dilluns, 2 de febrer del 2009

Duatló per equips del Prat


L'equip al complert després de la competició tots ben enfangats... :-)

A la bici passants-ho molt bé.

Molta aigua també a la bici.
Arribant cansadet...
Al principi tot anava bé.

Catxondeo en la primera volta...

Arribant a meta

Sortida a tope... o quasi... :-)

L'equip Mixte escalfant.

Ahir vaig anar a correr el duatló per equips del Prat, en principi no tenia cap intenció d'anar-hi, de fet jo hauria d'haver anat a correr la Mitja de Granollers, però com que encara no tinc bé el peu havia decidit no anar a correr i sortir en bici, però divendres al Vespre l'Oriol el capo dels Picornells em va demanar que anés a correr amb l'equip de noies ja que la Goedele s'havia lesionat i no podia correr.
Jo en tenia ganes però em feia por fer-me mal al peu... i tembé tenia altres porposicions esportives molt atraients... :-)
Al final vaig decidir-me per anar a correr al Prat i la veritat és que va valer molt la pena, m'ho vaig passar genial, ens vem entendre a la perfecció amb la Eli i la Mercè i a sobre ens van donar una copa... :-)
Vaig sortir amb pors, ja que jo els hi vaig dira les meves companyes que feia temps que no corria i tenia por de fer-me mal al peu, però rapidament vem agafar un ritme important... 4,10 al km fantàstic, els primers 5 kms la Eli i jo anavem bé, devant sense massa problemes, la Mercè ho va passar una mica malament, però rés important... :-)
Agafem les bicis i jo em poso devant intentant mantenir un ritme de 35 kms hora, aquí tot anava bé, menys quan arribavem a una rotonda o curva on les noies fenaven una mica massa... :-) però les esperava una mica i tornem a apretar, aquí la que ho va passar una mica malament va ser la Eli, més que res per la por a les curves i el terra mullat, durant tota la prova va estar plovent, lo que fèia una mica perillós el circuit de bici.
Baixem de la bici, ah! per cert jo a la bici va ser on més vaig disfrutar amb el vent, la pluja i les bones sensacions que vaig tenir.
La segona cursa a peu va ser la que se'm va fer més dura a mi, de fet tant la Mercè com la Eli anaven super fresques i ràpides en canvi jo vaig patir una mica.
Al final tots enfangats i supercontents, un matí molt agradable i molt divertit.
Ah! quan marxavem ens vem trobar al Joan, el nostre coach que ens vca donar la copa que haviem guanyat, al no enterar-nos no vem pujar al podium a buscar-la... MECATXIIIIIS... :-)

6 comentaris:

Tr3sk ha dit...

Tú si que te lo montaste bien...ekipito con xicas!!!...jejjeje..más de uno te tuvó envidiaaaa!!

Unknown ha dit...

Va ser divertit, no?
Com tens el peu?... I per cert, ahir et vas perdre l'entrenament. El Joanet ens va fotre un tute del que encara estic tocat.

Ens veiem a les Picor.

Dani

Ironcraig ha dit...

jajajaja ja ho pots dir Eva, ja... :-) però tu també vas estar molt ven acompanyada tot el matí eh? :-)
Dani em sap greu no haver vingut ahir però vaig anar a nedar pel matí, avui he tornat...
El peu? avui m'han dit que em faci un tac per descartar una fisura a l'òs, si no hauré d'estar 2 mesos amb el peu enguixat... tocarem fusta... :-(

Unknown ha dit...

Osti tu... Confio en que no sigui res greu. De tota manera, jo no correria durant uns dies per si de cas.
Ara que ja tenies clars els objectius pel 2009!!!

Molta sort i ens veiem per les Picor.

Dani

Montse ha dit...

Hola! primer em vaig copiar el teu comptador i ara m'ha agrat lo de la musica... ;P
i els paisatges de les teves fotos... m'encanten! vivim en un mon tan i tan bonic... que quedarse a casa, es pot considerar un pecat.

Ironcraig ha dit...

Hola Montse!!
Quan de temps... m'enalegro que t'agradin les fotos i si tens raó, el món és massa bonic per quedar-se a casa tancat... un dia em de quedar per fer unes aigues minerals... :-) has aprovat les opos?