Se n'ha anat...

L'últim dia que vem anar a passejar per la carretera de les aigues...

Una de les millors fotos de la Nura, a la casa de menorca.

A Segovia feia molta calor

Amb els companys de l'equip a Segovia

Quant estava malalt no es separava de mi

Amb el cap al coixi... :-))

Durmint amb el seu company de pis...

Postures trobades... :-))

Sempre durmint??

Els jocs de besties o se'l menja???

Estrenant el sofa

Les nostres passes sempre anaven juntes.

A l'estiu prenent el sol

A sobre meu quan vaig arribar a casa després de l'operació

Em dones madalnes??

Durmint raro... :-))

Durmint bé... :-)

A Can Buixeres buscant pinyes

Espavila que esta plovent... :-)

Sempre tenia un ninu per jugar.

Retrat en Blanc i negre de quan era més jove...

Jugant per Collserola amb el Leite

Que ve que s'està al sofa...

Al costat d'un pi a collserola...

Un petò als llavis??? quin fàstic... o no...

La Nura es va morir ahir per la nit després de 12 anys 5 mesos i 11 dies d'estar entre nosaltres.
Després de l'operació semblava que tot anava força bé, mica en mica anava recuperant-se, de fet ahir va arribar a menjar això va fer que m'alegrés ja que si menjava l'ànemia que patia per la sang que va perdre a l'operació aniria marxant, vaig invitar a dinar al meu pare a la Tieta i a l'Esther, la noia amb la que vaig compartir pis durant més de dos anys i que també se l'estimava molt, tots van veure que estava molt millor...
A les 20,30 vaig marxar de casa pk m'havien convidat a l'aniversari d'una companya de feina i la vaig deixar a casa... quan vaig tornar a les 23,45 vaig obrir la porta i no va venir a saludar-me com feia quasi sempre i vaig pensar que estaria cansada durmint, però vaig sentir una olor rara... me la vaig trobar morta a una habitació, estirada de costat, ja estava freda... em vaig posar molt nerviós, no volia creure el que estava veient, la cridava, vaig trucar al meu pare, al pepe, a l'amic veterinari i ningú contestava, al final vaig trucar a l'Esther, que va venir per estar amb mi i amb la Nura aquells moments, la veritat és que mai li agrairé prou la companyia que em va fer en aquells moments i el que em van ajudar les seves paraules sempre positives.
El que em matxaca és no haver estat al seu costat en els últims moments i pensar en que es va morir sola, però com va dir L'Esther, nosaltres no decidim com han de passar les coses.
Vem estar com una hora i mitja parlant i acariciant el seu cos sense vida, però encara tant suau i dolç com sempre i després la vem portar a la clínica on la van operar, allà els hi vaig explicar com havia anat tot i els hi vaig demanar que volia saber per que havia passat, potser avui l'obren per veure el motiu.
Després vaig acompanyar a L'Esther a casa seva i jo vaig marxar a Can Buixeres al parc on hi he passat més estones amb ella i vaig fer una volta llarga recordant milt i un moments, la vaig veure per tots els racons, corrent, estirada, bordant, bebent aigua... quan vaig arribar a casa vaig fer una carpeta amb moltes fotos seves i me les vaig mirar un parell de cops...
Ara toca el que més costa que és dir-ho a la gent que la coneixia i començar a acostumar-me a la seva absència.