Quebrantahuesos 2012 (capitol 1)

Des de que vaig saber que m'havia tocat el sorteig per poder participar en aquesta espectacular marxa ciclista vaig començar a adaptar-me al repte... per començar vaig posar el compac a la bici, per tenir mes opcions en les pujades... :-O vaig fer varies marxes de mig-llarg recorregut... Marxa dels ports del Maresme, Rutes del Montseny i Terra de Remences a mes de sortides llargues fent ports més o menys difícils, tot encarat aquest objectiu, inclús vaig anar a casa d'un bon amic, David a Granada per fer una setmana Santa d'estage ciclista... però, sempre hi ha peros... vaig començar a tenir problemes... una tendinitis a l'aquiles em va deixar una setmana KO, just la de l'estage a Granada, després les molèsties a la cadera han anat creixent des de Gener i una molèstia que em va sortir darrera el genoll dret durant la marxa terrra de Remences m'ha estat emprenyant tot el temps d'entrenament... tot això ha fet que no pogues entrenar com jo voldria i que arribes al dia D amb força dubtes de si seria capaç d'acabar la marxa i amb relatives bones condicions...
Però la darrera setmana va haver-hi dos fets que estic segurissim que m'han ajudat i molt a poder assolir el repte...
El Primer va ser la compra de la meva nova bici :-O la Pinarello FP Quatro... una bici espectacular, que des del segon que la vaig veure em vaig enamorar d'ella... :-O amb ella vaig disfrutar molt durant la marxa i em va encantar estrenar-la en aquesta marxa, va ser una bona decissió.

I el segon i quasi més important va ser anar a fer un estudi biomecànic a Cyclistlab gràcies al meu amic Narcis que em va posar en contacte amb ells i hem va regalar aquest estudi biomecanic, gracies aquest vaig acabar la Quebrantahuesos sense dolors de cervicals, ni lumbars, ni darrera del genoll dret... lo de la cadera "es otro cantar"... però estic molt content de com va anar a nivell fisic(dolors).
En aquest estudi em va dir el Victor varies coses molt intersants... primer que tenia una rotació de cadera que feia que fes molta mes força amb la part dreta del cos que amb l'esquerre i que aquesta rotació feia que tingués risc de lesio del genoll esquerre ja que l'obria molt...també em va dir que feia molta força amb els isquios i que seria molt més eficient si la fes amb els quadriceps... bé d'aquí un temps veurem si ha funcionat i faig una mica de millora... ;-)

Bé, com he dit, crec que aquests dos canvis van ser definitius per assolir el repte :-) Moltes gràcies a qui m'ha ajudat en aquests dos aspectes ;-)

Divendres
De bon matí havia quedat amb l'Amic Alberto Gómez del Triatló Prat per pujar cap a Sabiñanigo, també es van afegir dos companys del Club Ciclista Provençalenc l'Andreas i El Xavi.
La pujada la fem animats, amb el cotxe que m'ha deixat un company de feina, El Fidel, un Menorquí molt catxondu i enrotllat ;-)
Fem parada a prop de Huesca per menjar una mica de pasta mentre Andreas i Xavi pugen fins a la casa on ens allotjarem.
En arribar, veiem que han triat habitacions... deixem les coses, saludem a la senyora Pilar, la mastresa de la casa sortim a donar un vol pel poble i fem algunes fotos, tant l'Alberto com jo sóm dos amants de la fotografia ;-)

Despres baixem a Sabiñanigo a recollir els dorsals... Aquí començo a veure la magnitud del que és la Quebranta, hi ha moltissima gent, em recorda a la marató de Barcelona, tot és ple, hem d'aparcar el cotxe molt lluny, però no ens importa, tant l'Alberto com jo estem gaudint de l'ambient i de la nova experiència, l'Alberto, com jo és un gran observador de la vida i del que aquesta ens ofereix.
Quan acabem ens trobem amb l'Andreas i el Xavi que fa estona que ens esperen, anem al Mercadona a comprar sopar i l'esmorzar, durant el sopar parlem de la vida, esport, el periodisme... una mica de tot. Preparem el material i a dormir, que al dia següent hem de matinar.

Zarautz 2012 FINISHER!!!

Aquest any com cada any des de fa ja cinc anys vaig anar a Zarautz a gaudir d'aquest espectacular Triatló.

Aquest any no hi ha hagut cap company de l'equip que s'hagi animat així que vaig pujar sol cap a terres basques amb el meu estimat Ford Focus que durant ja fa mes de 10 anys que em porta per les carreteres d'aquets món ;-) però que potser ja se li ha acabat la seva existencia... està a la UCI... a veure si s'hen surt... mira que sóc raro... em fa pena que el meu cotxe s'espatlli i que potser m'hagi d'acomiadar d'ell... :-(

Dijous per la tarda, després d'un viatge de 6 hores arribo a Donosti, faig un passeig, algunes fotos i menjo els primers pintxos ;-)

Arribo a la casa cap a les 22 de la nit, al ser el primer trio habitació :-) estaré a la casa on vem estar l'any passat amb els companys de l'Iáki, el cosi del Roger, una colla d'andorrans enrotllats ;-)

Al dia següent fem una sortideta "tranquila" amb Eneko Llanos i altres triatletes, un plaer poder parlar una estoneta amb ell, la seva xicota i altres triatletes, a la sortideta per variar em quedo enrrere... :-O

Tot i això gaudeixo del passeig i puc provar les rodes que m'ha deixat l'amic Alex Gil, ja que les meves estan una mica atrotinades i no eren la millor opcio...

El dia de la prova

Aquest any en comptes d'agafar l'autocar que ens porta a la platja de Getaria decidim anar en cotxe, ja que la xicota d'un dels companys ens farà el favor de portar-no-hi.

A les 11 estem a punt d'entrar a boxes i després d'esperar una bona estona comencem a entrar... i ens demanen el gorro de natació... mecagum tot, jo el tinc a la casa, mai ens l'havien demanat aqui per entrar a boxes, a la platja de Getaria si, però aqui no... els companys entren les coses i em van a buscar el gorro a la casa... comença l'estres.... finalment puc deixar les coses a boxes i pugem a dinar una mica de pasta i pollastre, aquest any no tinc molèsties d'estomac i sembla que aquest any això no serà un problema... descansem una mica i cap a la platja.

Natació

Ens fiquem a l'aigua a esclafar... collons que freda que està l'aigua... i a veure la sortida de les noies.

A la platja parlo amb el Jodri i la Blanca, que es el primer cop que venen, li dono algun consell a la Blanca que té una mica de por de no passar el tall de la natació.

Anem a la sortida, nervis inicials a flor de pell... tenim 2900 metres per davant... amb un mar bastant mogudet, ens han dit que hi ha ones de 2 metres... sortida com sempre per l'esquerra, intentant obrir-me per no rebre cops... però es veu que hi ha mes gent que pensa com jo i em trobo enmig d'un grup que no em deixa nedar tranquil, m'angoixo una mica... intento apartar-me dels grups i dels cops, però estic mes estona intentant evitar això que nedant, faig alguns glops d'aigua salada i finalment decideixo anar cap a la dreta, aquí tinc mes espai, però al poc torno a trobar grups que em tapen i no em deixen nedar llarg... aquest any no he entrenat la natació i se que el meu temps serà pitjor, però curiosament es veu que això d'anar esquivant gent al mar  m'ha entretingut i tinc la sensació de que la natació s'ha fet curta... en encarar la platja de Zarautz començo a veure les ones trencant i em dic, tu tranquil i procura surfejar les ones... així ho faig però a la tercera ona que surfejo en ve una darrera que em rebolca i em fa perdre de vista el cel i la terra... osties, com surto d'aquí... i com que no hi ha gaire profunditat decideixo caminar i anar xino xano fins la bici... m'agafa rampa als bessons, però procuro estirar la punta dels peus i sembla que es passa... veig a l'aigua a socorristes ajudant a treure triatletes de l'aigua... joder... això mai ho havia vist... miro en Garmin i veig que he trigat mes o menys el temps de l'any passat...(cal entrenar tant la natació???)

Bici

La sortida de l'aigua és espectacular, hi ha molta gent animant, quina passada,passo per sota les dutxes intentant treure'm la sorra i la sal del cos.

Agafo la bici i a gaudir de 81-83 kms en bici pel pais basc... ;-) la primera pujada a Meagas procuro apretar una mica, miro les gomes de la bona sort que porto al manillar i em donen força i em fan somriure ;-) vull fer les dugues voltes de 30 kms en dos hores així després tindré temps de sobres per anar als murs de Aia o com diu el Eneko Llanos, la zona de repechos... jajaja quin crack.

em trobo bé a la bici, tot i que com sempre m'avança moltissima gent en bici, no passa rés, jo a lo meu ;-) primera volta en menys d'una hora... ostres, potser he apretat massa... l'arribada a Zarautz es espectacular, el carrer que surt del poble amb tota la gent animant et fa posar els pels de punta... quina passada... surto del poble i paro a l'avituallament a omplir un bidó d'aigua i endevant... la segona volta la passo fent la goma amb una noia, una tal Ainhoa, que m'avança a les pujades i jo al pla i les baixades... en algun punt els jutges no em deixen avançar, ja que la moto no es pot apartar...ja tinc excusa... jajaja aquesta Ainhoa em posa una mica dels nervis, per que en comptes de quedar-se a la dreta va pel centre de la carretera... aiiii... arribo de nou a Zarautz, aquesta volta he trigat una mica mes de una hora, començo a notar el cansament... però em queda una hora i quart per acabar la bici així que m'ho prenc amb calma... sortida de Zarautz i començo a veure triatletes corrents... :-O i a mi em queden 20 de bici... mentre pujo veig que baixen els avions(triatletes amb bicis espectaculars)

Aquest any han fet una variant en el recorregut a veure que tal... arribo a la zona de "repechos"(rampes del 16-18 per cent) i em dic, aquest any no baixaré de la bici, com el darrer any que vem passar per aquí i els hi dedicaré la meva pujada a l'Àlex i al Pepe... ;-)

vaig pujant fent eses però bé, sense estress ni patint massa, arribo a dalt orgullós de mi ;-) baixada que no es tant baixada i tornar a pujar cap a Orio, veig que vaig bé de temps, em sobraran 7-8 minuts... 

Cursa a peu

Arribo a boxes i estan quasi totes les bicis a lloc... :-O he sigut dels mes lents... :-O emcalço les Newton i a correr... surto i veig que estic be... potser massa... miro el Garmin i veig que els kms em surten a 4:50... Òscar frena que això és molt llarg... em dic... i efectivament arribant al Malecon de Zarautz estic a punt de enrampar-me, quina por, no vull quedar-me clavat, baixo el ritme i segeuixo endevant... però a la vegada em ve un baixon important, perdo ritme i em sento sense forces... 

El segment de correr és el que menys he pogut entrenar per la inflamació del Laurus i l'artrosi de cadera que va fer que deixes de correr mes d'un mes... de fet he començat a correr el darrer mes i mig... 

La segona volta ho passo malament, però segueixo xocant les mans dels nens, m'encanta fer això... ;-) la tercera volta la començo atrapant al gran Toni Noe, un veterà de mes de 60 anys que cada any ve a Zarautz com jo, aquest any està fort i m'ha avançat al poc de sortir de l'aigua, però ara l'atrapo corrents, li pregunto que li ha passat i diu que no es troba bé, que no pot correr i just encarem el carrer principals i em diu... amb lo fotut que vaig i ara aquesta gent em faran correr... jajajaja bonissim

jo, evidentment penso el mateix... jajaja

Sortint del centre ens podem "escaquejar" i caminar alguna estoneta ;-) els ritmes meus han baixat molt, però com sempre quan començo la darrera volta m'acomiado de la gent que anima i dels triatló... no se si fins l'any que ve... 

l'arrribada a meta com sempre és un plaer i a la vegada un descans... :-) allà em trobo amb tothom, els amics d'andorra, el Jordi, la Blanca, altres triatletes Catalans i just llavors fan l'entrega de premis ;-) al poc arriba el Toni que em dona l'enhorabona i ens desitgem sort i ens acomiadem fins l'any que ve... o fins la propera ;-)

Recollim tot i comença a ploure, fa molt de fred i marxem a casa a dutxar-nos i anem al sopar de l'organització, després a prendre alguna cosa i a dormir :-)

Conclusions

Aquest any venia a treure'm el mal gust de boca dels dos anys anteriors... però no ho he aconseguit, però era d'esperar, ja que fins a darrera hora he estat dubtant si venir i no, els pocs entrenaments feien que no ho veies massa clar, però com diu el Llobet DEATH BEFORE DNF  ;-)

En algun moment i donat la meva artrosi de cadera em plantejo oblidar la mitja i llarga distància i dedicar-me a fer cosetes mes curtetes i gratificant, però ja es veura, fa dos anys pensava en deixar-ho i l'any passat vaig fer L'Ironcat... qui sap... la vida dona moltes voltes... 

potser he de tornar l'any que ve a treure'm el mal gust de boca... jajaja o aprendre a viure amb ell... jajaja

Ah! pels amants dels números aquests van ser els meus... :-O ;-)

458 GOMEZ PAU, OSCAR 151 C.E.PICORNELL- V1M
 0:51:31 (344) Natació
3:00 Transicio 1
3:14:43 (517) Bicicleta
2:44 Transició 2
1:51:01 (463) Cursa a peu
6:02:59 Temps final

Marxa Terra de Remences 2012(Patiment)

Aquest any, com cada any des de el 2005, excepte el 2006 que va ser l'any en que em vaig trencar el tendó d'aquiles, he tornat amb els companys del C.C.Provençalenc a la bonica població de San Privat d'En Bas, on tenim la pensió on dormim el dia abans de participar a la marxa ciclista Terra de Remences.
Aquest any i com a preparació per la Quebrantahuesos tenia clar, en un principi, que faria la marxa llarga de 175 kms i amb aquesta mentalitata em vaig presentar a la linia de sortida.
A les 7:15 amb puntualitat marcada pel capo Carles fem la foto de grup i sortim cap a Sant Esteve d'En Bas. I a les 8 en punt donen el tret de sortida de la Marxa.
Els primers kms, com sempre, la gent va a sac, jo em poso a ladreta i que vagin passant, tinc la sensació de que en qualsevol moment hi ha d'haver-hi un accident i em tiraran per terra... un que és una mica porug... :-O ;-) la cosa es calma quan es comença a pujar el Capsacosta, no tinc bones sensacions, no m'acabo de trobar bé damunt de la bici... m'avancen la Eli i la Neus que porten un bon ritme... com puc arribo a l'avituallament i allà trobo al meu amic, El Pepe, que m'està esperant, fem un mos i cap avall que fa baixada... en un moment de la baixada veig que es queda enrere... l'espero però no ve... i llavors visc el meu moment de gloria... :-O jajaja em poso a tirar d'un grup i arribant a Ripoll agafo el grup de devant... porto a roda a mes de 50 participants ;-) potser he fet massa alardes de força... i ho pagaré més tard... sortint de Ripoll comença el coll Cannes... i jo agafao el meu ritme tranquil, en aquestes que apareix el Pepe... Hombre... que haces tu por aquí... jajaja unes "rises" i seguim endevant, ell fa el de sempre... ahora me quedo, ahora pongo plato y me voy... jo ric de veure les seves "patrañas" distractories... jajaja parem a l'avituallament i fem un mos, allà la Mariona que feia temps que no veia em fa una foto :-)

Quan arribem dalt de Canes ens ajuntem els dos i baixem bastant ràpid, de fet només ens ha avançat un corredor... en un dels revolts m'he espantat per que una furgoneta que pujava quasi choca amb el Pepe que estava fent un ava´nçament un pel temerari... aiiii Pepiño...
Quan arrrivem a Olot, se m'acaven les forces... i encara queda molt... no portem ni 100 kms... em prenc un gel i confio en que em doni forces per seguir... els dubtes de si faig la llarga o em quedo a meta son grans, no em trobo massa bé... però quan arribo al creuament veig que hi ha un ciclista que s'assembla al Pepe que tira cap a Bracons, somric i em dic, doncs vinga... cap amunt...
La pujada del Bracons la gaudeixo i em trobo amb forces, avanço alguns participants i arribo a dalt amb un somriure...fins i tot faig bona cara per la foto... ;-)
faig la foto de rigor i decideixo seguir, de fet ho tenia clar... si arribava a dalt de Bracons acabava la marxa... o almenys ho intentaria...
només començar a baixar comença a ploure a les curves he de frenar bastant per por a caure, la baixada del Bracons no és una gran baixada ja que hi ha algun tobogan una mica emprenyador...
Arribant a Torello ja vaig totalment xop i amb un dolor al beso que no se de que és i em molesta bastant, intento fer estiraments però segueix fent mal... en ple diluvi em trobo amb en Miquel, un home que m'acostumo a trobar en les marxes que sempre fa la llarga... :-) anem junts fins l'avituallament de Manlleu i parlem sobre la Quebranta, de si és dura, de si no... de com afrontar-la, etz... sortim junts però als pocs metres es queda enrere... jo vull acabar tot i que queden mes de 40 kms... la pujada a Can Toni Gros avanço algun ciclista, la cama segueix fent mal, la pluja no para de remullar-nos i la pujadeta suau no s'acaba mai... en alguns moments penso en plegar... però sóc una mica tossut i persistent... i segueixo... per fi arribo a l'avituallament, no em trobo gens bé, menjo alguna cosa, pixo i endavant... llavors apareix la boira i el fred... i jo tot xop... que dec pesar 10 kilets mes... quin suplici... la pujadeta final a Condreu m'acaba de matar... només penso en la baixada i en intentar baixar de 8 hores... cosa que cada cop ho veig més impossible... la baixada final estic mort de fred... m'he posat els manguitos mullats per intentar abrigar-me però em sembla que tinc més fred encara.... vull arribar però entre el fred i el terra mullat vaig poc a poc per no caure... només em faltaria això ara... finalment arribo a meta amb la cara desencaixada... COM HE PATIT... no m'agrada patir tant... i penso que a la Quebranta serà pitjor i no em ve de gust... em començo a replantejar anar-hi... ja veurem.

Ah! per acabar de gaudir del dia el trajecte del pavelló fins a la pensió cau aigua, molta aigua... vaig pedalant i rient sol... això ja és es colmo... jajajja
Quan entro al menjador els companys m'aplaudeixen i els hi agraeixo, per`po estic destroçat i quasi ni em surt un somriure ;-)
Per cert, ja fa un any de l'Ironcat... hi he pensat força aquest dies :-) quins records. :-)

Triatló de Sitges 2012

Diumenge vaig participar al triatló de Sitges després de 5 anys... de fet només hi he participat en dugues ocasions el 2007 i aquest any.
Les diferencies són importants... sobretot en els temps... en el 2007 vaig anar 10 minuts més ràpid... :-O ;-) llavors el vaig fer en 1:09 i aquest any en 1:19... cada any vaig a menys...
I aquell el recordo amb molt bon gust de boca, va ser per mi, el triatló perfecte... per qui tingui curiositat aquí està el post d'aquell any... http://sprintcraig.blogspot.com.es/2007/10/el-triatl-perfecte.html
Aquest any ha sigut diferent... només estic fent bici, i no massa, quasi no corro per l'artrosi de cadera i no tinc gens de ganes de nedar i quasi no hi vaig... tot i així he gaudit molt de la cursa.
Aigua freda de nassos, però quan ja portes 200 metres oblides el fred, he nedat apartat del mogollon, com sempre... m'he obert a la dreta i anar fent, una mica lent però tampoc tant... la bici pensava que m'aniria millor però no ha estat així... les pujades segueixen essent la meva assignatura pendent... com em costa... en aquest circuit has de fer tres vegades una pujadeta i tot i fer-les a plat no he anat ràpid... i la cursa a peu curiosament m'he trobat força bé per lo poc que estic corrent.
Al final content d'haver pogut fer aquest triatló i d'estar pensant ne fer-ne algun mes aviat... potser Mataró.

Corrents pel passeig ;-)

 Amb els Picornells... Jesus fent el gracios...

 Trio calaberas...

 L'albert m'ha guanyat el primer combat... ;-)

Sortint de l'aigua mig marejat del fred...

 Quin estil que tinc... jajjaja

Marxa cilcoturista Rutes del Montseny

Ja fa uns dies vaig participar en la marxa cicloturista Rutes del Montseny i la veritat és que vaig gaudir molt d'aquesta marxa, la qual recomano a tothom.

Em va agradar molt per que els paisatges com us podeu imaginar són espectaculars.

També em va agradar que està bastant ben organitzada i els avituallaments són generosos... que en època de crisi s'agraeix... ;-)

I el més important em va agradar per que va ser un dia d'aquells en que et passa de tot...

Sortida puntual a les 8 amb solet i una mica de vent... als primers kms ja veig que m'ho hauré de prendre amb calma, ja que una tendinitis d'aquiles i una lumbàlgia m'han deixat uns dies al llit sense poder sortir a pedalar... ho noto... el primer ascens el conec... Santa Helena... són 24 kms sense massa pendent, però també bastant continuats... quan arribem al cim les voreres de la carretera estan nevades i fa un fred que pela... els núvols ja han tapat al sol i abans d'arribar a l'avituallament... pssssssss... roda punxada... paro a reparar tranquil.lament, quan ho tinc llest vaig a agafar forces a l'avituallament... on em foto un entrapa de pernil que em senta de meravella... portem uns 60 kms... la baixada i posterior pujada a Collformic són molt bonics, arribant a Collformic m'agafa l'Octavi que ve de fer la llarga... anem xino xano fins el cim i al començar a baixar primer tenim aiguaneu i al final ja es pluja que ens acompanya fins Sant Celoni.

A partir de Sant Celoni em trobo força bé i anem els dos fent relleus, també ens acompanya la judith, que està molt forta, però a les pujades es queda una mica, finalment ens diu que marxem i així ho fem... arribant a Granollers ens torna  a ploure i fem els darrers kms sota la pluja... :-)

Quan arribem ens trobem a la Neus, la parella de l'Octavi que està amb el trofeu a la noia mes jove :-)

Dutxa, menjar un parell d'entrepans i cap a casa... :-)

Una bona matinal molt agradable i que va  acabar millor del que em pensava :-)

Propera parada Triatló de Sitges Sprint.

Marxa ciclista Ports del Maresme 2012

Diumenge passat vaig anar a Arenys de Munt a participar en la primera edició de la marxa ciclista Ports del Maresme.

Vaig anar-hi amb l'Àmic Alberto Gómez, un triatleta històric del Triatló Prat :-) vem anar molt aviat, ja que la marxa començava a les 8 del matí... en el trajecte l'Alberto em va comentar que li agradava matinar per fer activitats esportives... jo li vaig dir que a mi també... però no tant... ;-)

Arribem i ens trobem a un altre amic... l'Àlex... que estava mig adormit dins del cotxe... ;-) sortim agafem els dorsals i ho preparem tot...

A les 8 en punt es dona la sortida... els primers kms es fan a velocitat suïcida... pel meu gust... baixada fins a la N-II i després a fondu fins Sant Pol... jo deixo passar als que tenen presa... en un principi la meva idea era fer la llarga... 140 kms... primer port del dia... Condreu... aconsegueixo enganxar-me a un grup i anem pujant bastant tranquilets i compactes... però a la baixada es trenca el grup i jo em quedo amb un grupet de 5-6 unitats... un d'ells ens porta ràpid fins a Canpins on hi ha l'avituallament... agafem alguna coseta i cap a Santa fe... una pujada d'uns 20 kms que no són massa durs però que no s'acaba mai i a sobre el final és quan pica més... al cim hi ha un avituallament que paro a agafar forces... la pujada se m'ha fet molt dura i estic trinxadet... encara queden 70 kms... començo a dubtar... quan sóc a dalt penso en el Pepe, ja que ell sempre em deia que no arribaria a dalt del turó de l'Home i quasi hi he arribat... ;-) 

La baixada és força perillosa, el terra és humit... vaig baixant i quan estic al km 80 veig que no em queda força... estic fos, l'error ha estat, crec, falta d'alimentació... em prenc un gel i segueixo, al km 90 és quan he de decidir si faig la llarga o la curta... com que no ho veig gaire clar decideixo fer la curta... 

Veig a un noi que està parat a la vorera, li pregunto si el puc ajudar, em diu que li cal una càmera amb vàlvula llarga... per sort la que porto de recanvi ho és. li dono per que en tinc un altre ;-) segueixo... se m'enganxa un noi a roda... em diu que el disculpi però no em pot donar relleus, diu que te rampes... arribem al darrer avituallament i prenem un got de coca cola i fruits secs... sembla que m'he recuperat... surto cap al darrer port... un altre cop el Condreu per arribar a meta... els primers kms els faig alegre, em noto bé, però al final ja vaig petat un altre cop... pujo com puc i entro a meta, content però molt cansat... falta molta feina per anar a la quebranta amb mínimes garanties d'acabar.

Quan arribo als pocs minuts arriba l'Alberto que si que ha fet la llarga i a sobre molt fort... com està el company... :-) Mengem una mica de pasta que ens dona l'organització xerrem una estona amb els companys del Prat de l'Alberto i cap a casa ;-)

Aquesta setmana m'han donat una mala notícia... segons un metge, pot ser que tingui desgast de cadera i segons com surtin les proves potser m'han d'operar... perilla la temporada, amb el que m'havia costat motivar-me...no ha estat una bona setmana... em faig vell... el cos comença a fallar... és dur d'acceptar... bé, no em precipitaré i esperaré a veure com surten les proves.

Mitja de BCN 2012

Diumenge passat vaig anar a correr la mitja de Barcelona, en principi no tenia dorsal, però la companya de l'equip, la Femke, una noia Holandesa em va cedir el seu ja que ella no es veia amb ganes ni forces de fer la cursa i jo encantat vaig aprofitar la oportunitat de correr una mitja més :-)
Vaig quedar a les 8;20 amb el Felix, company de club i el Pedro company de feina, que afrontava la seva primera mitja i que va poder acabar-la molt dignament ;-)
Jo ja vaig estar pensant el dia d'abans en sortir corrents de casa, anar fins la sortida fer la mitja i tornar corrents... i així ho vaig fer... en total vaig correr 34 kms... per ser la primera tirada llarga de l'any  no està malament... ;-)
De bon matí baixant el paral.lel vaig recordar que l'any passat vaig anar fins a la sortida amb l'Alex, el meu amic... i el vaig trobar a faltar.
Arribo, em trobo amb els companys i anem cap a la sortida, el Felix i jo ens posem al final dels dorsals blaus... error, ja que després va ser missió impossible avançar llocs, de la gent que hi havia i en bastants moments ens vem veure frenats per grups de gent que anaven mes a poc a poc...
Els primers kms els fem lents pel motiu que us he comentat, el dia es fantàstic, sol, bona temperatura, perfecte... el anar frenats ens permet anar petant la xerrada i riem mentre correm... cap al km 7 comencem a apretar, tot i que seguim fent broma i rient... avancem a alguns corredors amb la samarreta d'Amsterdam i comentem la jugada de com els hi va anar, coincidim que aquell dia a Amsterdam feia un dia molt semblant...
Baixant la Diagonal mica en mica deixem de parlar, el cansament i jo que vaig augmentant el ritme fa que la cosa ja no sigui tant relaxada... en el km 16-17 el Felix em diu que tiri que ell ha d'afluixar, jo tiro, vaig embalat i amb ganes, em sento fort... vaig a 4;30 el km... avanço a molta gent, he d'anar esquivant a uns i altres fins i tot he de parar algun dels retalladors que s'abraona sobre meu... quins collons.... vaig veure a molta gent retallant... això és un reflex de la nostre societat???  doncs quina societat de merda... jo veig igual als que retallen que als que es dopen... tots dos fan trampes... ja s'ho faran... jo a lo meu... ;-)
Arribo a meta content i satisfet de la cursa... anant de menys a més amb força bones sensacions, llàstima que la cadera es segueix queixant... que hi farem... a veure si l'acabo d'arreglar...
Espero al Felix, ens acomiadem i cadascú cap a casa seva... ;-)
Un altre Mitja al sac... la propera la de Montornés el dia 11... i a seguir pensant si faré o no la marató de Barcelona... :-) potser si... potser no... qui sap... ;-)

Mitja Marató de Gava 2012

Avui he tornat a correr la mitja marató de Gava i ja van uns quants anys... de fet va ser la meva primera Mitja Marató... l'any 2001... aquell dia recordo que van venir a veure'm correr els meus pares i la Nura, la meva gossa... aquell dia va anar tot força bé... però al final vaig petar i vaig patir molt... però com sempre... fins ara... la vaig acabar, crec que vaig fer 1:50 i vaig passar els 10kms en 47 minuts... evidenment la inexperiència va fer que sortis massa fort... tinc força records d'aquell dia...

Al 2004 vaig fer la meva millor marca que crec que no podré superar mai... 1:30... qui sap... aquell dia el 10mil el vaig creuar en 44 minuts... anava sobrat... quins temps aquells... era abans de trenacar-me el tendó d'aquiles...

Avui sabia que patiria per que tot just fa un més que estic corrents després de la darrera lesió... però em venia de gust correr una mitja... la meva idea inicial era correr suau al principi i si tenia forces apretar al final... però no... he sortit amb el globus d'1:40... desseguida he pensat que aquell ritme era massa fort per mi avui... ahir vaig entrenar molt... així que he baixat el ritme... llavors m'ha agafat el globus d'1:45... hi havia molta gent... ufff no, no vull anar amb tanta gent... i he apretat una mica... anava mirant mes les pulsacions que el ritme que portava... anava marcant els kms per sota de 5 en 140 pulsacions... mica en mica les pulsacions anaven pujant... passo els 10 kms en 49... vaig bé per baixar d'1:45... però les pulsacions ja estan a 145... se que més de 150 es patir... però ara ja estic amb el pensament de baixar d'1:45... error... al km 10 em prenc un gel... que soposo que m'ha donat energia per aguantar el ritme uns kms mes... en el 16 penso que només queden 5... vaig patint una mica... les pulsacions ja estan a 150... no em queda massa benzina... la tornada a Gava per la carretera es el pitjor... vent gelat de cara...intento posar-me darrera de corredors que em tapin el vent però sóc molt gran i quasi no noto que em parin el vent...  es realment horrible i a sobre les cames ja no van... costa seguir... km 18 uffff aquí ja si que vaig petat... però veig que aguanto el ritme a 5 i poc... veig a l'Alberto que anava en bici... em pregunta que tal i tot just li puc dir que tinc molt de fred... km 19 arribo a Gava...penso en parar a recuperar... però no...  segueixo... les pulsacions per sobre de 155 ...porto 1:33... calculo ràpid... 2 kms a 5... 1:43... però estic moooolt cansat... baixo el ritme força... arribant al 20 pugem la rambla de Gava... aquest recorregut m'agrada per que hi ha gent animant... just arribant a l'estadi m'avança el globo de 1:45... no el puc seguir i entro 30 segons darrera d'ell... ufff quin descans poder caminar... :-) 

Em tapo el cap tinc molt de fred... faig cua per un powerade, una pera, platan i aigua... parlo amb el Josep, un company de Picornell que també ho ha passat malament... però tots dos estem contents d'haver acabat patit i gaudit de la cursa... 

Recullo les coses al guardaropia, m'abrigo i vaig cap al cotxe... la idea era fer bici després de la mitja... però tinc molt de fred i fa molt de vent... decideixo gaudir del sol, escalfar-me i marxar cap a casa.

Estic content del temps que he fet i per que quasi no he tingut molesties corrents

Vaig curt de kms i tot just fa una setmana que estic rodant per sota de 5... això de lesionar-se és una putada per que no pots mantenir una progressió i no pots fer tot el que voldries... però per sort ara puc entrenar i estic gaudint un altre vegada de l'esport... ah! i patint... per que després el meu amic Àlex em digui que no se patir... si lo d'avui no ha estat patir, ja no se el que és... ;-)

A falta d'alguna foto d'avui poso aquesta d'Amsterdam... ;-)

•