Quebrantahuesos 2014 (Segona part, de Marie Blanc a l'arribada)

Abans de continuar volia escriure que quan vaig pujar al Somport vaig pensar en dedicar-li aquesta pujadeta a la Montsita Nafria, la companya del Frank per donar-li forces ja que no ho està passant massa be, ànims !! I la pujada mes dura pel meu amic Jose, que ja comença a veure la llum al final del túnel :-) ànims també!!!

Be, ho havia deixat gaudint d'una coca cola fresqueta a l'avituallament del Marie Blanc... Que bona està la coca cola... :-p ;-)

No tinc gana però m'obligo a menjar mig entrepà, plàtans i taronges, omplo bidons, un d'aigua i un d'isotonic i torno a pujar a la bici... Faig la baixada gaudint del paissatge i buscant algun fotògraf que em faci bones fotos... :-p :-)

Arribem al pla i faig un petit esforç per arribar a un grupet, també se m'ajunten dos catalans, un del C.C.Gracia i un altre triatleta que no conec... Xerrem una mica, pels dos es la primera vegada, els aviso que s'ho prenguin amb calma, que el Portalet es fa molt llarg... En el grup em poso a xerrar amb un que em diu que es de Logroño... Anem xerrant i veig a dos homes amb un maillot d'un club d'Amposta, els hi pregunto si coneixen al Joan Marc i em diuen que si que surten junts en bici... Jo els hi dic que li donin records, i dic... Es molt bon tiu... I un d'ells  diu... Si, dona tota la paga a casa... Jajaja que bona aquesta, rèiem els tres... Però ells es queden una mica enrere, el de Logroño i jo seguim endevant... Xerrant, xerrant arribem al km 10 d'ascensió com si res... Llavors ell es queda enrere i al km 11 de pujada jo paro a l'avituallament... Plàtans, taronja, cola fresqueta i una barreta... Segueixo... La calor apreta de valent... Quan he fet 4-5 kms mes tinc una devallada... Però res comparat amb fa dos anys... Tot i que en aquest tram he tingut temptacions de fer mitja volta o deixar-ho estar... 

Em paro a unes fonts que hi ha em mullo el cap, les cames omplo el bidó d'aigua fresqueta i segueixo...

Vaig fent, veig a molta gent parada en fonts com aquesta refescant-se, alguns estirats a terra, altres parlant pel telèfon... Jo a lo meu... Avanço a mes gent que gent m'avança a mi... Ens tornem a creuar amb el de Logroño... Eiiii triatleta!! Em diu... :-) ens hem explicat la vida.. :-p 

Quan falten 7-8 kms per arribar a dalt uns quants i jo parem en una de les fonts d'aigua que baixa de les muntanyes i ens Remullem el cap, el coll i fiquem els peus, amb sabates incloses sota l'aigua  gelada... Mmmmm quin plaer... Vaig cansat però encara tinc forces, molt menys petat que fa dos anys en aquest punt... Gaudeixo del paissatge i dels kms que van passant, també de la gent que anima, aquest any hi ha mes gent...

Arribo a dalt del Portalet i tampoc paro... Baixo fins l'avituallament on torno a prendre gominoles, platan(he tingut un principi de rampa..) taronja i cola(això que no falti...:-p) pregunto L'Hora i faig càlculs... No se quan falta però tinc 1h i 25 minuts per fer plata... Pujo a la bici i cap avall... Fort però sense perdre el seny... Segueixo flipant en com baixa molta gent... Quins suïcides... Tot d'omplegat entrem en un túnel molt mal iluminat... Em cago... Pk segueixen baixant Kamikaces que et diuen per on passaran... Derecha!!! Izquierda!!! Però si no es veu res!!! Se m'emportaran per devant... :-o per fi surto del túnel... Uffff... Gir a l'esquerre i cap a la Hoz( jo li dic coz) de Jaca... Carretereta estreta i molt bonica... Tot i que els trams en que hi ha gravilla fan una mica de susto... Sobretot en baixada... Arribem al tram dur, dos kms amb desnivell del 12-14 per cent en algun punt... Torno a veure gent baixant de la bici... Jo vaig fent, quan veig fotògraf m'hi poso be... Jajaja arribada al punt mes alt i ara si.... Cap avall ben ràpid... Prenc un gel pk el troç final es rodador i he de tenir força... Que ja quasi no en queda...

Arribo a Biescas i veig un grup bastant gran d'uns 30 ciclistes... Em poso devant a tirar del grup... Ningú dona relleu... Segueixo apretant... Per fi un dona relleu i em diu que aquí van tots molt justos... Un salta del grup i jo vaig a per ell, marxo del grup i sento... Oooooh que pena, con lo bien que nos llevaba... Quins collons... Agafo a l'escapat però es veu que algú del grup no ens volia deixar anar i ens agafen de nou... Jo segueixo tirant... Fins que al final, arribant a Sabiñanigo m'hen  canso els engego a la merda i em deixo caure... Just en aquell moment veig la hora... Només queden tres minuts per fer plata i encara queden 3-4 kms... No aconseguiré... Així que em relaxo...penso que ara ja tot es baixada recordant el circuit del 2012 però no.... Ens fan fer una bona volta amb pujadeta inclosa i després baixada perillosa... Arribo a meta.

Faig la foto de l'arribada i recordo que fa dos anys me la va fer l'amic Alberto :-) aquest els companys de club ja han marxat tots cap a la casa... 

Fa molta calor, agafo un tuper de fideuà, i vaig a menjar sota una carpa plena de gent, envio algun watsap i repeteixo de fideuà ;-) em recupero una mica, vaig a buscar el diploma i la medalla que porto a que em gravin amb el temps que he fet... ;-)

He fet 20 minuts menys i M'he quedat a 14 minuts de fer plata... Tot i haver entrenat molt menys que fa dos anys :-) estic satisfet :-) quan torni segur que faré plata ;-) o no... Qui sap?... Marxo cap a la casa i segueixen arribant ciclistes... Això es molt dur però molt bonic de viure. :-)

Ja veurem quan hi tornaré... De moment ara a descansar una mica ;-)

Quebrantahuesos 2014 ( Primera part, sortida fins Marie Blanc)

Feia molt de temps que no escrivia una crònica d'una competició... Però el viscut ahir be s'ho val i ara que ho tinc fresc ho vull escriure per guardar el record d'aquesta nova experiència ;-)
Divendres per la tarda arribo al poble on tenim la casa on dormir després de passar una setmana meravellosa a Zarautz on vaig Correr el mític triatló que s'havia celebrat el dissabte 14, faig una petita migdiada i vaig a recollir el dorsal.
L'ambient es espectacular, molta gent, molts estands i alguns amics, veig a l'Esther de Polar, que mai falla a la cita, al Marc de Picornell, a altres companys de Triforfun... Recullo el dorsal i compro un detallet... Pel meu amic Pepe ;-) i marxo cap a la casa una mica saturat :-o ;-) dutxa, trobada amb els Picornells i a dormir.
A les 6 i quart sona el despertador, esmorzar i cap a la sortida.
Triguem 28 minuts en passar per l'arc de sortida :-o i comença la marxa...
Els primers kms es va força ràpid, la gent surt molt endollada i amb les forces intactes... Jo intento seguir algun grupet però això es molt llarg i no vull cremar tota la llenya en els primers kms... Com l'altre vegada que vaig venir ja en els primers kms veig ambulàncies i gent pel terra... :-o els nervis inicials juguen males passades...
Comença el primer port... El Somport... El pedal dret fa soroll, grinyola... Penso que fer tota la marxa amb el sorollet serà emprenyador... Així que paro a que li posin oli... Tot perfecte ;-) em prenc el primer gel i una mica de barreta i segueixo cap amunt, vaig reconeixent el recorregut, recordo que fa dos anys a l'arribar al túnel de la estació d'esqui em vaig plantejar donar la volta... Aquest any sembla que vaig millor, no ho penso... Aquest any no les tenia totes, ni que he descansat i M'he alimentat be tota la setmana, encara estic cansat del triatlo de Zarautz i no se com aniran les forces.
Arribant a l'avituallament trec el mobil i començo a fer fotos... :-) fa dos anys em vaig arrepentir de no fer-ho... Aquest any en faré mes :-)

Arribo a l'avituallament i prenc cola fresqueta, aigua, taronges, plàtan i unes gominoles ;-) no paro massa, reprenc la marxa ;-)

Arribant a la frontera hi ha bastanta gent animant, l'altre vegada no n'hi havia tanta... Crec que vaig una mica mes endevant ;-) m'animo :-) també noto que fa bastanta calor ja...

Passada la frontera em Pujo els manguitos em cordo l'armilla i cap avall que fa baixada... :-)

Desde el duatlo de Banyoles que la direcció de la bici no m'anava be, notava vibracions i sorolls estranys, havia portat la bici a la botiga on la vaig comprar, Galvesport i no m'ho havien solucionat i per sort la setmana passada la vaig portar a una botiga de Sant Sebastian, Kili, on m'ho van solucionar... La prova de foc primera va ser la baixada del Somport i per sorpresa i alegria meva ara va a la perfecció com quan la vaig estrenar fa dos anys en aquesta mateixa marxa, la FuriOCA va funcionar a la perfecció, quant li agraeixo a la persona que me la va regalar :-) :-* 

Tot i que va molt be no baixo gaire ràpid, alguns m'avancen com una exhalació... Només de veure'ls  passar s'hem posa la pell de Gallina :-o a mi em juga males passades el cap ja que quan la bici es comença a embalar i agafar certa velocitat sempre em ve a la ment la idea de que si punxo em fotre una santa hostia... O si hi ha una pedreta, o si hi ha un sot, o si patina la roda, o si es trenca el freno... Be, pors que s'activen al passar de 60 kms per hora... Brrrr 

Quan arribem a la zona on s'ha de pedalar em poso a tirar d'un grup d'uns 20... Només tirem jo i un noi de hernani... La resta amagadets darrera... Quan portem uns kms em Giro i els invito a que colaborin... Cares de pòquer i cap reacció... Agafem un altre grup que fan el mateix... Tots amagadets... Quins collons... Es que lo que viene ahora es muy duro... Es L'excusa que em dona algun... Ufffff i així arribem a una pujadeta a la dreta que ens fa entrar en un poblet on hi ha la famosa curva a dretes que ens fa entrar a la carretera que puja el Marie Blanc...

Quan comencem a pujar i abans d'arribar a la zona dura faig algunes fotos... Fa molta calor i molt de sol... Començo a buscar hombres per on ciclar, em prenc un gel amb cafeina per que em dongui forces per acabar la dura pujada sense posar peu a terra...

Aquest any hi ha molta mes gent pujant el Marie Blanc, potser es pk vaig mes endevant, vull pensar, :-) però no m'agrada pk la carretera es estreta... Mes gent, just en aquell moment coincideixo amb cuatre o cinc ambulàncies que no tenen miraments i pugen, paren i tornen a pujar pitant i sense contemplacions, jo em trobo be i avanço a bastanta gent, també em sorprèn que veig a molta gent caminant, fa molta calor, estic xop en suor, en un parell d'ocasions estic a punt de caure per lo estret del pas entre gent que va a peu per on poden i les ambulàncies que ocupen molt d'espai... Per sort no caic... També em sorprèn veure a molta gent parada a la hombra, asseguts al terra... Jo només vull arribar a dalt, em fa mal l'esquena d'apretar i fer força... De tant en tant em poso de peu, les rampes son dures, molt dures, però segueixo, els kms triguen molt a passar... En un punt veig uns catxondus que han posat uns cartells on posa entre d'altres... No esprintar... Se m'escapa un somriure, han fet be la seva feina... :-) per fi el cartell d'un km :-) es fa molt dur però arribo a dalt... Busco algun fotògraf i faig la O amb els dits :-) no em paro a fer la foto com fa dos anys... Baixo cap a l'avituallament :-) a per la coca cola... He estat tota la pujada pensant en la coca cola fresqueta de l'avituallament i per fi està a les meves mans i la bec amb molt de plaer :-)

Fi de la primera part ;-)