Marxa del Vi i del Cava

La colla pessigolla abans de començar :-)

Aquí encara estava sencer...

El Miquel que ha fet la llarga... 140 kms

Pepe i Àlex somrients... :-)

L'Àlex amb cara de pocs amics... :-)

Pepiño inflant les rodes...

Aquest matí, molt de matí... :-( hem quedat l'Àlex, el Pepe i jo per anar a gaudir d'un matí de bici a Vilafranca.

Arribem a Vilafranca després d'un petit error de navegació per part del cap d'expedició... o sigui jo... :-)

Un cop a Vilafranca recollim els dorsals acabem d'enllestir les coses i a les 8,15 es dona la sortida... ràpidament el Pepe i jo ens quedem a la cua de "la serpiente multicolor"... :-) amb aquestes que el Pepe veu a un que te problemes amb la bici i es para a ajudar-lo... segueixo i penso que ja m'agafarà o ens trobarem a l'avituallament... mentre vaig pujant comparteixo ascenció amb la Blanca, la parella del Jordi anem xerrant i amb bastant esforç arribem a l'avituallament, allà està l'Àlex esperant-nos parlo una estona amb ell esperem al pepe però no arriba, el truco i no agafa el telefon, l'Àlex i jo seguim, anem xerrant fins el creuament de la curta o la llarga, no hi ha dubtes curta... ;-) al poc de començar un altre pujadeta l'Àlex, que està molt fort marxa amb un grup que ens adelanta, ja no el tornaré a veure fins l'arribada.

Jo segueixo pujant més que baixant intentant no defallir, sembla que després de l'avituallament m'he recuperat i estic millor, ara pujo amb més ganes i a les baixades deu ni do el ritme que porto, estic gaudint en aquest punt, per fi arribem al segon avituallament i ens diuen que només queden 18 kms i bastant favorables i així és, apreto fins el km 105 que torna a pujar una mica, arribo a meta bastant cansat però satisfet del meu rendiment i de gaudir d'una matinal ciclista.

Però el meu primer pensament ha estat joder, si amb 110 kms acabo tant petat després d'haver nedat 3800 i 180 de bici com estaré?? ufff quina por que em fa l'Ironcat...

A seguir entrenant... la setmana que ve cap a menorca d'estage amb l'Alberto... :-)

No Marató

Doncs això, al final no he pogut correr la Marató de Barcelona i ja van dos anys seguits... i no ha estat per les molesties al Piramidal, cadera, que la osteòpata va arreglar, el problema ha estat que ahir em vaig despertar amb descomposició i febre... vaig anar a buscar el dorsal i em vaig passar mig matí per la fira del corredor, que per cert em sembla espectacular la quantitat d'estands que hi havia i la de gent que s'hi passejava. Fins i tot vaig animar-me a entrar a menjar pasta amb la Goedele i el seu noviu, però en quan vaig arribar a casa vaig veure clar que no podia correr amb la descomposició que portava, la febre que no baixava i amb el líquid que havia perdut era un suicidi sortir a correr. Per sort vaig poder vendre el dorsal al noviu de la Goedele i no vaig perdre els diners...

Està clar que fa rabia, per que he dedicat moltes hores a entrenar per assolir aquest objectiu, però no ho dono per perdut, ja que el que he fet fins ara em servirà per la resta de temporada... s'ha de ser positiu no?

Bé, ara a recuperar-me i a pujar a la bici per l'Ironcat... :-)

Felicitar a tots els que han participat i han gaudit de la Marató, que segons diu la gent cada cop és millor i més espectacular.

L'any que ve o tornaré a intentar.

Acabant de decidir

Uff, aquesta darrera setmana ha estat durilla... aniversari, 41 tacos... :-( regals inesperats... emocions positives, negatives... bé, coses que fan que un segueixi sentint-me viu, alegre, trist, malancòlic, en el fons remogudet...

Esportivament porto tres setmanes amb la lessió del piramidal sense poder correr quasi ni un kilómetre... tinc companys que em diuen que no passa rés que la preparació és bona i que ho puc fer, d'altres que si em fa mal no corri, que l'objectiu d'aquest any és l'Ironcat, jo que em menjo l'olla pensant en si aguantaré o no, en si em faré més mal o anirà bé la cosa... uff no se que fer...

Ahir vaig anar a una osteòpata i vaig flipar amb la susodicha... hem va posar a puesto les cervicals, els osos del peu i la cadera que l'havia rotat, per això em pinçava el nervi ciàtic i em feia mal el piramidal,cadera... el problema és que hi queda una zona inflamada, que va intentar rebaixar amb acupuntura, però no està bé del tot...m'ha dit que em posi escalfor i em faci automasatges amb una piloteta dura a la zona de la cadera i piramidal... vaig flipar amb lo que em va arreglar en una estona..

Tot i que soposo que almenys intentaré començar la Marató, si veig que em fa mal pararé, tot i que jo sigui dels que els agrada acabar el que comencen he de comprometre'm amb mi mateix a ser capaç de parar si em fa mal, a més com he escrit més amunt l'objectiu és l'Ironcat, la Marató era part del viatge fins l'objectiu...

Que curiós que és el cos...

Avui he sortit a correr 45 minuts i les sensacions del meu cos han estat realment curioses... començo a correr i als tres pasos ja em fa mal el gluti i la cadera, tinc la sensació d'anar coix, de no tenir força a la cama lesionada... merda... segueixo corrent... el dolor va i ve, el meu cap comencen a venir pensaments negatius... no podre correr, això no va bé, que puc fer?... acabo la primera volta la circuit de 3kms trist, emprenyst i tens...però he corregut a menys de 5 al km ¿? això m'anima a fer una segona volta... quan porto la meitat de la segona volta desapareix el dolor al gluti... i em marejo... afluixo una mica el ritme però segueixo, intento estirar la cama i sembla que reacciona, ara el dolor s'ha traslladat a la part inferior de l'esquena, aquí el dolor és considerable... quan acabo la segona volta passa el mareig i començo la tercera més suau, segueixo sense sentir molesties al gluti, ni a la cadera... quan arribo al Palau reial em proposo fer l'última apretada i pujo per la font del gat bastant ràpid,pel meu nivell i quan arribo al costat de l'estadi apreto fort fins les Picornell... torno a baixar de 5 al km... tot i el dolor a les lumbars... com podeu imaginar els meus pensaments han canviat de negatius, xungos a positius, esperançadors... :-)

Què curiós que és el cos humà... i que cabró a vegades... :-)