ESPECTACULAR!!

Jajjaja no us penseu que ho dic per la meva marca a la Marató, el títol del missatge clar, ho dic per tal i com va anar el viatge i tot el que he viscut durant aquest cap de setmana... :-)

Divendres surto cap a Florència en avió,marxem l'Antonio, el bucanero del Prat...o l'exorcisti.. jajja i jo. Al fer l'aproximació, turbulències... no vegis com es movia el bitxo... mig marejats arribem a la ciutat, plou, montem l'estant a la fira del corredor, l'Antonio anava a promicionar la marató de BCN. Per la nit vem anar a sopar a un bufet lliure de l'organització... boníssiiim, m'inflo a formagio parmesano... :-)

A l'acabar el company em diu..."anem a fer una volta per estirar les cames?" a mi em sembla bé i anem a caminar, ell que ja havia estat varies vegades a la ciutat m'ensenya els llocs més emblemàtics...primer ESPECTACULAR,els monuments les plaçes, els edificis...em va encantar la ciutat, per cert el primer que vaig voler anar a veure va ser "Il ponte Vechio"... :-) Després de la ruta turística vem caminar una mica més... :-((

Dissabte pel matí surto a fer un vol després d'esmorzar al bufet lliure de l'Hotel, busco una piscina i entro a fer uns metres... la piscina de 50 metres, sense sureres, i tothom nedant els 50 sense parar, però això si havies d'anar esquivant a la peña... uuueeee... vaig practicar tècnica de nadar amb el cap fora l'aigua pels triatlons... :-)

Al acabar vaig a fer un relleu a l'Antonio a la fira per que pogués dinar, quan torna marxo a voltar per la ciutat, però plou, em mullo una mica de totes maneres faig un bon passeig, en arribar a l'Hotel surto a correr 20 minuts, torna a ploure... brrrr.

Arriba l'Alberto també del Prat Triatló... primera xerradeta interesant, ens posem al dia de les nostres respectives vides... bé, dels últims dies.. :-) anem a sopar, m'expliquen mil i una aventures del mític i bon company Victor Dobaño... :-) marxo a dormir ells van a fer una copa... jo ja estic una mica cagat - nerviós... no para de ploure, fot fred, he de correr una marató, l'aquiles encara dona pel sac... ui,ui,ui... sopar boníssim... o millor dit un altre ESPECTACULAR... :-) "tripe a la firenze" a mi em va sentar bé però al company Antonio no... jajajja duarnt bona part de la nit va estar fent uns sorolls molt raros... :-) al final ja no pot més i ha d'anar a vomitar, l'exorcisti ens ha visitat... jajaja resumint entre que no podia dormir i l'exorcisti, vaig passar la nit del lloro... a les 6 baixo a esmorzar i a les 7,15 agafo l'autocar amb els corredors elite... jo tenia "il petorale 62" i marxo amb els keniates a un estadi a prop de la sortida on podiem escalfar i estar en uns vestuaris amb calefacció, aquí vaig compartir l'estona amb el Pau Zamora, germà del admirat Marcel Zamora i un altre noi que ara no recordo com es diu... uns atletes amb temps pels voltants de les 2,30 en Marató... uns pros que per cert em van ajudar en algunes cosetes i amb bons consells, gràcies Pau.

Mentre esperem a que sigui la hora alguns keniates es foten a dormir... i també vem veure uns potets sospitosos a la paperera... :-O quan falten deu minuts i caient la del pulpo pugem corrents amb els cracks cap a la sortida, entrem a la zona vallada de cap de cursa... un altre ESPECTACULAR... :-) per uns instants vaig flipar amb el tema pros, elite's... jajaja PUM!!! sortida de la Marató.

Rapidament m'aparto a la dreta per que puguin passar els corredors de veritat... :-) vaig al meu ritme, primer km a 4.50... anem bé... km 2 m'estic pixant... em pixo sobre?? no, no... paro i pixo en uns arbustos... perdo un minut, no passa res... seguim, segueix plovent... però al km 3-4 para de ploure i m'agafen els globus del 3:30 jo m'enganxo a ells, però van fent força canvis de ritme, un km a 4,40 un altre a 5,08... no se no em convenç el tema però vaig bé i segueixo amb ells... veig a l'Antonio i a l'Alberto al km 10 els saludo i els hi dic que vaig bé, endevant... van passant els kms, vaig bevent aigua, sals i té, al km 14 em prenc el primer gel, em senta bé i sembla que recupero energia, passo la mitja en 1.44 l'Alberto i l'Antonio començen a correr amb mi, m'animen, fem broma i sembla que la cosa va bé, l'Antonio posa en pràctica la seva tàctica i jo el segueixo... fa que adelanti als dels globus i que agafi una distància important d'ells, arribo anar 1,50 per sota del temps previst, aquesta serà la meva renda i hauré de regular-la... passem per el costat del duomo, per un zig-zag... la gent cridant, animant... BRAVI, BRAVI... DAI,DAI.... ESPECTACULAR.... S'HEM POSA LA PELL DE GALLINA... seguim endevant, l'Antonio i l'Alberto em van a buscar la veguda als avituallaments, jo vaig bé, van passant els kms... arribem al km 31 i entrem en un parc... primer moment xungo, la travessia del Parc... no s'acava mai... en aquest moment començem a avançar a molta gent que ha petat... "cadaveres" segons l'Antonio... jo tinc por de no convertir-me en un d'ells...fem uns 4 kms cap endevant donem la volta i cuatre cap endarrera... quan sortim del parc ja estem al 37 vaig fotut... arribem al 38 i m'agafa el globus del 3:30 mecagum la puta... pro si ja no puc més i encara falten 4 kms... quin horror, 20 minuts... i estic fós... com ho faré??? L'Antonio m'anima a crits, l'Alberto també, no paren cap dels dos, m'ajuden els seus ànims però no puc més... joder que m'enfonso... però segueixo endevant... el temps no passa, ni els kms tampoc... merda, no puc deixar de lluitar, ara que ja he arribat fins aquí... però no puc més... apretem, bé, l'Antonio em fa apretar, jo intento seguir-lo, però vaig molt malament... "ahora hay que poner los ojos de Tigre"... diu ell... i jo apreto les dents i el segueixo...l'Alberto tota l'estona al meu costat... arribem al 40 ufff encara falten dos... deu minuts.. es una eternitat per mi en aquests moments... però segueixo... primer crit a l'Antonio, m'emprenyo amb ell pk em posa nerviós el que diu, com m'ho diu... el cable de la mala llet fa xispes... segueixo apretant les dents... arribem al 41 i veig que l'hem fet en 4,45... QUÈÈÈÈ?? ANTONIO ERES UN CABRÓN!! SI NOS SOBRA TIEMPO... PK ME HACES IR TAN RÀPIDO??? li dic cridant... miro el crono i veig que porto 3:24... m'emprenyo i baixo el ritme... i penso quan arribi a meta si estic per sota de 3:30 em paro i fins que no faci 3:30:01 no entro a meta... realment em vaig creuar molt... segueixo corrents com puc, intento trobar un ritme còmode però o deixo de mirar endarrera per veure on està el globus tinc un petit marge veig el km 42... on es la meta??? a L'Alberto que no portava dorsal el paren i no el deixen passar l'Antonio ve darrera meu i entra al meu costat a meta... 3:29:25.... uuuuaaaalaaaaaa quina passada ho he aconseguit ... ESPECTACULAR... tinc un gest lleig que es apartar el braç de l'Antonio quan em ve a felicitar... estic destroçat... m'arrepenjo a una barana a recuperar-me... em falta l'aire... no puc , ni em vull moure, em fa mal tot el cos... em repeteixo que no vull patir d'aquesta manera mai, mes... veig a l'Antonio i li demano disculpes, em sap greu, se que m'he creuat i li he fet pagar en ell... no està bé, ell ho ha fet per mi... marxem a recollir la medalla, just avans veig a un tio amb la senyera, li crido... eeeiii Català... i vaig a fer-me una foto amb ell... :-)

Estic content per mi, però a la vegada crec que no val la pena patir tant fent esport... que és una cosa per gaudir... l'eterna lluita interna...

Tarda de relax a l'Hotel i al vespre sortim a sopar... boníssim... camentem la jugada relaxadament i riem del que hem viscut, m'encanta explicar les batalletes esportives... i tornem a l'hotel a dormir, avui no hi ha hagut Exorcisti... :-)

Dilluns pel matí tornem cap a Barcelona, amb la maleta plena de records i d'una experiència inoblidable... :-)

He d'agrair a l'Antonio i a l'Alberto la seva ajuda sense ells segurament ni ho hagués intentat ni ho hagués assolit...