dissabte, 4 d’agost del 2012

Pont de Suert 2012

Ja fa dies que no escric al blog, he estat de vacances després de la darrera competició a la que vaig participar.
Va ser el cap de setmana del 15 de Juliol, aquest any vaig pujar sol a Pont de Suert, ja que els companys de l'equip van decidir fer altres proves, excepte el mític component de la secció  Jordi Baus ;-) que estava passant uns dies amb la família allà dalt.
Arribo i el Jordi em diu que van a fer una via ferrata que si vull anar amb ells... jajjaja una emBauscada... li dic que no... em quedo a fer la migdiada ;-) sopem i al llit :-)
Pel matí ben aviat amb la fresqueta anem a la sortida on nedem una miqueta i saludem a altres companys, el Joan Marc, El Victor Dobaño...
La sortida intento buscar l'esquerre per evitar les hosties... però es veu que hi ha mes gent que fa el mateix que jo... amb lo que no hi ha manera de quedar-me sol... nedo malament, he de parar algunes vegades, no em sento còmode, molta gent i vaig lent... vario la direcció varies vegades... finalment arribo a la primera boia i ràpidament a la segona giro i cap a la sortida. Aquest any no em trobo bé a la natació, m'angoixo i no acabo de trobar la posició i la manera de nedar relaxat... serà l'edat?? i que sóc menys agosarat??? qui sap... surto en 27 llargs... l'any passat vaig nedar amb 25... també s'ha de dir que el cricuit de natació era diferent...








Com podeu veure en aquesta darrera foto... no se cap on vaig... :-O ;-)
Aquest any a la bici pensava que ho faria millor ja que he entrenat força per la quebrantahuesos i portava la nova bici... la FuriOCA(Pinarello ;-)) doncs no... he fet pitjor temps que l'any passat... :-O aiiiii que no anem bé... però m'ho vaig passar be... ;-)
Vaig al.lucinar en com anaven els grups devanters, com la gent s'esforça per millorar i ho fa, veure al company Greg que ens va venir a veure i animar, i veure a una noia fent fotos i cada cop que passava dir-li que em fes fotos i al final demanar-li el nom per agregar-la al facebook i poder tenir les fotos del Triatló... jajjajaja moltes gràcies Núria :-) acabo la bici i a correr.




Aquest any la cursa a peu era diferent... en comptes d'anar pel camí de sempre amb els repetxons que et deixaven ben fregit, feiem tres voltes passant pel poble i per un camí a l'altre costat del riu creuent els dos ponts de Pont de suert unes quantes vegades, a mi m'agrada més el circuit vell, però aquest és més ràpid, vaig correr en 46 que per mi està força bé.
Al principi s'hem va fer dur començar a correr però mica en mica em vaig anar trobant millor per acabar apretant en la darrera volta.
Arribada a meta on la Mònica em fa una serie de fotos de la meva arribada a meta ;-) moltes gràcies a tu també per les fotos i pel fantàstic cap de setmana a casa teva.








Un altre traitló al sac ;-) i van... no se quants... ;-)
Aquest any no se si en faré més, crec que ja dono per acabada la temporada, tot i que mai se sap... el que si que vull fer aquest any és el circuit català d'aquatlons, són proves curtetes, on no et cal gaire material i són divertides, de moment ja n'he fet dos... el de Torredembarra, que vaig anar amb el Cristian i la Chiara i el de Cunit... on em vaig trobar a una molt bona amiga.
Faré el d'Ampuriabrava i el de Badalona :-)








diumenge, 1 de juliol del 2012

Quebrantahuesos 2012 (Capítol 2)

El dia D
Els companys es lleven aviat per anar molt d'hora a la sortida, jo els vaig dir que em despertaria mes tard...però veig que tot i despertar-me una mica mes tard puc marxar amb ells i ho faig. Al tancar la porta no veig que les claus són dins... l'Ensenyatus em fot una bronca una mica desmesurada però com que ja el conec no li faig massa cas...
Marxem cap a la sortida comentant com farem la carrera... a l'arribar perdo de vista a l'Alberto i al Xavi, l'Andreas em troba una mica mes tard i ens fem la foto del abans ;-)





Donen la sortida però com que estem una mica endarrere sortim uns 10 minuts mes tard o això calculo.
La sortida és ràpida i en pocs minuts estem passant pel mig de Sabiñanigo on hi ha moltíssima gent animant-nos :-) entrem a una autovia on l'amplada fa que cadascú vagi al seu ritme, com a la remences em passa gent que va molt de pressa... jo m'aparto a la dreta i els deixo passar... abans d'arribar a Jaca veig la primera ambulància i un payo a terra sota una manta tèrmica... aquest ha acabat aviat penso i també em dic que no m'extranya amb les velocitats d'alguns impossible que no hi hagi accidents...
Passant Jaca entrem a una zona on la carretera comença a picar cap a munt, no massa però ja es nota, vaig pujant al meu ritme, xino, xano... això és molt llarg Òscar... quan estic pel km 40 tinc temptacions de fer marxa enrrere... :-O de fet veig un parell que ho fan... paro a una font a agafar aigua i segueixo... al poc arribo a una zona molt bonica, aquí es veu que ja som al Pirineu, pirineu... estic a punt de parar a fer una foto, m'encanta el paisatge, però finalment decideixo seguir endevant, ja la buscaré per internet, em dic ;-) i just dir això arribem al primer avituallament, uffff menys mal... ;-) paro i sense separar-me de la bici, m'han avisat que aquí roben les bicis als avituallaments... agafo coca cola, menjo platans, figues, un entrepa, agafo algun gel i surto a fer-me la primera foto ;-)


Vaig bé, em dic... i començo el millor record de la marxa... :-) que és la baixada del Somport... mmmmm quina passada 40 kms baixant a sobre cap al final fem un grupet que anem la mar de bé, de fet tinc ganes de pixar però no ho faig per no perdre el grup... a les baixades puc gaudir de la Pinarello, es rigida, s'embala i l'he d'anar frenant, quin gust, en alguns moments em poso a 70 kms per hora però freno... sempre que passo de 70 kms hora passa per la meva ment l'idea de que si hi ha una pedreta a la carretera em fotre una nata impressionant... :-o ;-)
Al final de la baixada hi ha un altre avituallament, torno a parar ja que ara ve el plat fort de la Quebranta... o no... el Marie Blanc... agafo una mica de menjar, sempre amb la bici entre les cames i cap amunt... en aquest punt paro el mòbil ja que al estar en territori Francés tinc por que al no desconnectar el transit de dades m'arribi una factura sorpresa... ;-o
Per on passem recordo llocs que he vist per la tele veient el Tour, la casa on indica l'inici del port del Marie Blanc i jo ara estic en aquest indret, torno a voler parar a fer una foto, però tampoc vull estar-m'hi tot el dia... i tiro cap amunt... :-9
Començo a parlar amb un basc, de Bilbao em diu que és, també és la primera vegada que ve a la Quebranta, li explico per sobre el triatló de Zarautz i parlant parlant arribem a la zona dura i el deixo enrrere... aquests 4 kms finals són molt durs, jo vaig xino, xano, avançant a gent i veient com molts baixen de la bici suposo que anar dels últims te l'avantatge que hi ha menys gent a la carretera i no tens aglomeració de gent.
Pujant vaig pensant, va Òscar, que això no és tant dur com les rampes d'Aia, va que tu pots... i a la vegada em dic... si, però això és més llarg que Aia... i amb els pensaments aquests i d'altres com que al caure la primera gota de suor al quadre ja he batejat la bici ;-) en el Marie Blanc :-) bonic lloc per batejar-la :-) també penso en que m'he deixat les gomes que porto al manillar que em donen bona sort, però aquesta vegada tota la bici em dona bona sort :-) arribo a dalt del port i com no paro a fer fotos :-)


Faig paradeta a l'avituallament, que per cert he de dir que els voluntaris fan una feina espectacular i et donen tot el que els hi demanes, un 10 per l'organització, aquí veig a gent asseguda a terra, altres xerrant i penso en els que han passat davant, quasi sense parar... que diferent manera de viure l'esport i en concret aquesta bonica marxa ciclista ;-)



Sento que diuen que encara queden unes 300 persones per darrera... i penso en que vaig dels últims :-O ;-)
Pujo a la bici i segueixo... ja porto uns 110 kms... baixada fins a peu del Portalet, aquí també em venen imatges de llocs que he vist per la Televisió, la baixada del Marie Blanc, m'encanta poder ser aquí :-) somric i segueixo baixant.
Quant arribo a la zona del pla surt el sol, fins ara havíem estat enmig de núvols i boira fresqueta, ara torna el sol, girem a la dreta i comencem a pujar el Portalet, en aquest lloc hi ha gent animant, Francesos la majoria.
Comença el Portalet... els primers trams són suaus i jo que em veig amb forces i animat, ja que penso que lo mes dur ha passat pujo amb alegria... avanço a un grupet que al veure'm passar un li diu al company cridant... NO LE SIGAS, NO LE SIGAS... jajjaa mai havia sentit això referint-se a mi... jajaja després penso que potser hauria d'haver-me quedat en aquell grupet... ;-) els primers kms passen ràpid però se que això és molt llarg 29 kms... quan arribo al 15 paro a l'avituallament i noto que ja vaig justet de forces apart tinc calor, molta calor, em molesta el coll del maillot... segueixo pujant, hi ha racons molt bonics... ara si que ja no em plantejo parar a fer fotos... vull arribar a dalt... paró en una font a refrescar-me i a omplir el bido d'aigua, ara les estic passant putes... falten 9 kms... joderrrrrr...
Quant surts de la part boscosa i entres a la part d'alta muntanya veus els mítics túnels que també he vist per la TV, m'encanta ser aquí... ufff però l'aigua que baixa de les muntanyes em fa pensar en fotre'm a sota per refrescar-me... ara és el pitjor moment que estic passant... i finalment paro en una de les fonts naturals, allà em trobo a un Argenti que em diu que està fresqueta... quasi sense esma per contestar em trec el maillot, buido les butxaques em remullo el cap mullo el maillot me'l torno a posar, ara si fresquet deixo gels i altres coses que portava a les butxaques i torno a pujar a la bici que per cert ja he decidit el nom... es dirà FuriOCA :-) jajjaja
Quan falten 4 kms paro a fer fotos i agafar alè per acabar de pujar...





Realment és preciós aquest entorn, em venen ganes de venir a fer un stage ;-)
Finalment arribo al cim del Portalet :-)


Bé, arribats aquí penso que això ja està fet... :-O li envio un watsap a l'Alberto ja que se que ell ja ha acabat i no vull que pateixi per mi ;-)
Em queden 50 kms i hauré assolit aquest repte que és important per mi :-)
Baixada cap a un poblet que ara no recordo el nom i carretereta cap a la Hoz de Jaca :-)
a la baixada parlo amb un maño que em diu que feia temps que no participava i que ara no pot entrenar, jo per seguir amb les excuses li dic les meves :-P ;-) comença la part dura de la Hoz de Jaca, els dos darrers kms... i el maño es queda enrrere... pujo i arribo a dalt no sense esforç, però el final està tant a prop que m'hes igual... arribo a dalt i fan moltes fotos ;-)


La baixada es passa pel bonic poble de Biescas i aquí començo a mirar el rellotge... i a fer calculs... si apreto puc baixar de les 10 hores i així ho faig... em poso a 35-40 per hora amb el vent calent en contra, recordo la recta de la carretera de Sant boi on tantes vegades m'he trobat amb el vent en contra, ja hi estic acostumat ;-) en algun punt hi ha petites pujadetes que s'hem fan autèntiques muntanyes... ja porto mes de 190 kms a les cames... quan queden 2 kms m'enfonso en una d'aquestes pujadetes... no puc mes... ufffff i casualment m'agafa un grup que afortunadament em porta fins a meta... ;-) Fantàstic!! i per 23 segons he baixat de les 10 hores... :-)


Entro a meta exhaust però molt satisfet, desseguida veig a l'amic Alberto que em ve a felicitar, quina alegria!! i em facilita la resta de coses... m'acompanya i m'espera tranquil·lament mentre jo recullo la medalla, me la graven i agafem el menjar que ens donen, anem al cotxe i marxem a l'apartament on em dutxo, sopo alguna cosa i veiem el partit d'Espanya-França... jo destemplat i amb una mica de febre... de l'esforç realitzat :-)
Potser algun dia hi torno a la Quebrantahuesos :-) ha valgut la pena venir fins aquí.

dilluns, 25 de juny del 2012

Quebrantahuesos 2012 (capitol 1)

Des de que vaig saber que m'havia tocat el sorteig per poder participar en aquesta espectacular marxa ciclista vaig començar a adaptar-me al repte... per començar vaig posar el compac a la bici, per tenir mes opcions en les pujades... :-O vaig fer varies marxes de mig-llarg recorregut... Marxa dels ports del Maresme, Rutes del Montseny i Terra de Remences a mes de sortides llargues fent ports més o menys difícils, tot encarat aquest objectiu, inclús vaig anar a casa d'un bon amic, David a Granada per fer una setmana Santa d'estage ciclista... però, sempre hi ha peros... vaig començar a tenir problemes... una tendinitis a l'aquiles em va deixar una setmana KO, just la de l'estage a Granada, després les molèsties a la cadera han anat creixent des de Gener i una molèstia que em va sortir darrera el genoll dret durant la marxa terrra de Remences m'ha estat emprenyant tot el temps d'entrenament... tot això ha fet que no pogues entrenar com jo voldria i que arribes al dia D amb força dubtes de si seria capaç d'acabar la marxa i amb relatives bones condicions...
Però la darrera setmana va haver-hi dos fets que estic segurissim que m'han ajudat i molt a poder assolir el repte...
El Primer va ser la compra de la meva nova bici :-O la Pinarello FP Quatro... una bici espectacular, que des del segon que la vaig veure em vaig enamorar d'ella... :-O amb ella vaig disfrutar molt durant la marxa i em va encantar estrenar-la en aquesta marxa, va ser una bona decissió.














I el segon i quasi més important va ser anar a fer un estudi biomecànic a Cyclistlab gràcies al meu amic Narcis que em va posar en contacte amb ells i hem va regalar aquest estudi biomecanic, gracies aquest vaig acabar la Quebrantahuesos sense dolors de cervicals, ni lumbars, ni darrera del genoll dret... lo de la cadera "es otro cantar"... però estic molt content de com va anar a nivell fisic(dolors).
En aquest estudi em va dir el Victor varies coses molt intersants... primer que tenia una rotació de cadera que feia que fes molta mes força amb la part dreta del cos que amb l'esquerre i que aquesta rotació feia que tingués risc de lesio del genoll esquerre ja que l'obria molt...també em va dir que feia molta força amb els isquios i que seria molt més eficient si la fes amb els quadriceps... bé d'aquí un temps veurem si ha funcionat i faig una mica de millora... ;-)



Bé, com he dit, crec que aquests dos canvis van ser definitius per assolir el repte :-) Moltes gràcies a qui m'ha ajudat en aquests dos aspectes ;-)

Divendres
De bon matí havia quedat amb l'Amic Alberto Gómez del Triatló Prat per pujar cap a Sabiñanigo, també es van afegir dos companys del Club Ciclista Provençalenc l'Andreas i El Xavi.
La pujada la fem animats, amb el cotxe que m'ha deixat un company de feina, El Fidel, un Menorquí molt catxondu i enrotllat ;-)
Fem parada a prop de Huesca per menjar una mica de pasta mentre Andreas i Xavi pugen fins a la casa on ens allotjarem.
En arribar, veiem que han triat habitacions... deixem les coses, saludem a la senyora Pilar, la mastresa de la casa sortim a donar un vol pel poble i fem algunes fotos, tant l'Alberto com jo sóm dos amants de la fotografia ;-)












Despres baixem a Sabiñanigo a recollir els dorsals... Aquí començo a veure la magnitud del que és la Quebranta, hi ha moltissima gent, em recorda a la marató de Barcelona, tot és ple, hem d'aparcar el cotxe molt lluny, però no ens importa, tant l'Alberto com jo estem gaudint de l'ambient i de la nova experiència, l'Alberto, com jo és un gran observador de la vida i del que aquesta ens ofereix.
Quan acabem ens trobem amb l'Andreas i el Xavi que fa estona que ens esperen, anem al Mercadona a comprar sopar i l'esmorzar, durant el sopar parlem de la vida, esport, el periodisme... una mica de tot. Preparem el material i a dormir, que al dia següent hem de matinar.

dissabte, 16 de juny del 2012

Zarautz 2012 FINISHER!!!

Aquest any com cada any des de fa ja cinc anys vaig anar a Zarautz a gaudir d'aquest espectacular Triatló.

Aquest any no hi ha hagut cap company de l'equip que s'hagi animat així que vaig pujar sol cap a terres basques amb el meu estimat Ford Focus que durant ja fa mes de 10 anys que em porta per les carreteres d'aquets món ;-) però que potser ja se li ha acabat la seva existencia... està a la UCI... a veure si s'hen surt... mira que sóc raro... em fa pena que el meu cotxe s'espatlli i que potser m'hagi d'acomiadar d'ell... :-(

Dijous per la tarda, després d'un viatge de 6 hores arribo a Donosti, faig un passeig, algunes fotos i menjo els primers pintxos ;-)
Arribo a la casa cap a les 22 de la nit, al ser el primer trio habitació :-) estaré a la casa on vem estar l'any passat amb els companys de l'Iáki, el cosi del Roger, una colla d'andorrans enrotllats ;-)
Al dia següent fem una sortideta "tranquila" amb Eneko Llanos i altres triatletes, un plaer poder parlar una estoneta amb ell, la seva xicota i altres triatletes, a la sortideta per variar em quedo enrrere... :-O
Tot i això gaudeixo del passeig i puc provar les rodes que m'ha deixat l'amic Alex Gil, ja que les meves estan una mica atrotinades i no eren la millor opcio...






El dia de la prova
Aquest any en comptes d'agafar l'autocar que ens porta a la platja de Getaria decidim anar en cotxe, ja que la xicota d'un dels companys ens farà el favor de portar-no-hi.
A les 11 estem a punt d'entrar a boxes i després d'esperar una bona estona comencem a entrar... i ens demanen el gorro de natació... mecagum tot, jo el tinc a la casa, mai ens l'havien demanat aqui per entrar a boxes, a la platja de Getaria si, però aqui no... els companys entren les coses i em van a buscar el gorro a la casa... comença l'estres.... finalment puc deixar les coses a boxes i pugem a dinar una mica de pasta i pollastre, aquest any no tinc molèsties d'estomac i sembla que aquest any això no serà un problema... descansem una mica i cap a la platja.

Natació
Ens fiquem a l'aigua a esclafar... collons que freda que està l'aigua... i a veure la sortida de les noies.
A la platja parlo amb el Jodri i la Blanca, que es el primer cop que venen, li dono algun consell a la Blanca que té una mica de por de no passar el tall de la natació.
Anem a la sortida, nervis inicials a flor de pell... tenim 2900 metres per davant... amb un mar bastant mogudet, ens han dit que hi ha ones de 2 metres... sortida com sempre per l'esquerra, intentant obrir-me per no rebre cops... però es veu que hi ha mes gent que pensa com jo i em trobo enmig d'un grup que no em deixa nedar tranquil, m'angoixo una mica... intento apartar-me dels grups i dels cops, però estic mes estona intentant evitar això que nedant, faig alguns glops d'aigua salada i finalment decideixo anar cap a la dreta, aquí tinc mes espai, però al poc torno a trobar grups que em tapen i no em deixen nedar llarg... aquest any no he entrenat la natació i se que el meu temps serà pitjor, però curiosament es veu que això d'anar esquivant gent al mar  m'ha entretingut i tinc la sensació de que la natació s'ha fet curta... en encarar la platja de Zarautz començo a veure les ones trencant i em dic, tu tranquil i procura surfejar les ones... així ho faig però a la tercera ona que surfejo en ve una darrera que em rebolca i em fa perdre de vista el cel i la terra... osties, com surto d'aquí... i com que no hi ha gaire profunditat decideixo caminar i anar xino xano fins la bici... m'agafa rampa als bessons, però procuro estirar la punta dels peus i sembla que es passa... veig a l'aigua a socorristes ajudant a treure triatletes de l'aigua... joder... això mai ho havia vist... miro en Garmin i veig que he trigat mes o menys el temps de l'any passat...(cal entrenar tant la natació???)
Bici
La sortida de l'aigua és espectacular, hi ha molta gent animant, quina passada,passo per sota les dutxes intentant treure'm la sorra i la sal del cos.
Agafo la bici i a gaudir de 81-83 kms en bici pel pais basc... ;-) la primera pujada a Meagas procuro apretar una mica, miro les gomes de la bona sort que porto al manillar i em donen força i em fan somriure ;-) vull fer les dugues voltes de 30 kms en dos hores així després tindré temps de sobres per anar als murs de Aia o com diu el Eneko Llanos, la zona de repechos... jajaja quin crack.
em trobo bé a la bici, tot i que com sempre m'avança moltissima gent en bici, no passa rés, jo a lo meu ;-) primera volta en menys d'una hora... ostres, potser he apretat massa... l'arribada a Zarautz es espectacular, el carrer que surt del poble amb tota la gent animant et fa posar els pels de punta... quina passada... surto del poble i paro a l'avituallament a omplir un bidó d'aigua i endevant... la segona volta la passo fent la goma amb una noia, una tal Ainhoa, que m'avança a les pujades i jo al pla i les baixades... en algun punt els jutges no em deixen avançar, ja que la moto no es pot apartar...ja tinc excusa... jajaja aquesta Ainhoa em posa una mica dels nervis, per que en comptes de quedar-se a la dreta va pel centre de la carretera... aiiii... arribo de nou a Zarautz, aquesta volta he trigat una mica mes de una hora, començo a notar el cansament... però em queda una hora i quart per acabar la bici així que m'ho prenc amb calma... sortida de Zarautz i començo a veure triatletes corrents... :-O i a mi em queden 20 de bici... mentre pujo veig que baixen els avions(triatletes amb bicis espectaculars)
Aquest any han fet una variant en el recorregut a veure que tal... arribo a la zona de "repechos"(rampes del 16-18 per cent) i em dic, aquest any no baixaré de la bici, com el darrer any que vem passar per aquí i els hi dedicaré la meva pujada a l'Àlex i al Pepe... ;-)
vaig pujant fent eses però bé, sense estress ni patint massa, arribo a dalt orgullós de mi ;-) baixada que no es tant baixada i tornar a pujar cap a Orio, veig que vaig bé de temps, em sobraran 7-8 minuts... 
Cursa a peu
Arribo a boxes i estan quasi totes les bicis a lloc... :-O he sigut dels mes lents... :-O emcalço les Newton i a correr... surto i veig que estic be... potser massa... miro el Garmin i veig que els kms em surten a 4:50... Òscar frena que això és molt llarg... em dic... i efectivament arribant al Malecon de Zarautz estic a punt de enrampar-me, quina por, no vull quedar-me clavat, baixo el ritme i segeuixo endevant... però a la vegada em ve un baixon important, perdo ritme i em sento sense forces... 
El segment de correr és el que menys he pogut entrenar per la inflamació del Laurus i l'artrosi de cadera que va fer que deixes de correr mes d'un mes... de fet he començat a correr el darrer mes i mig... 
La segona volta ho passo malament, però segueixo xocant les mans dels nens, m'encanta fer això... ;-) la tercera volta la començo atrapant al gran Toni Noe, un veterà de mes de 60 anys que cada any ve a Zarautz com jo, aquest any està fort i m'ha avançat al poc de sortir de l'aigua, però ara l'atrapo corrents, li pregunto que li ha passat i diu que no es troba bé, que no pot correr i just encarem el carrer principals i em diu... amb lo fotut que vaig i ara aquesta gent em faran correr... jajajaja bonissim
jo, evidentment penso el mateix... jajaja
Sortint del centre ens podem "escaquejar" i caminar alguna estoneta ;-) els ritmes meus han baixat molt, però com sempre quan començo la darrera volta m'acomiado de la gent que anima i dels triatló... no se si fins l'any que ve... 
l'arrribada a meta com sempre és un plaer i a la vegada un descans... :-) allà em trobo amb tothom, els amics d'andorra, el Jordi, la Blanca, altres triatletes Catalans i just llavors fan l'entrega de premis ;-) al poc arriba el Toni que em dona l'enhorabona i ens desitgem sort i ens acomiadem fins l'any que ve... o fins la propera ;-)
Recollim tot i comença a ploure, fa molt de fred i marxem a casa a dutxar-nos i anem al sopar de l'organització, després a prendre alguna cosa i a dormir :-)
Conclusions
Aquest any venia a treure'm el mal gust de boca dels dos anys anteriors... però no ho he aconseguit, però era d'esperar, ja que fins a darrera hora he estat dubtant si venir i no, els pocs entrenaments feien que no ho veies massa clar, però com diu el Llobet DEATH BEFORE DNF  ;-)
En algun moment i donat la meva artrosi de cadera em plantejo oblidar la mitja i llarga distància i dedicar-me a fer cosetes mes curtetes i gratificant, però ja es veura, fa dos anys pensava en deixar-ho i l'any passat vaig fer L'Ironcat... qui sap... la vida dona moltes voltes... 
potser he de tornar l'any que ve a treure'm el mal gust de boca... jajaja o aprendre a viure amb ell... jajaja
Ah! pels amants dels números aquests van ser els meus... :-O ;-)
458 GOMEZ PAU, OSCAR 151 C.E.PICORNELL- V1M
 0:51:31 (344) Natació
3:00 Transicio 1
3:14:43 (517) Bicicleta
2:44 Transició 2
1:51:01 (463) Cursa a peu
6:02:59 Temps final