Cursa del Farell 09

Tres que corriem i la fissio... :-)

Fèia una mica de fred... :-)

Avui hem anat L'Eugènia, el Jesus, el Roger i jo a correr la cursa del Farell.

Jo fèia molt de temps que no la corria, com dos o tres anys i m'ha fet molta ilusió tornar-hi.

Quan hem arribat a mi i al Roger l'Eugènia ens ha fet una mica de massatge a les nostres castigades cames... jo quasi hagués preferit fer una sessió de fissio que sortir a correr, però com que haviem anat a correr doncs a escalfar... :-)

Escalfem i anem cap a la sortida, allà ens trobem amb la Montse, el Frank, el Pere, al Carles i al Xavi, sortim i avui he comés l'equivocació de sortir molt endevant, amb lo que durant els primers kms m'ha avançat molta gent, però a meitat de cursa ja estava en el meu lloc natural...

Donen la sortida i veig que no tiro, que serà dur això, no m'estreso vaig agafant el meu ritme i cap amunt que fa pujada... :-)

M'agrada reconeixer les pujades on havia corregut altres anys, vaig trobant-me millor i mica en mica accelero el ritme, just quan arribo a la part més alta és quan em trobo millor, començo la zona de tobogans amb ganes i força amés m'acava d'avançar el Carles i em proposo no deixar-lo marxar gaire lluny i ho aconssegueixo fins un punt on el corriol i haver d'anar d'un en un m'impideix avançar i s'escapa ... mecatxiiiis... :-) curiosament aquest any a la baixada que era un lloc on m'avançava molta gent, sóc jo qui avança pòsicions, però la plantilla s'ha torçat i al recolzar malament el peu em fa mal, uau, quines ganes de que s'acavi la baixada, em llenço a muerte... jajaja quan arrivem al pla torno a veure al carles, però no aconssegueixo arribar a la seva alçada, acabo la cursa content, he fet un bon temps, pel meu nivell i he tornat a gaudir d'una cursa xula com poques i el més important... el meu aquiles, les meves cames, el meu cos han aguantat perfectament i no em fa mal rés... ai que aquest serà el meu any... :-)

Tornada cap a Barcelona i 1000 metres a les Picornell per relaxar el cos... quan he arribat a casa després de dinar he fet la migdiada dins del llit... kina son tenia... després a Can Barça a gaudir i patir amb la victoria del Barçaaaaaaaa... :-)

Ah! per cert crec que repetiré els entrenos amb els de la banda... :-) http://somosunabanda-frank.blogspot.com/2009/11/friday-collseroling.html

Cursa del CEC

Després de la cursa tots fets pols però contents.

Abans de començar tots somrient... :-)

Amb els companys després de la cursa... :-)

Al Frankfurt de Pedralbes fent una cervela... jajaja

Avui he gaudit moltíssim a la cursa del Centre Excursionista de Catalunya, ha estat una passada poder correr aquesta cursa i sentir bones sensacions :-)

A les 8 i quart arribo a la UPC i em trobo al Dani i a la Caipirinya... :-) (Eli) esperem a que el Dani acabi de fer-se la manicura... jajajaja i pugem a buscar els dorsals i preparar-nos per la cursa.

Ho deixem tot i començem a escalfar, comença a ploure, veiem al Frank a la Montse, al Jordi i la Blanca, fem algunes bromes i tornem a estirar sota cubert, ja que segueix plovent.

Quan encara plou donen la sortida, surto corrents, per variar al darrera de tot :-) vaig corrent, sento la pluja que segueix caient sobre nostre i començo a pujar, pujar i pujar, els primers kms de la cursa tota l'estona vas pujant cap a Sant pere Martir, trobem unes escales i es fa el primer tap, tots caminem alguns s'enalegren, jo no, tinc ganes de correr, correr per viure, correr per oblidar, correr per sentir el meu cos funcionar. Seguim pujant aquest any la cursa va per un altre lloc, començo a recordar un dels camins per els que anavem a correr amb el Pepiño quan encara podia correr, quins records, era divertit, es torna a fer un tap en un caminet veig un forat i intento avançar pel costat, m'enganxo amb uns esbarzers i quasi em foto de cap, una rascada al genoll, m'esgarrinxo amb la planta i algun dels de la fila riuen...

Seguim pujant, quan passem pel pont de fusta recordo quan vaig fer-li la foto a la Nura un dia d'hivern per la tarda amb el sol ponent-se a l'altre costat, m'agrada recordar quan venia amb la Nura per Collserola, s'ho passava molt bé i no parava de correr, l'anyoro i segueixo pujant, corrent amunt, vaig avançant a gent, és lo bò que té sortir darrera de tot, que durant quasi totta la cursa sembla que corris molt pk avançes a gent, però realment el que estas fent és anar al teu lloc natural... per fi Sant Pere Martir, miro la ciutat, la ciutat on visc, d'on sóc, la que em té el cor robat.

Agafo aigua en l'avituallament i segueixo corrent, encara queden algunes pujadetes que es fan dures, em començo a notar l'akiles, ui,ui,ui... quina poooor, però és una petita molestia, vaig bé, segueixo, travessem la carretera i pugem cap a Vallvidrera quan estem arribant a d'alt de tot girem a l'esquerre i baixem cap el panta, el cami és estret, fa olor a natura humida, m'hi fixo, agafo aire, noto aquesta olor que tant m'agrada de terra molla, arribem al panta i recordo la de vegades qui hi havia anat amb els meus avis i el meu tiet, recordo quan era petit, començem a pujar un dels trams més durs de la cursa, tornem a caminar, una noia fa broma diu que tots caminem li dic que la culpa és seva, que ens ha contagiat... jajaja tots riem, seguim amunt, arribem a un tram on també hi vem estar un dia amb la meva mare i la Nura, recordo que la meva mare em deia que no li tires les pinyes a la Nura avall de la muntanya que es cansava nomes de veure-la, jo li deia que ella s'ho estava passant bé, penso en que em diria si em veies corrent curses per Collserola amb 40 anys...ric per dins i dibuixo un somriure pensant en que em diria que estic boig... :-) arribem a un tram que em fa pensar en lo diferent que és aquesta carretera a l'estiu amb la calor i lo resec que està tot.

Per fi un altre avituallament, mmmm que bona està l'aigua... :-) ara bé una baixada pronunciada, en aquesta em llenço a saco cap avall, em fan mal els dits grossos dels dos peus, alxocar contra la bamba, però gaudeixo baixant ràpid, adelanto a gent i arribem a les últimes rampes, em trobo bé, molta gent va caminant, però jo vull seguir corrent, agafo un ritme que em sembla bò i poso en pràctica un dels consells del meu amic Josuè, passa curta i ràpida a les pujades i funciona bé, ara si que avanço a gent, veig a lo lluny a la Caipirinya li dic que ja l'he avisada de que al final hi havia unes rampes duretes, ella riu i també segueix corrent, donem una volta llarga però per fi la baixada cap a la UPC torno a pretar a la baixada, arribo a meta i el Dani em fa una foto, estic bé, no em fa mal quasi rés, estic content he gaudit de la cursa com feia temps no ho feia, el meu temps 1:47 es veu que al final el que havien de ser 16 kms han sigut 18 i pico, segons els gps que porten alguns.

Ens retrobem tots, menys el Jordi i la Blanca i anem al Frankfurt a fer una Cervela... jajajaja impressionant.

Per acabar el diumenge he anat a les Picornell a fer estiraments i nedar una mica,allà m'he trobat amb el Giammichelle que ha compartit 1500 metres amb mi i m'ha empès a acabar-los per que als 1000 jo ja volia plegar :-)

Un diumenge ben aprofitat, ara plantat tota la tarda devant la tele... :-) ah! m'he fet Sushi per dinar... jajajaja

Mitja marató de Ripoll

El Roger ha tingut moolta paciència... :-)

Mitjons nous i cara ... massa somrient??

Ufff, que dur que és això de tornar a entrenar, competir comparant els resultats d'abans...
Avui he anat a Ripoll amb el Roger a correr la Mitja Marató i he acabat amb un gust agredolç... Emprenyat, decepcionat; Per que en la meva última mitja Marató en la que vaig sortir a fer bon temps, Gava 08 vaig correr en 1:35:47 no és que sigui un gran temps, però aquell any em movia en aquests registres, crec que a la que vaig fer millor temps va ser a Granollers amb 1:34 l'última mitja que vaig fer no compta per que va ser la de Mataró acabat d'arribar de Florència acompanyant al germà del Jordi (1:54 crec recordar).
Bé la questió és que avui he fet 1:49:08 ... :-( i en cap moment he tingut sensacions de poder anar gaire més ràpid i això em fa sentir emprenyat i decepcionat amb mi...
Si intento positivitzar la història em puc dir que tot just fa 3 setmanes que he tornat a correr d'una forma regular, que fins fa dos no havien marxat del tot les molesties a l'Aquiles de la tendinitis, que a l'anada fins Sant Joan de les Abadeses he anat xerrant amb el Roger... que ahir vaig sortir amb bici i estava cansat, que... he d'anar poc a poc, que... no m'he lesionat, que... no he acabat destroçat, que... a la tornada feia un vent que ens ha putejat.... bé, la questió i amb això amb quedaré, HE TORNAT A CORRER LA DISTÀNCIA DE LA MITJA MARATÓ... :-)
Bé, la setmana que ve cursa de muntanya de Collserola, aquesta també és dura de collons, intentaré gaudir-la i no morir en el intento... :-)
Ah! quasi se m'oblida, agrair al Roger la paciència que ha tingut acompanyant-me 14 kms frenant-se i procurant soportar el meu ritme... :-) Ah! i a la seva mare per fer-nos fotos, que penjaré quan les tingui... :-)

Cursa de l'amistat 09

EEeiii aquí encara tenia forçes per riure... :-)

Com cada any que puc el passat diumenge vaig anar a correr la cursa de l'amistat, una cursa molt especial per mi.

Aquest diumenge haviem quedat amb els companys de l'equip a les Picornell a les 7:30 per pujar trotant fins a la sortida al Castell i només pujar aquests apenes 2kms ja vaig arribar destroçat a dalt, estava clar que patiria durant la cursa... el motiu? doncs que després de més de cuatre mesos i mig amb la tendinitis a l'akiles han fet que hagi pogut correr molt pocs kms i això es nota... vaig sortir amb l'Àlex que en principi m'havia dit que correria amb mi, però evidentment als pocs metres de començar la cursa es va agobiar al veure que jo anava xerrant amb els coneguts i amics i li vaig dir que marxes.

La meva gran sort va ser poder correr amb la Montse(cuerpasso... :-) ) al principi amb un company seu de la feina i després tots dos sols. Ella anava sobrada i jo tota l'estona guardant forçes per la pujada.

Com cada any em va encantar poder pujar corrents pel carrer Entença, després major de Sarria per acabar la cursa per la carretera de Vallvidrera, aquest any hi havia molta boira, una nova experiència, he pujat plovent, amb sol, amb fred i aquest any amb boira.

En les últimes rampes em vaig recuperar una mica, però tot i així vaig trigar 7 minuts més que l'any passat... però la vaig gaudir un any més.

A l'acavar el Pepiño ens va portar fins les Picornell a buscar les motos per tornar a casa a mi i a l'Àlex.

Propera parada Mitja Marató de Ripoll :-) aquesta cursa no l'he fet mai i em fa ganes tornar a fer una mitja Marató... a veure com va.

Vilanova 09

El dinar fantàstic

Twin towers... :-)

Que guapus que sóm tots... :-)

Senyalant a la Neus... ;-P

Aquí ja no podia més...

Que bona la ombreta... :-)

Sortint de l'aigua

Emocionat després de la ona... :-)

Eeeeiii que voy p'allá... :-)

Entrada a boxes demanant consell al Jordi... :-)

Diumenge passat vaig anar a correr el triatló de Vilanova, els que em coneixeu sabeu que aquest no és un triatló que m'agradi massa, cosa que l'altre dia va començar a canviar, però vaig anar-hi pk la majoria de components de l'equip hi anaven i el milllor... després ens quedavem a fer un dinar que és el que realment m'agrada més a mi... :-)

Vem quedar aviat amb l'Àlex que molt amablement... em va acompanyar a mi i a la "machina" a Vilanova, arribant allà vaig tenir un petit lapsus de memòria que em va costar una bronca, cabreix de l'Àlex i pagar un peatge... jajajaja

Arribem, anem trobant a tots els companys/es coneguts bon rotllo i alguns nerviosos abans de sortir, jo anava molt tranquil, ja que no tenia cap presió afegida, he estat el Setembre de vacances i he entrenat molt poquet amb lo que el meu aspecte fisic.... i condició fisica han canviat... :-)

Em quedo amb la Mari Carmen, la companya de l'Àlex, mirem la sortida dels absoluts masculins de l'aigua i ella fa fotos, jo agafo les coses i cap a la sortida. Em trobo a l'Elena que m'explica cosetes del Challenge i per sort li puc deixar la roba de passeig al seu xicot :-)

Anem fins la sortida, allà em trobo a la Goedele i a la Neus que estan amb els peus en remull, animo a la Goedele a escalfar una mica dins l'aigua, està boníssima... l'aigua clar... ;-P quan sortim començem a buscar lloc per sortir i sentim un xiulet, la gent surt en estampida, jo per seguir amb la meva tradició de evitar hosties m'obro a l'esquerre i aconssegueixo el meu objectiu, ni un cop, la natació la gaudeixo, nedo ràpid(pel meu nivell..) i molt a gust, l'aigua està neta, transparent, puc anar mirant el fons... una passada, al sortir veig que l'Elena està just devant meu, això vol dir que he nedat en el meu ritme habitual.

Bici... ufff aquest any han fet dugues voltes en comptes d'una i no ha estat malament, excepte un parell de curves una mica perilloses al final força bé, la primera volta la faig en un grupet en el que anem l'Elena i un parell de noies més i dos nois, elles apreten acoplades a les baixades i nosaltres als repetxos... :-) al començar la segona volta em deixen enrrere i llavors faig el pet, em comença a adelantar bastanta gent però jo a lo meu, com diria el Santi Pons, Pim, pam anar-hi anant... :-) baixo de la bici i per sorpresa meva veig als Picornell que em fan la Ona... ufff quina emció, cabrons m'heu fet posar la pell de gallina... :-) començo a correr i al poc adelanto a l'Elena, jolin avui quasi hem fet el triatló junts... :-) vaig fent, saludant als companys de cursa animant a la Neus...vinga Petolinsss!!! :-) a l'Holandesa a la Goedele, al final també a la Marta, també al Guillem i altres companys del Triatló, a la vegada també rebo els ànims de la Judith, dels Carinyenes, Edgar i Xavi, dels tris de l'Hopitalé... :-) m'encanta saludar i sentir i veure a gent com aquesta amb la que compartim esport i estil de vida, una passada.

Arribo a meta i en principi sembla que tampoc ha anat tant malament, estic content.

Després d'esperar a veure a un dels nostres Cracks, el Guillem pujar al podi marxem a dinar.

L'organització de l'Àlex perfecte, dinem en un lloc bé, tranquils i a un bon preu,sobretot el meu(m'ha invitat l'Àlex... igual vol demanar-me algun favor... miserable... jajajaja ) catxondeo, comentem la prova, els piques i cap a casa. Un dia genial i un bon final de temporada. L'any que ve més... :-)

Travessa al port de BCN 09

Content després de la prova, comentant la jugada amb el Javi i l'Izcor.

El grup de nadadors... Rafa, Javi,Dani,Edgar,Jo i El Jordi.

Ahir diumenge vaig participar a la travessa del port de Barcelona per 4art any consecutiu i algun més en anys anteriors i tot i haver estat 15 dies sense entrenar vaig sortir bastant content del meu rendiment :-) tot i no haver aconsseguit baixar dels 51 minuts, que era un dels objectius de temporada... :-(

Com cada any arribo al port i començo a trobar amics i coneguts, els companys del CN L'Hospitalet, el Jordi V, l'Edgar i el Dani del Carinyena i altres catxondeo, risos... i la musica massa alta.

Cap a les 11 pugem a les golondrines i marxem cap a la boca na nova del port,aquest any els hi costa una mica als de la organització posar a lloc les golondrines per començar la travessa, finalment ho aconssegueixen i saltem a l'aigua... collons que fresqueta, és el primer pensament que creua per la meva ment... apa som-hi i començo a nedar.

Primer segment fins les boies força bé, animat i amb ganes, crec arribar ràpid i adelantant algun nedador. des d'aquí fins al pont adelanto algun més, fins i tot un grup de tres o quatre, segueixo, nedant bé, mirant els baixells, agafant referències ide tant en tant buscant el trade center. En aquest troç de la travessia tenim vent en contra que fa aixecar una mica el mar, aixó fa que empassi algun glop d'aigua salada... buag... :-)

Com cada any aquest troç és el que s'hem fa més dificil, però quan per fi arribo al trade center la cosa es fa més senzilla, però també és en aquest punt on les lumbars em començen a fer mal d'anar tanta estona arquejant l'esquena, però comq ue ja queda poc vaig fent, els últims 100 metres quasi tots apretem per intentar fer l'últim esforç gratificant :-)

Surto de l'aigua i veig que no ha anat malament la cosa, faig una coca-cola i comento la jugada amb als companys que van arribant.

Al final arriba el Dani i marxem a dutxar-nos, agafem les motos i a menjar la típica butifarrada al CNAB, fantàstic, com cada any tornar a felicitar aquesta gent que fan una autèntica festa, MOLTES GRÀCIES.

Triatlo a White Bear Lake

Abans de començar amb el Jordi

A la cama ens van marcar l'edat... ¿? ;-)

Tot preparat a l'aigua.

L'organitzadora fent el briefing.

Tots en fila... sortiem cada 3 segons.

Fent la meva senyal de bona sort... ;-)

Comença el triatló... :-)

Arribada a boxes despres del circuit a bici.

Treien-me el casc despres d'una T2 rapida :-)

Corrents amb un somriure... com quasi sempre :-)

Aqui ja no reia tant...

Final de cursa i d'una experiència nova.

El dia 13 de Setembre vaig participar en un triatlo als EEUU aprofitant la meva estada en aquest pais.

Vaig anar al triatlo amb ganes de passar-m'ho bé i viure un triatló fora de Catalunya. La veritat és que la meva forma fisica no es la millor, com en l'últim post ja vaig comentar, he decidit baixar el nivell d'exigència i d'entrenos i mes encara si estic de vacances com aixi era.

Bé, la questió es que a les 8,30 estava a la linia de sortida, per començra algunes coses que em van xocar... al entrar a boxes ens van marcar el dorsal i l'edat a la cama, mentre corries podies veure l'edat dels altres participants... curiós, no? :-)

Un altre cosa curiosa va ser que en comptes de sortir al mogollon, vem sortir cada tres segons, aixo el que fa és que no tinguis idea de com vas classificat... per mi cap problema pero els que van devant, no ho tenen facil.

Faig l'escalfament a l'aigua i estava ple d'algues, que se't ficaven a la cara i anaves agafant amb les mans, aixo no em va agradar :-(

Vaig nedar força be, vaig fer el 7è millor temps... pero l'álegria va acabar aviat ja que a la bici em vaig trobar fatal, em van passar uns quants fins que va arribar un moment on vaig haver de treure una mica d'orgull, ja que vaig veure com una dona d'avançada edat em volia avançar... joder aixo no pot ser i vaig apretar per que no m'avançes...

A la cursa a peu tampoc vaig correr massa be, ja que segueixo arrossegant la tendinitis a l'akiles i no havia entrenat gens la cursa a peu... pero em vaig dedicar a demanr que el public ens animes... jajajja

A l'arribada a meta, vaig sentir-me molt cansat i fet pols, pero content per haver participat en aquest triatló yankee... :-)

Replantejament

Rebaixar els entrenos, no competir tant i no patir... :-) aquest és el replantejament que he fet.

El punt d'inflexió va ser el Triatló de Zarautz, aquest any em va costar fer la preparació per aquesta competició, entre lesions i altres apenes vaig poder correr gaire, no vaig poder fer la Marató de BCN ni anar a l'Ampolla a correr L'IC 09 i per postres vaig anar a Zarautz amb una tendinitis a L'Akiles que em va fer correr patint,amb dolor i coix, però vaig conseguir acabar. Després vaig anar a Pont de Suert per que l'Àlex m'ho va demanar i vaig tornar a correr coix, però vaig acabar.

Al cap de dugues setmanes vaig marxar de vacances i va ser on vaig anar donant forma aquest replantejament esportiu. De fet segueixo amb la tendinitis a l'Akiles, que no marxa, porto més d'un més sense correr, amb molesties dia si, dia també, tot i que sembla que el final del tunel és a prop.

Els que em coneixeu ja sabeu que jo no sóc dels que va a competir, m'ho vaig a passar bé, a disfrutar, a compartir estones esportives amb els companys i amics i ja de per si això fa que les meves marques no siguin gaire espectaculars... :-) Segurament ara encara ho seran menys... :-)

Per que prenc aquesta decisió? doncs per que crec que no es bò fer tant esport, per que no pot ser que em passi tantes hores entrenant, per que no crec que el meu cos aguanti gaire aquest ritme, de fet ja m'ho està dient amb les últimes lesions, no vull patir fent esport i aquest any he patit més del que voldria, per que vull fer altres coses i amb altre gent , per que vull que l'esport sigui una diversió i no una obligació i per molts altres motius...

Una cosa que ja he notat és la sorpresa i la reacció dels companys del Picornell, es queden amb cara de sorpresa i diuen que això és transitori... no se, ja veurem, de moment això és el que penso des de fa un temps i vull mantenir.

Les fotos del bon rotllo... :-)

Foto de final de festa... :-)

Dinar de germanor... jajaja

Àlex las gafas estan torcidas o tu nariz... :-)

Ja hem dinat... :-)

Coincidint amb yamil a boxes...

Sempre faig cara d'agobiat quant surto de l'aigua... ¿? :-)

Començo la segona volta al circuit de natació.

Foto abans de començar :-)

Quines cares de son... la tormenta ens va despertar a les 4 del matí...

Catxondeo... :-)

A l'agua tots!!! :-)

Dame un besiiii truchi... jajajja

Enfundant-nos el neopré...

Amb l'Albert, el guapu i alt... :-)

Amb els companys del Carinyena, Dani i Miki...

Relaxant-me??? :-)

Dinant al sortir de Lleida.

Hola!

Penjo unes quantes fotos del bon rotllo i lo millor de l'esport, per mi, les amistats, la gent que coneixes i amb la que comparteixes el abans, el durant i el després de la competició.

Aquest any estic trobant un grup molt macu i ben avingut al C.E.Picornell i ho estic gaudint molt, de fet he recuperat la sensació d'equip que tenia quan jugava a basquet fa uns quants anys, i això no passa per la qualitat humana del grup,que també, si no per compartir els entrenaments a la piscina i a la pista d'atletisme, així com en algunes sortides en bici. Això fa que el grup es cohesioni més i el bon rotllo predomini. Moltes gràcies companys.

Jo ara no estic en un bon moment, però els companys m'estan ajudant a distreure'm i sortir de casa i fer coses... en especial a l'Àlex, gràcies truchi... :-)

Al final l'informe de la resonància diu que no tinc rotura de l'akiles si no una tendinitis... ara tocarà deixar de correr... nedarem i sortirem en bici més...

Ja només falten set dies per estar al meu paradis... MENORCA... :-)