IRONCRAIG

Valoració Any 2011

2011-12-22T21:40:00.000+01:00

Costa fer un balanç positiu de l'any quan un està lesionat des de fa més de un mes... per que com sabeu quan un està lesionat no només ho fa físicament... també psicològicament... però intentaré fer-ho...

De fet aquest ha estat un any en el que he gaudit molt de l'esport... i per mi això és el més important, independentment dels resultats i des números... (això sempré ho dic però a vegades em costa de creure... :-) )

L'any va començar com quasi cada any... vaig fer mitges maratons, moltes... Sitges, Barcelona, Granollers, Gava, Mar i Murtra a Blanes... totes en el camí cap a la Marató amb l'Objectiu clar de baixar de 3hores i 29 minuts que tenia a Florència...

M'ho vaig passar molt bé preparant aquesta cursa amb els companys de l'equip, vaig gaudir dels entrenaments i de fet guardo millor record d'aquests que de la Marató en si... ja que la Marató no va anar massa bé... de fet ara amb el temps crec que vaig arribar sobreentrenat, crec que no vaig descansar prou o que no vaig poder assimilar els entrenaments i això va fer que al km 30 hagués de caminar... com que sóc una mica tossut vaig acabar-la...

Després van començar els entrenaments pel gran objectiu de l'any... L'Ironcat... el meu primer Ironman... i qui sap si el últim... :-)

Van ser moltes hores d'entreno en solitari, en les que vaig gaudir i vaig patir... d'altres les vaig fer amb els companys de l'equip, les menys i d'altres les vaig fer amb el admirat jordi Vilardaga, que va ser qui em va guiar en aquest objectiu.

I si, per fi ja puc dir que sóc Ironman... :-) i la veritat és que va anar molt bé, millor del que mai hagués somiat i vaig ser molt feliç aquell dia.

Després van venir els triatlons d'estiu... vaig començar amb Zarautz, que per segon any consecutiu ho vaig passar força malament, ja que no m'havia recuperat del Ironcat, ni d'un trencament fibrilar al besso dret... si aquest any que ve hi torno aniré a fer una bona cursa... també vaig patir per que no portava la bici ben entrenada... de fet aquest any ha sigut un dels pitjors a nivell ciclista... que de fet és el meu punt més feble...

Després Pont de Suert, que va anar regular i per acabar els triatlons vaig fer Banyoles que feia temps que no hi anava i va anar pse, pse... em quedo amb lo bo d'haver pogut fer totes aquestes competicions, ja que l'any 2010 no vaig poder fer-ne tantes...

Quan van acabar els triatlons volia fer un altre Marató i vaig buscar on podia anar i Amsterdam va ser el lloc escollit... La preparació en aquest cas la vaig fer pel meu compte... Vaig fer només una mitja... la de Menorca on vaig gaudir molt també...

Entrenos sol i amb la meva autoplanificació... vaig arribar al dia de la prova que no sabia com aniria la cosa... tenia ilusió però no sabia com respondria el meu cos... així que vaig sortir amb un signe d'incògnita damunt del meu cap... :-) i va sonar la flauta... vaig fer la millor marca personal... un 3:27 que em va saber a gloria, ja que vaig anar en tot moment sobrat i regulant l'esforç... i al arribar vaig gaudir del moment moltíssim :-)

I després vaig voler seguir corrents però el meu cos va dir que ja n'hi havia prou i tinc un isquio que no se si està contracturat o trencat... amb el temps millorarà, segur, però ara toca la pera...

O sigui que acabarem l'any fent repòs... :-( :-)

Aquest any també hi ha hagut una bona notícia... que és que he començat a correr amb unes bambes que m'encanten i tot i les lesions he pogut fer tres Maratons i un Ironman... i no culpo a les bambes de les meves rotures del besso i del Isquio... de fet lo de les meves rotures fibrilars, sempre m'han acompanyat... malauradament... l'any passat en vaig tenir també dugues amb altres sabatilles...

Bé, aquestes bambes m'encanten i son molt còmodes per correr i a sobre he millorat els meus temps... que més puc demanar?? que em patrocinin... jajajaj Moltes gràcies Newton Running ;-)

L'any que ve no pinta massa bé, ja que segueixo desmotivat i sense reptes a la vista... però soposo que mica en mica aniran sorgint...

Bon Nadal i Bon any a Tothom.

Amsterdam 2011 MMP

2011-10-27T19:53:00.001+02:00

Ja quasi fa dugues setmanes però el record de la Marató d'Amsterdam segueix molt viu i present en la meva memòria i les bones sensacions perduraran per la resta dels meus dies...

Havia entrenat força, pel meu compte, procurant fer entre 50 i 60 kms setmanals, fent cada setmana una tirada llarga d'entre 20 i 26 kms... no vaig fer cap tirada de 30-32 com alguns recomanen... vaig tenir una contractura al besso un parell de setmanes abans del gran dia, que el company i amic Ricard es va encarregar de posar a "puestu" vaig correr la Mitja de Menorca una setmana abans gaudint molt de la prova també... però en cap moment pensava que aquesta Marató m'aniria tant i tant bé...

Potser per alguns el meu temps no és massa bo o fàcilment assolible, però per mi ha estat una lluita guanyada i sobretot i per mi el més important... es que he gaudit molt de la prova, he disfrutat entrenant i corrents, sobretot corrents el dia de la Marató :-)

Els dies abans van venir marcats per el robatori de la cartera que em va deixar sense diners i sense documentació, cosa que vulguis que no em va destorotar una mica... però per sort tinc amics i gent molt maca que em van ajudar desseguida que van saber el que m'havia passat. Finalment va ser el company d'habitació, un Uruguay molt enrotllat que anava a fer la mitja Marató, Eduardo, i la meva amiga Anna la que em va enviar diners i després Goedele quan vaig estar a Belgica, però us he d'agrair a tots els que us veu oferir a ajudar-me i als que ho veu intentar i no ho veu poder fer per problemes de la tecnologia ;-) Moltíssimes gràcies a tots.

Dia de la cursa

Vaig llevar-me a les 7 amb l'amic Eduardo, esmorzem i marxem cap a la sortida... caos amb tantíssima gent, però finalment arribo a l'estadi on em col·loco al meu calaix... però a darrera hora m'entra un apreton... :-O i vaig a perdre pes... sento el tret de sortida però se que encara falta temps per passar per sobre la línia de sortida... començo a correr... i des del principi avanço a gent, intento no quedar-me parat entre la multitud... primer km en 5.03... vaig bé...al principi correm pels carrers de la ciutat fins que arribem al costat del riu Amstel.

Jo tenia pensat prendre un gel cada 7 kms però al km 5 veig que no serà possible, ja que en comptes d'àmpolles donen gots d'aigua i si vull prendre el gel amb aigua no podré correr amb el got 2 kms... així que el primer no el prenc fins el km 9... els kms van passant i quasi tots els faig per sota de 5... tinc por d'anar massa ràpid, intento frenar-me però quasi tots els temps son 4:50 o menys i les pulsacions no passen de 130-140... tot funciona... però tinc por... tinc por de que em passi el que em va passar a Barcelona que en el km 30 vaig petar... ara amb la distància crec i penso que no vaig errat, que a Barcelona vaig arribar sobreentrenat.

Anem baixant el riu i segueixo amb bones sensacions, km 15 musica ambient molt animat i jo xoco les mans dels nens i somric, endevant... :-)

Em fixo i veig que hi ha força corredors amb les Newton Running, sembla que aquesta marca de bambes no només em va bé a mi... :-)

Al km 25 aprox, veig a Goedele i Jeroen que m'han vingut a animar, quina ilusió... ells van en bici, jo segueixo corrents... em poden anar acompanyant tota l'estona i anem fent bromes... jo segueixo tenint molt present el risc de petar al km 30 o mes endevant però segueixo fent els mateixos temps...

A la part final del recorregut hi ha mes avituallaments que donen aigua, platans i beguda isotònica, jo vaig mesclant una mica de tot...

Finalment arriba el 30 i no passa rés... segueixo com un rellotge marcant els temps en 4:50 o poc mes... veig que faré marca personal i això m'anima, em poso content i veig que no estic patint massa...

Tinc un petit mal de cap... que es que el Garmin va avançat en la distància, de fet segons aquest aparell vaig correr 42,800 metres... això m'atabala una mica però no li dono massa importància... vaig controlant el ritme i el temps... a partir del km 35 començo a tenir ganes d'acabar, comencen a sortir petites molèsties i cansament... tot i això segueixo gaudint de la cursa i l'ambient... tinc ganes d'arribar al Voldenpark per que allà està el km 40 i per que es un parc molt bonic i on vaig rodar un parell de dies abans de la Marató i llavors ja estarà fet... quan arribo al km 40 veig clar que faré marca i sobrat... això fa que apreti en els darrers dos kms i els faci a 4:34 els dos... al arribar a l'estadi somric, gaudeixo molt, i visc la victòria de mi contra mi... he fet MMP 3:27:31 :-) que content que estic, m'emociono... m'assec a fer estiraments i em surten algunes llàgrimes de felicitat... pk? doncs no ho se... soc feliç...

Tres Maratons en un any... quan l'any passat estava pensant deixar-ho per la lesió que em va putejar quasi tota la temporada... com canvien les coses en la vida no?

Ara falta que torni la motivació per l'any que ve... de moment no tinc rés planificat i el que es més fotut... no tinc ganes de triatló... :-O ;-)

84ena Travessa al port de Barcelona

2011-09-27T00:57:00.000+02:00

Com cada any Diumenge passat vaig anar a fer la travessa al port de Barcelona, una de les meves proves preferides... :-)

Aquest any anava amb certs dubtes de com aniria la cosa i de fet tenia por de passar-ho malament, ja que com alguns sabeu estic preparant la Marató d'Amsterdam i gran part dels entrenos estan orientats aquest objectiu i tot just estic anant a nedar un o dos dies a la setmana, apart des de fa un temps no tinc ganes de nedar... no se, de tant en tant em passa... :-O ;-) Doncs això com que quasi no estic nedant tenia por de que s'hem fes llarga i ho passes malament, però jo com quasi cada any, cap a la travessa.

Abans de començar ens donen una mala notícia... aquest any no hi ha butifarrada, ni ens donen samarreta... QUINS COLLONS... quanta gent amb l'excusa de la crisi està despedint a gent, tancant empreses, deixant-nos sense festes, ni botifarredes i sense samarreta... de veritat que aquestes coses fan molta ràbia... apa, ja he deixat anar el meu punt de vista sobre aquesta gran estafa de la crisi...

Bé, un cop passada l'emprenyamenta inicial, vaig estar comentant coses nostres amb el company del club el Fran, que era la seva primera vegada... el vaig intentar tranquil·litzar i donar-li ànims, de fet nedem en uns temps similars :-)

Aquest any vaig viure una experiència nova ja que estava ben situat a la golondrina i quan van donar la sortida vaig poder saltar de cap i durant els 150 primers metres anava amb els primers... quina passada... va ser divertit... :-) després vaig anar agafant el meu lloc... :-O ;-)

No se per que aquest any tot i no haver nedat, ni haver-la preparat vaig anar força bé i de fet vaig fer el meu millor temps, si mireu la web del Atletic Barceloneta vaig fer 51:22, que no es el meu millor temps, però quan vaig arribar a l'escala de sortida de l'aigua vaig haver d'esperar més de 30 segons ja que hi havia 5-6 tios intentant sortir de l'aigua... això vol dir que aquest any vaig baixar de la meva barrera personal dels 51 minuts en els 3000 metres de la travessa... wwwuuuuaaauuuu... :-) i sense entrenar... que fort no? quina deu ser l'explicació??? :-O ;-)

En acabar com que no hi havia butifarrada vem marxar amb uns amics i amigues a dinar al carrer Ample un dinar exquisit ... :-) a la vegada que comentàvem la travessa :-)

Apa, aquí un parell de mostres de lo guapus que estavem... :-)

II Cursa de la verema d'Alella

2011-09-15T23:40:00.000+02:00

Diumenge Passat vaig anar a correr(caminar...) la cursa de la verema d'Alella... El Roge m'havia proposat anar-hi fa temps i jo sense dubtar-ho vaig fer la inscripció... si arribo a saber el que m'esperava segur que no m'hagués apuntat...

Ens trobem de bon matí, recullo el dorsal i fem 2 kms per escalfar... jo pensant que seria una cursa normaleta i per fer kms de cara a la preparació de la Marató d'Amsterdam, ja se sap, quan un prepara una marató només fa que fer kms... el dia d'abans havia fet 10 kms pels voltants de casa.

Sortida pel poble i als pocs metres primera pujada... aquesta per escales... :-O seguim i ja no deixa de pujar fins el km 3-4... al poc de pujar ja vaig haver de caminar, que dur... quina calor... quan deixa de pujar baixada per trialera que fa por, quin perill... arribem a baix, km 7 i jo ja en tenia ben prou... li proposo plegar al Roger però em diu que ja que hi som... joder... acaba de dir això i torna a pujar... 3-4 kms mes... el grupet que anavem junts caminem i comentem la duresa de la cursa... m'avança la Sandra, la parella del Pablo, que em diu que es casen la setmana que bé... FELICITATS!!! :-) arrivem dalt de la serralada de mar correm per dalt de la Muntanya, fa molta calor però al final hi ha un avituallament, bec aigua, isotonic i cap avall que fa baixada... arribo a meta destroçat... uffff NUNCA MAIS...

Com podeu veure a les fotos no faig gaire bona cara... :-O ;-)

Ara a acabar de decidir si vaig a la marató d'Amsterdam... demà és el darrer dia per inscriure's... tic,tac,tic,tac.... que faig???

Triatló olimpic de Banyoles 2011

2011-09-04T10:08:00.000+02:00

Ahir vaig anar a correr el triatló de Banyoles Olimpic, ara feia dos anys que no hi anava i la veritat és que no en tenia massa ganes però l'Àlex em va insistir i vaig pujar-hi.

Vem arribar cap a les 12, vem portar-nos els tupers i vem dinar al costat de l'estany, una mica de pasta, donar una volteta i anar fent ambient per la competició.

Entrem a boxes preparem les coses i cap a la sortida... aquest any erem 1000... cada cop m'agrada menys això del triatló multitudinari... donen la sortida dels federats, la majoria...

La Natació; Porto quasi tot l'Agost sense ficar-me a l'aigua, no se, darrerament no tinc ganes de nedar, suposo que quan torno de Menorca i nedar aquelles aigües, nedar al mar d'aquí o a la piscina no em ve de gust... de totes maneres darrerament ja m'ha passat això de no tenir ganes de nedar...la Natació s'hem fa llarga i tot i que intento evitar els cops, al final em tropeso amb un payo una mica emprenyador i a dos que m'anaven tocant les cames.... gggrrrr

Bici; A la bici he intentat gaudir i apretar mes a les pujades, i la cosa no ha anat malament, he fet un temps una mica millor que al Duatló d'aquest any... de totes maneres la gent està molt forta i m'han passat molts en la bici... en la bici he tingut una sensació que feia temps que no em passava... em feien mal rotllo quedar-me en un grup, preferia anar sol i quan un grup m'agafava no intentava enganxar-me, els deixava passar i jo a lo meu, a mes la gent va molt a saco, t'avancen per la dreta per l'esquerre... no se, m'estaré fent vell... al final he coincidit amb el Ferran i hem anat força estona junts, a la recta abans del final hem anat fent relleus i hem enganxat a un grupet i allà si que ens hi hem quedat... llavors en el tram favorable li dic al Ferran... vaig a pel meu minut de gloria i arribo fins al devant del grup i em poso a tirar el primer... jajajja ha sigut divertit ... però al arribar la pujadeta he pagat l'esforç i m'he quedat enrere... jajaja

Cursa a peu; Surto fort i en els dos kms primers he avançat algun dels que anavem junts en bici, però en el 5 veig que havia d'afluixar el ritme i així ho faig, de totes maneres avanço algun que altre corredor.

La cursa a peu he tingut bones sensacions i he pogut correr sense molesties, realment les Newton me van molt bé, suposo que el estar fent tirades llargues de correr em dona mes resistencia, però no velocitat...

Finalment arribo a meta havent gaudit de la cursa... però llavors veig que quasi tots els companys i amics han arribat abans que jo... :-( aquesta és la part de la cursa que menys m'agrada... ;-)

Que hi farem... entrenar mes? Noooo entrenar mes intens? Nooooo Anar fent? Aquesta m'agrada mes :-)

Avui les fotos les ha fet la Thais, la dona del Menel :-) Moltes gracies i molt bones fotos :-)

Ah! per cert ... vem quedar tercers de Catalunya per equips... però no vaig pujar al podi.... pk em van dir que no haviem fet podi... mecatxiiis... ;-)

L'àlex compartint?? jajaja

Manel de bon humor :-)

A menjare... :-)

Controlant el circuit aquàtic...

La Mariona està super embaraçada :-)

Els nostres suporters... m'encanten :-)

Els fills del Fèlix... ufff com em cansen fent guerres d'aigua... :-P

Ramón, està fortissiiiiiim :-)

L'Àlex també... sospechoso?? jajaja

Ufff, quin estilazo... m'agrado en aquesta foto... jajaja

Ferran ha sortit enganxat a mi de l'aigua... quien te ha visto y quien te ve... :-)

Arribant a la T2

Ufff un altre foto d'estilazo... amb mitjons.... ajjaja

Joan, el Nostre mister 7è, de catalunya... ufff

Ramon 12è de Catalunya... per treure's el barret... :-)

Jordi el nostre tercer home, molt bé...

El Fèlix animat pels seus nens :-)

Picant les mans dels nens del Fàlix :-)

Cap a meta ;-)

Pont de Suert... i van cuatre... :-)

2011-07-11T10:43:00.000+02:00

Ahir vaig correr el triatló de Pont de Suert, per mi i per molts un dels mes bonics del circuit català, no només pel entorn que es increïble, si no també per la cursa en si i per la poca gent que hi participa, a mi no em van els triatlons multitudinaris, tot i que a vegades es el que hi ha... curiosament a Pont de Suert fa uns anys tot just participàvem 120-130 persones... ara 350...
Com l'any passat i l'altre la expedició Picornell va ser multitudinària... mes de 30 persones de les que corríem 18

i aquí la foto dels que corriem i de les animadores i animadors tots junts... :-)

La veritat és que som un grup molt macu i ben avingut :-) ha estat un cap de setmana molt agradable i ple d'emocions.
Lo mes pesat el pujar fins a Pont de Suert... uff tres hores de cotxe cap amunt i tres cap avall...
Jo aquest triatló me'l prenia per treure'm les males sensacions de Zarautz, per divertir-me i com no per fer petits piques amb els companys d'equip i algun altre com el Joan Marc... :-)
Comença el triatló i jo busco com sempre el costat esquerre per fugir de les hosties... per la meva sopresa alguns Picornells em segueixen per fer el mateix que jo... :-) començo a nedar... sortida espectacular....

A les primeres braçades noto que m'entra aigua al nas i l'aire no circula bé(l'Eloy m'ha deixat unes ulleres per que jo me les vaig deixar a Hospitalet) i crec que me les he apretat massa... em començo a angoixar... m'he de parar a afluixar-les... però segueix el mal rotllo, m'he de parar i buscar pensaments que em relaxin, em costa... feia temps que no m'angoixava en una sortida d'un triatló... al arribar a la primera boya sembla que començo a calmar-me... al sortir de l'aigua les companyes m'animen amb força :-) gracies... :-) em llenço a l'aigua i ja no hi ha angoixa, miro les muntanyes mentre nedo, el paissatge des de dins l'aigua es una passada, la segona volta la gaudeixo molt, surto de l'aigua... ara ve el que mes m'agrada i el que pitjor faig... :-O
a la transició em poso mitjons, agafo casc i ulleres i cap al inici de la bici... bones fotos de la Irene la parella del Carlos, nou company d'equip :-)

Comença la bici i com sempre em passa gent i mes gent, els companys m'animen i algun em proposa seguir la seva roda... però si no puc... per que m'ho diuen?? per variar faig la bici sol...
Aquí passa com a l'aigua, vas pedalant i vas gaudint dels paissatges, aquest any han tornat al circuit antic, per mi un encert, el recorregut que es feia abans era mes perillos... El recorregut son 5kms fin una cruilla i depres tres voles en un circuit d'uns 5 kms de pujada i 5 de baixada... m'avancen els meus "adversaris" d'equip... l'Albert, el Jose, el Felix, tots... jo em quedo parat a les pujades i apreto el que puc a les baixades, que per cert gaudeixo molt anant a mes de 50 kms hors... :-) arribo a boxes amb bones sensacions i amb intenció d'atrapar algun company... :-)
Començo a correr i les animadores em deixen mig sord, que maques que son :-)

La cursa a peu es dura però molt xula, es va per un caminet al costat del riu que fa bastanta pujada... nomes sortir avanço a a gent i recupero algunes posicions perdudes en la bici... però quan arriba el troç de pujada dura preferixo caminar... dono la volta al km 5 i veig que tinc a tiro al Jose i al Joan Marc, que no l'he vist en tota la cursa... primer avanço al Joan Marc, que com sempre fem una mica de broma i ens animem... vaig a per el Jose... veig que el tinc a tiro... a la pujada abans d'atrapar-lo camino i penso en una frase que em va dir una vegada l'amic Marc... "caurà com fruita Madura"... i a la baixada l'avanço... li dic... Jose te devia una... si quieres ganar-me tendras que sacar la Casta... el tio s'enganxa darrera meu... en la meva ment hi ha el pensament de deixar-lo enrrera... però en les pujades em recupera el que li guanyo en les baixades... arribant al kms 9 li pregunto si es ell el que ve darrera sense girar el cap i em diu... SI, SOY YO... i al sentir aquestes paraules m'enfonso per que ja no em queden forces i m'avança sense compassió... jajajaa que cabró... ha sacado la casta... i marxa cap a la victoria... :-) jo enfonsat segueixo veient com s'allunya... i paro a caminar una mica.... i la gent em diu que no pari, que segueixi... però jo he de recuperar aire i forces per arribar a meta... torno a engegar i arribo a meta en 2:40... no esta malament per ser Pont de Suert... :-)
Arribo i després de veure aigua i recuperar-me una mica començo a jugar amb els fills del Fèlix i l'Eva a tirar-nos aigua i ja de pas tiro aigua a les animadores, que en el fons ho agraeixen... ja que fa una calor impressionant... :-)

Quan arriba el últim company que quedava en cursa li fem la ona i ens fem la foto, aquesta vegada tots ens hem esperat per fer-la... serà per que estrenavem monos?? :-)

Ara descans i al Setembre ja veurem que farem...
Òscar

Zarautz 2011

2011-06-15T21:59:00.000+02:00

La cursa o l'altre cursa...

Com cada any, i ja van quatre, aquest any vaig tornar a correr el Zarautzkotriatloia... :-) i aquesta és la crònica del que va passar a la meva cursa, que es diferent que la dels altres... cadascú viu la seva cursa :-)

Aquest any tenia clar que anava a Zarautz a patir, ja que després de l'Ironcat quasi no he pogut entrenar tot i que els meus companys Picornells no paren de donar-me la tabarra en que no vaig deixar d'entrenar... aish... que pesadets... ;-)

Vaig deixar d'entrenar per tres motius... 1er per que em vaig trencar una mica el besso a l'Ironcat, això feia que no pogues sortir a correr... 2on per que no tenia forces i em cansava desseguida i 3er per que mentalment no en tenia ganes, ja que una sensació de tenir la feina feta feia que la motivació per entrenar desaparegués... Tot i això al final les dugues darreres setmanes vaig intentar posar-me les piles... però... no les vaig trobar... :-P

Per si tot això no fos prou un parell de dies abans ja no em trobava bé i el dia de la prova tampoc estava gaire fi... però tot i això i gràcies a la meva ment, vaig poder acabar el triatló de Zarautz... calia? valia la pena? doncs per mi SI, ja que m'agrada acabar totes les curses i en general coses que faig a la vida...

Dia D... la cursa en si...

Arribo a boxes i veig que aquest any es nota que som molts mes, els boxes son una filera inacabable de bicis, quina passada...

He arribat justet, preparo les coses faig catxondeo amb el Jose-te i pugem a agafar l'autocar que ens ha de dur a Getaria, abans de pujar apareix el Ricard, el Isra, l'Ensenyatus i l'Eloi, semblen una mica neguitosos tots plegats, poc després arriven les nostres animadores... la Happiness, la Alba, la Carol i la Aura, petons i ens acomiadem, cap a Getaria :-)

Només arribar, fem la pixadeta i ens posem els neoprens, en aquell moment apareix el Dani C,que es queda amb nosaltres fent una mica de catxondeo :-) No podem ni escalfar de lo justos que hem arribat, quan ens posem al "corralillo" de la sortida apareix l'Àlex i el Manel que si que han esclafat, ens desitgem sort i donen la sortida. Jo rapidament em creuo i surto per l'esquerre de tot... ja sabeu que jo passo de fotre'm al mogollon, preferixo nedar mes però mes tranquil :-) i aixi va ser... :-O l'aigua està bonissima, fa sol, el mar està bastant seré i tto i que em fa una mica de mal la panxa tinc la sensació de que la cosa rutlla :-) vaig fent, sense preses però sense pauses... recordo els pensaments d'altres anys i també penso on serà l'Àlex... ens hem jugat el sopar, qui surti el últim dels dos paga... un de un kayak hem fot un crit... A LA DERECHAAA... jo li faig cas però penso... i aquest payo que mes li dona si vaig a fer la volta a Donosti?... bé, la travessia es fa agradable, potser massa... hauria d'haver apretat mes... tot d'omplegat em foto de cap contra el kayak... o ha sigut ell que cansat de dir-me que anés cap a la dreta s'ha posat devant de la meva trajectoria??? això no ho sabrem... mig estabornit segueixo endevant... ja falta poc... aquesta natació em sembla que ha sigut en la que mes aigua he begut... buaggg no parava de fotre glopades... quin fastic i quina panxa mes inflada em noto... surto de l'aigua... miro el Garmin i veig que la cosa no ha anat massa bé... 51 minuts i per sopresa meva em surten 3000 metres... després em van dir que la marea estava alta i els 2500 s'havien allargat fins quasi arribar als 3000...

Bé, no importa m'he trobat a gust a l'aigua...

Els crits d'ànims de les animadores nostres fan que em surti un somriure als llavis... com m'agrada que m'animin... :-)

La transisió s'hem fa llarga per que em poso els mitjons llargs per protegir el besso ja a la bici... sortida ensordidora amb la gent cridant i animant, veig a la Thais cridant com la que mes :-)

Començo la bici i procuro menjar per recuperar una mica de forces, però ja noto que la cosa no va bé, em fa mal la panxa i tinc la sensació que la barreta i el gel em senten pitjor a mes la pasta amb tomàquet que m'he pres per dinar s'hem repeteix... penso en l'Alba(nutricionista) que em mirava raro mentre m'ho fotia...

Com sempre mentre vaig en bici m'avancen bastants triatletes... en concret mes de 200... que fort... jo pel contrari no abanço a quasi ningú... :-O al arribar a la pujada de Meagas baixo encara mes el ritme i vaig fent, confio en haver sortit abans que l'Àlex de l'aigua però quan m'avança el Jose-te... veig clar que no, que ha sortit devant meu... mecagum tot, ara hauré de pagar-li el Chuleton... :-)

Baixada i comença la segona volta... com sempre hi ha moltissima gent animant i entre la multitud veig a les nostres animadores... uuuueeeeee els i tiro petons :-P

Passant Getaria m'avança la Eva Ledesma que va com un coet... quina bestia... i al poc venen els cracks... entre ells el Richard Calle que m'avança amb un somriure :-) l'animo, després venen el Joan, que va mes concentrat, el Santi P. que també m'anima i per últim el Guillem que em fot un crit, Vingaaaaa Òscaaaaar... somric i a lo meu... :-)

A la segona pujada a Meagas enganxo a un Valencia o de per allà que es diu Joaquin i pugem fent-la petar... que com vas? vaig fent, diu ell, em fa mal l'esquena i tu? anar-hi anant... em fa mal la panxa, dic jo... i així ens anem animant i explicant-nos les nostres vides... jajaja a la baixada s'envà... decideixo no menjar per no omplir mes l'estomac...

Tercera volta, torno a enviar petons a les nostres animadores i segueixo endevant... quan vaig acoplat gaudeixo del paissatge, la carretera que va a Getaria i després a Zumaia son molt xules i l'olor a mar m'encanta, recordo el primer any i penso en el Ferran i el Roger que segur que els hagués agradat estar aquí i estarien gaudint de la cursa...

Torno a enganxar al Joaquin... ara la confiança em fa dir-li Ximo... jajaja sembla que no em fa mal la panxa i puc anar una mica mes ràpid, a la vegada prenc un gel per que encara queda la pujada dura que està a la quarta volta, en aquest moment ja no es veu a quasi cap triatleta... anem dels últims... que diferent es la cursa quan estas rodejat de gent a quan estas sol...

Li pregunto al company que si passarem el tall de bici i em diu que si, però que ell no ho te clar si correrà per que està fatal de la ciàtica... jo l'animo i arrivem a Meagas, ell torna a marxar a la baixada...

Però a la darrera pujada el torno a agafar i el tio va fet pols, li dic que miri els paissatges que son brutals, ell fa l'esforç de girar el cap, però no se si veu res... :-O ;-)

Baixada fins a Zarautz i arribo a Boxes amb una mica mes de deu minuts de marge... ;-)

Em poso les Newton i començo a correr... al principi tinc por de que es torni a carregar el besso i penso en que he d'anar xino xano que encara queden 20 kms... a la primera volta hi ha força gent corrents i avanço algun corredor, però em noto molt cansat i tot d'omplegat m'agafa una rampa al isquio al intentar estirar el quadriceps que m'anava avisant... ui,ui,ui millor no tocar rés i anar fent... m'avança el Guillem que m'anima i em fa recordar que després hi ha Chuleton... :-) al passar per dins Zarautz l'àmbient es al.lucinant com cada any, quina passada, veig a les nostres animadores i somric, quina passada i quina sort tenir animadores com aquestes... ;-)

la segona volta ja costa molt... he de parar a pixar, camino en bastants moments... la cosa no va bé... m'avança el Ricard que m'explica l'acudit del Cristiano.... Com es diu Cristiano en Xines??... crida... KASIMESSI... somric... per que riure no puc... :-) i li dic que no es en Xines és en Japones... jajaja al final de la segona volta m'avança l'Albert i el Isra, m'animen i em pregunten que tal.... jo dic la veritat... FATAL... :-O

Abans de començar la darrera volta, tinc clar que acabaré la cursa amb el cap, no pas amb les cames, que fa estona que no tiren... veig a les animadores i els hi dic que vagin fent que jo en tinc per una estona... els del costat es descollonen... jo a lo meu... durant tota la cursa a peu he picat totes les mans dels nens que m'he trobat i ho segueixo fent, això em fa sentir bé, ja que veure als nens animant i volent ser part de la cursa ho trobo molt entranyable... paro als avituallaments a veure amb la calma, fa estona que no m'entra rés a l'estómac... ara torna a passar com al final de la bici... ja qasi no queden triatletes en cursa... hi ha moments en que et sents sol allà enmig del recorregut... quan arribo al golf he de parar a cagar... :-O quin pes em trec de sobre... mai millor dit... ;-) intento correr però em costa... les rampes segueixen amenaçant... el besso per sort no m'ha fet mal... miro com es fa fosc i agafo la darrera goma que vol dir que ja esta proxim el final del suplici... quan falten poc mes de 500 metres la gent em diu... venga que no queda nada... i jo penso en la diferencia del significat d'aquesta paraula... NADA.... collons si a mi fer un pas em costa un ou i part de l'altre... ;-) finalment arribo a meta i torno a ser Finisher a Zarautz... tot i que aquest any com el passat he patit massa... però estic content d'haver-ho assolit.... però que poc que dura la felicitat... quan vaig a recollir el meu trofeu"la samarreta de Finisher" em diuen que només queden s o xs... Em cago en tot i marxo amb una s...Grrrrrr

Conclusions

Ha estat un cap de setmana genial amb els companys i companyes Picornells.

He gaudit a estones de la cursa i l'Àmbient de Zarautz.

Aquesta cursa no es pot venir si no l'has preparat.

L'any que ve serà un objectiu de temporada.

M'he inflat a menjar... el millor el pinxo de solomillo amb fua...

Propera parada... Triatló de Pont de Suert i després vacances a Menorca... per variar... ;-)

Campions de la Lliga de basquet i altres

2011-06-05T21:12:00.000+02:00

Realment aquest any, esportivament parlant està essent un dels millors que jo recordi :-)

La lesió de l'any passat ha quedat oblidada, tot i que de tant en tant recordo que està per allà...

Evidentment fotre-li canya al cos fa que de tant en tant es resenteixi, però to i això va aguantant...

Vaig començar fent mitges maratons, després la Marató, després el Triatló de terres de l'Ebre, després el Ironcat i la setmana passada vem guanyar la lliga de basquet... UUeeeeeeeee

Quin any més divertit fent esport... avui he fet el Aquatló de Mataró, han suspès la bici pk plovia... ja els val... i Dissabte que ve tornaré a Zarautz, com cada any des de fa quatre... no les tinc totes pk hi ha un besso que no s'acaba de recuperar des de l'Ironcat i ni física ni psiquicament tinc ganes ni gaire esma per entrenar... tinc la sensació que ja tinc la temporada feta... jajaja Bé, però aquesta darrera setmana he entrenat una mica mes i aquests entrenaments mes l'entrenament de l'Ironcat farà que pugui acabar i tenir un altre samarreta de Finisher de Zarautz... :-)

Ah! i el més important, em fotré un xuleton impressionant... jajjaaja

Apa, us deixo unes fotos que he trobat de l'Ironcat, una de la Marató de BCN i les de la final del Basquet ;-)

Ah! i les de la cel.lebració de la Champions del Barçaaaaaaaaaaaa ;-)

PER FI... I'AM AN IRONMAN ;-)

2011-05-18T19:45:00.000+02:00

Tot va començar allà per l'any 1999... quan en una reunió va apareixer l'àmic Josué vestit de Triatleta... ell va ser qui em va iniciar en aquest addictiu món del Triatló...

Fins una mica més endavant no em vaig plantejar fer un Ironman, va ser al 2005 quan vaig acompanyar al Dani a l'Ampolla que no em va entrar el cuc aquest... després hi vaig tornar amb el Ferran al 2007 i amb el Justin al 2010... en quasi totes les ocasions també hi era l'amic amb el que vaig viure aquesta aventura... el Jordi V.

Feia anys que volia fer el Primer Ironman, però vaig patir el trencament del tendó d'aquil.les i lesions varies... fins aquest any, que vaig poder fer realitat un dels meus somnis... i realment he gaudit molt de viure'l i de saborejar-lo després... de fet encara segueixo en el núvol Ironcat... :-)

Moltes gràcies a tots els que hi heu col·laborat :-) ja sigui amb consells, entrenos compartits, animant-me quan estava negatiu, creient amb mi, enviant-me mails, sms, missatges al mur del Facebook, watsaps... :-) moltes gràcies a tots els que em coneixeu i heu estat al meu costat.

Divendres

Quedem amb el Jordi, carreguem les bosses, les bicis i marxem cap a L'Ampolla... arribem deixem les coses a l'habitació i marxem a Sant Jaume d'enveja on ens trobem amb el nostre home a la zona, el Joan Marc... mentre anem cap al Restaurant el Jordi m'explica i veig in situ el circuit de bici... i curiosament tinc un subidon... tinc ganes d'estar a la carretera amb "La Machina"... TINC GANES DE COMENÇAAAAAR :-)

Al resturant fem una paella de Bogavante i Llagosta... ufff que bona que estava...

jajaja IMpressionant... :-) acabem i marxem cap a l'Hotel a fer una mini migdiada... aquí ja veig que el Jordi... ronca una mica... uffff taps, taps que si no no dormiré... :-)

Ens aixequem i marxem al Briefing de la prova... la novetat d'aquest any és que en comptes de dugues voltes de 1900 metres, farem tres de 1100 mes el tros fins al port per sortir. La resta igual, la bici sis voltes de 30 kms i la marató sis voltes de 7 kms.

Xerrem amb uns amb uns altres... i marxem cap a preparar les coses... tota l'estona li vaig preguntant coses al Jordi, ell contesta pacientment, vaya crack aquest bon home, amb el que per sort he pogut compartir alguns dels entrenos pre-Ironcat.

Anem a sopar una pizza(com feia Mark Allen abans d'un Ironman... :-) ) i ... ostres m'he deixat el maillot del Picornell pel tram ciclista... mecagum tot... li envio un watsap al Joan Marc que em diu que m'hen portarà un al dia següent... ufff

Ens fiquem al llit... em poso els taps i em quedo fregit a l'instant... però a les 3:30 em desperto i em costa tornar a adormir-me...

Dissabte

A les 5 sona el despertador... ufff quina son... i si em quedo al llit??? ;-) NOOOO que avui tinc un Ironman :-) el meu primer Ironman :-)

Baixem a esmorzar i ens trobem tots els triatletes al menjador del Hotel... menjo pa amb melmelada i mantega, donut i alguna peça de fruita... vull menjar mes però no tinc gana, pugem a l'habitació a preparar les coses i a menjar la recepta del Roger i el Ferran... papilles de 8 cereals amb llet d'ametlla... :-) esta bona, tot i que la pinta es una mica... asqueroseta... ;-)

Amb aquestes que apareix l'Àlex Carreras, una bestia de la llarga distancia, al final va quedar el 10è... a ell també li he demanat molts consells i es el company d'equip que tinc en aquest dia... :-) fem catxondeo quatre fotos i cap a boxes... ara si que estic nerviós, em deixo el xip, el casquet de natació... menys mal que tenim l'habitació just davant de boxes i pujo a buscar-ho en un plis... :-)

Ho preparo tot en bosses com m'ha suggerit el Jordi, per tenir les coses mes ordenades :-) i quan ho tinc tot llest pujo a l'Hotel a posar-me el neopré, baixem i cap a la sortida... quines ganes de que comenci ja...

Sortidaaaaaa a l'aigua!!! PUC,PUC,PUC,PUC...

M'encanta començar a nedar, em sento genial, l'aigua esta boníssima... com sempre procuro obrir-me a la dreta per evitar cops i nadar tranquil... a la primera boya hi ha una mica d'embús però passa ràpid... em sento bé, nedo llarg, estiro la braçada i vaig a un ritme alegre sense forçar que això es molt llarg... m'encanta nedar i anar veient la costa i com s'aixeca el sol, fa un dia espectacular, el mar sembla una piscina...

Cap als 1000 metres em comença a molestar la ma esquerra, des de fa un temps quan nedo amb neopré la ma esquerra fa una mica de formigueig, s'adorm i molesta, soposo que vaig arquejat i dec pressionar mes del compte algun nervi de l'esquena, per intentar apaivagar-ho alterno respiracions de dreta i d'esquerra i giro el cos una mica mes del normal, per sort no va anar a mes i vaig poder acabar la natació amb una lleugera molestia... surto de l'aigua amb 1:01:34 he sortit el 31 de l'aigua... Força bé, em dic a mi mateix i m'animo :-)

Ja tinc la primera part feta... :-) agafo els trastos i vaig a canviar-me, em seco, em poso vaselina i em vesteixo de ciclista, llàstima del maillot del Picornell, tots els entrenos els havia fet amb el culot del Provençalenc i el maillot del Picornell :-)

Agafo la bici i començo a pedalar... quines ganes de bici... fa sol, però encara no pica i per sort no fa vent... com va dir el Jordi... haurem d'apretar a la bici per no patir vent, ja que la previsió era que a partir de les 14h s'aixecaria ventet...

Al principi intento gaudir de les vistes, dels arrossars, de les cases... em fixo en la carretera que hauré de fer sis vegades... m'agrada, em sento bé, puc pedalar a 32 per hora sense destroçar-me, lo primer que faig es menjar, em jalo una barreta, de les que em va recomanar el Manel i un gel per recuperar l'energia perduda en la natació, em sento bé...

Al arribar al km 5 mes o menys agafo al Jordi que ha sortit davant meu de l'aigua i això que em deia que portava la natació fluixa... :-) em diu que li molesta un besso i que anirà xina xano... jo apreto una mica... en tots els avituallaments paro a omplir bidons i agafar platan, vaig escoltant el meu cos que va bé, tot funciona, baig molta estona acoplat i el meu cos està còmode, en cap moment deixo de menjar, tot i que em costa, a partir de la tercera volta comença a aixecar-se una mica de vent, però acoblat la cosa segueix bé, baixo a 30 per hora, tinc la meva primera crisi... i utilitzo el consell del Justin... cuando pases un mal momento sonrie... i FUNCIONA... :-) vaig utilitzar aquesta "eina" en molts moments de la carrera... pensaments negatius... encara falten tres voltes, el sol comença a picar, la temperatura puja, les forces comencen a fallar... i just en el km 100 .... pshhhhhhhhh la roda de davant punxada.... mecagum tot... però segueixo... a la roda de davant porto tubular i canviar-lo és un rotllo... desenganxa'l, posa pega i enganxa l'altre... arribo al avituallament i mentre canvio bidons cau una gota a la roda i veig com surten bombolles d'aire... jodeeeeer... que faig?? el canvio o segueixo?? torno a pujar a la bici i segueixo... mes endavant paro a pixar i toco la roda, veig que va aguantant i decideixo seguir fins que s'acabi de desinflar...

Miraculosament va aguantar els 80 kms restants sense acabar de desinflar-se i no vaig haver de parar a canviar-la... :-) en els creuaments amb els companys animo als coneguts, al Jordi sobretot, però també al Santi, al Victor, al Jordi Arias, a l'Àlex... quan me'ls creuo gaudeixo del moment, els he vist correr mes d'un Ironcat i els admiro, potser soc una mica friky... :-) M'agrada animar i que m'animin... :-)

Crec que a la tercera volta quan paro a omplir bidons al avituallament de l'Ampolla una noia, la Eli C, em diu que el Ricard m'està seguint via facebook i li dic "dona-li un petò de part meva"... jajaja i em fan aquesta foto mentre li dic... després he vist al Facebook que en comptes de un petò la noia li va donar records... jajajaja :-)

Quan vaig al avituallament per començar la quarta volta demano un bidó que havia preparat amb papilles, consell del Roger i resulta que l'han donat a un altre... jodeeeer... aprenc que millor portar algun acompanyant/a per que t'ajudi en aquestes coses... jo aquesta vegada no en portava...

Allà estan el Jordi Antolí i el Joan Marc animant-m'he, em pregunten si vaig bé i noto que estic una mica grogui... joder.... ho han notat? per això m'ho han preguntat??

Segueixo pedalant, ara ja si amb el vent mes fort, son 15 kms en contra 15 a favor... la darrera volta no paro de mirar el comptaquilòmetres i quan vaig en contra no passen, em consolo pensant que només en queden 15 amb l'aire en contra, encara tinc ànims per acomiadar-me de la gent del avituallament de Camarles i demanar-li a una noia que em faci una foto, li dic el correu electrònic i marxo... jajjaa boníssim

En aquest moment ho torno a passar malament i somric i crido el lema que em van recomanar... PUC,PUC,PUC,PUC... per sort els darrers 10 son amb vent a favor i vaig a 40 per hora... quin plaer anar depressa i amb el vent a favor... :-) arribo a boxes i veig que porto 7 hores... em torno a sorprendre... i mentalment faig l'error de pensar en temps... 7+4 de Marató= 11 hores... no m'ho acabo de creure i aparto aquest pensament...agafo la bossa amb les coses de correr i em vaig a canviar...

El Joan Marc i el Jordi m'animen amb força, em pregunten si vull una gorra... jo no corro mai amb gorra... millor no fer invents... :-)

Em poso vaselina de nou, agafo gels i em poso les Newton que tant bé m'han anat en els entrenaments previs a l'Ironcat... començo a correr i em noto molt bé... potser massa... em sento lleuger i no massa cansat, però fa moooolta calor, em dic a mi mateix que he de frenar, que això es molt llarg i ho faig però no prou segons un basc, que quan l'avanço em diu que vaig molt ràpid... no li faig cas i segueixo endavant..., al avituallament em tiro aigua, bec coca cola i un gel... durant tota la prova no he deixat de menjar... tot va bé, excepte la calor, però em tiro aigua pel cap i la samarreta.

En una de les primeres voltes veig al Jordi amb el Nil, el seu fill i ens parem a fer una foto... jajaja genial...

Segueixo pensant que PUC,PUC,PUC... però al km 14 comença a fer-me mal el besso dret.... jodeeer amb lo bé que anava això... durant 10 kms he de caminar molt, parar a fer estiraments, fer-me massatge a la cama, costa molt correr, em fa mal, vaig coix... no se que fer... penso que tot i que hagi d'acabar caminant acabaré... però jo vull correr... em tiro aigua freda però no serveix de rés, finalment em torno a pujar els medialast i per art de magia en el km 24 el dolor afluixa i puc tornar a correr... bieeeeeeeen... no se que ha passat però torno a correr... faig la tercera volta bé, amb força, segueixo bevent i menjant, ja he perdut el ritme de quan menjar i veure, però no deixo de fer-ho... jo volia seguir el consell d'en Carles Gamisans, un gel cada 25-30 minuts... però ara ja no se ni el temps ni res de res... corro per arribar al meu objectiu...

Encara queden Tres voltes, ara si que costa, tot i que puc correr, la cama segueix fent mal i jo ja estic moooolt cansat... en alguns punts del recorregut paro a caminar, apreto les dents i somric i crido el PUC,PUC,PUC... I torno a correr... a cada volta ens donen unes pulseres negres i la darrera és de color blanc... com costen ara les voltes les tres últimes són un suplici... tot i que creuar-me amb els companys m'alegra per que ens animem, el Jordi, el Josep Maria, el Robert, l'Àlex, el Victor, el Jordi A.... i en l'avituallament de l'Ampolla per fi apareix la Eli... :-) jo que pensava que no vindria... doncs Siiii apareix i em dona ànims totes les vegades que ens creuem, em fa creure que ja falta menys... esta emocionada :-) vaja crack :-) em diu que jo ja ho tinc i ella encara li falta començar... :-) Segur que li anirà molt bé :-)

A la darrera volta m'acomiado dels voluntaris com he fet a la bici i els companys m'animen i em feliciten al creuar-nos, m'emociono... he de parar per que l'emoció no em deixa respirar bé... darrer gir a l'espigo i cap a meta... veig l'arc d'arribada.... veig a la gent cridant als amics filmant, fent fotos... per fi seré un FINISHER.... entro a meta i l'amic Joan Marc em ve a abraçar i com no em llenço als seus braços a plorar com un.... IRONMAN... :-)

Agafo la samarreta, la medalla i rebo felicitacions i mes felicitacions... quina passada, estic en el núvol... :-) m'assec a menjar alguna cosa... em fa por no poder-me aixecar de lo cansat que estic... tinc els peus amb algunes butllofes que fan una mica de mal, em descalço i menjo alguna cosa... comentes la jugada amb un amb un altre i vaig a esperar al Jordi... quan entra amb els nens vaig a abraçar-lo i em diu que no m'arrepenji que caurem... jajaja no se qui s'arrepenjava en qui... jajjaja

He Pogut... ;-)

Moltes gràcies a TOTS els que m'heu ajudat assolir aquest repte.

Ara ja puc dir que soc un triatleta. :-)

Un altre any a Sant Esteve d'En Bas

2011-05-10T23:35:00.000+02:00

Diumenge vaig tornar a participar a la marxa ciclista Terra de Remences i ja fa uns quants anys que la faig.Per mi es una marxa molt xula i molt ben organitzada, aquest any he fet la marxa curta ja que com tots els que visiteu el blog sabeu la setmana que ve estaré a les 7 del mati a la platja de l'Ampolla per intentar fer el meu primer IM, i no era qüestió de fer tants kms, tot i que de ganes no m'hen faltaven ;-)
Aquest any l'objectiu era fer la marxa i acumular uns quants kms mes...
La sortida com sempre la gent va molt a saco i fa una mica de por ja que tothom surt com molt nerviós... Al poc de sortir un company del club ciclista provençalenc va caure per que un altre ciclista es va creuar en el seu camí, susto al canto... paro i estic amb ell fins que arriba l'ambulancia i veig que es recuepera una mica... segueixo amb mal cos, la caiguda no ha sigut dreu però veure sang dona mal rotllet... vaig fent, comença la pujada al capsacosta... en aquest tram avanço a molts dels que han passat a tota llet pel pla... i mira que jo pujant soc bastant patata... bé, en aquest tram trobo a faltar al meu company de marxes i sortides ciclistes el Pepe, que està esperant ser operat... em sento raro... no tinc companys de "passeig" no tinc objectiu, es una sensació estranya... vaig fent kms, en el tram que va de Sant Joan fins a Ripoll m'acoplo i recordo la mitja que vaig fer amb el Roger ja fa un parell d'anys...en aquest tros vaig força ràpid, apretant i sentint-me còmode acoplat... començo coll de Cannes i torno a avançar a gent, arribo a l'avituallament i em trobo a l'Asun i la Eli, quina alegria, vaig una estona amb elles, les dugues em donen missatges positius... Eli: Tens planta de Finisher... Asun: No se com es un Finisher però té bona planta... jajajja que mones... gracies guapes!!! :-) aishhh mis llaveritos(podeu veure foto adjunta... jajaja)
Les deixo una mica enrere i faig la baixada rapideta... en alguns punts a mes de 60 kms per hora em ve al cap el pensament de sempre...quin mal em fotria si ara vaig a terra... quan arribo de nou a Olot, faig els darrers kms entrenant posició acoplat per dissabte, avanço a gent i tot d'omplegat em giro i veig a vint tios darrera meu... :-) soc rodador no ho puc negar... ;-)

Quan arribo al desvio de la curta i la llarga paro a esperar a l'Asun i la Eli... al poc arriben i pujo fins al primer avituallament del Bracons amb elles, aquí els hi dono dos consells, ens fem fotos i ens acomiadem... elles amunt, jo avall... :-)
Vaig a meta recullo la samarreta i cap a la pensió a dinar :-)
Últim entreno llarg per L'Ironcat... espero que el proper post pugui explicar-vos que ja soc un Ironman :-) PUC,PUC,PUC,PUC,PUC.... :-)

Tretze dies...

2011-05-01T21:35:00.000+02:00

Si, ja falten 13 dies pel gran moment esportiu de l'any... crec que mai m'havia preparat tant a consciència per un objectiu esportiu com per l'Ironcat...

Quan el dia 14 acabi l'Ironcat, si l'acabo, que jo crec que si... :-) el que em quedarà serà els records del dia en qüestió però sobretot dels dies d'entrenament per arribar al meu particular Ìtaca... però passi el que passi hi ha una cosa que no m'agradat massa i sabeu que és?? doncs el haver de fer tants entrenaments sol... suposo que ja m'he acostumat a entrenar amb els companys del Picornell i d'altres, de fet una de les coses que mes em va agradar aquest any de preparar la marató van ser els entrenaments en grup.

Però per l'Ironcat he hagut d'entrenar molt sol, tirades llargues de correr, de bici, transicions eternes que no s'acabaven mai... corrents per la zona franca avui per la tarda pensava en això... no mola entrenar sol... però clar... som tant poquets que correrem a l'Ironcat... :-O ;-) actualment som 168 inscrits :-) que per la prova en si a mi ja m'agrada que siguem pocs, em fa en recordar els inicis del triatló on la prova més multitudinària era el triatló de Barcelona que es feia a les 15 h d'un diumenge i tot just arribàvem a ser 350... quins temps... :-)

Bé, avui acabo la part mes dura dels entrenaments, especialment aquestes darreres dugues setmanes han estat durilles de debò, espero que serveixin per endurir el meu futur cos d'Ironman... :-) ahir tirada de 150 kms amb el Jordi i avui 65+16 d'entreno en solitari...

La setmana que ve és mes suau i la darrera encara mes per arribar el dia de la prova al 100 per 100...

Segueixo tenint la moral alta i segueixo pensant en que PUC,PUC,PUC,PUC,PUC... :-)

Us deixo un enllaç que em va enviar l'altre dia el Jordi i que em va agradar molt i penso seguir al peu de la lletra :-) en especial el darrer paràgraf... ;-)

http://demonfit.com/2011/04/consejos-para-correr-un-ironman/

Fins aviat.

Òscar

I triatló Terres de l'Ebre

2011-04-21T11:31:00.003+02:00

Abans de començar amb el Pablo :-)

Corrents... foto de la Sandra, que em va animar molt també :-)

Foto d'ahir al arribar al coll d'Estenalles

Diumenge passat vaig correr el Triatló Terres de l'Ebre, va ser una experiència xula ja que era el primer tri de l'any i les sensacions van ser prou bones :-)

Abans que rés vull agrair al Roger que va baixar amb mi, amb el seu cotxe, em va acompanyar a la competició i em va deixar dormir a casa seva a Masboquera, tot un amic, Moltes gràcies de nou Roger.

També agrair al Joan Marc, els ànims i consells durant la cursa i al Pablo, la Sandra, El Jordi, la Blanca,altres Trifurfun, el Guillem, el Javier, l'Hèctor, la Mònica, La filla de la mònica(que ara no recordo com es diu...Ariadna??) i a molts altres els ànims que em van anar molt bé. :-)

La crònica...

Triatló Terres de l'Ebre, quanta raó té el Joan Marc de no voler pujar fins a Barcelona a fer triatlons... quin fart de cotxe i de peatges... això és gravíssim...

El triatló en si va estar força bé.

L'aigua estava plana i molt bona temperatura... vaig fer l'invent de posar-me el Garmin al Gorro per que diuen que si te'l poses a la ma no pilla la senyal dels satèl·lits... segons aquest aparell vem nedar 3240 metres i la meva velocitat va ser de 3,6 kms a la hora... :-)

Vaig nedar amb la calma, ja que la cosa era llarga... vaig flipar amb lo que ens vem molestar nedant 200 tios... hi ha hagut triatlons Sprints en els que he pillat menys... :-o

La bici, va ser el punt negatiu o fluix... al principi feies uns kms plans, amb vent de cara i una estona de cul, llavors arribaves a un poble, Crec que Amposta,aquí sento a un que deixa anar un "MECAGO EN TUS MUERTOOOOS" em giro i veig que és el Joan Marc... quin susto... :-)

A partir d'aquí hi ha uns 16 kms que vas pujant fins la Senia, en aquest segment també teniem vent en contra, i no s'acaba mai... a mitja pujada em torno a trobar al Joan Marc, que em diu que ell afluixa i va regulant que es molt llarga la pujada... jo segueixo endavant...

Quan arribem al poble i just quan agafem un trencant a la dreta per seguir per una carretera de tobogans força xula hi ha un avituallament... paro i agafo platans i omplo bidons... quan marxo arriba el Joan Marc que es animat per la gent de l'avituallament...

Segueixo i al cap d'uns kms em torna a enxampar el Joan Marc... em diu que a partir del següent poble ja tot es baixada... i si, així es... vaig baixant i al cap de 84 kms arribo a boxes... T2...

Em poso les meves Newton i surto a correr... però... ostres m'estic pixant... he de parar... reprenc la marxa i curiosament em trobo força bé... estic fent els kms a 4:40-4:50 :-O penso que aviat s'acabaran les bones sensacions... però no, em sento fort... van passant els kms, fa calor, als avituallaments paro a remullar-me el cap,i bec força aigua i prenc un gel cada 5 kms... a la segona volta quan passo per la zona propera a boxes sento a la filla del Guillem i la Mònica cridant a saco... vaaaaa Òscaaaaar, vaaaa... jajajja quin fart de riure a la primera volta li vaig preguntar per que no m'animava... jajaja segueixo corrents amb un somriure... encara falten dugues voltes... a la darrera volta veig a gent caminant, curiosament avanço a la Mònica Pellejero, una de les triatletes amb la que tinc bon rotllo i admiro com esportista, l'ànimo i segueixo corrents, al poc també em trobo al Joan Marc, que s'ha desfondat, l'animo i curiosament ell m'anima encara més... vaya Crack :-)

Finalment arribo a meta, he corregut els darrers dos kms a 4:30... feia baixada... ;-)

Però a part de tot el que he escrit el més important és que HE CORREGUT SENSE MOLÈSTIES... i no sabeu lo bo que es això i més després de dos anys amb lesions i frustracions... realment és fantàstic :-)

Em quedo amb aquest bon gust i pensant en que em falta bici... aquesta setmana li fotre canya, ahir vaig fer 173 kms i quan vaig arribar a casa pensava... joder... i després d'això hauré de correr una marató??? vaya tela... però bé, segueixo entrenant i amb màxima motivació... per que...

PUC,PUC,PUC,PUC... ;-)

Ironcat 2011... Inscrit :-)

2011-04-15T23:54:00.000+02:00

5 anys després del meu retorn al món del triatló pel trencament del tendó d'aquiles ahir em vaig inscriure al meu primer Ironman... concretament l'Ironcat 2011.

Com diu el cartell confio que Pugui, de fet cada nit abans de ficar-me al llit repeteixo deu vegades... puc,puc,puc... i quan em desperto pel matí faig el mateix :-)
Estic molt il·lusionat, ja que des de que vaig començar en el món del triatló ara farà 11 anys, sempre m'ha fet molt respecte aquesta paraula i a la vegada fascinació i admiració.
Sempre que he llegit cròniques o he viscut en directe l'emoció de les persones que es converteixen en finishers he estat sempre a punt d'emocionar-me... que passarà si jo ho assoleixo?? suposo que fotré un fart de plorar que "pa que"... :-) o em sentiré tremendament feliç durant uns instants... ufff no se, ha de ser molt especial.
Ja fa unes quantes setmanes que estic seguint l'entrenament que m'ha deixat un amic, a ell li va anar molt bé i va fer un molt bon temps, de fet jo vaig ser allà amb ell per viure-ho, espero que aquest any estigui ell amb mi per compartir l'emoció quan passi la linia de meta de l'Ironcat... :-)

Ironcat=Gatito de hierro(Justin dixit... :-))

Els entrenaments son força durs i llargs... sobre tot molt llargs... :-) aquestes properes dugues setmanes són les mes dures... molta bici, moltes transicions i molts kms... per assolir acabar els 226kms d'un Ironman :-)
Vaig demanant consells, detalls de qualsevol mena, que menjar, com vestir-me, quins pensaments m'ajudaran... que fer si les coses no van bé... com gestionar l'energia... intentant tenir la sensació de que vaig lo mes preparat possible.
La veritat és que estic preparant un Ironman en tot just 7-8 setmanes... i molta gent dedica un any a preparar-se... no se potser és molt arriscat... el dia 14 ho sabré... jo confio en mi i en les meves forces... ara falta que el dia D tot vagi lo millor possible.
Només queden 28 dies... :-O ;-)
Bona nit a tothom.

Duatló de Banyoles 2011

2011-03-20T22:08:00.001+01:00

Avui he anat a correr al Duatló de Banyoles, feia 3 anys que no hi anava... :-O ;-)

La idea era anar a fer un entreno llarg i amb calma... ja que la darrera setmana he tingut l'aquiles inflamat... però ja se sap... a vegades un es posa un dorsal i la cosa canvia... :-) i si a sobre t'has pres un voltaren per no notar dolor encara més... :-o

Al arribar a Banyoles he estat xerrant amb el Lucas i El Sergi Miró,(que desgraciadament ha caigut amb la bici arribant a boxes... espero que es posi bé aviat i no hagi estat rés greu.)

Preparo les coses, no se si deixar-me samarreta a sota o no... que faig, que faig... :-O finalment me la deixo... i no m'ha molestat gens... elecció correcte :-)

Just abans de començar molt amablement el Josep Maria, que justament ens vem coneixer aquí fa tres anys m'ajuda a programar el Garmin... encara no el domino... :-O ;-) li vaig a demanar més coses però està concentrat... molt amablement em diu que un dia ja quedarem per fer una classe... jajaja mira que es bon payo eh!! :-)

Sortida... començo bé, no em fa mal rés i em trobo bé, decideixo apretar... veig que estic corrents en 4:35... jolin... a veure quan aguanto...mica en mica veig que puc aguantar aquest ritme i acabo els primers 10 kms en 43:22 :-O millor registre de l'any en 10 kms... pa flipar... jajaja

Agafo la bici i aquí la cosa ja canvia... no trobo sensacions ni a la de tres... m'avancen un parell de grupets... ufff que fluix que em trobo... vaig fent... quan agafem el desvio cap a Figueres el vent de cara e porta clavat... joder... que xungo... no hi ha manera... fins que no girem cap a Crespià no recupero una mica de velocitat... aquest tram em trobo bé i vaig fent, adelanto algun duatleta que les pujades se li atravesen... jo amb els kms em trobo millor i recupero alguna posició... la Eva Tresc m'anima, que guayyyy... gràcies Evaaaa :-) arribo a boxes i a correr... un altre vegada bones sensacions corrents... adelanto a tres o cuatre i flipo una mica... ;-) al final acabo amb bones sensacions i content per la progressió final... qualsevol diria que he quedat entre els deu primers... jajaja que va he quedat dels últims però he gaudit d'un dia d'esport a Banyoles... :-)

Quan acabo saludo als companys i faig un parell de gots de coca cola gelada... mmmm que bona... :-)

Recullo els trastos i cap al cotxe, ho deixo tot i surto a fer 38 kms més... vaig fins una mica més enllà de Mieres, gaudint del bon dia i dels paisatges bucòlics de l'emporda... :-) Arribo al cotxe justet... quasi pillo pajaron... pels pels... agafo el tuper i m'assec al costat de l'estany a menjar uns macarron i una mica de pollastre... per company tinc un ànec de l'estany que curiosament li agraden els macarrons...

:-)

Quan acabo agafo el cotxe i cap a casa, que ja es tard... :-) i demà a treballar... buaggggg :-)

La setmana que ve més... i millor ;-)

Ah! quasi se m'oblida... :-) Moltes gràcies al David, la parella de l'Elena per les fotos ;-)

Marató de BCN... abonat al 3:43...

2011-03-09T20:07:00.001+01:00

Es curiós però és la tercera Marató que faig amb el mateix temps... :-O de les quatre que he corregut... :-O ;-)

Ahir va ser un dia genial tot i no aconseguir la marca que volia. La Marató et fa sentir un munt de sentiments, emocions, sensacions en els llargs 42.195 metres que corres... o camines com jo ahir... ;-)

Tot va començar ara fa uns quatre mesos quan vaig fer la inscripció, en el moment de fer la inscripció tenia por de que em tornés a quedar un altre any sense poder correr, l'any passat i l'anterior no la vaig poder corre per trencadisses varies...

Quan em vaig inscriure tornava a poder entrenar amb normalitat, començava a fer tirades llargues i tornava a gaudir de correr... Vaig doblar Sant silvestres per cap d'any amb l'amic Ramon, gaudint de les dugues, en una apretant i en l'altre disfressat del Barça ;-) Vaig anar a correr la Mitja de Sitges en la que vaig acabar extenuat, ho vaig passar força malament, des del 15 fins al final. Després entrenos i més entrenos, vaig estar a Menorca i en la tirada de 28 vaig tornar a patir a partir del 22... després la mitja de BCN en la que vaig passar-m'ho molt bé i vaig fer un bon temps per mi... més entrenos i més dies gaudint de l'esport que tenia vetat l'any passat, visites al Ricard(Fisio i company d'equip) per que m'arreglés una setmana si un altre també... dolors aquí i dolors allà, però tot s'anava sol.lucionant... vem anar a la Mitja de Granollers en la que vaig fer millor marca en Mitja d'aquest any però vaig tornar a passar-ho malament per sortir massa ràpid... i la darrera la mitja de Gava on vaig anar de menys a més i vaig gaudir de la cursa, bé, tot això amanit amb estones de catxondeo amb els companys, entrenos durs, divertits, series a la pista... bé, com vaig posar en l'últim post portava la feina feta...

Realment per mi ha estat un trajecte fantàstic, he gaudit molt preparant la Marató, tot i els mals moments.

6:45 estava esmorzant i amb tot preparat per sortir cap a la Plaça Espanya :-) a les 7:40 ens trobem amb el Manel i anem caminant xino xano comentant la jugada... el meu nou Garmin forerunner 305 no pilla els satelits... mecagum tot... a veure si no xuta això... :-) Arribem i al punt de trobada van apareixent els companys,l'Àlex, el Felix, el Jordi, l'altre Jordi, el Sergi... ja hi som tots, anem cap a la sortida :-) com que no estava al mateix calaix de sortida fem una petita "pirulilla" i entro al calaix de 3-3:30... veig al Frank darrera nostre quan treuen les tanques ve fins on estem nosaltres :-)

A les 8:30 donen la sortida i enfilem carrer de sants, la gentada que hi ha és brutal, nosaltres anem fent, xerrant, fent catxondeo, la barqueta dels 5(Sergi,Frank,Jordi V., Jordi A. i jo) anem amunt... jo veig que anem ràpid però em trobo bé... la idea és fer 3:28... arribant al camp de Barça veiem al Dani, la Eva, l'Ensenyatus... companys que van més ràpid que nosaltres...

Passem pel camp del Barça, vaig bé, però tinc tota l'estona la sensació d'anar ràpid... intento frenar als companys, però ells diuen que anem bé... passem pels barris que freqüentava quan era petit i tornem a passar per davant del camp nou, on unes hores abans havia estat dient-li al meu pare que passaria per allà seguint la línia blava... tot va bé...

Seguim parlant amb els companys, fem bromes, tots riem i anem bé, bevem, compartim aigua i powerades, quin bon rotllo, això funciona... :-) arribant a la plaça Espanya ens agafen el Ricard, el David i el Isra, al poc d'avançar-nos el Isra Plega, finalment la seva lesió no l'ha deixat acabar, ara a recuperar-se per propers reptes... seguim i el David i el Ricard van força estona amb nosaltres, bé, de fet seguim junts...

L'Ambient a la ciutat és espectacular, moltíssima gent animant, cridant, en tots els idiomes... Italians, Anglesos, catalans... es una passada... el pass per plaça Espanya està plenissim, la Gran Via també, el Passeig de Gràcia... anem fent.

Arribant a Gran Via els hi dic als companys que aquesta és la Marató WEAAAAAHH que des d'un temps ença s'ha convrtit en la salutació entre els Picornells... :-) riem i seguim.

Passem per la Sagrada Família, un altre punt ple de gent que anima :-) i arribem a la Meridiana, aquí la Montse, la parella del Frank ens anima i ens fa fotos, fins i tot els hi dic als companys de posar-nos al costat on es ella per sortir bé a les fotos... jajaja fem broma... però aquí tinc el primer moment de desfalliment.... ui,ui,ui... i encara no estem al 21... prenc un gel i sembla que em recupero... km 21 passem en 1:43... el Jordi Vilardaga em diu que si segueixo a 5 ja ho tinc... :-O jo interiorment no em sento bé... comença a venir la fatiga... com en les darreres tirades... em començo a acollonir... passem pel pont de Calatrava el Jordi Antoli em diu que faci la passa curta... obeixo... ;-) Carrer Guipuscoa, segueixo trobant males sensacions, ho parlem, el Jordi A. em diu que prengui un altre gel... quan arribo al 25 ho faig, veig al Carlitos l'amic de l'Àlex, ens fa fotos, i m'ofereix un gel... riem i seguim, noto fatiga... Ricard i David comencen a allunyar-se Frank fa estona que ha desaparescut, i Sergi tampoc el veig... estic amb els dos Jordi's...

Arrivem a la Diagonal... aquí si que vaig en plena crisi,, Els jordi's m'animen, diuen que he de seguir, que no defalleixi, que mantingui el ritme... jo ho faig... arrivem amb molt d'esfroç a la torre Agbar i allà l'ambient és espectacular, la gent ha fet un passadis que et posa la pell de gallina, tot i que jo vaig moooooolt tocat.... vinga, vaaaa, dai, dai, vamooooos.... go,go.... uffff

Comença la baixada cap al Forum i em fallen les forces... només estem al km 29.... intento prendre un altre gel però és molt espés, no passa, no tinc aigua... arribant quasi al 30 paro de correr... Els Jordi's em diuen que no pari que segueixi, que he de continuar... jo no puc, el cos ha dit prou... que em passa?? vinga, va Òscar, va, va segueix... no puc... les cames estan bé,no em fa mal rés, però estic molt fatigat, no puc seguir... apareix per allà l'Anna, el Jordi li diu que em dongui un gel, però ella els ha de donar als seus amics... Anna, no passa rés, :-) no se d'on trec les forces per tornar a correr... i segueixo... però als 500 metres torno a parar... els hi dic que segueixin, jo ja arribaré.. ells intenten animar-me, empenye'm... i torno a engegar... als 300 metres torno a parar, aquí si, els companys ja veuen que vaig fatal i marxen... em quedo sol... bé, amb un munt de corredors més que em passen corrents... arribo a la façana litoral i venen sensacions xungues a les cames... tinc la sensació que en qualsevol moment m'agafaran rampes... i afluixo el ritme, paro devant del mar a estirar les cames... estic al km 33, aquí ha d'estar l'Alberto... sembla que em recupero, però rés corro i torno a caminar... en aquest moment m'avancen les llebres del 3:30... en aquest grup va el Jordi Olivella, el perico... :-) que em va oferir anar amb ells però jo he volgut anar massa ràpid... potser t¡hauria d'haver estat més conservador... ara ja es tard... intento seguir una estona amb ells però no puc... torno a parar... la gent anima, fa un dia esplendit, fa sol, miro el mar, quin dia... :-) penso en plegar i agafar el metro però llavors recordo que el meu pare està al carrer Ferran esperant que passi... he d'arribar fins allà... i segueixo el meu particular caminar, correr... arribo a l'Arc del Triumf, on a l'any 2008 vaig trobar forces per seguir... i segueixo, prenc platans, vec aigua i isotònic... ja no em queden gels...la gent m'anima pel meu nom ja que surt al meu dorsal... a tots els hi dic que no puc més... però si que puc i vaig fent... arribo al Carrer Ferran, està ple de gent... ufff un altre cop subidon... quina passada... en aquest punt de la cursa veig que no sóc l'únic que va fent això que una amiga meva sempre em deia que fés i jo no vull fer mai que es el Caminar-correr... deu ni do n'hi ha que estan pitjor que jo... he vist almenys a quatre persones ateses per els de la creu roja... ufff, al final del Carrer per fi veig al meu pare... :-) li dic que les coses no van com volia, ell em mira em dona la ma i amb la mirada sembla que em digui, tranquil, no passa rés... jo segueixo cap a la Rambla... ja només queden 3 kms... només??? joder, es una eternitat, però ara porto la força del meu pare... :-) al girar les Rambles paro a estirar els isquios un altre cop, sembla que em venen rampes... una dona m'ofereix una cadira per sentar-me... jajaja no senyora, només estiro una mica i ara segueixo... em mira com si estigués boig... potser si que ho estic... :-O apa, endevant que no ha estat rés... arribo parant encara unes quantes vegades al Carrer Sepulveda... uffff aquí també està ple de gent animant, grups de música tocant... ambientasso i en aquestes que veig al Roger, que va amb la Btt, vinga Òscar!!! vaaaaaa i em fa fotos amb el mòbil... m'acompanya tot el carrer, que curiosament no s'hem fa llarg... arribant a la plaça Espanya em torno a Parar i ell em diu que no pari.... jajaja jo li dic que no vindrà de 30 segons més... i agafo aire per fer els darrers 300 metres... Paral.lel ple fins dalt, animació brutal... enfilo la recta d'arribada i sento una canço que m'agrada pels altaveus... em venen ganes de ballar, però penso que seria una falta de respecte pels altres que arriven amb mi i em continc... però per dins si que ballo, i canto i ric... per que tot i estar destroçat, haver fotut el gran pet i no haver aconsseguit la marca... TORNO A SER UN MARATONIA... :-)

Mil gràcies a tots els que heu compartit entrenos, curses, series, catxondeos i mals ratos. :-)

Ara a pel proper repte...

Deures fets... falten 15 dies per la Primera Gran cita... La Marató de BCN

2011-02-20T17:43:00.000+01:00

Després de mooooolts kms correguts aquest any si puc dir que arribo a la Marató amb els deures fets... :-)

Avui he fet la darrera tirada llarga pre Marató, no ha sortit com jo volia, però no m'extranya, ja que aquesta setmana el meu cos ja va donar avisos de que estava arribant al límit d'esforç... dilluns al Basquet vaig acabar cansat, dimarts vem correr suau amb l'Àlex i el Cristian i em grinyolava tot, dimecres series a la Pista, que em van costar una mica i divendres després de correr amb el Pedro em va començar a fer mal les lumbars, i ahir amb bici quan hi havia una pujada les pulsacions s'hem disparaven i em notava fatigat...

Avui tocaven 25 kms a les aigües i jo no les tenia totes, tenia por de que l'esquena s'espatlles més... però ha aguantat com una campiona... :-)

Arribo al pla dels maduixers i em trobo al Ferran, l'Isra, el Ricard, el Eloy i més tard arriben el Jerome i el Dani... deu ni do quina grupeta més xula... i més ràpida... jo volia anar fins el 8 tornar i després anar fins el 5 i haguessin sortit 26 kms planets... però la grupeta em canvia els plans... :-( volen fer un recorregut de 12,5 d'anada i tornada amb alguns trams amb forta pendent... ui,ui,ui.. quina por... però tot sigui per fer l'entreno més o menys junts...

Sortim a correr i aviat el Keniano Ferran es posa a 4:30... arribant al 5 el Ricard i jo afluixem... no sigui que ens passem... arribem al 8 en 37 pelats... ui,ui,ui que anem molt de pressa... al pont els més ràpids giren a buscar-nos i baixem tots junts fins a la plaça Mireia, allà fem un gel i seguim... quan comencem les pujades el Ferran es queda al meu costat... fins que quasi al final s'envà uns metres... aprofito per fer un trocet caminant... no puc, em noto molt cansat... en algun altre tram pujant camino... joder que patiré avui... ens reagrupem just abans de creuar la carretera de Molins, baixem fins al punt de gir quasi juntets, donem la volta i fins a la plaça de dalt de Vallvidrera anem encara en grup... però aquí ja els perdo de vista... tornen a venir pujades en les que torno a caminar... estic content per que muscularment em trobo perfecte, el que falla és el motor... arribant a la plaça Mireia plou una mica, noto molt de fred i cansament però segueixo... la pujada fins el pont de fusta pateixo força, torno a caminar, quan passo per la font a la baixadeta sembla que la cosa millora però em segueix costant... em troben el Carles, la seva companya i la nena que van en bici... quina enveja la nena que va dormida en el cistellet agafat a la bici... ufff qui pogués ser ella... el Carles em diu.. que encara em queden 7 kms... ufff, allà voy... :-) hi ha un parell de noies i un parell de nois que els adelanto... però tot i així vaig petadillo... pensant en tornar a caminar però em dic, no paris que els companys estan esperant amb les teves coses al cotxe i no es questió de putejar-los... en aquestes que quan porto uns 22 kms em trobo al Isra caminant... collons aquest ha petat més que jo penso... però no, el que li ha passat és que s'ha fet mal a la cama... ell em diu que segueixi, li dic que l'acompanyo una mica i després reprenc la marxa... però finalment penso, ja està bé 22 kms i tampoc es plan de deixar aquest home caminant sol per aquí... i jo també estic fotut, així que anem xino xano els dos xerrant fins el pla dels maduixers... quan arribem només queda el Ricard, la resta han marxat... no m'extranya, amb els fred que fotia... jo volia anar a nedar però després del que ha passat millor anar a descansar a casa... :-)

Així doncs aquesta setmana descansaré fins dijous o com a molt nedaré una mica dimecres, dijous ja tornaré a correr una mica a veure que tal les sensacions...

Tot i la petada estic content, tinc la sensació d'arribar a la Marató amb els deures fets, he corregut 60 kms o més durant un parell de mesos, més el que portava abans, he pogut correr a uns ritmes que l'any passat ni en broma... la setmana passada a Gava vaig fer 20 kms a ritme de 4:45 5:00 i els últims 10 en 4:35... per mi això és volar... :-) he fet series a la pista a ritme de 4 - 4:15 el km... fa un any això era impensable... no se, a veure que passa el dia de la Marató, jo estic ilusionat i amb moltes ganes i veig a l'abast l'objectiu de baixar de 3:29:25... el temps que vaig fer a Firenze... ja veurem, el dia 6 la resposta.

Mitja de Granollers 2011 NO VULL PATIR...

2011-02-06T19:26:00.000+01:00

La Six Pack ha fet la foto al Frank i per casualitat allà estava jo... jajaaj

Aquesta precedeix a la de sobre... ;-) Gràcies Montse per fer-me una foto sense voler... jajjaa

Els Picornells amb el camió d'Estrella Damm de fons... jajaja

A les 7:20 ha sonat el despertador... uffff com m'ha costat aixecar-me... només he pogut dormir 5:30 hores... ahir vem tenir sopar Picornell :-)

Preparo tot i marxo cap a Plaça Espanya a trobar-me amb Justin i el seu mini "autobus" anavem 7 :-) i cap a Granollers... pel camí ens trobem amb tres més de l'equip i per acabar a Granollers se'ns ajunta el Roger :-) l'Àlex Carreres i el Marc van pel seu compte...

Preparem les coses i rodem 6 kms abans de començar a un ritme suau però que ens fa entrar en calor... :-) anem cap a al sortida i no se com ens posem quasi amb els cracks... :-) sortida davant, et contagies del ritme dels de devant i sortim forts... 4:20-4:25... vaig bé, però tinc present la petada al km 3 de l'any passat... aquest any sembla que la cosa no serà igual... el Ricard corre al meu costat... els dos anem corrents però sense parlar... Ricard arribant al 7 deixa anar un... no m'agrada gens aquesta mitja, tota l'estona és un puja-baixa... i és cert... en alguna d'aquestes pujades noto que em costa seguir el ritme... he tornat a cometre el mateix error... SORTIDA MASSA RÀPIDA"...

Arribant a la Garriga tinc el primer baixon... i comencen les ganes de.. "CAGAR"... al camí de terra noto que vaig fotut... tot i així no em refio de mirar el rellotge ja que els kms no estan ben posats i varien força els temps... al km 10 em prenc un gel que soposo que alguna cosa haurà fet...

Sortint de la Garriga hi ha un parell o tres de pujadetes que em costen força de pujar... tota l'estona tinc al Ricard davant que va mirant enrrere per veure si segueixo... ufff com em costa... i amés les ganes de Cagar van a més... mai m'havia passat això... en un moment donat el Ricard em diu..." si cagues ràpid t'espero" joder quina pressió... passo de cagar... en aquestes que algú em toca l'esquena i em saluda... EL JOSEP MARIA DE VIC... :-) quina ilusió veure'l per allà... :-) li presento al Ricard fem un parell de bromes i el tio va i es queda amb nosaltres... :-) ostres ara ja som tres... jajaja AL ATAQUERRRRRR :-) els kms no passen, vaig petat però to i això veig que segueixo passant els kms a un bon ritme.... 4:30-4:35-4:25... es nota que hi ha baixada... en més d'un moment tinc temptacions de parar de correr... i de cagar... però ara ja es tard... m'he passat tota la tornada buscant on podia cagar... jajajja

Els kms 17-18-19-20-21 no s'acaben mai... finalment entro a meta en 1:37:57... 11 segons més ràpid que a Barcelona però molt pitjor sensacions... avui no he xocat les mans dels nens, que sempre m'agrada fer-ho per que anava destroçat... :-(

Arribo a meta i m'he d'arrepenjar uns instants a l'esquena del Josep Maria... Ricard també arriba fet pols... potser ha anat massa lent per acompanyar-me...

Agraeixo els ànims i la companyia d'aquests dos Cracks, tot i que anar amb ells ha fet que m'exigis un pel massa... potser...

En acabar prenem el típic brou de Granollers i esperem als companys al solet comentant la jugada... :-)

Tornada cap a casa fotuts però d'alguna manera satisfets...

Avui hi ha tres coses bones... Primera: El bon rotllo amb els comapnys, el Josep Maria i el Ricard i els Picornells, a la tornada ens hem fet un fart de riure amb l'Àlex... no,no,no,no... jajaja Segona: He acabat la mitja sense massa dolors ni molèsties... i això que quan he començat tenia alguns punts de molèsties... a veure demà com em desperto... tercer: Crec que patir em fa fort de cara a la Marató i l'Ironcat... segur que en aquests reptes patiré en més d'un moment...

La setmana que ve a Gava per acabar el circuit de Mitges que no feia des de el 2008 :-)

Mitja de BCN 2011 SUPERCONTENT... Perdoneu però avui ho havia de dir... :-)

2011-01-30T13:45:00.001+01:00



Amb els companys Picornells ;-)


Frank, el incombustible... :-)



Aquesta es de la cursa Mar i Murtra que vaig correr fa 15 dies... :-)


Hola als que passeu per aquí... :-)
Avui estic molt content amb el meu cos... ;-) ho disfrutare pk aixo no passa tots els dies ;-) 
El dia a començat aviat a les 6:45 ha sonat el despertador, he esmorzat i he sortit aviat de casa... he començat a córrer fins a casa del company Alex, quan he arribat ja estava tot suat... I cansadet... Només portava 4 kms... :-o salutacions i cap a l'estació del nord...

Arribem deixem les coses al guardaroba, deixem anar "lastre" i cap a la sortida... Foto amb els Picornells i PUM!! sortida... Començo xino xano, hi havia molta gent + de 8000 persones... :-o gaudeixo de la ciutat, Via Laietana, Rambles, Paral.lel Gran Via... Em trobo be, com que portava rellotge vaig mirant els parcials... 4:35-4:25-4:39... La cosa va be, em sento fort... Fins on aguantare??? A la Gran Via comença a ploure fort... A mi m'agrada... penso en el company Àlex que s'estarà cagant en tot... :-) passo pel km 10 amb 46 minuts... Molt be, penso, prenc un gel ;-) anem pel circuit de la Sant Silvestre, Diagonal, Selva de mar... En el 14-15 tinc un petit defalliment... La ment em juga una mala passada ja que em ve al cap que encara falten 7 kms i jo ja  en porto 6 i pico d'escalfament... Aguanto el baixon be... Penso en prendre un altre gel... ;-) però finalment desisteixo, penso que no cal, que he de seguir tal com vaig... Al 16 em refaig i torno a apretar... Xoco la ma a uns nens que animen ;-) arribem al 19 i aquí si que he d'afluixar, però tot i això no baixo de 4:40 acabo la Mitja amb un molt bon temps i millors sensacions 1:38:09 ;-) uuuaaauuu :-) Al final 12-13 kms de rodatge més els 21 de la Mitja per fer un total de 33-34 kms d'entreno per la Marató i Ironcat i a sobre no noto gaires "Dolors" :-) 
Vaig a buscar a l'Alex i tornem corrents suau cap a casa :-) estiraments, dutxa i ara aniré a dinar al Tagliatela un bon plat de pasta :-)
Sembla que aquest any la cosa va bé... tocaré fusta... els entrenos Menorquins de la setmana passada, la planificació del Joan, el nostre coach, els massatges del Ricard i la Patri, els companys de l'equip i sobretot el treball de la meva Psicòloga esportiva... :-) estan fent que el meu cos i la meva ment estiguin funcionant bé ;-)

Torno a enviar forces, ànims i energia positiva a dugues persones que estan lesionades i ho estan passant malament, la Mònica(Nikabike) i la Montse(Six Pack)
Quan tingui fotos ja les penjaré :-)

Mitja Marató de Sitges 2011

2011-01-12T18:28:00.000+01:00

Com l'any passat aquest any he anat a correr la Mitja Marató de Sitges i com l'any passat va ser una cursa, per mi, de les més xules en aquesta distància :-)
Com l'any passat hi vem anar un bon grup de Picornells, que per variar ens ho vem passar força bé :-)
Aquest any en teoria creia estar més fort que l'any passat... i vaig sortir confiat, de fet vaig sortir força devant amb lo que durant tota la cursa em va anar avançant gent... :-O Vaig sortir a un ritme de 4:45 bé, sense anar fet pols, ni molt menys, les sensacions eren bones, notava que anava bé i que encara podia apretar una mica més de fet creia anar suau, de fet vaig tenir aquesta sensació fins el km 10... a partir d'aquí vaig tenir un baixon, però vaig pensar que era normal, que venia el tram de pujadeta, però que amb un gel em recuperaria i la cosa aniria millor... però no... bé, la baixada fins el km 14 em vaig trobar millor però del 15 fins el 21 va ser un suplici... no aconsseguia baixar de 5-5:10 el km i les sensacions eren que anava desfondadissim... analitzan potser va tenir a veure que vaig entrenar força durant la setmana, que vaig estar encostipat i que el dia d'avans vaig fer 50 kms de bici i 2000 de Natació... bé, la conclusió es que no estic tant fort com em pensava... jajaja :-)
Al final vaig correr en 1:43:22 més de 3 minuts respecte l'any passat... peró SUPER CONTENT d'haver pogut correr una mitja i no haver-me lesionat... sembla raro pensar així però per mi poder fer esport i no trencar-me és lo millor... més després de com van anar els dos darrers anys... :-)
Ara vaig entrenar amb els Picornells, que la veritat estan tots mooooolt forts.
Ah! moltes gràcies per les fotos i molts ànims a la Six Pack,Cuerpasso, Montserrat, que la tenim fotudeta.
Òscar

Final 2010 inici 2011

2011-01-01T18:35:00.000+01:00

Amb el Ramón i el Fran a Canovelles

Picornells Power a Barcelona :-)

Ostres el Messi ha crescut... jajjaa

Ahir, com l'any passat vaig acabar fent dugues San Silvestres... pel matí la de Canovelles apretant una mica i gaudint d'una cursa una mica exigent, amb un parell de pujadetes xules i per la tarda la Sant Silvestre de Barcelona, disfressat del Barça i fent catxondeo i bromes amb els espectadors, total 20 kms en dugues tandes, divertint-me i guadint de l'esport... :-)
2010
L'any 2010 tenia que ser un any fantàstic a nivell esportiu i malauradament no ho va ser gaire... va començar força bé, quan a primers d'any vaig anar a Sitges i vaig fer una molt acceptable mitja marató, de fet és un dels millors moments esportius del 2010.
La següent mitja, la de Granollers ja vaig anar-hi amb molesties i van ser l'inici de la "lesió" de l'any... de fet a Gava ja no hi vaig poder anar, vaig començar a tenir molèsties a l'esquena, la cama i la cadera... tot això junt va voler dir "disco patia lumbar" una cosa bastant dolorosa, per cert... aquesta lesió no em va deixar entrenar amb continuïtat com jo hagués volgut i el pitjor, anímicament em va fotre bastant, per que va ser un reguitzell de competicions patint o no podent-les fer, la Marató de Barcelona i l'Ironcat, van ser els primers descartes, amb rabia, frustració i tristesa vaig haver de renunciar-hi... després em vaig inscriure a Zarautz, que en un principi em va motivar però tampoc vaig poder preparar bé, aquesta prova, de fet abans d'anar-hi ja em vaig provar a Mataró i Gava fent aquests dos triatlons i ja vaig veure que la cosa no anava massa bé, tot i això no em vaig voler perdre aquesta gran sortida amb els Picornells.
Quan vaig acabar a Zarautz estava molt fotut, ja que havia patit molt i excepte en el segment de l'aigua en cap moment em vaig sentir bé, ni amb bones sensacions. Amb el temps he valorat molt més acabar aquella competició amb l'estat anímic i físic en que vaig arribar, per mi va ser una prova més mental que física.
Després vaig descansar... vacances i a l'Agost vaig començar un tractament per estar millor i així va ser, mica en mica la cosa ha anat millorant. Vaig tornar a correr, però llavors les molesties les notava nedant i en bici... vaig tornar a competir a Tossa i a Vilanova malauradament en les dugues competicions es va suspendre el tram de bici i van acabar essent dos aquatlons, en els que vaig gaudir de valent i em vaig començar a tornar a sentir bé, fent esport.
Aprofitant que em trobava bé, vaig seguir corrents, em vaig plantejar anar a Donosti a fer la marató però en plena preparació em vaig lesionar el femoral de la cama esquerre i quan semblava que estava millor em vaig fotre enlaire el soli de la cama dreta... i vaig haver de tornar a parar... fisio, estiraments, massatges... repós... i tres curses que havia pagat per anar-hi no les vaig poder fer... i fa cosa d'un més he tornat a entrenar amb "normalitat" sempre hi ha petites molesties, però procuro fer uns bons estiraments i no deixar d'anar a fer massatges de descàrrega, a veure si així el meu "cuerpo serrano" :-) aguanta :-)
Aquest any he tornat a jugar a basquet amb els companys de sempre i és una de les coses en les que estic gaudint més, de moment no gaire per que he anat a jugar dos partits lesionat i a dos no hi vaig poder anar però els dos darrers han anat força millor i em diverteixo i estic amb els colegues de quan jugava de més jove... :-)

2011

Bé, la veritat és que em fa una mica de por plantejar-me objectius de cara al 2011 després de l'experiència del 2010 i de que el meu cos segueix queixant-se i grinyolant de tant en tant... evident ment que no tinc 25 anys... i això és normal... soposo... però això fa que dubti del volum d'entreno que puc assimilar, de la capacitat de recuperació i d'altres factors que em fan no veure gaire factible segons quins objectius... però com que sóc "una mica" tossut i obstinat faré un no se si darrer esforç per... fer la Marató de Barcelona... l'Ironcat o algun altre Ironman, almenys per tenir per una vegada l'experiència de la llarga distància i entre i entre potser torno a plantejar-me anar a Zarautz, aquest seria el 4art any consecutiu i altres proves del circuit català de triatló, com Mataró, Sitges, Pont de Suert... a més d'alguna marxa ciclista, com Terra de Remences, Ripoll, Terres de Vins i cava... i alguna que altres cursa a peu com la Mitja de Granollers, la de Gava, cursa del Diable de Martorell... alguna travessa, com la del Port de Barcelona, potser torno a fer la de les medes, travessa de Badalona, Vilanova... i seguir jugant a basquet amb els colegues... a veure que és el que puc fer... de moment tinc ganes i força... falta que el cos respongui... :-)

Per fi sembla que vaig sortint del tunel... tocarem fusta...

2010-12-18T23:07:00.000+01:00

Contractura al Soli quan s'estava curant la contractura al femoral...

Contractura al Femoral va ser el primer el dia de la mitja del Mediterrani 24-10-10

Doncs si, després de dos mesos fotut, sembla que vaig sortint del túnel, tocarem fusta... de fet aquesta setmana ha estat la que he pogut tornar a correr sense molèsties i això és lo millor per mi, poder fer esport sense molèsties ni dolors :-)
Durant aquests dies hi ha dies de desanim, de ilusió, de frustració, de cagar-te en tot, mil i una emocions, dies que sembla que estas millor i recaus en la lesió... per al final poder recuperar les bones sensacions.
El que es curiós de quan estas fotut és que tothom sap el que et passa i el que has de fer... i arriba un moment en que això cansa... tot i que ho agraeixes per que la gent et dona consells des de l'apreci que tenen per tu, la majoria, d'altres ho diuen per que creuen estar en un estat d'iluminació superior però aquests són els menys...
Has de parar, fes bici però no corris, aprofita per nedar, es que mai descanses, es que no pares, deixa de fer esport una temporada i veuràs com se t'arregla tot,estira, no hi pensis, ves al fisio, els fisios no hi vaig mai... aquests i moltes altres han sigut les paraules, els missatges que han quedat en la meva memòria i que he sentit en aquests dos mesos...
Com ja he dit la majoria te les diuen per apreci, però n'hi ha d'altres que són dites des de la ignorància i el parlar per parlar i aquestes són les que acaben cansant...
Bé, de totes maneres gràcies a tots i a totes els que m'heu donat la vostra opinió i el vostre recolzament en aquests dos mesos.

Marxa BCN-Sitges... quina pooooor...

2010-11-14T20:24:00.000+01:00

Avui he intentat, si,si, intentat fer la marxa Barcelona-Sitges però no ha estat possible...

Hem quedat amb uns quants Picornells a Travesera amb Carlos III per anar cap al Camp del Barça, que és d'es d'on es dona la sortida, però jo m'he adormit... ;-) i he arribat una mica tard així que quan he arribat els he anat a buscar i després de fer la inscripció hem anat cap a la sortida doncs al haver-hi tanta gent millor sortir endevant i així ho hem fet... però uns quants llestos se'ns han avançat i estaven esperant fora del recinte del Camp Nou... :-O des d'un bon principi ja s'ha vist que la cosa seria complicada... moooooooolta gent per tant poc espai... més de 2500 bicicletes... ufff hem sortit molt poc a poc però tot i així al poc ja he vist a dos per terra... tenia la sensació d'anar amb tensió, uns adelantant per l'esquerre d'altres per la dreta... fiuuu, fiuuuuu... arribant a Gava una noia a tres metres devant meu per terra.... plaf, pum xof... l'he ajudat i en aquell moment he decidit donar mitja volta, he arribat fins a Castelladefels i allà he girat cua per l'autovia... cap a casa... com que portava pocs kms he anat a fer un tomb per la platja del Prat amb la bici i ara si cap a casa.

La marxa aquesta és massa multitudinaria, molt perillosa... a mi no m'hi veuran el pel... per la tarda dinar acasa del Pepe, sofa, peli i ja s'ha acabat el cap de setmana... buffff,

Porto cuatre dies sense correr per la contractura al femoral... demà comencem els entrenos amb els Picornells, una nova temporada... i de moment la començo lesionat... que hi farem...

Pujada i baixada a Guanta 2010

2010-11-07T18:19:00.000+01:00

Aquest matí he anat a correr la cursa de Sentmenat, l'objectiu?? coneixer una cursa a la que mai havia anat i entrenar una miqueta pujadetes de cara a la cursa de Collserola :-)
He anat a la cursa amb la meva germana, la Eva, que aquest cap de setmana ha vingut a Barcelona, durant la pujada amb cotxe hem pogut parlar de temes interesants, llàstima que ene l tram final no he pogut estar massa per ella ja que no tenia clar com arribar aquest poble d'una zona que no coneixo massa ;-)
Al arribar deseguida he vist als companys del Carinyena, que em sembla que aquest any canvien de nom :-) he agafat el dorsal i ens hem fet la foto de rigor ;-) després escalfar una mica i cap a al sortida.
Com que en un principi m'ho anava a prendre amb calma he anat a la part de darrera de la sortida amb les noies Carinyena, només sortir he vist que la Eli sortia forta amb el seu amic Pedrito, i m'he dit, vinga ves amb aquests dos... :-9 i així ho he fet, anavem avançant a bastanta gent i en un moment que la Eli no ha pogut passar m'he posat jo devant i he anat agafant un ritme alegre però sense forçar, anava pujant i em trobava bé, del km 4 al 6 ha estat el troç que m'ha costat més, però m'havien dit que després tot era baixada excepte algun tobogan... al donar la volta com que em trobava bé he apretat a la baixada i m'he deixat anar... fins al km 9 i mig he anat fantàstic però allà el meu femoral, que es va contracturar el dia que vaig anar a fer la mitja del Mediterrani s'ha començat a queixar i m'ha agafat por a que es tornés a contracturar... així que he hagut de baixar el ritme... m'ha avançat bastanta gent en aquests darrers 3 kms
però he aconsseguit arribar a la meta força sencer i en menys d'una hora :-) a un ritme de 4:46 força bé pel meu ritme habitual i després de la lesió que m'ha tingut fotut des de el Març... :-) ara he recuperar aquest femoral, aquesta setmana he corregut cuatre dies i menys el dilluns els altres tres he forçat un pel massa... es el que passa quan un es troba bé... la setmana que bé hauré de tornar a afluixar... mecatxiiis.
La tornada fins a casa l'he fet en bici i aquí si que hi ha hagut moments durillos... tenia vent en contra i tot el trajecte fins arribar a Tarrassa un constant puja i baixa que em sembla que no li ha agradat gaire a la meva cama... :-(
Al final he arribat a casa content i petadillo :-)
Ah! he d'agrair a la Montse que m'ha portat la bossa de la Mitja de Gava que no vaig poder correr al Febrer... per sort li havia tret la pols... jajjaja gràcies Frank i Montse.

Final de temporada de Triatlons 2010

2010-10-23T12:46:00.002+02:00

A Vilanova les "Machines" es van tornar a quedar al cotxe...

Gomez Noya encapçalant la cursa a peu del triatló de BCN

A Vilanova em vaig fotre damunt de l'espigó... :-O

Bé, doncs la temporada 2010 de triatlons ha acabat... no puc dir que hagi estat la millor temporada esportivament parlant però com sempre el que m'enduc són els moments divertits i la companyia de la gent amb la que comparteixo aquest hobby/ manera de viure(una mica malaltis... això si :-) )
La temporada va començar malament i ha acabat molt millor... vaig començar amb els problemes d'esquena que no em van deixar entrenar bé durant molt de temps, fent que entrenes a trompicons, ara podia, ara no... això no va gaire bé pel coco ja que no et pots `posar al 100 per cent a preparar rés, però no em queixo, tot i no estar bé vaig fer Gava, on vaig patir però també vaig gaudir, Mataró on no em vaig trobar massa bé, Zarautz on vaig patir com mai, no anava en condicions, però ara, amb la distància ho valoro molt positivament, haver pogut acabar la competició tal i com estava i em vaig trobar penso que no va ser gens fàcil i ara ho veig més meritori, l'any que ve aniré a treure'm l'espina... Llavors vaig voler anar a pont de Suert però al final no va poder ser, però m'ho vaig passar genial amb els companys i fent fotos :-)
Ja havia començat anar a xavi Elain que és qui em va començar a arreglar... vaig passar l'estiu en semi repòs i a partir de Setembre vaig començar a entrenar millor, he acabat la temporada amb dos aquatlons, que en principi eren triatlons, Tossa i Vilanova.
En el primer vaig patir bastant, vaig nedar bastant decentment, per lo poc que he nedat en la fase final de la temporada però la cursa a peu s'hem va fer força dura.
I a Vilanova em vaig trobar molt bé, sobretot corrents, llàstima que a l'aigua em vaig desorientar i vaig anar a petar damunt de les roques de l'espigo... "es de ser inutiles" ;-)
La setmana passada vaig anar a veure/viure des de fora el Triatló de barcelona que hagués estat el meu 10è aniversari triatlètic si hagués participat, però va estar molt emotiu veure-ho des de fora i animar als coneguts, amistats i cracks :-) va ser agradables veure a gent que feia temps que no veia.
I ara com que corrents no em fa mal l'esquena estic aprofitant per correr, amb una idea una mica loca de voler anar a fer la Marató de Donosti que ja veurem que faré però vivint el dia a dia... demà mitja marató del Mediterrani a veure com va, em sento bé i tinc bones sensacions i evidentment no em vull presionar massa...
Segueixo sense tenir massa ganes de nedar, cosa que em comença a amoinar, però amb l'objectiu de començar amb els entrenaments de l'equip al Novembre...
Ah! i la darrera primicia és que el meu retorn a les pistes de basquet serà el proper dilluns amb l'equip dels colegues basqueterus de la meva adolescència, el Narcís, el Lluís, el Vidal i altres... :-) creuaré els dits per no trencar-me... :-O i gaudiré al màxim.

Marxa ciclista a Mollet

2010-10-08T20:45:00.001+02:00

Diumenge passat vaig anar amb el Pepe i un bon grup de Provençalencs a participar a la marxa ciclista Pi i Pelegri a Mollet.
La veritat és que va ser força divertida i no massa exigent, el que passa que en el tram obert, la cronoescalada al Farell em vaig animar i vaig pujar apretant una mica, sempre dins de les meves possibilitats... :-) que no son masses... :-)
De bon matí vem sortir a pedalar, els primers tramps sempre en pujada els vaig fer parlant amb els companys i amics... ara perlava amb el Pepe, ara amb l'Asun, ara amb el Bernat, ara amb la mònica i així fins arribar a San Llorens Savall on vem fer una paradeta a esmorzar... fantàstic :-)
Després vem anar cap a caldes i d'allà a buscar la muntanya del Farell... el meu objectiu era arribar abans que l'Asun... però no va haver-hi manera... soposo que apart de que ella està molt forta, va arribar segona de les noies i es va emportar un Pernil, jo venia a "cola de peloton" i no va ser possible arribar a la seva alçada :-)
La grata sopresa que vaig vaticinar des de bon principi va ser la victoria de la Mònica(nikabike) a l'ascencio al Farell, quina màquina, soposo que els meus entrenos de basquet quan tenia 12 anyets tenen alguna cosa a veure... :-P
A la tornada vaig coincidir amb el Ruben, cap d'expedició Provençalenca amb qui vem anar tirant a un bon ritme fins a Mollet.
Dutxa, picar una mica de truita i unes croquetes boníssimes i cap a casa.
Un matí quasi perfecte...
Òscar

Com cada any... travessa al Port de Barcelona

2010-09-26T19:46:00.001+02:00

Aquest any he anat a fer la travessa al port sabent que no faria millor marca personal ja que nedant em molesta l'esquena llavors no estic nedant gens, tot just 1000-3000 metres a la setmana quan abans en feia 6000-8000 però aquesta junt amb la cursa de l'amistat i la cursa del CEC són tres competicions que es fan a barcelona que els hi tinc molt d'apreci i cada any procuro fer-les.

Avui m'he empanat i he sortit tard de casa i quasi no em deixen participar, ja havien tancat la paradeta per marcar a la gent i donar el xip, però al final s'han enrotllat i m'han marcat i m'han donat el casquet de bany i el xip... :-) la questió es que hi ha hagut molts anys que hem estat esperant molta estona abans de començar llavors un que s'ho coneix diu... aniré més tard... i quasi em quedo fora.

Només arribar he trobat a l'amic Jordi que també és un dels habituals d'aquesta competició i els dos juntets... cap a les golondrines, fins arribar al punt de sortida hem passat una mica de fred però un cop han donat la sortida al entrar a l'aigua la sensació ha estat boníssima i semblava estar calenteta... :-)

Els primers metres es fa una mica estret i sense voler he passat massa enganxat a l'espigo i amb una ma m'he rascat el dit amb una roca, però res greu... segueixo nedant i com sempre la natació és força neta, sense cops ni empentes, tot i que aquest any hi havia més gent que d'altres anys...

Arribem a les boyes de la bocana i al girar la darrera m'ha semblat veure al Jordi que anava una mica devant meu... el company la setmana passada s'havia cascat la Matagalls-Montserrat... ufff

Un cop fet el gir agafo de referència un super iot impressionat i anar fent, de tant en tant veia que avançava algun nedador que potser ha començat massa ràpid... aquesta prova crec que s'ha de fer sempre de menys a més, si pots clar... la meva esquena s'anava queixant des de feia estona, però jo li anava dient que no emprenyés massa que encara quedava un bon troç... en aquest punt he intentat agafar el meu ritme de "creuer" i anava alternant troços on treballava més de cames i troços on apretava amb els braços, lo bò és que m'he trobat bé, amb força, soposo que tot i no estar nedant els tutes de cursa a peu i bicicleta fan el seu efecte... de tant en tant feia algunes braçades respirant per l'esquerre per veure si així el dolor de l'esquena minvava una mica però rés... ella seguia queixant-se... també he provat alguns consells d'una bona amiga sobre com fer la natació més fàcil que soposo m'han ajudat, enfonsar el pit, intentar pensar en que allà ha d'estar el centre de gravetat... i respirar bé... jo amb les meves cabories i de cop.... OSTRES UNA MEDUSA.... cuidadin!! llavors he començat a mirar endevant no fos cas que em menges un d'aquests animalons... joder... m'he enrecordat de que l'altre dia vaig coneixer a un dels individuos que fan la neteja del port... collons aquest payo no treballa gaire no... apart de la medusa li he fotut una manotada a una fusta i a un plastic... potser avui s'havia adormit... o potser el port és molt gran... jjajajaj mica en mica passo pel costat del Iot i respiro per l'esquerra per mirar-lo, abans ja havia estat mirant des d'aquesta posició privilegiada, el pont nou, l'Hotel vela, el Castell de montjuïc, la darsena i alguns dels creuers que hi havia atracats... sempre penso que és una oportunitat única poder veure una visio no habitual de les coses que ens envolten...

Finalment arribo a la cantonada del World trade center i giro direcció Portal de la Pau... aquest troç quasi sempre i si les forces m'acompanyen intento fer-lo una mica més ràpid i gaudeixo mirant a la gent del Maremagnum que aplaudeix, aquest any he arribat sol a l'escaleta i he pogut pujar sense ningú que m'empenyés per darrera... :-)

Uns segons darrera meu ha arribat el Jordi que com era d'esperar el seu cos li ha preguntat en alguns trams de la travessa si "era boig" jajaja

Dutxeta amb molta gent mirant-nos... :-O ens hem canviat i a passejar pel Port i anar direcció al C.N.Atletic Barceloneta on ens estava esperant la famosa butifarra... mmmm boníssima, i amb la companyia dels ex-C.N.Hospitalet, ara al Vilanova Marta, Rafa, Juan Carlos... i d'altres que ens hem juntat allà... després de la tercera butifarra cap a casa a fer la migdiada... :-)

Fins l'any que ve port de Barcelona. :-)

Aquatló de Tossa 2010

2010-09-19T22:31:00.000+02:00

Doncs si, al final no vem fer el Triatló per que les pluges del dia abans havien deixat molta pedra a la carretera i es feia perillós anar en bici per aquella carretera. Una llàstima per que jo anava per fer la bici ja que m'havien dit que era durillo però molt bonic...

Així que amb la fustració de no poder fer el tram ciclista vem estar plantejant-nos si marxavem o ens quedavem... la decissió Catalana va ser clara... "si hem pagat 45 euros ens quedem"... :-) La pregunta següent va ser... "ens tornaran part del diners?" jajaja si és que no n'aprendrem mai... :-)

Bé, agafem dorsals i marxem a dinar... En el cotxe de l'Albert(el alt...) vem pujar ell, l'Ensenyatus i jo... vem dinar en un banc al costat del cotxe... i cap a Boxes... entrem a boxes i queda una hora... i ara que fem? jajaja

Vem erigir-nos en el comité de benvinguda de la resta de companys i amics... jajaa fotos aquí, fotos allà... :-) i cap a les 14:50 anem cap a la platja, el Yamil i jo sortiem a la segona sortida lo que volia dir que haviem d'esperar-nos fins a les 15:20

Puntualment donen la sortida, jo com sempre m'obro a l'esquerre i evito tots els cops i com sempre faig una mica més de distancia... però prefereixo això a rebre bufetades... o cops... una companya d'un altre equip va sortir amb un ull blau... a partir de la primera boya ja pots tornar al mogollon ja que aquest ja no es tant gran, després de girar la segona boya l'aigua estava molt freda apart de marronosa, ja que la riera baixava plena i amb aigua freda... brrrr menys mal que al final em vaig posar el neoprè... :-)

Segona volta molt més tranquila i amb un ritme constant, en aquesta segona volta ja vaig notar alguna molestia a lesquena.... gggrrrrr surto de l'aigua i faig la transició relativament ràpid... allà em trobo amb el Yamil que em diu ... "has ido ràpido en el agua" ... això em va animar... :-) surto a correr darrera d'ell, però deseguida ell agafa un ritme impossible per mi :-( al principi surto fort, però rapidament m'ofego i he de baixar el ritme... collons com costa correr... hem de fer tres voltes a un circuit... la primera anada vaig molt petat intentant agafar ritme però no hi ha manera, en algun tram hi ha problemes per que passin els que van més ràpid ja que el cami es molt estret... veig passar a l'Àlex Carreras i al Ramón Zapata corrent com autèntics Bufals... collons com corren...

Al fer el gir, que per cert no arriba mai veig a l'Elena que està uns metres darrera meu... l'he guanyat a l'aigua... ji ji ji al poc de començar la segona volta m'adelanta sense compassió... jajaja i també veig a la Blanca, la novia de Jordi... ui,ui,ui que també m'agafa...

La segona volta vaig petat del tot, i les cames em pesen molt a sobre només veig a gent adelantar-me... jolin que poc que corro... :-O al gir torno a veure a la Blanca que m'està agafant i decideixo apretar en la darrera volta... així ho faig i en algun moment tinc la sensació d'agafar bon ritme i estirar bé les cames, tot i que l'esquena em molesta una mica... arribo a l'Últim kilòmetre i busco la meta deseperadament... :-) arribo rebentat però content d'haver participat en aquest aquatló agònic per mi... :-) li dic a la Blanca que no m'apuntaré a cap triatló on vagi ella per que he d'anar per sobre del ritme que jo vull jajaja riem tots dos.

La última bona noticia és que en el pique que tenim l'Albert l'alt i jo l'he guanyat per 17 segons... :-) ji ji ji

Si es que ja dic jo que l'esport sense piques sans no seria esport...

Marxa Terra de Comptes

2010-09-05T19:19:00.000+02:00

Hola!!

Avui hem anat el Pepe i jo a passar el matí a Ripoll i voltants... :-)

Ha tocat matinar... :-( a les 5:20 ha sonat el mòbil... m'he vestit, he recollit les coses que havia deixat ben preparades i cap a buscar al Pepiño... a les 6 sortiem cap a Ripoll, pujada xerrant comentant coses nostres i pensant en altres que tenien competició...

Arribem a Ripoll i quan estic aparcant veig a la mònica(nikabike) i a l'Ivan que també participaven a la marxa, comentem la jugada i un cop posats els dorsals anem cap a la sortida :-)

Els primers kms tot és ben envoirat, no es veu el paissatge per on passem i a sobre sembla que no però es fa duret... mica en mica el dia es va despejant, xerrem amb algun dels participants de la marxa... arrivant a l'habituallament hi ha un parell de rampes dures en les que veig les estrelles de l'esforç... joder que dur... mengem i allà apareix la Blanca, que l'haviem avançat uns kms abans.

Anem tirant i cada cop el paissatge és més bonic, la baixada des de l'habituallamnet és molt inclinada i perillosa llavors començem l'ascenció cap a la pobla de l'illet, en totes les pujadetes busco força en el manillar de la meva bici... ;-) i d'alla cap a Castellar de N'hug... tantejo la opció de fer la llarga però el Pepe i la calor ens fan optar per la curta, 85 kms que no estan malament.

Quan arribem a Castellar de N'hug ens fan una foto amb el Pedraforca de fons, Impressionant.

Al poc de començar a baixar ens trobem a un home que ha caigut, li pregunto com està al dir-me que no massa bé, que li fa mal el braç i la cama li dic al Pepe que ens quedem a acompanyar-lo ja que l'home està fotudet i l'ambulància ha tirat cap amunt amb els de la llarga. I així ho fem baixem els tres en formació, l'home enmig de nosaltres dos... :-)

Finalment arrivem a Ripoll on mengem una mica i baixem cap a BCN, un bon dia i una bona sortida en bici en un marc espectacular.

Records estiuencs... :-)

2010-09-03T16:29:00.000+02:00

Aquest estiu mentre estava a Menorca, els amics del meu pare li van demanar si volia jugar un partit de basquet entre "Maduritos" i "Veteranos", no em pregunteu de quin equip era que encara no ho se... jajaja

I jo hi vaig anar :-)

La veritat és que va estar molt bé, vaig riure, vaig fotre i em van fotre més d'una galeta... i a sobre vaig fer algun punt i vem guanyar... jajaja

La sensació va ser molt agradable ja que vaig tornar a gaudir del basquet i de fet m'estic plantejant tornar a jugar aquest hivern... s'ha acabat tant de triatló... jajaja

16 kms a les aigues!!! :-)

2010-09-02T16:21:00.000+02:00

Hola !!
Ahir vaig anar a la carretera de les aigues a correr... en principi la idea era correr 16 kms però a mesura que m'acostava al `punt de sortida anava pensant que potser era massa i vaig estar temptat en variar els plans i fer 10 kms i si em trobava bé fer una mica més i tot això per que encara hi ha dies en que em fa mal l'esquena quan corro, quan nedo i en la bici...
Vaig començar a correr i van apareixer les primeres molesties però com que no eren a l'esquena vaig seguir al arribar al km 5 vaig estar tamptat de donar la volta, però com que em trobava més o mensy bé vaig decidir seguir... quan vaig arribar al km 8 vaig parar a veure aigua i la tornada va ser un autèntic plaer... pk?
Per que feia moooooolt de temps que no corria 16 kms, de fet des de la cursa a peu del triatló de Zrautz el 12 de juny... a la tornada com que em trobava bé vaig apretar una mica més i vaig acabar els 16 kms en 1h 23 minuts, que per mi està força bé i el més important vaig acabar sense massa molesties :-)
Ara a seguir entrenant per veure si puc fer algun triatló dels de finals de temporada... em vaig plantejar anar a Banyoles, però al final el cap ha pogut amb la rauxa... :-)
Avui si no plou a darrera hora farem una mica de bici i a nedar a les Picornell. :-)

Aner fent...

2010-08-09T14:34:00.000+02:00

Hola!
Ara feia temps que no escribia en el blog... soposo que el fet de tenir uns dies de vacances i estar en "el dique seco" ha fet que no tingués massa coses a dir... de fet tampoc en tinc ara però alguna si... :-)
Doncs si, sembla que mica en mica el meu cos es va recuperant dels dolors diversos... sembla que l'esquena està deixant de fer mal, soposo que el bon temps, el baixar els entrenos, anar al metge que m'està tractant l'aquiles i els exercicis que faig "quasi" cada dia ajuden a notar millora.
Aquest estiu vaig tornar a jugar un partit de basquet i realment vaig gaudir molt, va ser a menorca, el partit era Veteranos contra maduritos... jajaja no se a quin equip estava però m'ho vaig passar teta i a sobre no ho vaig fer malament... :-) m'estic replantejant buscar algun equipet on jugar algun dia a la setmana... ja veurem...
Tema triatló estic una mica, bastant desganat, però vaig fent alguna coseta... vaig sortint a correr algun dia, també he sortit en bici però el que menys faig es nedar... :-O soposo que nedar em fa més pal per que quan nedo em molesta l'esquena i una espatlla, llavors passo... però no vull deixar-ho del tot pk el dia de la Mercè vull fer la travessa al port de Barcelona com quasi cada any... :-) bé, ja em posaré les piles...
A part de la travessa no tinc gaires objectius... si segueixo estant bé i gual m'aputno al triatló de Tossa... amb l'objectiu de quedar l'últim... jajaja ei, que ho puc aconsseguir... :-)

Final de temporada

2010-07-05T12:52:00.000+02:00

Hola!

Aquí estic de nou després d'un descans ben merescut :-)

Com que les molesties de l'esquena segueixen, he anat a un metge que em va recomanar el Joan Montguillot, l'entrenador que tenim al Picornell i al que la majoria de gent que hi han anat n'han sortit contents.

Aquest home em va dir que l'esquena està bé, que el centre dels problemes físics i esportius venen de l'aquiiles... segons ell l'operació que em van fer és un autèntica xapussa... a dia d'avui tres anys després encara tinc moltes adderències al tendò, això fa que la informació que li arriba al cervell és que tinc la cama molt carregada i llavors no la deixa treballar com a mesura de protecció... per això no guanyo musculatura ni té bon tò muscular... aquest home esta intentant desenganxar les adderències i m'està fent treballar l'elasticitat del tendò per després treballar la força... bé, la questió és que m'ha dit que deixi de fer triatlons, hasta nueva orden...cosa que jo he acceptat de bon grau, després del patiment de Zarautz, no em queden massa ganes de matxacar-me entrenant.

Total, que aquest any dono per finalitzada la temporada i aquest és l'últim metge en el que m'hi deixaré una bona pasta... si no m'ho pot sol.lucionar seguiré fent esport però amb una exigència menor... o sigui a fer esprints en 1:25h amb la calma... o potser més a poc a poc i tot...

Estic en procés de fer-me a la idea de que la llarga distància potser l'hauré de deixar per la propera vida... :-) o no... qui sap, està clar que els entrenos llargs no li van bé al meu cos.

Però bé, no esn posarem massa dramatics que encara no se com anirà amb aquest home... ;-)

Zarautzkotriatloia 2010

2010-06-16T20:55:00.000+02:00

Aquest any i ja van tres he tornat a Zarautz a participar al triatló, i ja van 3 anys que hi vaig.

Com cada any vaig anar amb els companys Ferran, Roger, Dani Iñaki, Emili i aquest any es va afegir Nico i un bon grup de Picornells.

El viatge va ser tranquil i agradable, excepte quan vem arribar a Zarautz, sortint de l'autopista ens va parar la guardia civil, que més que policia semblava un escamot militar, amb un payo amb l'ametralladora i cara de males puçes, l'altre amb unes punxes per tirar a les rodes del cotxe i l'últim amb un intercomunicador i una cara de mal parit que flipaves... la questió és que va ser una experiència molt desagradable, em vaig sentir intimidat per uns malparits amb ganes de vacilar i atemorir-nos, vaig estar temptat de rebotar-me però estavem al pais basc i no volia fer passar una mal estona als companys Emili i Ferran... bé, pitjor del que ja estavem passant...

Al dia següent al despertar-nos agafem les bicis i sortim a fer la típica volta que es fa durant el triatló en dugues ocasions, al principi surto animat i amb ganes però al final del recorregut quan tots havien escalfat em quedo enrrere... presagi del que passaria al dia següent... després de dinar anem a buscar els dorsals allà ens trobem a l'Àlex, Dani, Isra i la resta de Picornells, catxondeo i nervis, per tranquilitzar-nos anem a Guetaria a fer uns pintxos... jajjaa

Al dia següent cap a les 11 esmorzem, dinem arroç i pollastre i marxem cap a Boxes, anem deixant les coses preparant-ho tot a conciència... fa fred, jo deixo la jaqueta per la bici... quan ja estem a punt de marxar arriben l'Àlex, el Dani, el Guillem... fem catxondeo i intento posar nerviós a l'Àlex i al Dani... després em diuen que quasi ho he aconsseguit... jajaja marxem a agafar l'autocar, dins de l'autocar l'Àlex comença a fer catxondeo a sac, un dels bascos se'l mira malment... jajaja encara no se com no li han trencat la cara mai... jajaja

Arribem a la platja i quan falta poc per sortir veig que surt d'escalfar de l'aigua l'Eneko Llanos, li pregunto si aquest any guanyara, em diu un "Lo intentaré..." li xoco la ma... a veure si em dona forçes... en aquestes que surt l'Àlex del darrera meu i li deixa anar un " suerte majo..." he de fer esforços per no petar-me de riure... jajajajja

L'aigua esta fresqueta però no importa... l'Àlex s'acosta mentre anem a la linia de sortida i em pregunta..."me esperaras?" i jo me'l quedo mirant i li responc amb un altre pregunta..."tu me esperaras en la bici?" a lo que ell em contesta que no.... "pués ya sabes mi respuesta... jajajaja

Sortida... moooooooc... l'Àlex ve amb mi, jo com sempre m'aparto del mogollon i m'obro a l'esquerre, apreto una mica a la sortida, la cosa va bé, ni un cop... l'Àlex es comença a posar nerviós quan veu que la gent està una mica apartada... i em fot un crit... Òscaaaaaar... jo li dic que segueixi però ell ja ha decidit tornar amb el gran grup... jo a lo meu... vaig nedant la primera boya s'arriva bé, la segona és un infern... vaig nedant i tinc bones sensacions, intento aplicar les tècniques noves de total inmersion que he practicat una mica aquest any... intento pensar en desplaçar el centre de gravetat al pit, intento nedar llarg, estirant bé els braços, intento aprofitar les ones, que a mitja travessia ja són considerables, intento surfejar quan m'agafa una ona... gaudeixo de la natació, a la fi seria de lo únic que gaudiria... veig peixos me'ls miro i vaig que són oblades de tamany acceptable... :-) vaig arribant a la costa i aquí si que les ones són mes grosses, em deixo portar per elles... em fa una mica de mal l'esquena però ja arribo... em poso de peu i sento una veu al meu costat... "amiguet"... Ensenyatus a la meva dreta... esta clar que aquest any ha millorat la natació... li dic, passa, passa per que la seva autoestima segeuixi in crescendo... pujant les escales veig que te problemes per obrir el neoprè... li baixo la cremallera... cosa que dubto que ell fes en la situació inversa... o potser si... s'ha de donar exemple a la gent jove... jajajaja

Fins aquí la part agradable i divertida del triatló de Zarautz d'aquest any...

A boxes agafo les coses i com que tinc fred també agafo la jaketa per la bici surto i començo a pedalar... als primers 4 kms pujant a meagas, m'avancen 200 triatletes... com a poc... jo em trobo malament, no tinc força, ni bones sensacions, m'avança el ferran que ha arribat just quan jo ja sortia de boxes, em deixa anar un "gaudeix de la cursa..." i jo penso que si... que ho porto clar aquest any... vaig pedalejant però sense forçes ni ritme, la cosa no pinta bé, tinc males sensacions a la panxa, emprenc un gel que crec que encara em senta pitjor, a la baixada m'avancen el Jordi i l'Isra, collons que forts que estan... quan estic apunt d'acabar la primera volta veig a l'Àlex que també m'avança, li dic adeu i el tio anava tant concentrat que ni m'havia reconegut, li dic que crec que vaig a plegar, que no em trobo bé, de fet ja fa estona que ho estic pensant... ell intenta animar-me i segueix, al arribar a la primera volta veig que he trigat 1h1min... penso que si faig un altre volta com aquesta o una mica més ràpid igual encara tinc alguna possibilitat de passar el tall de natació i bici i segueixo... la segona volta la faig una mica més lent i encara amb males sensacions... inetnto buscar la força en la ment, en les gomes del manillar però costa trobar-les arribo al Zarautz... tinc una hora per fer els 25 últims kms... mmmmm que justet... però decideixo intentar-ho... se m'està acabant l'aigua, he begut molt... sortint de Zarautz veig que ja està l'Eneko corrents i totes les màquines van arribant a boxes... quina sort.... arribo a Orio i agafo el desvio cap a Aia, les sensacions segueixen essent dolentes, començo a pujar... em dic va ves fent i segueix, a l'avituallament agafo aigua i isotonic però me n'adono que si agafo tant pes encara serà pitjor, buido una mica els bidons i vaig pujant... quan arriba la primera rampa dura directament baixo de la bici... aquest any no estic per heroicitats... a mitja pujada els hi dic a uns que baixen si tenen ganes d'empenyer... i ho fan... però a la que em deixen torno a baixar de la bici... ups, quan puc torno a pujar-m'hi ajudat per unes noies...quan arribo a la segona rampa dura intento pujar però als 100 metres torno a baixar de la bici... pujo a peu... quan arribo a dalt veigh al fotograf li dic que no em faci la foto a peu... jajaja el tio s'espera a que torni a pujar i llavors em fa la foto... jajaja que bò... quan estic arribant al poble em trobo al incombustible Toni Noe, li pregunto que com va? cada any ens trobem al mateix lloc... jajaja ell em diu que l'aigua ha estat molt dura i que si no apretem no passarem el tall... jo tampoc ho veig clar...a la baixada el perdo de vista en un plis... jo vaig fent números i veig que no arribo a les 4 hores... i penso que potser és lo millor per la meva esquena... però segueixo, en un lloc on hi ha gent de la organització em diuen que tranquil que han allargat 15 minuts els temps de tall per la mala mar... bieeeeen... o no.... :-) arribo a Boxes amb 3-4 minuts per sobre de les 4 hores baixo de la bici em trec la jaketa, em poso els mitjons llargs i començo a correr... al principi agraeixo deixar la bici aquest any ha estat un calvari he trigat 16 minuts més que l'any passat... només sortir a correr em trobo a la claca Picornella... uuuuaaauuuu quin subidon, m'animen i em fan fotos... jajaja veig al Fèlix Canviat i entenc que alguna cosa li ha passat després ens explicaria que s'havia marejat al mar i ho va passar malament... vaig corrent i la primera volta veig que l'he fet a 5:10 el km... nostamal, em dic, però les sensacions no són bones em fa mal l'esquena a la zona lumbar, segueixo pensant en plegar però no ho faig... quan passo pel casc antic al:lucino com cada any amb la gent com anima... uuuuufffff quin subidon, les tres voltes al passar per aquesta zona se'm va posar la pell de gallina... segona volta... sembla que l'esquena va millor, intento fer broma amb la gent dels avituallaments, ric i segueixo corrents, m'avancen el Guillem somrient i el Dani... que no somriu tant, acaven el seu triatlí i a mi encara em queda una volta... ufff en aquesta ja vaig molt tocat, faig 4 kms en 27 minuts... arrossegant-me però al final entro a meta.

Les meves impressions és que aquest triatló és molt exigent i s'ha de venir ben preparat, no es pot venir amb un any amb pocs entrenos de qualitat, amb lesions que han fet que la preparació no fós constant, amb no massa ganes i amb el cap a altres "puestus"... Hagués hagut de fer cas a una persona que m'estimo molt que em va aconssellar no anar a Zarautz aquest any... l'hauré d'escoltar més... ;-)

Tot i això estic content de la meva ment, no tant del meu cos.

Al vespre vem anar a pel ansiat Xuletón, que de fet és al que venia... no? jajjaa sopar molt agradable tot i lo destroçat que estava amb els companys de l'equip, catxondeo a punta pala... llàstima que jo no ho sabés aprofitar en aquell moment...

Al dia següent ronda de pinxitos per Donosti i tornada a BCN.

Triatló de Mataró 2010

2010-05-30T21:23:00.003+02:00

Anar fent, aquesta és la meva sensació després de correr avui el triatló de Mataró.

He arribat bé, amb temps, amb calma, he pogut escalfar bé, no estic al 100 per cent però les sensacions eren bones.

Escalfem al mar... mmmm impressionant, m'encanta la sensació de l'aigua fresqueta del Maig,Juny... em poso al costat esquerre, seguint la meva tàctica d'esquivar les osties, m'hes igual fer uns metres de més mentre vagi tranquil i sense cops, la cosa rutlla, em noto bé, vaig nedant relaxat, buscant la bpoya cada sis vuit braçades com marquen els cànons del triatló, arribo a la Boya i faig el gir obert per l'esquerre, a les 4-5 braçades veig un payo al costat amb el gorro 172... ostres però aquest no és el xavi Ensenyat??? que fot aquí?? em soprenc i segueixo a lo meu, vaig mirant el fons marí net, transparent, segueixo nedant bé, ràpidament arribo a la sorra, surto i cap a boxes, pugen les pulsacions...

Avui ha sigut un d'aquells dies que m'he barallat amb el neoprè, no volia sortir ... mecagum tot, sento que el Xavi passa i em fot un crit...i veig a un altre company de l'equip parat a boxes animant a la gent... :-( no entenc rés...

A la bici aquest any ens han canviat el circuit, en comptes de sortir N-II cap amunt sortim cap avall, cap problema, vaig fent, s'escapa el primer grup... normal... giro i arribant Al centre Natació Mataró m'avança el Toni Noe, un veterà que no vegis com va em diu que m'enganxi i anem a per el grup de devant... jo flipo, lo fort que està aquest home... just llavors sento soroll de bicis per terra.... uuuiiii, sempre m'esgarrif aquest soroll... s'han enganxat els de darrera... veig grups molt grans a mil per hora, em començo a acollonir i quan m'agafa un grup en comptes d'apretar per seguir-los els deixo passar prefereixo anar sol... a la segona volta veig a sis o set per terra... uiiii encara em ginyo més... hi ha molta gent i tots van amb tensió... aquest esport ja no és el que era...

Arrivem a la transició, el perill ha passat començo a correr ràpid... bé, el ritme ràpid meu que actualment és poc ràpid... :-) veig al company de feina Miquel Angel... :-) quina Ilusió, ha vingut a animar-me... jajaja vaig tirant, quan arribo al punt de gir veig que vaig fós, que estic patint... mmmmm patir? no vem quedar que passava de patir? doncs si, com que veig que no vindrà d'aquí afluixo el ritme, em relaxo i estiro més les cames, al gir de la segona volta torno a veure al Miquel Angel i em paro a fer catxondeo amb el seu fill :-) segueixo, em comença a fer mal l'esquena...grrrr adelanto a la Anne, una companyta de l'equip, li dic que es posi a roda i així ho fa, va darrera meu apretant les dens... jo no... la vaig animant fins que arrivem a meta que la faig passar davant meu, al entrar a meta es gira i m'agreiex el suport :-) busco als companys i comencem els comentaris post cursa, jajaja l'Albert està content... m'ha guanyat... ;-) Veig que he sigut l'últim noi de l'equip... :-( :-) jajaja i què? jajaja m'ho he passat bé i he aconsseguiit no patir gaire... :-)

Anem a buscar les toballoles i ens quedem a la platja una horeta i després a menjar una paella... que avui no ens ha agradat massa, car i poca quantitat de menjar...

Propera parada triatló de Zrautz... aquest any es l'any que vaig en pitjors condicions però amb ganes de passar-m'ho bé... :-)

Com no tinc fotos de Mataré poso unes fotos de Gava que m'ha passat el company Gladidor Lucas :-)

No te preu...

2010-05-27T00:10:00.000+02:00

No te preu poder plegar de treballar a les 3 de la tarda i agafar el cotxe per fer sortideta en bici per Montserrat... No te preu agafar la carretera de Marganell i anar pujant mentre notes l'escalfor del sol a sobre la pell i comences a suar... no te preu quan vas per una carretera quasi sense transit, quan sents el vent que t'empeny ara a favor, ara en contra, ara de costat... No te preu quan sents les olors de la natura... ara olor de Ginesta, ara olor de Pi, ara olor de camp de blat acabat de regar, ara una zona humida de bosc, ara olor a llimoner... No te preu... No te preu anar pujant i veient la enormitat de la Muntanya de Montserrat, les seves roques iluminades pel sol... No te preu lo bona que està la Coca- Cola que et prens quan arribes al Monestir... bé, això si que te preu... 2Euros... caríssim... :-) No te preu baixar a 60 per hora o pujar a 10 per hora... No te preu el dolor al cul de l'Últim gra que m'ha sortit a l'entrecuix... :-) No te preu lo maravellosa que ha estat aquesta tarda... la única pega és no haver pogut compartir-la amb la persona que estimo... potser un altre dia...

Provant forces...

2010-05-23T23:02:00.003+02:00

Avui he participat en el triatló Olimpic de Gava, tot i seguir fotut de l'esquena m'he fotut un voltaren i cap a Gava a passar una bona estona d'esport amb els amics i coneguts d'aquest món del Triatló.
Al arribar he saludat a la gent i deseguida hem sortit a escalfar el Modest,el Fèlix i jo, tres companys Picornells.
Agafem les coses i cap a la sortida, veiem els de la primera sortida i escalfem una mica a l'aigua.
Moooooooooc, sortida... :-) jo fidel a la meva estratègia surto apartat del mogollon, començo fort faig les primeres braçades i veig que vaig devant... em freno espantat... :-) realment no hi havia massa nivell en la segona sortida, per estar jo devant... fem la primera volta i sortim de l'aigua per tornar a l'aigua... ufff com cansa això de sortir de l'aigua i correr :-)
La segona volta s'he fa més pesada, diuen les males llengues que hi havia més de 1500 metres... agafo la bici i des del principi no noto bones sensacions, em costa pedalar, no tinc forces, per variar no puc seguir els grups que em van passant, fem unes voltes per la zona industrial fins que agafem direcció a Begues... ufff aquí el circuit es fa dur, vaig saludant als amics i companys cada cop que ens creuem, tots estan molt forts, al final aconsegueixo aguantar a un grup gran, però ja només queden 4 kms...
Arriba la part que més por em feia´... la cursa a peu... i evidentment estar més d'un més sense correr es nota ... una mica... però tot i això vaig fent i no noto massa molesties a l'esquena i m'ho passo bé.
Acabo el triatló amb un temps més que discret... 2:41... :-O però acabo content ja que he fet el primer triatló de la temporada amb bones sensacions, tot i no anar massa ràpid... :-)
La setmana que ve a Mataró a seguir posant el cos a punt per Zarautz... :-O
Per cert... gràcies a fisio rutpujol per les fotos... ;-) ja en posaré més.

Cap de setmana quasi rodo...

2010-05-21T23:42:00.000+02:00

El passat cap de setmana vaig anar a terres de l'Ebre a animar i veure in-situ el nostre Ironman... l'Ironcat 2010, en principi aquest any tenia que participar-hi però la dichosa discopatia lumbar m'ho ha impedit... bé, però serem positius, i pensarem que l'any que ve serà el definitiu i aconsseguirè fer el meu primer i potser únic Ironman.

Vaig anar cap allà amb el Roger que em va deixar dormir en el seu apartament a Masboquera, una caseta petitona però molt ben arreglada. :-)

Al matí de Dissabte vem anar cap a l'Ampolla i allà vem veure als companys, amics que començaven la prova, moooooooooooc tots a l'aigua... als 500 mestres ja havien sortit 5 triatletes de l'aigua... que si estava freda que si es movia molt...

Surten de l'aigua al cap d'una hora aprox, tres gladiadors junts, el Richard, el Victor i el Jordi, impressionants, el amic Justin i l'Àlex, els dos Picornells surten una mica endarrera però amb bones cares, al Justin que debutava em permeto donar-li el meu consell..."no te pongas cachondo en la bici y piensa que falta muuuuuuucho, regula" sembla que li va servir el consell ... :-)

Llavors el Roger, el Ferran i jo agafem les bicis amb l'intenció de pujar al Montcaro... sortim de l'Ampolla i els companys em porten amb el ganxo, que cabrons, estan molt forts tots dos... jo apreto a les baixades... la força de la gravetat està al meu favor... :-) fot un vent de la hostia, penso en els que estan competint... que xungo, quan començem l'ascenció el vent augmenta, al km 3 els hi dic que jo dono la volta, ells intenten convence'm però tampoc ho veuen gaire clar així que mitja volta, agafem la carretera cap a Amposta i fem els 17 kms a 45-50 kms hora... amb el vent de cul es va millor... :-)

Ens parem a una rotonda on veiem passar als amics i companys patir i lluitar amb el vent... ufff que dur.

Després anem al cotxe deixem les bicis ens dutxem i anem a dinar... mmmmm arroç de bogavante... impressionant... dinem al costat d'un tram del circuit de cursa a peu i quan s'acosta algun conegut l'animo o surto corrents a donar-li ànims i preguntar-li com li va.... quines ganes tenia de correr aquest Ironman... :-) Animo amb especials ganes als companys del Picornell, l'àlex carreras i el Justin , que després faria una volta amb ell corrent la marató i que ho van fer molt bé, als companys del Prat, Victor, Jordi als gamilliguerus Jordi Vilardaga, Enric, que m'havia comprat el dorsal quan vaig decidir no correr... i a altres companys i companyes, l'ambient de l'Ironcat és al.lucinant.

El Roger i jo marxem a dormir amb l'emoció d'haver gaudit d'un dia d'esport.

Al dia següent Roger em planta una emboscada, una mica manipulador el company, però molt bona persona... jajaja i sortim a fer un vol amb bici, anem a fer una ruta molt xula per una carretereta que anava pujant uns 10,15 kms, Al final fem 35 kms més preparant Zarautz... :-)

Després de dinar tornem cap a casa i a mitja tarda cap a veure guanyar la lliga al Barça... :-) un altre al sac, festa grossa a l'estadi, quina alegria i quin bon rotllo per acabar el cap de setmana... :-)

Terra de Remences 2010

2010-05-12T19:23:00.003+02:00

El passat diumenge vaig participar en la marxa ciclista Terra de Remences, una de les marxes ciclistes en les que he participat més boniques i més ben organitzades.
Com cada any vem marxar el dissabte amb el Pepiño cap a Olot, aquesta vegada vem anar a dinar a casa de la seva germana que ens va fer un munt de carn a la brasa, que estava boníssima... :-)
Per la tarda vem anar a recollir els dorsals i mica en mica van anar arribant la resta de companys del Provençalenc i els del Picornell, aquest any erem un munt de gent coneguda.
Després de sopar vem anar a veure el nostre gran Barça que va guanyar al Sevilla i està més aprop de guanyar la lliga per segon any consecutiu... :-)
Aquest any vem anar a una casa de Colonies al costat de Joanetes i la veritat és que no va anar massa bé, segons el meu parer clar, menjar no massa bò, ´no molt bona atenció i a sobre i potser el pitjor llits petits... cosa que va fer que dormís fatal...
A les 6:10 ens despertem i després d'esmorzar marxem cap a la sortida, aquest any no hi ha foto amb els Provençalencs per que hi havia presa... :-( però si que n'hi ha amb els Picornells... :-)
Sortida cap a les 8 amb molta gent, sortim darrera de tot :-O com sempre els primers kms la gent va esperitada, molt ràpid, quan començem una de les primeres rampes apareixen el Joan i el Jesus, dos Picornells que han arribat una mica tard, fem cuatre bromes i anem pujant, quan arribem a dalt del Capsacosta espero al Pepe que al veure que comença a ploure vol donar la volta, li dic que no, que segueixi, que ens ho passarem bé, segueix, jo al ploure penso en l'entreno de la setmana anterior, que vaig fer 80 kms plovent i m'ho vaig passar genial, també és important que anava molt ben acompanyat... ;-) . La baixada cap a Ripoll tota l'estona plou, pro jo m'ho passo genial, avanço a gent que no em pot seguir, vaig a tope... :-) arribant a Ripoll recordo la mitja Marató que vaig fer l'any passat, la primera mitja marató en molt de temps, bon record. Comença l'ascenció al coll de Canes i veig que vaig bé, avanço al San Juanes del Provençalenc i fem broma, quan arribo a l'avituallament veig a l'Asun que sembla estar una mica agobiada, fem broma, espero al Pepe i sortim els tres junts, però com em trobo bé apreto una mica i marxo, la baixada cap a Olot la gaudeixo al màxim però amb precaució, quan veig que el comptakilòmetres marca 70 per hora freno, per que tinc la sensació de que la bici no aguantarà... jajaja arribant a la Vall m'atrapa el Dani que m'acompanya fins el desvio de la llarga, no se que fer però finalment tot i el vent que fa decideixo girar i tirar cap al Bracons...
Aquest any ja sabia on anava i com que no tinc presa, poso el 27 des d'abaix i vaig tirant cap amunt, la veritat és que és dur de collons, però jo a lo meu, arribo a l'últim kilòmetre i mig i estic a punt de plegar per que veig que allò és una animalada, miro el manillar i veient les gomes de la bona sort que hi porto apreto les dents i tiro cap amunt, arribo quasio a dalt i fins i tot tinc temps de dir-li a la noia que fa fotos que s'esperi que posaré per la posteritat ... jajjaja
Un cop a dalt em plantejo si seguir o no, mentre pujava he vist al Roger que baixava i m'ha fet ganes de seguir-lo, però un cop a dalt em dic, vinga Òscar segueix endevant i gaudeix de la marxa.
Fa vent i la baixada la faig poc a poc, quan arribo a Torello tinc algun "amago" de rampa, però estiro i sembla que passa el perill, el trajecte fins a manlleu és fa dur, fa vent, està nuvol, fa fred, però finalment arribo i paro a l'avituallament a fer una coca cola... perdò Pepsi... La pujada de Cantonigròs, s'hem fa eterna i a sobre tinc la sensació de desfallir en varies ocasions, collons que dur que és això dle ciclisme... finalment arribo a dalt i torno a parar Pepsi, taronja, gel i cap amunt, la darrera pujada torno a patir però finalment arriba la baixada i vaig tant grogui que he de parar a mitja baixada per que tinc la sensació de que me la fotre si no paro a recuperar-me una mica... algun dels que m'avança baixant m'anima, al cap d'uns tres minuts segueixo baixant, arribo a meta destroçat, he patit molt més que l'any passat, he reduit 4 minuts el temps de l'any passat tot i que això és el de menys, la lliçò és contundent... " no tornis a fer una d'aquestes animalades si no estas preparat".Quan sedmbla que em començo a recuperar veig a una noia amb un maillot del Barça i li ensenyo la meva samarreta i llavors ella va i em diu... tu ets l'ôscar Gómez... jo em quedo flipat i li preguno qui és ella... Sóc la Mònica, tu eres el meu entrenador de basquet... jajajjaj quina ilusió, mai m'ho hagués pensat... :-) un retrobament inesperat... :-)
Bé, aquest ha sigut un bon entreno per Zarautz a veure si ara les proves de cursa a peu van bé i poc acabar la prova vasca... :-)

I'm Back... i anada d'olla...

2010-04-25T22:39:00.000+02:00

L'amic Ernest

La maquina està a punt un altre any...

Els companys esperant l'esmorzar.

Amb el Barcelonista Carles :-)

El periquito Ruben... :-)

Aquest cap de setmana ha estat un cap de setmana com els d'abans de lesionar-me... he fet dugues sortides en bici i una nedada de 2000 metres a les Picornell amb neopré... i per que? doncs per que ahir vaig tenir una anada d'olla important... em vaig inscriure al triatló de Zarautz... per que? doncs per que necessito tenir un objectiu per entrenar, per que darrerament estava bastant desanimat i volia tornar a motivar-me.

Ah! i el més important... jajaja per que em moro de ganes de veure la cara de ginyats que tindran uns quants Picornells abans de començar la cursa... jajaja

Evidentment amb el meu estat, lesió és una bogeria fer el triatló de Zarautz però d'aquí un més confio en haver millorat i poder correr una mica abans de la prova i si no puc correr ho faré caminant o em retiraré... tot i que això ho dubto per que amb lo tossut que sóc va a ser que no... :-)

Les dugues sortides en bici han estat genials, la primera de dissabte vaig sortir després d'inscriure'm a Zarautz, amb el subidon... :-) i quan arribo a Gava em trobo a l'amic Ernest, que fa poc se'ns ha casat... :-) parlem i decidim anar cap a Olesa... a mig camí i veient que el ritme és una mica lent i pensant en Zarautz li proposo pujar a la Creu d'Aragall, ell no acava d'estar molt convençut però diu que si... després em va tractar d'embaucador... ;-) pugem xino, xano, fem una Coca cola i cap a casa, a la tornada vem apretar una mica, molt bon retrobament.

Avui he sortit amb el Provençalencs, ha sigut també una molt bona sortida, a l'anada hem anat alegres fins a les costes, com sempre al arribar en aquest punt campi qui pugui... en la segona pujada "l'Amiga" Asun deixa anar a una amigueta seva... "este se queda" referint-se a mi... i evidentment tenia raó, però les seves paraules m'han esperonat a anar a per ella... al final i després de molt d'esforç he aconsseguit avançar-la... ggrrrrr... :-) esmorzar a Sant Pere de Ribes i tornada cap a casa amb la reserva... per sort avui el vent el teniem de cul i a l'autovia hem anat fent relleus curts mantenint una mitja de 35-38 kms hora... quin plaer de final de sortida :-) després he anat a nedar a les Picor amb neopré com vaig fer l'any passat a la primavera 2000 mestres seguits en 35 minuts, correcte.

Demà a cuidar-me l'esquena, sessió d'acupuntura... :-O

Discopatia lumbar grau I entre L5-S1

2010-04-18T18:07:00.000+02:00

Ja se el que em passa... i el metge que em va visitar em va dir el que tenia que fer... no fer allò que em faci mal... concretament el que em provoca més dolor és correr... que bici i nedar ho puc fer, tot i que aquest cap de setmana he comprovat que també em fa mal després de fer bici... :-( també em va dir que segueixi amb el Voltaren, calor i va demanar recuperació, que ara falta que els de la mútua de la Federació ho acceptin... Per cert, en altres ocasions no ha funcionat la mútua de la Federació, però aquesta vegada si. Però... quan de temps?quan estarà bé? el metge em va dir que aquest problema físic el té la majoria de gent de la meva edat... i ni se n'enteren per que no fan esport d'una forma tant intensa com els que practiquem aquest esport de sonats que és el Triatló... ;-)
O sigui que la temporada queda en el aire... a l'espera de que millori la meva esquena... bé, haurem de fer altres coses... és una putada però és el que hi ha. Per sort l'altre problema, el del Braç ja està quasi curat.
Bé, això és tot per ara... seguirem informant... :-)

Macros

2010-04-11T23:22:00.002+02:00

Quan un no pot entrenar ha de fer coses per distreure's i no quedar-se tancat a casa i agobiar-se per haber d'estar parat... oikesi? :-)

Aquest matí això és el que he fet... cap a les 14 del migdia quan el sol picava de valent i després d'estar una bona estona mirant fotos, netejant la càmara he decidit sortir a veure que tal anava la recent descoberta per mi funció super macro de la càmara digital compacta que em va regalar el meu pare.

He sortit a fer fotos d'aquest dia de primavera tant xulo que feia avui.

He gaudit de la pujada a peu fins les picornell, al tenir la ma xunga no puc agafar la moto, ni el cotxe, així que toca moure's amb transport públic i a peu.

La veritat és que he gaudit fent les fotos amb el super macro i pel que veig no han quedat gens malament... :-) quan he arribat a la piscina he sortit a pendre el solet... una estona i després he tornat cap a casa.

STOP

2010-04-10T11:35:00.002+02:00

Finalment he decidit parar i mirar d'arreglar els meus problemes físics... a veure si faig net...

Dono per aturada la temporada... de moment he recuperat la pasta de Banyoles, ara falta recuperar la de l'Ironcat i la de la Remences... tot i que aquesta esperaré fins a últim moment... per sort no em vaig inscriure a Zarautz i no vaig gastar més diners en inscripcions en aquest esport de pijos en el que ens movem... però per parlar d'això ja ho faré en un altre post...

Tinc dos lesions que són el que m'han fet parar.

Una l'estic tractant per la seguretat social, que és una rotura fibrilar o tendinitis aguda en la meva ma dreta, aquesta lesió me la vaig fer arribant de Menorca amb la maleta de la bici, va ser fent un mal gest... m'han dit de fer repòs entre 10-15 dies, gel i antiinflamatoris.

L'altre és la més xunga i que porto arrossegant fa més temps és la lessio de la cama, esquena, aquesta me l'estic tractant per la mútua de la federació de triatló, justament ahir vaig anar a al creu blanca i el doctor que em va visitar deseguida va fer un diagnòstic ja que diu que els simptomes són claríssims, em va dir que tins una inflamació de la inserció de la L5, que farem una resonància per confirmar-ho, si la mútua ho aprova i després farem el tractament, que serà una infiltració repòs relatiu i rrecuperació... bé, ja veurem que diuen...

Uff vaya rotllo he escrit... :-(

Resumint... que estic fet un saldo... alguien me compra?? jajaja

Avui és dissabte pel matí estic aquí sentat davant de l'ordinador i hauria d'estar rodant per la carretera preparant l'Ironcat... intentaré ser positiu i pensaré en que l'any que ve serà que si... :-)

7 dies 5 fars

2010-04-04T21:04:00.008+02:00

Hola!

Ja torno a ser per Hospitalet, després de passar una setmaneta per terres menorquines... la veritat és que han estat uns dies molt agradables, els 5 primers els vaig compartir amb l'àmic i company triatleta del Prat Triatló, el Gladiador Alberto Gómez, gran admirador de la tasca dels empresaris de l'estat... en aquests dies hem caminat, hem donat de menjar als cavalls, hem fet una sortideta en Kayak, hem fet moltes fotos buscant la llum bona i hem sortit en bici...

Amb ell vem fer quatre dies a 100 kms per dia en bici, amb ell vem visitar tres dels 5 fars que hi ha a l'illa de Menorca, essent un dels dies el record de kilometratge amb 162, impressionant... :-) però va haver un dels dies de vent que vem patir més. Tots els dies hem sortit a passar-ho bé, fent molts kms i gaudint de l'illa fent, fotos i en pocs moments apretant les dents o fent series... :-) a l'espera de que em passi el cd amb les fotos he posat les que vaig fer jo els dies en que ell ja no hi era, en aquests dies vaig acabar de completar la serie de 5/5 fars visitats en aquests 7 dies... :-)

Un bon volum de kms de bici (540) la única nota negativa ha estat l'intent de cursa a peu que vaig fer en el que vaig poder comprovar que el nervi ciàtic em segueix fent mal quan corro, més després de l'esforç, durant vaig fent... amb bici per sort no em molesta... aquest aspecte em puteja ja que hauria d'estar corrent més per L'Ironcat però no puc... ja no se que fer... porto dos mesos amb la lessió aquesta i el temps de preparació s'escursa... bé, el que tinc clar és que sortiré a nedar i fer la bici, el correr ja en parlarem...

Marxa del Vi i del Cava

2010-03-21T17:03:00.005+01:00

La colla pessigolla abans de començar :-)

Aquí encara estava sencer...

El Miquel que ha fet la llarga... 140 kms

Pepe i Àlex somrients... :-)

L'Àlex amb cara de pocs amics... :-)

Pepiño inflant les rodes...

Aquest matí, molt de matí... :-( hem quedat l'Àlex, el Pepe i jo per anar a gaudir d'un matí de bici a Vilafranca.

Arribem a Vilafranca després d'un petit error de navegació per part del cap d'expedició... o sigui jo... :-)

Un cop a Vilafranca recollim els dorsals acabem d'enllestir les coses i a les 8,15 es dona la sortida... ràpidament el Pepe i jo ens quedem a la cua de "la serpiente multicolor"... :-) amb aquestes que el Pepe veu a un que te problemes amb la bici i es para a ajudar-lo... segueixo i penso que ja m'agafarà o ens trobarem a l'avituallament... mentre vaig pujant comparteixo ascenció amb la Blanca, la parella del Jordi anem xerrant i amb bastant esforç arribem a l'avituallament, allà està l'Àlex esperant-nos parlo una estona amb ell esperem al pepe però no arriba, el truco i no agafa el telefon, l'Àlex i jo seguim, anem xerrant fins el creuament de la curta o la llarga, no hi ha dubtes curta... ;-) al poc de començar un altre pujadeta l'Àlex, que està molt fort marxa amb un grup que ens adelanta, ja no el tornaré a veure fins l'arribada.

Jo segueixo pujant més que baixant intentant no defallir, sembla que després de l'avituallament m'he recuperat i estic millor, ara pujo amb més ganes i a les baixades deu ni do el ritme que porto, estic gaudint en aquest punt, per fi arribem al segon avituallament i ens diuen que només queden 18 kms i bastant favorables i així és, apreto fins el km 105 que torna a pujar una mica, arribo a meta bastant cansat però satisfet del meu rendiment i de gaudir d'una matinal ciclista.

Però el meu primer pensament ha estat joder, si amb 110 kms acabo tant petat després d'haver nedat 3800 i 180 de bici com estaré?? ufff quina por que em fa l'Ironcat...

A seguir entrenant... la setmana que ve cap a menorca d'estage amb l'Alberto... :-)

No Marató

2010-03-07T19:42:00.003+01:00

Doncs això, al final no he pogut correr la Marató de Barcelona i ja van dos anys seguits... i no ha estat per les molesties al Piramidal, cadera, que la osteòpata va arreglar, el problema ha estat que ahir em vaig despertar amb descomposició i febre... vaig anar a buscar el dorsal i em vaig passar mig matí per la fira del corredor, que per cert em sembla espectacular la quantitat d'estands que hi havia i la de gent que s'hi passejava. Fins i tot vaig animar-me a entrar a menjar pasta amb la Goedele i el seu noviu, però en quan vaig arribar a casa vaig veure clar que no podia correr amb la descomposició que portava, la febre que no baixava i amb el líquid que havia perdut era un suicidi sortir a correr. Per sort vaig poder vendre el dorsal al noviu de la Goedele i no vaig perdre els diners...

Està clar que fa rabia, per que he dedicat moltes hores a entrenar per assolir aquest objectiu, però no ho dono per perdut, ja que el que he fet fins ara em servirà per la resta de temporada... s'ha de ser positiu no?

Bé, ara a recuperar-me i a pujar a la bici per l'Ironcat... :-)

Felicitar a tots els que han participat i han gaudit de la Marató, que segons diu la gent cada cop és millor i més espectacular.

L'any que ve o tornaré a intentar.

Acabant de decidir

2010-03-03T19:28:00.004+01:00

Uff, aquesta darrera setmana ha estat durilla... aniversari, 41 tacos... :-( regals inesperats... emocions positives, negatives... bé, coses que fan que un segueixi sentint-me viu, alegre, trist, malancòlic, en el fons remogudet...

Esportivament porto tres setmanes amb la lessió del piramidal sense poder correr quasi ni un kilómetre... tinc companys que em diuen que no passa rés que la preparació és bona i que ho puc fer, d'altres que si em fa mal no corri, que l'objectiu d'aquest any és l'Ironcat, jo que em menjo l'olla pensant en si aguantaré o no, en si em faré més mal o anirà bé la cosa... uff no se que fer...

Ahir vaig anar a una osteòpata i vaig flipar amb la susodicha... hem va posar a puesto les cervicals, els osos del peu i la cadera que l'havia rotat, per això em pinçava el nervi ciàtic i em feia mal el piramidal,cadera... el problema és que hi queda una zona inflamada, que va intentar rebaixar amb acupuntura, però no està bé del tot...m'ha dit que em posi escalfor i em faci automasatges amb una piloteta dura a la zona de la cadera i piramidal... vaig flipar amb lo que em va arreglar en una estona..

Tot i que soposo que almenys intentaré començar la Marató, si veig que em fa mal pararé, tot i que jo sigui dels que els agrada acabar el que comencen he de comprometre'm amb mi mateix a ser capaç de parar si em fa mal, a més com he escrit més amunt l'objectiu és l'Ironcat, la Marató era part del viatge fins l'objectiu...

Que curiós que és el cos...

Avui he sortit a correr 45 minuts i les sensacions del meu cos han estat realment curioses... començo a correr i als tres pasos ja em fa mal el gluti i la cadera, tinc la sensació d'anar coix, de no tenir força a la cama lesionada... merda... segueixo corrent... el dolor va i ve, el meu cap comencen a venir pensaments negatius... no podre correr, això no va bé, que puc fer?... acabo la primera volta la circuit de 3kms trist, emprenyst i tens...però he corregut a menys de 5 al km ¿? això m'anima a fer una segona volta... quan porto la meitat de la segona volta desapareix el dolor al gluti... i em marejo... afluixo una mica el ritme però segueixo, intento estirar la cama i sembla que reacciona, ara el dolor s'ha traslladat a la part inferior de l'esquena, aquí el dolor és considerable... quan acabo la segona volta passa el mareig i començo la tercera més suau, segueixo sense sentir molesties al gluti, ni a la cadera... quan arribo al Palau reial em proposo fer l'última apretada i pujo per la font del gat bastant ràpid,pel meu nivell i quan arribo al costat de l'estadi apreto fort fins les Picornell... torno a baixar de 5 al km... tot i el dolor a les lumbars... com podeu imaginar els meus pensaments han canviat de negatius, xungos a positius, esperançadors... :-)

Què curiós que és el cos humà... i que cabró a vegades... :-)

Sagrada Familia 2010

2010-02-20T23:36:00.005+01:00

La setmana passada vaig anar a fer un vol per la Sagrada Famila... aprofitant que en el més de Febrer les cues són una mica més curtes i tot s'ha de dir ... anant-hi en hores laborals, amb persones que s'atenen al servei on treballo jo, que si no, segurament a la sagrada familia no hi nairia pas... no se m'hi ha perdut rés... ;-) doncs vaig aprofitar per fer unes fotos de com van les obres i he pogut contrastar que la cosa avança... lentament però avança... :-) si contrasteu les fotos amb les que vaig fer en un post de crec que és Novembre del 2008 podreu veure l'evolució ... :-)

Com podeu veure últimament no poso gaires post esportius i és per que vaig fent cosetes però no he fet fotos... :-( i a més estic una mica fotut... tinc una sobrecàrrega al Piramidal i tota la zona del gluti esquerre... vaja que em fot mal el cul... i no puc correr... una putada a quinze dies vista de la Marató de Barcelona... de moment he descartat baixar de 3:30 i depén de com evolucioni la cosa aquesta setmana ja veurem si la corro o no... avui per començar no he anat a correr la Mitja de Gava per aquestes molesties... Ja ho diuen, lo fotut de correr una marató no és la cursa en si, si no la preparació... bé, que hi farem... intentar recuperar-me per arribar més o menys bé a L'Ironcat...

Colon

2010-02-12T23:11:00.007+01:00

Dijous pel matí vaig anar a fer una visita al monument de Colon... de fet sempre que hi havia passat ho havia fet caminant i mirant-lo des de fora, però aquest dijous vaig pujar fins al mirador i l'experiència ha valgut la pena... al arribar a dalt com que feia un dia de vent i molt clar he pogut veure la ciutat des d'aquest nou punt de vista, he fet algunes fotos que espero que us agradin.. . :-)

Colon va ser un personatge que va emprendre un cami cap a lo desconegut, com el camí que he començat jo... :-) espero que jo també aconssegueixi arribar a bon port com va fer ell... :-)

Aquest any em noto millor nedant, estic fent temps que feia anys que ni m'hi acostava, els entrenos són divertits i durs.

Corrents segueixo amb els meus dolors... i amb uns temps no gaire bons, però estic fent molts kms que soposo que el dia de l'Ironcat m'aniran molt bé.

I la bici amb el fred que esta fent quasi no l'he agafat, però faré cas a les indicacions del Joan, el nostre entrenador i la començaré a agafar més habitualment després de la Marató.

Aquest matí he corregut 32 kms a la carretera de les aigues i tot i que en algun moment ha nevat he aconsseguit fer un temps acceptable i el més important, les sensacions han estat bones, segueixo amb molesties però tot i això puc entrenar.

Us deixo algunes de les fotos que vaig fer dijous... :-)

Repte 2010...

2010-02-09T23:34:00.002+01:00

M'acabo d'inscriure... uffff quins nervis que m'han entrat de cop, ja em va passar el dia que vaig reservar l'Hotel... i ara més... :-)

M'acabo d'inscriure a L'Ironcat 2010... 3,8 nedant, 180 de bici i 42 kms corrents... els números espanten... a mi si... :-)

Ja feia anys que volia fer el meu primer Ironman i si tot va bé aquest serà el bo. M'ho vaig començar a plantejar al 2005, però em vaig trencar el tendó d'aquiles i no va poder ser el 2006... en el 2007 estava tornant a la competició i no estava preparat, el 2008 tampoc ho vaig veure clar... l'any passat vaig estar molt de temps sense poder correr amb molesties a un peu i tampoc va poder ser...

Però aquest any si, aquest haig d'acabar el meu primer Ironman.

No vull pensar en temps, per que quasi sempre que ho faig miro massa el rellotge... vull pensar en una cosa que m'acava de dir el amic Alberto Gómez.... pensa que vas a gaudir i patir d'un dia d'esport i crec que és una bona manera d'encarar aquesta competició.

Vaig parlar amb el Joan, el nostre entrenador i em va dir que fins després de la marató deixi una mica aparcada la bici, que em dediqui sobretot a correr i nedar, la bici la matxacaré el Març i l'Abril, amb estage a Menorca d'una setmana inclosa... :-)

Bé, amic i amigues que seguiu el bloc vaig a per el repte d'aquest any, compto amb el vostre suport... :-) gràcies.

Òscar