Els companys es lleven aviat per anar molt d'hora a la sortida, jo els vaig dir que em despertaria mes tard...però veig que tot i despertar-me una mica mes tard puc marxar amb ells i ho faig. Al tancar la porta no veig que les claus són dins... l'Ensenyatus em fot una bronca una mica desmesurada però com que ja el conec no li faig massa cas...
Marxem cap a la sortida comentant com farem la carrera... a l'arribar perdo de vista a l'Alberto i al Xavi, l'Andreas em troba una mica mes tard i ens fem la foto del abans ;-)
Donen la sortida però com que estem una mica endarrere sortim uns 10 minuts mes tard o això calculo.
La sortida és ràpida i en pocs minuts estem passant pel mig de Sabiñanigo on hi ha moltíssima gent animant-nos :-) entrem a una autovia on l'amplada fa que cadascú vagi al seu ritme, com a la remences em passa gent que va molt de pressa... jo m'aparto a la dreta i els deixo passar... abans d'arribar a Jaca veig la primera ambulància i un payo a terra sota una manta tèrmica... aquest ha acabat aviat penso i també em dic que no m'extranya amb les velocitats d'alguns impossible que no hi hagi accidents...
Passant Jaca entrem a una zona on la carretera comença a picar cap a munt, no massa però ja es nota, vaig pujant al meu ritme, xino, xano... això és molt llarg Òscar... quan estic pel km 40 tinc temptacions de fer marxa enrrere... :-O de fet veig un parell que ho fan... paro a una font a agafar aigua i segueixo... al poc arribo a una zona molt bonica, aquí es veu que ja som al Pirineu, pirineu... estic a punt de parar a fer una foto, m'encanta el paisatge, però finalment decideixo seguir endevant, ja la buscaré per internet, em dic ;-) i just dir això arribem al primer avituallament, uffff menys mal... ;-) paro i sense separar-me de la bici, m'han avisat que aquí roben les bicis als avituallaments... agafo coca cola, menjo platans, figues, un entrepa, agafo algun gel i surto a fer-me la primera foto ;-)
Vaig bé, em dic... i començo el millor record de la marxa... :-) que és la baixada del Somport... mmmmm quina passada 40 kms baixant a sobre cap al final fem un grupet que anem la mar de bé, de fet tinc ganes de pixar però no ho faig per no perdre el grup... a les baixades puc gaudir de la Pinarello, es rigida, s'embala i l'he d'anar frenant, quin gust, en alguns moments em poso a 70 kms per hora però freno... sempre que passo de 70 kms hora passa per la meva ment l'idea de que si hi ha una pedreta a la carretera em fotre una nata impressionant... :-o ;-)
Al final de la baixada hi ha un altre avituallament, torno a parar ja que ara ve el plat fort de la Quebranta... o no... el Marie Blanc... agafo una mica de menjar, sempre amb la bici entre les cames i cap amunt... en aquest punt paro el mòbil ja que al estar en territori Francés tinc por que al no desconnectar el transit de dades m'arribi una factura sorpresa... ;-o
Per on passem recordo llocs que he vist per la tele veient el Tour, la casa on indica l'inici del port del Marie Blanc i jo ara estic en aquest indret, torno a voler parar a fer una foto, però tampoc vull estar-m'hi tot el dia... i tiro cap amunt... :-9
Començo a parlar amb un basc, de Bilbao em diu que és, també és la primera vegada que ve a la Quebranta, li explico per sobre el triatló de Zarautz i parlant parlant arribem a la zona dura i el deixo enrrere... aquests 4 kms finals són molt durs, jo vaig xino, xano, avançant a gent i veient com molts baixen de la bici suposo que anar dels últims te l'avantatge que hi ha menys gent a la carretera i no tens aglomeració de gent.
Pujant vaig pensant, va Òscar, que això no és tant dur com les rampes d'Aia, va que tu pots... i a la vegada em dic... si, però això és més llarg que Aia... i amb els pensaments aquests i d'altres com que al caure la primera gota de suor al quadre ja he batejat la bici ;-) en el Marie Blanc :-) bonic lloc per batejar-la :-) també penso en que m'he deixat les gomes que porto al manillar que em donen bona sort, però aquesta vegada tota la bici em dona bona sort :-) arribo a dalt del port i com no paro a fer fotos :-)
Faig paradeta a l'avituallament, que per cert he de dir que els voluntaris fan una feina espectacular i et donen tot el que els hi demanes, un 10 per l'organització, aquí veig a gent asseguda a terra, altres xerrant i penso en els que han passat davant, quasi sense parar... que diferent manera de viure l'esport i en concret aquesta bonica marxa ciclista ;-)
Sento que diuen que encara queden unes 300 persones per darrera... i penso en que vaig dels últims :-O ;-)
Pujo a la bici i segueixo... ja porto uns 110 kms... baixada fins a peu del Portalet, aquí també em venen imatges de llocs que he vist per la Televisió, la baixada del Marie Blanc, m'encanta poder ser aquí :-) somric i segueixo baixant.
Quant arribo a la zona del pla surt el sol, fins ara havíem estat enmig de núvols i boira fresqueta, ara torna el sol, girem a la dreta i comencem a pujar el Portalet, en aquest lloc hi ha gent animant, Francesos la majoria.
Comença el Portalet... els primers trams són suaus i jo que em veig amb forces i animat, ja que penso que lo mes dur ha passat pujo amb alegria... avanço a un grupet que al veure'm passar un li diu al company cridant... NO LE SIGAS, NO LE SIGAS... jajjaa mai havia sentit això referint-se a mi... jajaja després penso que potser hauria d'haver-me quedat en aquell grupet... ;-) els primers kms passen ràpid però se que això és molt llarg 29 kms... quan arribo al 15 paro a l'avituallament i noto que ja vaig justet de forces apart tinc calor, molta calor, em molesta el coll del maillot... segueixo pujant, hi ha racons molt bonics... ara si que ja no em plantejo parar a fer fotos... vull arribar a dalt... paró en una font a refrescar-me i a omplir el bido d'aigua, ara les estic passant putes... falten 9 kms... joderrrrrr...
Quant surts de la part boscosa i entres a la part d'alta muntanya veus els mítics túnels que també he vist per la TV, m'encanta ser aquí... ufff però l'aigua que baixa de les muntanyes em fa pensar en fotre'm a sota per refrescar-me... ara és el pitjor moment que estic passant... i finalment paro en una de les fonts naturals, allà em trobo a un Argenti que em diu que està fresqueta... quasi sense esma per contestar em trec el maillot, buido les butxaques em remullo el cap mullo el maillot me'l torno a posar, ara si fresquet deixo gels i altres coses que portava a les butxaques i torno a pujar a la bici que per cert ja he decidit el nom... es dirà FuriOCA :-) jajjaja
Quan falten 4 kms paro a fer fotos i agafar alè per acabar de pujar...
Finalment arribo al cim del Portalet :-)
Bé, arribats aquí penso que això ja està fet... :-O li envio un watsap a l'Alberto ja que se que ell ja ha acabat i no vull que pateixi per mi ;-)
Em queden 50 kms i hauré assolit aquest repte que és important per mi :-)
Baixada cap a un poblet que ara no recordo el nom i carretereta cap a la Hoz de Jaca :-)
a la baixada parlo amb un maño que em diu que feia temps que no participava i que ara no pot entrenar, jo per seguir amb les excuses li dic les meves :-P ;-) comença la part dura de la Hoz de Jaca, els dos darrers kms... i el maño es queda enrrere... pujo i arribo a dalt no sense esforç, però el final està tant a prop que m'hes igual... arribo a dalt i fan moltes fotos ;-)
Entro a meta exhaust però molt satisfet, desseguida veig a l'amic Alberto que em ve a felicitar, quina alegria!! i em facilita la resta de coses... m'acompanya i m'espera tranquil·lament mentre jo recullo la medalla, me la graven i agafem el menjar que ens donen, anem al cotxe i marxem a l'apartament on em dutxo, sopo alguna cosa i veiem el partit d'Espanya-França... jo destemplat i amb una mica de febre... de l'esforç realitzat :-)
Potser algun dia hi torno a la Quebrantahuesos :-) ha valgut la pena venir fins aquí.
