Les fotos del bon rotllo... :-)

Foto de final de festa... :-)

Dinar de germanor... jajaja

Àlex las gafas estan torcidas o tu nariz... :-)

Ja hem dinat... :-)

Coincidint amb yamil a boxes...

Sempre faig cara d'agobiat quant surto de l'aigua... ¿? :-)

Començo la segona volta al circuit de natació.

Foto abans de començar :-)

Quines cares de son... la tormenta ens va despertar a les 4 del matí...

Catxondeo... :-)

A l'agua tots!!! :-)

Dame un besiiii truchi... jajajja

Enfundant-nos el neopré...

Amb l'Albert, el guapu i alt... :-)

Amb els companys del Carinyena, Dani i Miki...

Relaxant-me??? :-)

Dinant al sortir de Lleida.

Hola!

Penjo unes quantes fotos del bon rotllo i lo millor de l'esport, per mi, les amistats, la gent que coneixes i amb la que comparteixes el abans, el durant i el després de la competició.

Aquest any estic trobant un grup molt macu i ben avingut al C.E.Picornell i ho estic gaudint molt, de fet he recuperat la sensació d'equip que tenia quan jugava a basquet fa uns quants anys, i això no passa per la qualitat humana del grup,que també, si no per compartir els entrenaments a la piscina i a la pista d'atletisme, així com en algunes sortides en bici. Això fa que el grup es cohesioni més i el bon rotllo predomini. Moltes gràcies companys.

Jo ara no estic en un bon moment, però els companys m'estan ajudant a distreure'm i sortir de casa i fer coses... en especial a l'Àlex, gràcies truchi... :-)

Al final l'informe de la resonància diu que no tinc rotura de l'akiles si no una tendinitis... ara tocarà deixar de correr... nedarem i sortirem en bici més...

Ja només falten set dies per estar al meu paradis... MENORCA... :-)

Pont de Suert 2009

Cap a la dutxa després de la competició... :-)

Fent catxondeo, demanant-li la foto a l'Eva... :-)

Arribant a al T2...

Just abans de començar, semblava que podia ploure.

El cap de setmana passat vaig anar amb els companys del C.E.Picornell a participar en el Triatló de Pont de Suert, dic participar i no competir per que segueixo tenint molesties, dolors al tendó d'akiles del peu dret i no tenia clar que pogués completar el triatló i el circuit a peu concretament. De fet i a la espera de l'informe de la resonancia magnètica la cosa no pinta massa bé i potser hauré de passar pel quiròfan ja que sembla que tinc una rotura parcial de l'akiles... :-( quan tingui l'informe definitiu ja veurem que faig.

Bé, al que anavem... cap de setmana a pont de suert... :-) vaig pujar amb la Cristina, l'Albert, que per fi em va guanyar aquest any després de tres intents fallits al Prat, Gava i Mataró... :-) en dos cotxes més hi anaven l'Àlex,la seva parella, la Mari Carmen i el Justin i en un altre el Cristian i la Chiara. Pujada tranquileta fins a l'embassament on vem parar a fer un banyet i a xerrar amb el Miki i el Dani companys del triatló Carinyena.

Deixem les coses a l'hostal, molt xulo per cert i sortim a rodar una estona per reconeixer el circuit, catxondeo tota l'estona i ambient molt agradable amb els companys. A l'Hora de sopar ja estavem quasi tots els Picornells, en total més de 16... quina passada... :-)

A mitja nit, a les 4 més o menys em desperto amb el soroll dels trons, semblava Sant Joan... impressionant, tormenta d'estiu que ens va deixar a tots pensant en que al dia següent no es cel·lebraria la competició, però si que vem poder fer-la.

Ens llevem em prenc un Voltaren i cap a Boxes, deixe'm les coses en bosses pk pensavem que tornaria a ploure.

Arribem a l'embassament i ens posem neoprens amb ganes de gaudir de la competició, almenys jo... :-) ens començem a endinsar a l'aigua i mooooooock sortida... collons pro si la meitat estem fora de l'aigua encara... rapidament aplico la meva tàctica... tot a l'esquerra m'obro per evitar hosties i funciona de nou, no pillo ni mitja... jajaja anem bé... vaig nedant i sento que avui em trobo molt bé, nedo amb ganes, de tant en tant mirant les muntanyes que envolten el circuit de natació, m'agrada, a la primera boya veig a l'Àlex fent braça... jajajaja em va dir que sortiria devant meu a l'aigua... :-) jeje primera volta que faig bastant ràpid i encaro la segona amb ganes i motivació, vaig fent amb força i al girar la última volta veig a al Raquel del Carinyena que neda al meu costat, tota una crack, va quedar tercera sub 23.

Agafo la bici i a boxes em trobo a Yamil, un altre Picornell que a la piscina em fot canya... sortim quasi junts però en la bici ell està molt fort, en el circuit de la bici gaudeixo molt, pujant però encara més baixant a tota hostia, a la primera pujada em passen molts triatletes... no es pot ser bò en tot... jajaja els saludo, els animo i segueixo endevant, miro les pulseres de la meva bici, em donen força i apreto les dents, em vaig creuant als Picornells i altres companys i ens animem, que guay, a la última pujada pujo parlant amb un company del C.N.Rubí, que sempre anem més o mensy junts a les competicions, ell creu que el tornaré a guanyar, però avui tinc clar que vaig sota minims...

Deixo la bici i estic molta estona cambiant-me les plantilles, posant-me els mitjons i cordant-me les bambes, avui m'he de protegir bé... surto a correr pel dur circuit de cursa a peu, m'agrda molt aquest Triatló, dels que es fan a Catalunya potser és el meu preferit... a les dures rampes camino, no me la vull jugar, segueixo corrents fins i tot abanço algun triatleta, però m'avançen més... com que vaig amb por i trepitjant malament, em torço un parell de cops el turmell, joder, només em faltava això... al final arribo a meta satisfet d'haver pogut completar la competició... potser la última d'aquest any...

En acabar la competició dutxa i a dinar a un restaurant proposat per un altre Picornell, impressionat dinar, boníssim i un altre cop el bon rotllo amb els companys lo millor... que duri... :-)

Baixada cap a Barcelona i a reprendre la rutina... :-(

A la competició tot i anar com anava vaig fer un temps acceptable, la natació vaig anar molt bé, tot i que no hi havia 1500 metres, la bici similar a l'any passat i corrents va ser on vaig perdre més temps...

aquests són els meus números...

130 713 GOMEZ PAU, OSCAR C.E.PICORNELL V1M 02:32:52

71 00:23:27 120 01:13:24 32,70 01:36:51 136 00:56:01

Fotos gentilesa de l'Eva.

L'altre Zarautz

Gràcies companys!!

El mendalerenda... jajaja

L'Iñaki nerviós... :-)

Ferran un veterà... :-)

Roger, un crack.... :-)

L'Emili, meticulós... :-)

Les fletxes del circuit a peu.

La merda de Taping... Vistes de la casa amb gerànis... :-)

Roger i Ferran prenent unes aigues a la plaza de la Música.

Plaza de la música, quan pases corrents la pell se't posa de gallina... :-)

Reclamacions independentistes?? :-O

Divendres per la tarda vaig anar a la platja.

Menjant pasta... Dani que buen cocinero eres... :-)

La rampa de Aia, mirant amunt...

La rampa de Aia, mirant avall... :-)

Vista de la platja de Getaria.

Roger sempre al mòvil i Ferran amb el cucurucho... jajaja

Sessions de gel per l'Akiles... :-(

L'Emili a la tarrassa.

Vistes des de la terrassa de la casa on vem estar.

Aquest és l'altre Zarautz, el dels amics, el dels dies previs i posteriors, el que et mires des de la distància i del que em quedaran els records més nítids i emotius.

En aquest altre Zarautz vull agraïr el recolzament a una persona molt especial que va estar donant-me forçes en cada braçada, en cada pedalada i en cada pasa que vaig donar a la cursa, va estar al meu costat en tot moment. Tu ja ho saps, però... gràcies per tot Solet... :-)

Vull agraïr el recolzament, la paciència,el catxondeo, les bromes, el bon rotllo, l'amistat als meus companys de viatge, l'Emili, el Ferran, el Roger, el Dani i l'Iñaki, tots uns cracks en això de compartir viatge i aventures... :-)

Agraïr a la gent de Zarautz, el bon rotllo, els ànims, l'entusiasme amb el que viuen aquesta prova, a cap altre lloc ho he trobat.

Gràcies també a la Mònica Pellejero per deixar-me uns clips pel cabell... :-) i a la Miren Rezola per posar-me'ls... jajajja

Aquest triatló crec que serà i det així m'ho vaig plantejar com un punt d'inflexió, vull baixar una mica el ritme d'entrenos i de temps que dedico aquest esport i dedicar-me a altres coses, relaxar-me una mica... no se si ho aconsseguiré, però ho estic intentant... el temps dirà.

Zarautz 09

Amb els colegues, Ferran, Àlex, Jo, Roger, Dani i L'Emili.

Posant-nos el neoprè... el fotogràf ja era colega... jajaja

Disfrutant i apretant a la bici...

Entrant a Zarautz amb l'adrenalina a tope... :-)

Sortint de la t1 amb el taping desenganxat... :-(

Mirant a càmara... uff quina panxa... :-(

Corrent amb dolor i ambientazo... :-)

Després d'uns dies sense conexió a Internet des de casa per fi torno a estar ONLINE... :-) ara hauré de dedicar unes horetes a actualitzar el blog i el blog dels Picornells... ufff quina feinada... :-)

Bé, començo per lo últim... Zarautz 09 un altre cop Finisher... :-)

La veritat és que el dia que marxava, dijous passat no ho tenia gens clar, ja que tinc una tendinitis a l'akiles dret(el no Operat) que em fèia pensar en la possibilitat de no correr la cursa a peu, però com que sóc un patidor de mena i molt autoexigent,potser massa... vaig fer el triatló sencer i vaig acabar amb una marca, per mi bastant decent de 5:35.

Però potser el més divertit d'aquest esport és anar a les competicions amb els amics, comentar la jugada, fer catxondeo, el pre i el post cursa, els pintxos...bé, divartir-te amb els companys.

Aquest any repetiem, el Roger, el Ferran, L'Emili i jo i es van apuntar el Dani(elxef, que ens va inflar a pasta, boníssimaaa... potser per això s'hem veu una mica rodo... :-( ) i el Iñaki, el cosi del Roger que just aquest any ha començat en això dels tris...

Vem arribar tard i ens vem ficar al llit. Al dia sergüent vem sortir a rodar una mica i vem fer la volta de 30 kms de la competició, curiosament em vaig sentir molt bé a sobre la bici, cosa que l'any passat no va ser així... vem dinar, la primera exhibició del Dani :-) i a la platja, bé només vaig anar jo a la platja els meus colegues es van quedar fent la migdiada. Després vem recollir els dorsals i a voltar per Zarautz.

Dia de la prova... a diferència de l'any passat no vaig estar nerviós en cap moment, potser estava massa relaxat i tot... no ho se... preparem les coses i cap a boxes.

Allà ens trobem amb l'Àlex Carreres, fem catxondeo i pugem a l'autocar. Arribem a Getaria i ens tirem a l'aigua per provar com està... fresqueta... :-)

Comença la prova

Aquest any a diferència de l'any passat sortim des de la sorra i això ens fa allargar els temps a tots... jo per evitar les hosties m'obro a l'esquerre amb la mala sort de que el mar m'empeny endins i faig més distància... tota l'estona porto un kayak al costat marcant-me el límit i jo flipant pensant que vaig el primer... jajaja o l'últim... surto de l'aigua amb males sensacions i mal rotllo, jo que pensava que aquest any nedaria més ràpid i he nedat amb dos minuts més... mecagum tot...

La bici em dic, aquest any no reservis i apreta el que puguis i així ho faig, penso que tots els meus companys de aventures estan per devant meu però és igual jo a lo meu... la segona volta de 30kms la faig més ràpid que la primera, travesso Zarautz en direcció Orio i les temudes pujades de Aia... quan arribo allà poso el 27 i cap amunt, les costes s'enganxen que no vegis, però vaig pujant bé amb els ànims de la gent, quan enfilo la costa més suau cap a Aia sento darrera meu..."Zeñorito Osca" collons, però si és el Ferran i els seu casc aereo... :-) jo que pensava que estava a mil kms i el tinc darrera, pugem petant la xerrada fins a Aia i a la baixada el meu pes em dona ventatge... la força de la gravetat ... jajaja però al final arribant boxes m'atrapa i entrem junts a la transició i just devant nostre també entra l'Iñaki... mentre jo canvio les plantilles, em poso els mitjons i em cordo les bambes, tota protecció és poca per evitar fer-me mal a l'akiles sento passar al Ferran com una exhalació... ja se sap és keniata... :-)

Començo a correr i als pocs kms em comença a fer mal l'akiles, adelanto a l'Iñaki que li fan mal els genolls, a partir del km 7 corro coix amb força dolor, però segueixo, en alguns trams estic a punt de parar i caminar, però aconssegueixo no fer-ho, em fan mal les lumbars també, si és que ja tinc una edat... :-) i els kilets que he guanyat... :-( quan arribo a meta deixo anar un dels meus... "mai més"... però com tots sabeu al cap d'unes hores ja ho veig diferent... el que em senta fatal és patir fisicament i aquest any el dolor de l'akiles m'ha fet sentir aquesta sensació que tant poc m'agrada... de fet encara a dia d'avui vaig coix i encara sento dolor al peu... m'hauré de fer proves a veure que passa.

Estic inscrit a Pont de Suert, però no se si podré correr... el que no vull és patir, ni trencar-me...

Bé, al final sensació agredolça... males sensacions a l'aigua, molt bones a la bici i doloroses a la cursa a peu... pro al cap i a la fi content.

Remences... la LLarga... :-)

Foto del abans... :-)

Foto del després...

Supercontent... he pujat un altre muntanyeta... :-)

L'Ernest arribant dalt del Bracons

Just abans de sortir

Carles, lo garri... un crack

L'Asun i jo abans de sortir

Montserraaaaat avui m'has guanyaaaat... :-)

Ruben amb cara de circumstancies...

Tot a punt pel dia següent...

Xavi donant ordres? :-)

Ahir vaig tenir una experiència esportiva que mai oblidaré, per lo dura, lo bonica i lo gratificant.

Vaig anar com cada any, des de fa tres i una anterior abans de lesionar-me a Sant Esteve d'en bas a participar en la marxa cicloturista Terra de Remences, fins ara sempre havia participat en la marxa curta de 95 kms però aquest any he fet la llarga de 175 i l'experiència ha valgut la pena.

El dissabte per la tarda marxem cap a Sant Esteve cuatre cotxes i uns quants components del C.C.Provençalenc, arribar a lloc, agafar els dorsals i cap a la casa de turisme rural a sopar, jo abans vaig haver de canviar el tubular que havia punxat pel matí... com sempre dormir en un lloc nou costa, però és el de menys.

Pel matí ens llevem esmorzem foto a l'entrada de la casa i cap a la sortida... 25 minuts de planton... això no m'acava d'agradar...

Pum... sortida en els primers 20 kms la gent sembla que s'hi jugui la vida van a tope... jo al meu rotllo, xino,xano... arriben les primeres rampes del Capsacosta i començo a abançar als que tenien tanta presa... arribo a dalt i paro a veure i menjar alguna cosa, de fet sempre paro a tots els avituallaments, llàstima que no hi hagi callos... jajaja

Baixada fins a Ripoll sol, no vaig enllaçar amb cap grup, aquí vaig perdre temps, comença el port de canes i a l'avituallament em trobo a la Asun, que diu que no va bé, que al final no farà la llarga, anem una estona junts, al final del Port marxo un a mica, baixada ràpida, però menys que altres anys... comencen els meus dubtes, que faig? entro a meta o segueixo? vaig avançant a gent i tinc la sensació que se m'ha fet curt, que puc tirar, si hagués fet la cursa el meu temps seria de menys de 3:30... però mentre anava pensant ja havia girat a la dreta... però que faig? vas a fer la llarga... apa, som-hi... ho faré pel Pepe, que el dia d'abans s'havia fotut una santa hostia a Mataró... a veure si es recupera ràpid.

Paro al avituallament de Joanetes i em trobo a al Blanca i al poc arriba l'Ernest, quina ilusió anirem juntets... :-) començem a pujar el Bracons i una noia ens va explicant com es la pujada, vigileu que les últimes rampes són dures... doncs si, ho van ser i molt... joder... bon entreno per Zarautz... :-)

Avituallament i baixada amb el meu "amiguet" jajaja arribem a Manlleu i tornem a parar a l'avituallament, aquí la calor és important, em trec tot el que ja no fa falta... la noia d'abans ens comenta que la pujada a Cantonigrós és molt llarga que hem de menjar i veure molt i així ho faig... bé de fet durant tota la marxa m'hauré fotut 5o 6 platans, més de 1,5 litres de coca cola i 1 d'aigua, apart de taronges,alguna pasta i dos gels... en alguna ocasió tenia sensació de tenir la panxa ben plena... però m'ha anat bé això de no deixar de menjar.

La pujada a Cantonigrós visualemnt sembla que no es massa exigent, però si que ho és a part de tot el que ja portem... a l'últim avituallament, ja quasi no em queden forçes, però ha de seguir ja falta poc... 25 kms... ufff... segueixo pujant, l'Ernest l'he perdut a la pujada i no arriba a l'avituallament...segueixo, el troç final sembla que no però costa, vaig avançant algun altre ciclista i comença la esperada i desitjada baixada, que faig sol... just al final veig un tio que s'ha caigut o ha chocat contra un cotxe que pujava... fa molt mala pinta, pugen ambulàncies i un helicopter... quin yuyu... arribo a meta en 7,11 de crono però 7:54 amb les paradetes als avituallaments... quina passada ho he fet, aquest és el màxim recorregut que he fet mai en bici, estic super satisfet, i orgullós, però terriblement cansat... recullo la samarreta i marxo cap a la casa rural a dinar, quan entro al menjador, els compansy m'aplaudeixen, quina emoció... :-) lo millor del dia :-)

M'ha encantat aquesat experiència, potser l'any que ve ho torno a fer... els paisatges,l'entorn simplement espectaculars, l'organització perfecte i els companys genials.