Acabant de decidir

Uff, aquesta darrera setmana ha estat durilla... aniversari, 41 tacos... :-( regals inesperats... emocions positives, negatives... bé, coses que fan que un segueixi sentint-me viu, alegre, trist, malancòlic, en el fons remogudet...

Esportivament porto tres setmanes amb la lessió del piramidal sense poder correr quasi ni un kilómetre... tinc companys que em diuen que no passa rés que la preparació és bona i que ho puc fer, d'altres que si em fa mal no corri, que l'objectiu d'aquest any és l'Ironcat, jo que em menjo l'olla pensant en si aguantaré o no, en si em faré més mal o anirà bé la cosa... uff no se que fer...

Ahir vaig anar a una osteòpata i vaig flipar amb la susodicha... hem va posar a puesto les cervicals, els osos del peu i la cadera que l'havia rotat, per això em pinçava el nervi ciàtic i em feia mal el piramidal,cadera... el problema és que hi queda una zona inflamada, que va intentar rebaixar amb acupuntura, però no està bé del tot...m'ha dit que em posi escalfor i em faci automasatges amb una piloteta dura a la zona de la cadera i piramidal... vaig flipar amb lo que em va arreglar en una estona..

Tot i que soposo que almenys intentaré començar la Marató, si veig que em fa mal pararé, tot i que jo sigui dels que els agrada acabar el que comencen he de comprometre'm amb mi mateix a ser capaç de parar si em fa mal, a més com he escrit més amunt l'objectiu és l'Ironcat, la Marató era part del viatge fins l'objectiu...

Que curiós que és el cos...

Avui he sortit a correr 45 minuts i les sensacions del meu cos han estat realment curioses... començo a correr i als tres pasos ja em fa mal el gluti i la cadera, tinc la sensació d'anar coix, de no tenir força a la cama lesionada... merda... segueixo corrent... el dolor va i ve, el meu cap comencen a venir pensaments negatius... no podre correr, això no va bé, que puc fer?... acabo la primera volta la circuit de 3kms trist, emprenyst i tens...però he corregut a menys de 5 al km ¿? això m'anima a fer una segona volta... quan porto la meitat de la segona volta desapareix el dolor al gluti... i em marejo... afluixo una mica el ritme però segueixo, intento estirar la cama i sembla que reacciona, ara el dolor s'ha traslladat a la part inferior de l'esquena, aquí el dolor és considerable... quan acabo la segona volta passa el mareig i començo la tercera més suau, segueixo sense sentir molesties al gluti, ni a la cadera... quan arribo al Palau reial em proposo fer l'última apretada i pujo per la font del gat bastant ràpid,pel meu nivell i quan arribo al costat de l'estadi apreto fort fins les Picornell... torno a baixar de 5 al km... tot i el dolor a les lumbars... com podeu imaginar els meus pensaments han canviat de negatius, xungos a positius, esperançadors... :-)

Què curiós que és el cos humà... i que cabró a vegades... :-)