jordi, carreguem les bosses, les bicis i marxem cap a L'Ampolla... arribem deixem les coses a l'habitació i marxem a Sant Jaume d'enveja on ens trobem amb el nostre home a la zona, el Joan Marc... mentre anem cap al Restaurant el Jordi m'explica i veig in situ el circuit de bici... i curiosament tinc un subidon... tinc ganes d'estar a la carretera amb "La Machina"... TINC GANES DE COMENÇAAAAAR :-)

Al resturant fem una paella de Bogavante i Llagosta... ufff que bona que estava... 

jajaja  IMpressionant... :-) acabem i marxem cap a l'Hotel a fer una mini migdiada... aquí ja veig que el Jordi... ronca una mica... uffff taps, taps que si no no dormiré... :-)

Ens aixequem i marxem al Briefing de la prova... la novetat d'aquest any és que en comptes de dugues voltes de 1900 metres, farem tres de 1100 mes el tros fins al port per sortir. La resta igual, la bici sis voltes de 30 kms i la marató sis voltes de 7 kms.

Xerrem amb uns amb uns altres... i marxem cap a preparar les coses... tota l'estona li vaig preguntant coses al Jordi, ell contesta pacientment, vaya crack aquest bon home, amb el que per sort he pogut compartir alguns dels entrenos pre-Ironcat.

Anem a sopar una pizza(com feia Mark Allen abans d'un Ironman... :-) ) i ... ostres m'he deixat el maillot del Picornell pel tram ciclista... mecagum tot... li envio un watsap al Joan Marc que em diu que m'hen portarà un al dia següent... ufff 

Ens fiquem al llit... em poso els taps i em quedo fregit a l'instant... però a les 3:30 em desperto i em costa tornar a adormir-me... 

Dissabte

A les 5 sona el despertador... ufff quina son... i si em quedo al llit??? ;-) NOOOO  que avui tinc un Ironman :-) el meu primer Ironman :-)

Baixem a esmorzar i ens trobem tots els triatletes al menjador del Hotel... menjo pa amb melmelada i mantega, donut i alguna peça de fruita... vull menjar mes però no tinc gana, pugem a l'habitació a preparar les coses i a menjar la recepta del Roger i el Ferran... papilles de 8 cereals amb llet d'ametlla... :-) esta bona, tot i que la pinta es una mica... asqueroseta... ;-)

Amb aquestes que apareix l'Àlex Carreras, una bestia de la llarga distancia, al final va quedar el 10è... a ell també li he demanat molts consells i es el company d'equip que tinc en aquest dia... :-) fem catxondeo quatre fotos i cap a boxes... ara si que estic nerviós, em deixo el xip, el casquet de natació... menys mal que tenim l'habitació just davant de boxes i pujo a buscar-ho en un plis... :-)

Ho preparo tot en bosses com m'ha suggerit el Jordi, per tenir les coses mes ordenades :-) i quan ho tinc tot llest pujo a l'Hotel a posar-me el neopré, baixem i cap a la sortida... quines ganes de que comenci ja...

Sortidaaaaaa a l'aigua!!! PUC,PUC,PUC,PUC...

M'encanta començar a nedar, em sento genial, l'aigua esta boníssima... com sempre procuro obrir-me a la dreta per evitar cops i nadar tranquil... a la primera boya hi ha una mica d'embús però passa ràpid... em sento bé, nedo llarg, estiro la braçada i vaig a un ritme alegre sense forçar que això es molt llarg... m'encanta nedar i anar veient la costa i com s'aixeca el sol, fa un dia espectacular, el mar sembla una piscina...

Cap als 1000 metres em comença a molestar la ma esquerra, des de fa un temps quan nedo amb neopré la ma esquerra fa una mica de formigueig, s'adorm i molesta, soposo que vaig arquejat i dec pressionar mes del compte algun nervi de l'esquena, per intentar apaivagar-ho alterno respiracions de dreta i d'esquerra i giro el cos una mica mes del normal, per sort no va anar a mes i vaig poder acabar la natació amb una lleugera molestia... surto de l'aigua amb 1:01:34 he sortit el 31 de l'aigua... Força bé, em dic a mi mateix i m'animo :-)

Ja tinc la primera part feta... :-) agafo els trastos i vaig a canviar-me, em seco, em poso vaselina i em vesteixo de ciclista, llàstima del maillot del Picornell, tots els entrenos els havia fet amb el culot del Provençalenc i el maillot del Picornell :-)

Agafo la bici i començo a pedalar... quines ganes de bici... fa sol, però encara no pica i per sort no fa vent... com va dir el Jordi... haurem d'apretar a la bici per no patir vent, ja que la previsió era que a partir de les 14h s'aixecaria ventet...

Al principi intento gaudir de les vistes, dels arrossars, de les cases... em fixo en la carretera que hauré de fer sis vegades... m'agrada, em sento bé, puc pedalar a 32 per hora sense destroçar-me, lo primer que faig es menjar, em jalo una barreta, de les que em va recomanar el Manel i un gel per recuperar l'energia perduda en la natació, em sento bé... 

Al arribar al km 5 mes o menys agafo al Jordi que ha sortit davant meu de l'aigua i això que em deia que portava la natació fluixa... :-) em diu que li molesta un besso i que anirà xina xano... jo apreto una mica... en tots els avituallaments paro a omplir bidons i agafar platan, vaig escoltant el meu cos que va bé, tot funciona, baig molta estona acoplat i el meu cos està còmode, en cap moment deixo de menjar, tot i que em costa, a partir de la tercera volta comença a aixecar-se una mica de vent, però acoblat la cosa segueix bé, baixo a 30 per hora, tinc la meva primera crisi... i utilitzo el consell del Justin... cuando pases un mal momento sonrie... i FUNCIONA... :-) vaig utilitzar aquesta "eina" en molts moments de la carrera... pensaments negatius... encara falten tres voltes, el sol comença a picar, la temperatura puja, les forces comencen a fallar... i just en el km 100 .... pshhhhhhhhh la roda de davant punxada.... mecagum tot... però segueixo... a la roda de davant porto tubular i canviar-lo és un rotllo... desenganxa'l, posa pega i enganxa l'altre... arribo al avituallament i mentre canvio bidons cau una gota a la roda i veig com surten bombolles d'aire... jodeeeeer... que faig?? el canvio o segueixo?? torno a pujar a la bici i segueixo... mes endavant paro a pixar i toco la roda, veig que va aguantant i decideixo seguir fins que s'acabi de desinflar...

Miraculosament va aguantar els 80 kms restants sense acabar de desinflar-se i no vaig haver de parar a canviar-la... :-) en els creuaments amb els companys animo als coneguts, al Jordi sobretot, però també al Santi, al Victor, al Jordi Arias, a l'Àlex... quan me'ls creuo gaudeixo del moment, els he vist correr mes d'un Ironcat i els admiro, potser soc una mica friky... :-) M'agrada animar i que m'animin... :-)

Crec que a la tercera volta quan paro a omplir bidons al avituallament de l'Ampolla una noia, la Eli C, em diu que el Ricard m'està seguint via facebook i li dic "dona-li un petò de part meva"... jajaja i em fan aquesta foto mentre li dic... després he vist al Facebook que en comptes de un petò la noia li va donar records... jajajaja :-)

Quan vaig al avituallament per començar la quarta volta demano un bidó que havia preparat amb papilles, consell del Roger i resulta que l'han donat a un altre... jodeeeer... aprenc que millor portar algun acompanyant/a per que t'ajudi en aquestes coses... jo aquesta vegada no en portava...

Allà estan el Jordi Antolí i el Joan Marc animant-m'he, em pregunten si vaig bé i noto que estic una mica grogui... joder.... ho han notat? per això m'ho han preguntat??

Segueixo pedalant, ara ja si amb el vent mes fort, son 15 kms en contra 15 a favor... la darrera volta no paro de mirar el comptaquilòmetres i quan vaig en contra no passen, em consolo pensant que només en queden 15 amb l'aire en contra, encara tinc ànims per acomiadar-me de la gent del avituallament de Camarles i demanar-li a una noia que em faci una foto, li dic el correu electrònic i marxo... jajjaa boníssim 

En aquest moment ho torno a passar malament i somric i crido el lema que em van recomanar... PUC,PUC,PUC,PUC... per sort els darrers 10 son amb vent a favor i vaig a 40 per hora... quin plaer anar depressa i amb el vent a favor... :-) arribo a boxes i veig que porto 7 hores... em torno a sorprendre... i mentalment faig l'error de pensar en temps... 7+4 de Marató= 11 hores... no m'ho acabo de creure i aparto aquest pensament...agafo la bossa amb les coses de correr i em vaig a canviar...

El Joan Marc i el Jordi m'animen amb força, em pregunten si vull una gorra... jo no corro mai amb gorra... millor no fer invents... :-)

Em poso vaselina de nou, agafo gels i em poso les Newton que tant bé m'han anat en els entrenaments previs a l'Ironcat... començo a correr i em noto molt bé... potser massa... em sento lleuger i no massa cansat, però fa moooolta calor, em dic a mi mateix que he de frenar, que això es molt llarg i ho faig però no prou segons un basc, que quan l'avanço em diu que vaig molt ràpid... no li faig cas i segueixo endavant..., al avituallament em tiro aigua, bec coca cola i un gel... durant tota la prova no he deixat de menjar... tot va bé, excepte la calor, però em tiro aigua pel cap i la samarreta.

En una de les primeres voltes veig al Jordi amb el Nil, el seu fill i ens parem a fer una foto... jajaja genial...

Segueixo pensant que PUC,PUC,PUC... però al km 14 comença a fer-me mal el besso dret.... jodeeer amb lo bé que anava això... durant 10 kms he de caminar molt, parar a fer estiraments, fer-me massatge a la cama, costa molt correr, em fa mal, vaig coix... no se que fer... penso que tot i que hagi d'acabar caminant acabaré... però jo vull correr... em tiro aigua freda però no serveix de rés, finalment em torno a pujar els medialast i per art de magia en el km 24 el dolor afluixa i puc tornar a correr... bieeeeeeeen... no se que ha passat però torno a correr... faig la tercera volta bé, amb força, segueixo bevent i menjant, ja he perdut el ritme de quan menjar i veure, però no deixo de fer-ho... jo volia seguir el consell d'en Carles Gamisans, un gel cada 25-30 minuts... però ara ja no se ni el temps ni res de res... corro per arribar al meu objectiu... 

Encara queden Tres voltes, ara si que costa, tot i que puc correr, la cama segueix fent mal i jo ja estic moooolt cansat... en alguns punts del recorregut paro a caminar, apreto les dents i somric i crido el PUC,PUC,PUC... I torno a correr... a cada volta ens donen unes pulseres negres i la darrera és de color blanc... com costen ara les voltes les tres últimes són un suplici... tot i que creuar-me amb els companys m'alegra per que ens animem, el Jordi, el Josep Maria, el Robert, l'Àlex, el Victor, el Jordi A.... i en l'avituallament de l'Ampolla per fi apareix la Eli... :-) jo que pensava que no vindria... doncs Siiii apareix i em dona ànims totes les vegades que ens creuem, em fa creure que ja falta menys... esta emocionada :-) vaja crack :-) em diu que jo ja ho tinc i ella encara li falta començar... :-) Segur que li anirà molt bé :-)

A la darrera volta m'acomiado dels voluntaris com he fet a la bici i els companys m'animen i em feliciten al creuar-nos, m'emociono... he de parar per que l'emoció no em deixa respirar bé... darrer gir a l'espigo i cap a meta... veig l'arc d'arribada.... veig a la gent cridant als amics filmant, fent fotos... per fi seré un FINISHER.... entro a meta i l'amic Joan Marc em ve a abraçar i com no em llenço als seus braços a plorar com un.... IRONMAN... :-)

Agafo la samarreta, la medalla i rebo felicitacions i mes felicitacions... quina passada, estic en el núvol... :-) m'assec a menjar alguna cosa... em fa por no poder-me aixecar de lo cansat que estic... tinc els peus amb algunes butllofes que fan una mica de mal, em descalço i menjo alguna cosa... comentes la jugada amb un amb un altre i vaig a esperar al Jordi... quan entra amb els nens vaig a abraçar-lo i em diu que no m'arrepenji que caurem... jajaja no se qui s'arrepenjava en qui... jajjaja

He Pogut... ;-)

Moltes gràcies a TOTS els que m'heu ajudat assolir aquest repte.

Ara ja puc dir que soc un triatleta. :-)