Nadal a Menorca

Aquesta és la meva foto del fons de pantalla... :-)

Un dia ventós però radiant.

Sa torreta i Favàritx.

L'illa d'en Colom.

Un altre racó ple d'encant.

Foto d'Es Grao des de Cala'n Vidrié... amb barca perduda.

El pont anegat, ha plogut molt i S'albufera està plena.

Els pantalans els han arreglat aquest hivern.

Aquest any el Vive menorca va molt bé.

Vaig anar a veure un partit de basquet... :-)

Vista de la badia des del Terrat.

Van venir a arreglar l'antena i vaig aprofitar per pujar al terrat... :-)

He estat moltes estones devant de la llar de foc... quina pau.

Plaça Bastió de Maó.

Sa plaça de s'Ajuntament.

Fornells visita inevitable... :-)

Ja he tornat i no sabeu el que m'ha costat tornar... s'estava massa bé aquest any a l'illa, bé, com sempre... aquest any he trobat molt poca gent i parlant amb altres persones de l'illa coincidien amb mi que sembla més buida que altres anys... la Crisi?? no ho se però s'estava molt bé amb tant poca gent... tot el contrari que Barcelona.

Durant aquests dies he estat fent d'ermità com ja vaig escriure en l'últim post i la veritat és que m'ha sentat molt bé, he estat pensant en les coses que m'han passat aquest any, en el que he gaudit i en el que no ha pogut ser, en les ilusions i les desilusions i tot això pasejant per una illa que m'enamora, que miri on miri em sento a gust i en contacte amb la natura i la terra... és curiós però una vegada una persona em dèia que les coses que més enganxen en aquest món i de les que més ens costa allunyar-nos són les persones i la terra i penso que té molta raó per que a mi em passa amb Menorca i amb altres llocs del meu entorn on he viscut coses importants de la meva vida... per que deu ser això?

Bé, he pogu veure moltes pelicules, us recomano si no l'heu vist Gran Torino de Clint Eastwod, et fa pensar en la vellesa, en la inmigració, en la violencia... en les pors. i he llegit un llibre que també m'ha encantat i que també us recomano; Las voces del Desierto de Marlo Morgan... et fa pensar en el que és realment important a la vida, en lo que ens aferrem a les coses materials, en filosofies de vida diferents... bé en moltes coses.

I també he caminat molt, de fet l'últim repte de l'any va ser una caminada de 5 hores que quan en tingui ganes us en faré un resum.

Ah! molt important he estat amb la meva yaya Menorquina, na Juana, una persona encantadora, que l'any passat em va dir que aquest any ja no hi seria, però si que hi era i he compartit estones molt agradables amb ella.