Mitja de BCN 2011 SUPERCONTENT... Perdoneu però avui ho havia de dir... :-)

Amb els companys Picornells ;-)


Frank, el incombustible... :-)



Aquesta es de la cursa Mar i Murtra que vaig correr fa 15 dies... :-)


Hola als que passeu per aquí... :-)
Avui estic molt content amb el meu cos... ;-) ho disfrutare pk aixo no passa tots els dies ;-) 
El dia a començat aviat a les 6:45 ha sonat el despertador, he esmorzat i he sortit aviat de casa... he començat a córrer fins a casa del company Alex, quan he arribat ja estava tot suat... I cansadet... Només portava 4 kms... :-o salutacions i cap a l'estació del nord...

Arribem deixem les coses al guardaroba, deixem anar "lastre" i cap a la sortida... Foto amb els Picornells i PUM!! sortida... Començo xino xano, hi havia molta gent + de 8000 persones... :-o gaudeixo de la ciutat, Via Laietana, Rambles, Paral.lel Gran Via... Em trobo be, com que portava rellotge vaig mirant els parcials... 4:35-4:25-4:39... La cosa va be, em sento fort... Fins on aguantare??? A la Gran Via comença a ploure fort... A mi m'agrada... penso en el company Àlex que s'estarà cagant en tot... :-) passo pel km 10 amb 46 minuts... Molt be, penso, prenc un gel ;-) anem pel circuit de la Sant Silvestre, Diagonal, Selva de mar... En el 14-15 tinc un petit defalliment... La ment em juga una mala passada ja que em ve al cap que encara falten 7 kms i jo ja  en porto 6 i pico d'escalfament... Aguanto el baixon be... Penso en prendre un altre gel... ;-) però finalment desisteixo, penso que no cal, que he de seguir tal com vaig... Al 16 em refaig i torno a apretar... Xoco la ma a uns nens que animen ;-) arribem al 19 i aquí si que he d'afluixar, però tot i això no baixo de 4:40 acabo la Mitja amb un molt bon temps i millors sensacions 1:38:09 ;-) uuuaaauuu :-) Al final 12-13 kms de rodatge més els 21 de la Mitja per fer un total de 33-34 kms d'entreno per la Marató i Ironcat i a sobre no noto gaires "Dolors" :-) 
Vaig a buscar a l'Alex i tornem corrents suau cap a casa :-) estiraments, dutxa i ara aniré a dinar al Tagliatela un bon plat de pasta :-)
Sembla que aquest any la cosa va bé... tocaré fusta... els entrenos Menorquins de la setmana passada, la planificació del Joan, el nostre coach, els massatges del Ricard i la Patri, els companys de l'equip i sobretot el treball de la meva Psicòloga esportiva... :-) estan fent que el meu cos i la meva ment estiguin funcionant bé ;-)

Torno a enviar forces, ànims i energia positiva a dugues persones que estan lesionades i ho estan passant malament, la Mònica(Nikabike) i la Montse(Six Pack)
Quan tingui fotos ja les penjaré :-)

Mitja Marató de Sitges 2011

Com l'any passat aquest any he anat a correr la Mitja Marató de Sitges i com l'any passat va ser una cursa, per mi, de les més xules en aquesta distància :-)
Com l'any passat hi vem anar un bon grup de Picornells, que per variar ens ho vem passar força bé :-)
Aquest any en teoria creia estar més fort que l'any passat... i vaig sortir confiat, de fet vaig sortir força devant amb lo que durant tota la cursa em va anar avançant gent... :-O Vaig sortir a un ritme de 4:45 bé, sense anar fet pols, ni molt menys, les sensacions eren bones, notava que anava bé i que encara podia apretar una mica més de fet creia anar suau, de fet vaig tenir aquesta sensació fins el km 10... a partir d'aquí vaig tenir un baixon, però vaig pensar que era normal, que venia el tram de pujadeta, però que amb un gel em recuperaria i la cosa aniria millor... però no... bé, la baixada fins el km 14 em vaig trobar millor però del 15 fins el 21 va ser un suplici... no aconsseguia baixar de 5-5:10 el km i les sensacions eren que anava desfondadissim... analitzan potser va tenir a veure que vaig entrenar força durant la setmana, que vaig estar encostipat i que el dia d'avans vaig fer 50 kms de bici i 2000 de Natació... bé, la conclusió es que no estic tant fort com em pensava... jajaja :-)
Al final vaig correr en 1:43:22 més de 3 minuts respecte l'any passat... peró SUPER CONTENT d'haver pogut correr una mitja i no haver-me lesionat... sembla raro pensar així però per mi poder fer esport i no trencar-me és lo millor... més després de com van anar els dos darrers anys... :-)
Ara vaig entrenar amb els Picornells, que la veritat estan tots mooooolt forts.
Ah! moltes gràcies per les fotos i molts ànims a la Six Pack,Cuerpasso, Montserrat, que la tenim fotudeta. 
Òscar

Final 2010 inici 2011

Amb el Ramón i el Fran a Canovelles

Picornells Power a Barcelona :-)

Ostres el Messi ha crescut... jajjaa


Ahir, com l'any passat vaig acabar fent dugues San Silvestres... pel matí la de Canovelles apretant una mica i gaudint d'una cursa una mica exigent, amb un parell de pujadetes xules i per la tarda la Sant Silvestre de Barcelona, disfressat del Barça i fent catxondeo i bromes amb els espectadors, total 20 kms en dugues tandes, divertint-me i guadint de l'esport... :-)
2010
L'any 2010 tenia que ser un any fantàstic a nivell esportiu i malauradament no ho va ser gaire... va començar força bé, quan a primers d'any vaig anar a Sitges i vaig fer una molt acceptable mitja marató, de fet és un dels millors moments esportius del 2010.
La següent mitja, la de Granollers ja vaig anar-hi amb molesties i van ser l'inici de la "lesió" de l'any... de fet a Gava ja no hi vaig poder anar, vaig començar a tenir molèsties a l'esquena, la cama i la cadera... tot això junt va voler dir "disco patia lumbar" una cosa bastant dolorosa, per cert... aquesta lesió no em va deixar entrenar amb continuïtat com jo hagués volgut i el pitjor, anímicament em va fotre bastant, per que va ser un reguitzell de competicions patint o no podent-les fer, la Marató de Barcelona i l'Ironcat, van ser els primers descartes, amb rabia, frustració i tristesa vaig haver de renunciar-hi... després em vaig inscriure a Zarautz, que en un principi em va motivar però tampoc vaig poder preparar bé, aquesta prova, de fet abans d'anar-hi ja em vaig provar a Mataró i Gava fent aquests dos triatlons i ja vaig veure que la cosa no anava massa bé, tot i això no em vaig voler perdre aquesta gran sortida amb els Picornells.
Quan vaig acabar a Zarautz estava molt fotut, ja que havia patit molt i excepte en el segment de l'aigua en cap moment em vaig sentir bé, ni amb bones sensacions. Amb el temps he valorat molt més acabar aquella competició amb l'estat anímic i físic en que vaig arribar, per mi va ser una prova més mental que física.
Després vaig descansar... vacances i a l'Agost vaig començar un tractament per estar millor i així va ser, mica en mica la cosa ha anat millorant. Vaig tornar a correr, però llavors les molesties les notava nedant i en bici... vaig tornar a competir a Tossa i a Vilanova malauradament en les dugues competicions es va suspendre el tram de bici i van acabar essent dos aquatlons, en els que vaig gaudir de valent i em vaig començar a tornar a sentir bé, fent esport. 
Aprofitant que em trobava bé, vaig seguir corrents, em vaig plantejar anar a Donosti a fer la marató però en plena preparació em vaig lesionar el femoral de la cama esquerre i quan semblava que estava millor em vaig fotre enlaire el soli de la cama dreta... i vaig haver de tornar a parar... fisio, estiraments, massatges... repós... i tres curses que havia pagat per anar-hi no les vaig poder fer... i fa cosa d'un més he tornat a entrenar amb "normalitat" sempre hi ha petites molesties, però procuro fer uns bons estiraments i no deixar d'anar a fer massatges de descàrrega, a veure si així el meu "cuerpo serrano" :-) aguanta :-)
Aquest any he tornat a jugar a basquet amb els companys de sempre i és una de les coses en les que estic gaudint més, de moment no gaire per que he anat a jugar dos partits lesionat i a dos no hi vaig poder anar però els dos darrers han anat força millor i em diverteixo i estic amb els colegues de quan jugava de més jove... :-)


2011


Bé, la veritat és que em fa una mica de por plantejar-me objectius de cara al 2011 després de l'experiència del 2010 i de que el meu cos segueix queixant-se i grinyolant de tant en tant... evident ment que no tinc 25 anys... i això és normal... soposo... però això fa que dubti del volum d'entreno que puc assimilar, de la capacitat de recuperació i d'altres factors que em fan no veure gaire factible segons quins objectius... però com que sóc "una mica" tossut i obstinat faré un no se si darrer esforç per... fer la Marató de Barcelona... l'Ironcat o algun altre Ironman, almenys per tenir per una vegada l'experiència de la llarga distància i entre i entre potser torno a plantejar-me anar a Zarautz, aquest seria el 4art any consecutiu i altres proves del circuit català de triatló, com Mataró, Sitges, Pont de Suert... a més d'alguna marxa ciclista, com Terra de Remences, Ripoll, Terres de Vins i cava... i alguna que altres cursa a peu com la Mitja de Granollers, la de Gava, cursa del Diable de Martorell... alguna travessa, com la del Port de Barcelona, potser torno a fer la de les medes, travessa de Badalona, Vilanova... i seguir jugant a basquet amb els colegues... a veure que és el que puc fer... de moment tinc ganes i força... falta que el cos respongui... :-)

Per fi sembla que vaig sortint del tunel... tocarem fusta...

Contractura al Soli quan s'estava curant la contractura al femoral...

Contractura al Femoral va ser el primer el dia de la mitja del Mediterrani 24-10-10 


Doncs si, després de dos mesos fotut, sembla que vaig sortint del túnel, tocarem fusta... de fet aquesta setmana ha estat la que he pogut tornar a correr sense molèsties i això és lo millor per mi, poder  fer esport sense molèsties ni dolors :-)
Durant aquests dies hi ha dies de desanim, de ilusió, de frustració, de cagar-te en tot, mil i una emocions, dies que sembla que estas millor i recaus en la lesió... per al final poder recuperar les bones sensacions.
El que es curiós de quan estas fotut és que tothom sap el que et passa i el que has de fer... i arriba un moment en que això cansa... tot i que ho agraeixes per que la gent et dona consells des de l'apreci que tenen per tu, la majoria, d'altres ho diuen per que creuen estar en un estat d'iluminació superior però aquests són els menys...
Has de parar, fes bici però no corris, aprofita per nedar, es que mai descanses, es que no pares, deixa de fer esport una temporada i veuràs com se t'arregla tot,estira, no hi pensis, ves al fisio, els fisios no hi vaig mai... aquests i moltes altres han sigut les paraules, els missatges que han quedat en la meva memòria  i que he sentit en aquests dos mesos... 
Com ja he dit la majoria te les diuen per apreci, però n'hi ha d'altres que són dites des de la ignorància i el parlar per parlar i aquestes són les que acaben cansant...
Bé, de totes maneres gràcies a tots i a totes els que m'heu donat la vostra opinió i el vostre recolzament en aquests dos mesos.

Marxa BCN-Sitges... quina pooooor...

Avui he intentat, si,si, intentat fer la marxa Barcelona-Sitges però no ha estat possible...

Hem quedat amb uns quants Picornells a Travesera amb Carlos III per anar cap al Camp del Barça, que és d'es d'on es dona la sortida, però jo m'he adormit... ;-) i he arribat una mica tard així que quan he arribat els he anat a buscar i després de fer la inscripció hem anat cap a la sortida doncs al haver-hi tanta gent millor sortir endevant i així ho hem fet... però uns quants llestos se'ns han avançat i estaven esperant fora del recinte del Camp Nou... :-O des d'un bon principi ja s'ha vist que la cosa seria complicada... moooooooolta gent per tant poc espai... més de 2500 bicicletes... ufff hem sortit molt poc a poc però tot i així al poc ja he vist a dos per terra... tenia la sensació d'anar amb tensió, uns adelantant per l'esquerre d'altres per la dreta... fiuuu, fiuuuuu... arribant a Gava una noia a tres metres devant meu per terra.... plaf, pum xof... l'he ajudat i en aquell moment he decidit donar mitja volta, he arribat fins a Castelladefels i allà he girat cua per l'autovia... cap a casa... com que portava pocs kms he anat a fer un tomb per la platja del Prat amb la bici i ara si cap a casa.

La marxa aquesta és massa multitudinaria, molt perillosa... a mi no m'hi veuran el pel... per la tarda dinar acasa del Pepe, sofa, peli i ja s'ha acabat el cap de setmana... buffff, 

Porto cuatre dies sense correr per la contractura al femoral... demà comencem els entrenos amb els Picornells, una nova temporada... i de  moment la començo lesionat... que hi farem...

Pujada i baixada a Guanta 2010

Aquest matí he anat a correr la cursa de Sentmenat, l'objectiu?? coneixer una cursa a la que mai havia anat i entrenar una miqueta pujadetes de cara a la cursa de Collserola :-)
He anat a la cursa amb la meva germana, la Eva, que aquest cap de setmana ha vingut a Barcelona, durant la pujada amb cotxe hem pogut parlar de temes interesants, llàstima que ene l tram final no he pogut estar massa per ella ja que no tenia clar com arribar aquest poble d'una zona que no coneixo massa ;-)
Al arribar deseguida he vist als companys del Carinyena, que em sembla que aquest any canvien de nom :-) he agafat el dorsal i ens hem fet la foto de rigor ;-) després escalfar una mica i cap a al sortida.
Com que en un principi m'ho anava a prendre amb calma he anat a la part de darrera de la sortida amb les noies Carinyena, només sortir he vist que la Eli sortia forta amb el seu amic Pedrito, i m'he dit, vinga ves amb aquests dos... :-9 i així ho he fet, anavem avançant a bastanta gent i en un moment que la Eli no ha pogut passar m'he posat jo devant i he anat agafant un ritme alegre però sense forçar, anava pujant i em trobava bé, del km 4 al 6 ha estat el troç que m'ha costat més, però m'havien dit que després tot era baixada excepte algun tobogan...  al donar la volta com que em trobava bé he apretat a la baixada i m'he deixat anar... fins al km 9 i mig he anat fantàstic però allà el meu femoral, que es va contracturar el dia que vaig anar a fer la mitja del Mediterrani s'ha començat a queixar i m'ha agafat por a que es tornés a contracturar... així que he hagut de baixar el ritme... m'ha avançat bastanta gent en aquests darrers 3 kms
però he aconsseguit arribar a la meta força sencer i en menys d'una hora :-) a un ritme de 4:46 força bé pel meu ritme habitual i després de la lesió que m'ha tingut fotut des de el Març... :-) ara he  recuperar aquest femoral, aquesta setmana he corregut cuatre dies i menys el dilluns els altres tres he forçat un pel massa... es el que passa quan un es troba bé... la setmana que bé hauré de tornar a afluixar... mecatxiiis.
La tornada fins a casa l'he fet en bici i aquí si que hi ha hagut moments durillos... tenia vent en contra i tot el trajecte fins arribar a Tarrassa un constant puja i baixa que em sembla que no li ha agradat gaire a la meva cama... :-(
Al final he arribat a casa content i petadillo :-)
Ah! he d'agrair a la Montse que m'ha portat la bossa de la Mitja de Gava que no vaig poder correr al Febrer... per sort li havia tret la pols... jajjaja gràcies Frank i Montse.

Final de temporada de Triatlons 2010

 A Vilanova les "Machines" es van tornar a quedar al cotxe...

 Gomez Noya encapçalant la cursa a peu del triatló de BCN

A Vilanova em vaig fotre damunt de l'espigó... :-O

Bé, doncs la temporada 2010 de triatlons ha acabat... no puc dir que hagi estat la millor temporada esportivament parlant però com sempre el que m'enduc són els moments divertits i la companyia de la gent amb la que comparteixo aquest hobby/ manera de viure(una mica malaltis... això si :-) )
La temporada va començar malament i ha acabat molt millor... vaig començar amb els problemes d'esquena que no em van deixar entrenar bé durant molt de temps, fent que entrenes a trompicons, ara podia, ara no... això no va gaire bé pel coco ja que no et pots `posar al 100 per cent a preparar rés, però no em queixo, tot i no estar bé vaig fer Gava, on vaig patir però també vaig gaudir, Mataró on no em vaig trobar massa bé, Zarautz on vaig patir com mai, no anava en condicions, però ara, amb la distància ho valoro molt positivament, haver pogut acabar la competició tal i com estava i em vaig trobar penso que no va ser gens fàcil i ara ho veig més meritori, l'any que ve aniré a treure'm l'espina... Llavors vaig voler anar a pont de Suert però al final no va poder ser, però m'ho vaig passar genial amb els  companys i fent fotos :-)
Ja havia començat anar a xavi Elain que és qui em va començar a arreglar... vaig passar l'estiu en semi repòs i a partir de Setembre vaig començar a entrenar millor, he acabat la temporada amb dos aquatlons, que en principi eren triatlons, Tossa i Vilanova.
En el primer vaig patir bastant, vaig nedar bastant decentment, per lo poc que he nedat en la fase final de la temporada però la cursa a peu s'hem va fer força dura.
I a Vilanova em vaig trobar molt bé, sobretot corrents, llàstima que a l'aigua em vaig desorientar i vaig anar a petar damunt de les roques de l'espigo... "es de ser inutiles" ;-)
La setmana passada vaig anar a veure/viure des de fora el Triatló de barcelona que hagués estat el meu 10è aniversari triatlètic si hagués participat, però va estar molt emotiu veure-ho des de fora i animar als coneguts, amistats i cracks :-) va ser agradables veure a gent que feia temps que no veia.
I ara com que corrents no em fa mal l'esquena estic aprofitant per correr, amb una idea una mica loca de voler anar a fer la Marató de Donosti que ja veurem que faré però vivint el dia a dia... demà mitja marató del Mediterrani a veure com va, em sento bé i tinc bones sensacions i evidentment no em vull presionar massa...
Segueixo sense tenir massa ganes de nedar, cosa que em comença a amoinar, però amb l'objectiu de començar amb els entrenaments de l'equip al Novembre...
Ah! i la darrera primicia és que el meu retorn a les pistes de basquet serà el proper dilluns amb l'equip dels colegues basqueterus de la meva adolescència, el Narcís, el Lluís, el Vidal i altres... :-) creuaré els dits per no trencar-me... :-O i gaudiré al màxim.

Marxa ciclista a Mollet

Diumenge passat vaig anar amb el Pepe i un bon grup de Provençalencs a participar a la marxa ciclista Pi i Pelegri a Mollet.
La veritat és que va ser força divertida i no massa exigent, el que passa que en el tram obert, la cronoescalada al Farell em vaig animar i vaig pujar apretant una mica, sempre dins de les meves possibilitats... :-) que no son masses... :-)
De bon matí vem sortir a pedalar, els primers tramps sempre en pujada els vaig fer parlant amb els companys i amics... ara perlava amb el Pepe, ara amb l'Asun, ara amb el Bernat, ara amb la mònica i així fins arribar a San Llorens Savall on vem fer una paradeta a esmorzar... fantàstic :-)
Després vem anar cap a caldes i d'allà a buscar la muntanya del Farell... el meu objectiu era arribar abans que l'Asun... però no va haver-hi manera... soposo que apart de que ella està molt forta, va arribar segona de les noies i es va emportar un Pernil, jo venia a "cola de peloton" i no va ser possible arribar a la seva alçada :-)
La grata sopresa que vaig vaticinar des de bon principi va ser la victoria de la Mònica(nikabike) a l'ascencio al Farell, quina màquina, soposo que els meus entrenos de basquet quan tenia 12 anyets tenen alguna cosa a veure... :-P 
A la tornada vaig coincidir amb el Ruben, cap d'expedició Provençalenca amb qui vem anar tirant a un bon ritme fins a Mollet.
Dutxa, picar una mica de truita i unes croquetes boníssimes i cap a casa.
Un matí quasi perfecte... 
Òscar

Com cada any... travessa al Port de Barcelona

Aquest any he anat a fer la travessa al port sabent que no faria millor marca personal ja que nedant em molesta l'esquena llavors no estic nedant gens, tot just 1000-3000 metres a la setmana quan abans en feia 6000-8000 però aquesta junt amb la cursa de l'amistat i la cursa del CEC són tres competicions que es fan a barcelona que els hi tinc molt d'apreci i cada any procuro fer-les.

Avui m'he empanat i he sortit tard de casa i quasi no em deixen participar, ja havien tancat la paradeta per marcar a la gent i donar el xip, però al final s'han enrotllat i m'han marcat i m'han donat el casquet de bany i el xip... :-) la questió es que hi ha hagut molts anys que hem estat esperant molta estona abans de començar llavors un que s'ho coneix diu... aniré més tard... i quasi em quedo fora.

Només arribar he trobat a l'amic Jordi que també és un dels habituals d'aquesta competició i els dos juntets... cap a les golondrines, fins arribar al punt de sortida hem passat una mica de fred però un cop han donat la sortida al entrar a l'aigua la sensació ha estat boníssima i semblava estar calenteta... :-)

Els primers metres es fa una mica estret i sense voler he passat massa enganxat a l'espigo i amb una ma m'he rascat el dit amb una roca, però res greu... segueixo nedant i com sempre la natació és força neta, sense cops ni empentes, tot i que aquest any hi havia més gent que d'altres anys...

Arribem a les boyes de la bocana i al girar la darrera m'ha semblat veure al Jordi que anava una mica devant meu... el company la setmana passada s'havia cascat la Matagalls-Montserrat... ufff

Un cop fet el gir agafo de referència un super iot impressionat i anar fent, de tant en tant veia que avançava algun nedador que potser ha començat massa ràpid... aquesta prova crec que s'ha de fer sempre de menys a més, si pots clar... la meva esquena s'anava queixant des de feia estona, però jo li anava dient que no emprenyés massa que encara quedava un bon troç... en aquest punt he intentat agafar el meu ritme de "creuer" i anava alternant troços on treballava més de cames i troços on apretava amb els braços, lo bò és que m'he trobat bé, amb força, soposo que tot i no estar nedant els tutes de cursa a peu i bicicleta fan el seu efecte... de tant en tant feia algunes braçades respirant per l'esquerre per veure si així el dolor de l'esquena minvava una mica però rés... ella seguia queixant-se... també he provat alguns consells d'una bona amiga sobre com fer la natació més fàcil que soposo m'han ajudat, enfonsar el pit, intentar pensar en que allà ha d'estar el centre de gravetat... i respirar bé... jo amb les meves cabories i de cop.... OSTRES UNA MEDUSA.... cuidadin!! llavors he començat a mirar endevant no fos cas que em menges un d'aquests animalons... joder... m'he enrecordat de que l'altre dia vaig coneixer a un dels individuos que fan la neteja del port... collons aquest payo no treballa gaire no... apart de la medusa li he fotut una manotada a una fusta i a un plastic... potser avui s'havia adormit... o potser el port és molt gran... jjajajaj mica en mica passo pel costat del Iot i respiro per l'esquerra per mirar-lo, abans ja havia estat mirant des d'aquesta posició privilegiada, el pont nou, l'Hotel vela, el Castell de montjuïc, la darsena i alguns dels creuers que hi havia atracats... sempre penso que és una oportunitat única poder veure una visio no habitual de les coses que ens envolten...

Finalment arribo a la cantonada del World trade center i giro direcció Portal de la Pau... aquest troç quasi sempre i si les forces m'acompanyen intento fer-lo una mica més ràpid i gaudeixo mirant a la gent del Maremagnum que aplaudeix, aquest any he arribat sol a l'escaleta i he pogut pujar sense ningú que m'empenyés per darrera... :-) 

Uns segons darrera meu ha arribat el Jordi que com era d'esperar el seu cos li ha preguntat en alguns trams de la travessa si "era boig" jajaja

Dutxeta amb molta gent mirant-nos... :-O ens hem canviat i a passejar pel Port i anar direcció al C.N.Atletic Barceloneta on ens estava esperant la famosa butifarra... mmmm boníssima, i amb la companyia dels ex-C.N.Hospitalet, ara al Vilanova Marta, Rafa, Juan Carlos... i d'altres que ens hem juntat allà... després de la tercera butifarra cap a casa a fer la migdiada... :-)

Fins l'any que ve port de Barcelona. :-)

Aquatló de Tossa 2010

Doncs si, al final no vem fer el Triatló per que les pluges del dia abans havien deixat molta pedra a la carretera i es feia perillós anar en bici per aquella carretera. Una llàstima per que jo anava per fer la bici ja que m'havien dit que era durillo però molt bonic...

Així que amb la fustració de no poder fer el tram ciclista vem estar plantejant-nos si marxavem o ens quedavem... la decissió Catalana va ser clara... "si hem pagat 45 euros ens quedem"... :-) La pregunta següent va ser... "ens tornaran part del diners?" jajaja si és que no n'aprendrem mai... :-)

Bé, agafem dorsals i marxem a dinar... En el cotxe de l'Albert(el alt...) vem pujar ell, l'Ensenyatus i jo... vem dinar en un banc al costat del cotxe... i cap a Boxes... entrem a boxes i queda una hora... i ara que fem? jajaja

Vem erigir-nos en el comité de benvinguda de la resta de companys i amics... jajaa fotos aquí, fotos allà... :-) i cap a les 14:50 anem cap a la platja, el Yamil i jo sortiem a la segona sortida lo que volia dir que haviem d'esperar-nos fins a les 15:20

Puntualment donen la sortida, jo com sempre m'obro a l'esquerre i evito tots els cops i com sempre faig una mica més de distancia... però prefereixo això a rebre bufetades... o cops... una companya d'un altre equip va sortir amb un ull blau... a partir de la primera boya ja pots tornar al mogollon ja que aquest ja no es tant gran, després de girar la segona boya l'aigua estava molt freda apart de marronosa, ja que la riera baixava plena i amb aigua freda... brrrr menys mal que al final em vaig posar el neoprè... :-)

Segona volta molt més tranquila i amb un ritme constant, en aquesta segona volta ja vaig notar alguna molestia a lesquena.... gggrrrrr surto de l'aigua i faig la transició relativament ràpid... allà em trobo amb el Yamil que em diu ... "has ido ràpido en el agua" ... això em va animar... :-) surto a correr darrera d'ell, però deseguida ell agafa un ritme impossible per mi :-( al principi surto fort, però rapidament m'ofego i he de baixar el ritme... collons com costa correr... hem de fer tres voltes a un circuit... la primera anada vaig molt petat intentant agafar ritme però no hi ha manera, en algun tram hi ha problemes per que passin els que van més ràpid ja que el cami es molt estret... veig passar a l'Àlex Carreras i al Ramón Zapata corrent com autèntics Bufals... collons com corren...

Al fer el gir, que per cert no arriba mai veig a l'Elena que està uns metres darrera meu... l'he guanyat a l'aigua... ji ji ji al poc de començar la segona volta m'adelanta sense compassió... jajaja i també veig a la Blanca, la novia de Jordi... ui,ui,ui que també m'agafa... 

La segona volta vaig petat del tot, i les cames em pesen molt a sobre només veig a gent adelantar-me... jolin que poc que corro... :-O al gir torno a veure a la Blanca que m'està agafant i decideixo apretar en la darrera volta... així ho faig i en algun moment tinc la sensació d'agafar bon ritme i estirar bé les cames, tot i que l'esquena em molesta una mica... arribo a l'Últim kilòmetre i busco la meta deseperadament... :-) arribo rebentat però content d'haver participat en aquest aquatló agònic per mi... :-) li dic a la Blanca que no m'apuntaré a cap triatló on vagi ella per que he d'anar per sobre del ritme que jo vull jajaja riem tots dos.

La última bona noticia és que en el pique que tenim l'Albert l'alt i jo l'he guanyat per 17 segons... :-) ji ji ji

Si es que ja dic jo que l'esport sense piques sans no seria esport...